Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Katy Pallàs, professora i presidenta de l'associació de Famílies LGBTI

"No donar resposta a la diversitat és discriminar"

Katy Pallàs / Elena Bulet

L’escola era l’únic àmbit de la vida en què Katy Pallàs tenia por de visibilitzar-se. Ser lesbiana va ser motiu d’assetjament laboral fins que va marxar del centre educatiu privat on treballava abans d’entrar a l’institut Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet. “Vaig prendre la decisió de dir-ho quan vaig tenir el meu fill, i el dia que a classe em van preguntar si tenia marit, doncs els vaig respondre que estava casada amb una dona”, explica Pallàs. Sent que deixar d’amagar-ho a l’alumnat és una de les millors coses que ha fet. Ara bé, remarca que tant pel professorat com per les criatures i joves LGBTI seria molt més fàcil estar fora de l’armari si els centres educatius fessin els deures d’acollir la diversitat sexual i de gènere en clau preventiva de l’LGBTIfòbia.

La docent i activista denuncia que la coeducació -l’acció educativa que potencia l’eliminació de les discriminacions per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere- és encara excepcional al sistema educatiu. Tot i això, les experiències educatives orientades a arrencar l’LGBTIfòbia són al punt de mira de grups fonamentalistes cristians. Al costat de fer retrocedir el dret a l’avortament, evitar que la coeducació progressi se situa al capdamunt de les seves prioritats i, lamenta Pallàs, mantenir resistències als centres educatius davant la realitat LGTBI suposa un èxit per l’ultraconservadorisme.


En el dia a dia dels centres educatius, en què es concreta l’obligació legal de coeducar? [establerta tant en la llei 11/2014 per garantir els drets de les persones LGTBI com en la llei 5/2008 contra la violència masclista]

Eines per coeducar, de manera que integrem la igualtat entre nens i nenes i la diversitat sexual i de gènere, n’hi ha. Però són grans desconegudes pel gruix del professorat. El programa que ara té entre mans la Generalitat, Coeduca’t, podrà ajudar moltes escoles a fer aquesta intervenció. Té tres potes: formar el professorat, formar les famílies i formar l’alumnat. En el cas del professorat, la formació és per veure les oportunitats per transversalitzar la perspectiva de gènere dins de la seva assignatura. Necessitem que la gent s’adoni de la importància que té. Per acabar amb les violències masclistes i les desigualtats entre homes i dones hem de trencar amb el binarisme, amb la creença que només hi ha dos gèneres. Deixar entrar la diversitat és l’única manera d’acabar amb el patriarcat.


Amb el programa Coeduca’t, formar-se per educar amb perspectiva de gènere continuarà depenent de la voluntat de cada docent?

“Si per fer classe només et recolzes en llibres de text, els continguts seran masclistes i androcèntrics. Incorporar dones i perspectiva de gènere a les classes és una feina que ha de fer el professorat i l’exigència de feina es multiplica”

Malauradament no és una aposta obligatòria. És un programa al qual les escoles es poden acollir. Hi ha moltes forces que actuen en el sistema educatiu i posen pals a les rodes… D’això n’hem de ser conscients. Per exemple, les grans editorials de llibres de text pertanyen o tenen relació amb l’Església: Santillana, Vives… Si per fer classe només et recolzes en llibres de text, els continguts seran masclistes i androcèntrics. Incorporar dones i perspectiva de gènere a les classes és una feina que ha de fer el professorat i l’exigència de feina es multiplica. Però cal convicció i voluntat per part del professorat. Els infants i joves estan entre cinc i sis hores cada dia als centres educatius, pel que tenim un paper fonamental contra l’LGBTIfòbia.


L’educació sexual, en general, i la que visibilitza la diversitat de gènere i sexo afectiva, en concret, és una croada principal pels grups ultraconservadors. Denuncien que els programes coeducatius són “adoctrinament” en el que anomenen “ideologia de gènere”. Les accions que han emprès en els darrers anys diries que han tingut un impacte en la feina feta, o deixada de fer, a les escoles?

La gent té por. A més de la por que ja duem a la motxilla, perquè la diversitat sexual i de gènere està molt estigmatitzada i ni se’n parla i se’n vol parlar, la dreta més furibunda utilitza els jutges per anar en contra de la coeducació. El programa que s’ha desenvolupat al País Basc durant cinc anys, malauradament, l’associació Abogados Cristianos l’ha denunciat i l’han tret. Ha estat molt lamentable. I a Andalusia, amb el canvi de govern, s’han acabat els diners pels programes de coeducació que s’hi feien. Jo he entrat a escoles en què he vist els llibrets d’Hazte Oír [¿Sabes lo que quieren enseñarle a tu hijo en el colegio? Las leyes de adoctrinamiento sexual, enviats entre finals de 2016 i principis de 2017] a la taula de direcció. Clar que la gent té por. Hem d’anar amb molta cura de què fem i com ho fem si no volem que ens ho tombin aquí.

Katy Pallàs |Elena Bulet


En escoles públiques ho has vist?

Concertades. Però aquests llibrets van arribar a tot arreu. Una campanya així, que va arribar a totes les escoles d’Espanya, saps els diners que val? Treure autobusos amb els seus missatges val un dineral també. Aquesta gent té molts calés. Moltes escoles no volen fer soroll. Comprenc la por i la por paralitza. No tothom ha de tenir la valentia de dir “tiro endavant passi el que passi”. Les escoles tenen les famílies al darrere i n’hi ha de tots els colors. La religió juga un paper important. Molta gent creient no acaba de veure que s’hagi de fer coeducació. La nostra feina, encara que sigui de formigueta, és anar convencent que és just i necessari donar cabuda a la diversitat per no deixar infants i adolescents als marges. Les escoles haurien de ser llocs segurs per a tothom.


