Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Albert Pla, cantautor

"Ningú no hauria d'anar a presó. Ni tan sols els polítics, tot i que els desitjo el pitjor"

/ Nora Lezano

El sabadellenc presenta nou disc, Miedo, i espectacle escènic amb el mateix nom. Aprofitem per parlar-ne i també per preguntar-li sobre responsabilitat social de l’artista, llibertat d’expressió, feminisme, anarquia o Puigdemont. O fascina o se l’odia. No deixa indiferent. Entre el mite i el personatge, l’incitador a l’odi, i a la pau, misàntrop, boig, polèmic, farsant o autèntic, irreverent, eclèctic. Albert Pla ha fet pel·lícules, llibres, obres de teatre, àlbums musicals, cançons i contes per a nens/es i ha col·laborat musicalment amb canalles de la talla de Muchachito Bombo Infierno, Kiko Veneno, Estopa, Roberto Iniesta o musicant llargmetratges d’Isabel Coixet o Almodóvar. Enmig de la promoció de la seva doble estrena, una obra de teatre i un àlbum homònim, Miedo (Enunplisplasmúsica / Altafonte 2018), tenim temps per fer-li una breu entrevista i parlar sobre anarquia i creació, control mental i social, presons i preses, entre altres qüestions.

 

En una entrevista recent deies que s’ha imposat “lo social” en el cap de la gent, que tothom sembla televisions repetint discursos. Creus que també s’ha instaurat la por com un estat mental, individual i col·lectiu?

El que s’ha instaurat segur és la certesa de què cadascú de nosaltres té por de si ve hisenda, que si me echan del piso, que si me para la policia… És un xantatge constant, vil i cruel, no té perdó de Déu


S’han de combatre les pors o acceptar-les?

S’han de combatre.


Creus que l’art, la creació o la imaginació són eines per combatre-ho?

“Jo estic en contra de la humanitat, estic en contra de tot. Jo les coses les faig per mi. Són sensacions meves, se m’acudeixen. No les tinc previstes, em limito a les sorpreses que em dono a mi mateix”

Fa anys que vaig arribar a la conclusió de què m’importava una merda. Jo estic en contra de la humanitat, estic en contra de tot. Jo les coses les faig per mi. Són sensacions meves, se m’acudeixen. No les tinc previstes, em limito a les sorpreses que em dono a mi mateix. Mai penses que això ho arribaràs a explicar a algú. Jo penso milions de coses, n’hi ha dos o tres que les converteixo en un espectacle o cançó i les comparteixo amb la gent. D’aquestes dues o tres, algunes entren en un país concret o situació concreta, i tot allò es va convertint en una locura i una paranoia de la qual jo mai he volgut reflexionar-hi. No sé què fer-ne d’això.


Al llarg d’aquests anys t’han fet boicots, t’han censurat, t’han amenaçat…. Actualment hi ha una onada repressiva contra la llibertat d’expressió i s’està sancionant i empresonant rapers, tuiters… T’afecten aquestes pressions en el teu procés creatiu? Hi ha algun tipus de por que es converteixi en autocensura per a estalviar-se dir quelcom polèmic o considerat delictiu?

A mi no acostumen a motivar-me les notícies que he vist en el telediario. M’he d’empassar molta societat, perquè existeix; visc en un món on viuen moltes persones.


No sóc un periodista cultural i voldria fer-te preguntes sobre com veus la política i la societat, però he llegit que estàs fart que et prenguin per un cantant social o polític… Perquè creus que et pregunten sobre això, perquè t’hi associen encara que no ho vulguis?

Doncs perquè entre les 400 o 500 cançons que tinc hi ha el “Majestad’, hi ha la cançó del policia, hi ha una altra d’un policia, la de la colilla…. I perquè si em pregunten què opino sobre un polític doncs dic que és fill de puta; una patologia que s’hauria de tractar des de petit, perquè tots el coneixem, tots les hem tingut a la classe i ja els veies a venir. S’hauria de tractar per impedir que hi hagi gent que es dediqui a absorbir els pensaments dels altres i aprofitar-los per controlar-los i a més permetre’s el luxe d’enganyar-los i beneficiar-se.


Llegint sobre tu he vist que et titllen d’àcrata, d’anarquista. T’hi identifiques o simpatitzes amb algun aspecte de l’ideari anarquista?

“Puigdemont és un disbarat de persona. Em fa pena perquè deu estar 24 hores pensant en el mateix. Però alhora m’atreu molt, perquè és de Girona”

La part de l’anarquisme que m’agrada més, que em sembla que és la important, és la que diu que no necessites cap líder ni ningú que et digui el que has de fer, perquè com a ésser social ho tens claríssim. I quan hi ha vaga de basureros, la ciutat no té perquè estar feta una merda, perquè tu tiris la teva puta basura. Si fan vaga, te jodes, i no surts al telediario dient: “Esto está lleno de mierda“. Això vaig entendre jo de l’anarquisme i em va agradar; no em fa falta que em diguin “no mataràs” o “no robaràs”. Són deduccions que he fet sol. Si estiguéssim educats així no ens farien falta polítics; serien només gestors com el President de l’escala, que va rotant.


