Eren vora les onze de la nit del diumenge 8 de juny, quan un grup de sis homes encaputxats, amb passamuntanyes i mascaretes quirúrgiques va irrompre a l’escala d’un bloc de pisos del carrer de Llenguadoc, al barri barceloní de Sant Andreu. Segons el testimoni del veí i la veïna que van ser retinguts i agredits a l’interior de l’edifici, el grup d’homes portava armes blanques i eines com palanques. “Van pujar en fila. Tots anaven vestits de negre i durant l’agressió quatre d’ells pegaven mentre el capitost i un més s’ho miraven”, explica una de les víctimes. Així, si bé dos semblaven entrats en la trentena, la resta, diu l’altra persona agredida, eren nois joves de 20 anys.
El 8 de juny un grup de sis homes encaputxats, amb passamuntanyes i mascaretes quirúrgiques va irrompre a l’escala d’un bloc de pisos al barri barceloní de Sant Andreu
Referint-se a la persona que la va colpejar, una de les agredides afirma que la seva sensació va ser que “no tenia ni idea de com pegar” i no li va deixar ferides perquè “donava manotades”. Podria ser això, afirma, o tot el contrari. “Potser tenia clar que havia de colpejar només en les parts dures del cap, potser per intimidar sense deixar lesions visibles”, assenyala. En marxar, els agressors van entregar una nota amb un telèfon anotat on s’instava el veïnat que ocupa el bloc des de 2017 a contactar amb la propietat per “organitzar” el desallotjament dels habitatges. Segons detallen, l’agressió ha estat seguida d’un conjunt d’amenaces telefòniques, que s’han allargat fins a dos dies abans de publicar aquesta notícia.
Així, després de la pallissa, un home que s’identifica com a “Àlex”, que reconeix explícitament que té relació amb l’agressió de la nit del 8 de juny i que pertany a un grup de “delinqüents” -tal i com ell s’autodefineix-, ha amenaçat d’apallissar les veïnes que no abandonin l’immoble i, fins i tot, de disparar-los uns “tiros”.
Un edifici que resisteix sota l’amenaça
Les pressions van començar el mes d’abril quan un empresari que respon a les inicials G.C.A, per mitjà d’una de les seves companyies, va adquirir l’immoble que fins aleshores era propietat de Reale Seguros, i per mitjà d’intermediaris, va traslladar al veïnat que la propietat faria servir “mètodes menys amables” per expulsar-los de l’immoble. En paral·lel a tot això, avui dia hi ha tres processos judicials oberts contra diversos dels residents de l’edifici.
El 2019, el veïnat va haver de fer front a intents de desallotjament de Reale Seguros, que va contractar una filial de l’empresa Desokupa
Ja en els inicis, el veïnat va haver de fer front a intents de desallotjament de Reale Seguros que va contractar una filial de l’empresa Desokupa. Segons expliquen des del bloc, a l’immoble “conviuen una cinquantena de persones de diferents edats”. “Hi viuen famílies de sang i triades, gent que no es coneixia i gent que són amigues des de fa molt temps. Bebès, infants, adultes i ancianes. Persones migrades, precàries del moviment okupa, activistes antiracistes, transfeministes i militants llibertàries”, expliquen.
Diners a canvi de marxar
Tres dies després de l’agressió que van patir dues veïnes, la tarda de l’11 de juny, un altre dels veïns va mantenir una conversa amb la propietat. En la conversa, G.C.A. -tal i com ha pogut comprovar aquest mitjà- es mostra obert al diàleg mentre que el veí li exigeix “garanties” perquè no es torni a produir una pallissa al bloc. Alhora, l’empresari diu que ell no “partirà la cara a ningú”, però li ofereix al veí “un acord” i una “indemnització” perquè marxin totes les persones que resideixen a l’edifici. Durant la conversa, el propietari de tot l’immoble es presenta com un petit empresari. “No soc una multinacional i necessito recuperar el que és meu, no demano una altra cosa”, diu.
“No fa falta que truquin a la policia perquè vinc jo i em lio a tiros”, li diu un dels extorsionadors a un dels veïns de l’edifici
Minuts més tard, l’individu anomenat “Àlex” truca al mateix veí i el to de la conversa no és ni de bon tros tan afable. En aquest document sonor queda palès que el qui parla en nom de l’escamot estaria vinculat amb l’agressió del 8 de juny, tot i que no aclareix si hi va participar directament. A més, en les comunicacions, reconeix que coneix al propietari encara que minuts abans aquest digués que ell “no ha enviat a ningú”.