Com desfer les resistències que ho impedeixen?

“El que més ajuda les escoles a fer el pas i reconèixer que necessitem saber com incorporar la diversitat sexual i de gènere és la visibilitat de l’alumnat LGBTI”

El que més ajuda les escoles a fer el pas i reconèixer que necessitem saber com incorporar la diversitat sexual i de gènere és la visibilitat de l’alumnat LGBTI; és que hi hagi infants i adolescents que els fan saber que tenen una orientació sexual o una identitat de gènere que no és la que el professorat, com la societat, els pressuposa. Al meu institut la primera nena trans que va fer-se visible, de primer d’ESO, va ser un daltabaix pel centre. Em van venir a buscar perquè jo era la lesbiana visible del centre, i llavors ja em vaig convertir en la docent de referència per aquestes coses… Aquella nena va tenir una gran determinació a dir-ho a les seves companyes. El que haguessin volgut el seu tutor i el director és que callés. Vam organitzar-nos per fer-ho. Es va fer una xerrada a les companyes de la classe per explicar com funciona el sistema de gènere i aleshores vam quedar que quan ella volgués aixecaria el braç i diria el que volia dir. Allà teníem també el tutor i el coordinador pedagògic. I van flipar en colors. És que això tu no ho pots aturar! Has de donar una resposta digna a aquestes persones.


Llavors l’escola va començar una transformació?

Clar! Van veure que no podem estar sense saber res de com funciona el gènere. No pots no donar resposta a la diversitat. No donar-li resposta és discriminar.

Katy Pallàs |Elena Bulet


Pot haver-hi molts casos en què les criatures i joves no es trobin en condicions de visibilitzar-se i ser el motor de canvi de les seves escoles. El repte seria que l’escola estigui preparada per acollir la diversitat i protegir-la de violències…

Sí. Jo sabia de dues persones trans més a l’escola, però les seves famílies no els donaven suport. A banda de nois i noies gais i lesbianes… És que si en una escola hi tens 400 alumnes, posa que 40 són LGBTI! Si el professorat i l’alumnat no hi són visibles, vol dir que no és una escola segura. Tenir professorat que ha sortit de l’armari és molt beneficiós per l’alumnat. És el més empoderador de tot. Esdevé un referent important. I és més fàcil tenir professorat LGBTI visible quan es compta amb el suport de la direcció del centre, el claustre i l’AMPA; quan l’escola engega accions per parlar de la diversitat. No això d'”avui toca la classe de parlar de gais”. No. Parlar de les persones LGBTI amb normalitat, incloure-les en el currículum. Quan parles de Maria Mercè Marçal, no amaguis que era lesbiana. Quan parles de Federico García Lorca, no amaguis que era gai. Parla-ho amb naturalitat.


Com anar-ho aconseguint?

“Prevenció és en el que hem de treballar molt i molt: com prevenim per no arribar a casos d’assetjament i com ho fem perquè almenys a l’escola els infants puguin estar en un entorn segur, en què se sentin empoderades”

No es fa d’un dia per un altre. A poc a poc vas tenint més recursos i vas tenint més coneixement i un centre es converteix en segur. El problema és que el professorat, si no té una mínima formació, no vol parlar de diversitat perquè no vol fotre la pota. Forma’l perquè se senti encoratjat i segur per dur aquestes coses a l’aula! I celebra el dia de l’orgull LGBTI o el dia contra l’LGBTIfobia, igual que celebres el 8 de març, amb accions educatives que mostrin que és un centre educatiu obert a la diversitat. Posa cartells i fes-ho visible. Que la documentació, per exemple, per anar de colònies o del casal o les circulars, que tingui en compte la diversitat de famílies. Tingues llibres que en parlin a la biblioteca. Incorpora’ls com a lectura obligatòria. Que tot l’alumnat sàpiga que tenim una legislació que ens empara i informa’l de tot el que calgui. Que vegin que parlem de les persones LGBTI. Prevenció és en el que hem de treballar molt i molt: com prevenim per no arribar a casos d’assetjament i com ho fem perquè almenys a l’escola els infants puguin estar en un entorn segur, en què se sentin empoderades per, en un moment donat, buscar el suport de la família. En aquest punt encara no hi som.


És l’escola responsable d’educar també les famílies davant la diversitat sexual i de gènere?

La relació família-escola és molt propera en la primera etapa educativa i a mesura que els infants creixen es va allunyant. En els primers anys sí que penso que té un paper educador de la família juntament amb l’infant. Per això és tan important començar les accions de coeducació des del principi. Intentar educar les famílies amb els infants un cop a secundària ho trobo més complicat. Ja hi ha moltes coses perdudes i patiment de molts infants. El fet d’haver de sortir de l’armari a l’adolescència vol dir que ja hem arribat tard. A més de l’escola, cal un complot d’agents socials donant suport a aquesta causa. A mi em fan molt riure quan els ultraconservadors parlen del lobby gai… Nosaltres no tenim el poder. No formem part de la judicatura ni tenim recursos per a grans campanyes. Som gent de baix i les eines que tenim són els nostres cossos i cares.

Articles relacionats