Puigdemont és un anarquista?

Jo crec que és un disbarat de tio. Un disbarat de persona. Em fa pena perquè deu estar 24 hores pensant en el mateix. Però alhora m’atreu molt, perquè és de Girona. El sento molt familiar.

Un fragment del nou espectacle d’Albert Pla, ‘Miedo’ |Nora Lezano


Coneixes o coneixies Albert Boadella?

No


Que penses de Tabàrnia com a creació i/o moviment polític?

Em sembla l’última evolució del Ministeri de Cultura. M’encanta que es comenci a donar suport a obres de teatre i performances. Espero que segueixi així


Més enllà de tot el tema presos polítics. Què opines sobre l’existència i la situació de les presons?

“Jo a tots els polítics en lloc d’empresonar-los els posaria en un iot amb un lavabo amb Miquel Barceló, tot ple de nines inflables i els tiraria a alta mar i els deixaria tota la vida follant amb les nines i fotent-se cocaïna”

Poca cosa. Conec algun jutge, algun advocat i alguna gent que està a prop de les presons. I… sembla ser…. que… el 80% dels que hi ha allà dins… són ionquis oi? La gent que està a la presó està clar perquè hi són, no? En el fons en aquest país hi ha un munt de gent que ha d’anar a la presó i per no anar-hi fiquen a d’altres a la presó. Amb els polítics catalans també és així. Els del PP haurien d’haver entrat, però per no anar-hi van fotre als altres. I així amb quasi tots els casos. No he tingut mai clar això de la presó, però crec que ningú no hauria d’anar a presó. Ni tan sols els polítics, tot i que els desitjo el pitjor. Jo a tots els polítics en lloc d’empresonar-los els posaria en un iot amb un lavabo amb Miquel Barceló, tot ple de nines inflables i els tiraria a alta mar i els deixaria tota la vida follant amb les nines i fotent-se cocaïna. És el que mola.


Encara que no estiguem tancats a cel·les, la resta som presoners?

Sí. La gent de Barcelona és presonera de Barcelona. La gent de Barcelona va a viure a un poble però sempre a prop de Barcelona, perquè han d’anar al cole a Barcelona i tenen l’hospital allà. Es pensen que a fora és Senegal. Sospiten que, si se’n van amb les tribus de l’Amazones, podran viure tranquil·lament, però estan a la presó. La gent vol que li toqui la loteria per anar-se’n a sota d’una palmera, d’un cocotero a una platja deserta. Quan això és el més fàcil i barato del món! La gent espera a ser milionari per a fer-ho, inclús quan veuen a algun altre tio caminant per allà diuen: “Mira, pobre tio, tota la vida aquí al cocotero, i jo en canvi tinc la sort d’haver vingut aquí i de poder tornar”. O sigui que si, que estem fets de presons


Presó mental?

I física. Es veu que deteriora la salut també


Com a músic i artista, quina opinió tens sobre la pirateria i les descàrregues il·legals de música?

“Tothom hauria de piratejar. La pirateria autèntica és la de les discogràfiques. La pirateria és que et permetin vendre una cançó teva i el 99% s’ho quedi la Telefònica, Google, Plinkle, Facebook i no sé que polles. Aquesta és la pirateria. Jo, per cobrar-ne 0’1 quan la gent n’ha pagat 2, prefereixo que s’ho baixin”

Jo crec que tothom hauria de piratejar. El que fa el públic son escaramuzas. La pirateria autèntica és la de les discogràfiques. La pirateria és que et permetin vendre una cançó teva i el 99% s’ho quedi la Telefònica, Google, Plinkle, Facebook i no sé que polles. Aquesta és la pirateria. Jo, per cobrar-ne 0’1 quan la gent n’ha pagat 2, prefereixo que s’ho baixin, vamos.


Confirma o desmunta un rumor: de petit em van explicar que durant una època vau (sobre)viure a una casa okupada de Badalona amb el Manolo Kabezabolo, Evaristo (La Polla Records) i Robe de Extremoduro i que la liaveu bastant fort.

No, no és cert. Hem passat èpoques junts però no allà. [riure malèvol]


Que va motivar la cançó de “La violació”?

La possibilitat


En un entorn com l’actual, no hauria d’haver-hi alguna cosa semblant a la responsabilitat social de l’artista, que com a fenomen de masses irradia un discurs respecte a temes com aquests, que poden ser o semblar que es frivolitzen?

Jo he fet moltes cançons molt masclistes. És més, directament misògines, com l’espectacle amb el Fonollosa. He fet cançons de tota mena. Cada cop és un humor més passat de moda, estem en un altre moment.


I et sembla bé?

Sí… Com més primmirat estigui, com més et diguin “no”, més ganes tens de dir que sí.


Has complert 52 anys i tens fills i filles. Encara vas per “El lado más Bestia de la vida”?

Quan faig cançons m’ho invento tot, ja hauríeu de saber-ho. Quan canto que sóc un gat no sóc un gat. La vida és una altra cosa.


Però hi has anat…

Sí, he anat molt de pressa. Moltes vegades he obert parets a cop de cap tenint la porta al costat.