L’amenaça sobrevola tota la conversa, però es fa més explícita en dues afirmacions: “Jo no soc una empresa de desokupació d’aquestes de broma que surten per la televisió, això és pel·lícula. Això és Barcelona i aquí ja se sap qui mana i com van les coses. Nosaltres som delinqüents i no truquem a la policia”. Més endavant, adverteix de l’ús de violència extrema: “No fa falta que truquin a la policia perquè vinc jo i em lio a tiros”.
El número de telèfon des del qual truca “Àlex” està relacionat amb un compte de WhatsApp on fins al dia 26 de juny hi havia una fotografia de perfil on apareix un grup d’homes amb les cares sense pixelar. La imatge correspon a la prèvia del partit de futbol entre el Màlaga FC i el Deportivo de la Coruña, que es va celebrar l’11 de gener d’enguany i que va ser considerat un enfrontament d’alt risc per la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància a l’Esport del Govern espanyol. Així mateix, tal com ha pogut comprovar la Directa, la imatge on apareix un grup d’ultres es troba també en comptes d’X relacionats amb els hooligans del Màlaga, Frente Bokerón. Aquesta grada d’aficionats ultraespanyolistes ha tingut lligams amb diverses organitzacions de desallotjament extrajudicial com Exit Okupas, Desokupa Málaga o Desocupación sur, i diversos dels seus membres estan vinculats a grupuscles de l’extrema dreta.
Tanmateix, el 26 de juny, l’interlocutor de l’escamot extorsionador va canviar la fotografia de WhatsApp per posar-hi una bandera dels Boixos Nois. Cal recordar que recentment, l’organització Casuals —nascuda dels ultres del Futbol Club Barcelona— ha estat acusada judicialment de perpetrar desallotjaments mitjançant pallisses.
Des del veïnat expliquen que durant les últimes setmanes conviuen amb “vigilància i la presència de persones alienes a l’habitatge”
El mateix dia que canvia la imatge de perfil, a través d’una nota de veu d’àudio, “Àlex” realitza una nova amenaça, ara encara més directa. En aquest enregistrament l’home es mostra molt enfadat pels dubtes que algunes veïnes tenen d’abandonar l’immoble després de dies de coaccions i amenaça d’enviar a l’hospital els veïns que no vulguin arribar a un acord. “No és una opció dir que no ho veuen clar. Es pot venir amb una bona juma [pallissa] a l’hospital i sense casa o se’n poden anar i els ajudem a fer la mudança i amb diners”, adverteix. De fet, des del veïnat expliquen que durant les últimes setmanes conviuen amb “vigilància i la presència de persones alienes a l’habitatge”, que no han pogut certificar si es tracta de persones enviades per la propietat.
L’àudio es contraposa amb dos registres sonors dels dies 18 i 24 de juny, en què l’home es mostra més conciliador i ofereix entre 500 i 1.000 euros als inquilins que desallotgin l’immoble pel seu propi peu. Aquesta és la quantitat que el propietari estaria disposat a pagar. Tanmateix, tot i que el to és diferent, la gravetat de les amenaces no és menor i arriba a dir el següent: “Crec que el punt interessant és dir-li al julai [es refereix al propietari]: mira, hem de fer molts trasllats de mobles… Si m’ho dius a mi li dic: si se’n van els xavals necessitaran 500 euros o 1.000 euros cadascun. Més no es pot prémer, però ho podem fer així. Millor és anar-se’n amb diners i mirar un altre garito, que no anar a males. A males hi ha el procés judicial i a les molt males, enlloc d’amb els cadells, arribar amb tot, i fer fora tot el món”.
Últim contacte: entra en joc un advocat
La darrera comunicació del cap de l’escamot és encara més explícita i amenaça de presentar-se a l’edifici amb “cinquanta, cent o cent vint homes” per fer fora els qui allí viuen. Alhora, durant la conversa telefònica es defineix com una persona que treballa per encàrrecs i a qui tant li fa utilitzar la violència per treure-li a algú “vint quilos d’herba” o per executar desallotjaments extrajudicials.
“Àlex” remet el veïnat a negociar amb un conegut advocat de l’àmbit penitenciari català que s’ha presentat en llistes municipals del Partit Popular
En la conversa, a més de repetir les amenaces torna a oferir una compensació per aquelles persones que abandonin els pisos. És per això que al final de la conversa, li dona al veí el contacte de l’advocat amb qui s’ha de comunicar per establir els termes de la negociació per marxar de l’immoble.
Es tracta d’un conegut lletrat, especialista en dret penitenciari i que s’ha presentat en diverses ocasions en candidatures municipals del Partit Popular. A jutjar per la conversa -sempre segons les paraules del líder de l’escamot- seria l’enllaç entre la propietat i el grup de desallotjaments extrajudicials.
