Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Noranta organitzacions de vint països exigeixen responsabilitats a l’Estat espanyol pel cas del policia infiltrat a Barcelona

El Centre Irídia i la CGT, acompanyades de representants d’entitats internacionals, han presentat un manifest de suport a les dones afectades per una pràctica d’espionatge que consideren "violència institucional sexualitzada"

Roda de premsa a la seu de LaFede, ubicada al centre de la ciutat de Barcelona | Victor Serri

“Davant la gravetat dels fets que s’han denunciat enfront de les autoritats, les organitzacions i col·lectius signants considerem que suposen una clara discriminació de gènere”. Així de contundent s’ha expressat Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia, en la roda de premsa celebrada avui dijous a la seu de Lafede.cat. Durant la compareixença, s’ha presentat un manifest internacional de suport a les dones afectades per la infiltració d’un agent del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol durant tres anys en els moviments socials de Barcelona.

L’espionatge protagonitzat pel policia espanyol D.H.P., qui va establir relacions sexeafectives instrumentals amb dones que li facilitaven participar en assemblees, jornades i manifestacions ha aixecat una forta polèmica social i política. L’endemà que la Directa publiqués una minuciosa investigació per donar a conèixer el cas, cinc de les dones afectades van presentar una querella criminal contra l’agent, el seu superior i el Ministeri de l’Interior espanyol, a qui acusen d’haver comès un presumpte delicte d’abusos sexuals, contra la integritat moral, de revelació de secrets i d’impediment de l’exercici de drets cívics.

Les entitats de drets humans reclamen que es dugui a terme “una investigació independent, exhaustiva i efectiva, amb l’objectiu de donar a conèixer l’abast de l’operació i prendre les mesures necessàries per garantir un procés reparador”

Les 88 entitats sota-signants, entre les quals hi ha Civil Liberties Union for Europe – Liberties,  EuroMed Rights o l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), denuncien que aquest tipus d’operacions policials “són innecessàries i injustificables en qualsevol estat de dret i democràcia”. Les compareixents han volgut deixar clar que “aquests fets no són un cas aïllat”, abans de destacar altres pràctiques d’espionatge que l’Estat espanyol ha dut a terme darrerament, com ara l’ús del programari espia Pegasus i els dos casos més de policies infiltrats destapats per aquest mitjà el juny de 2022 i aquesta mateixa setmana. Tanmateix, consideren que el cas de Daniel Hernàndez Pons suposa un “salt qualitatiu en la implementació d’estratègies policials repressives, per l’afectació dels drets individuals i col·lectius i l’impacte que genera en les persones directament afectades i en els mateixos moviments”.

Per tot això, les organitzacions de drets humans demanen que l’estat “compleixi amb el seu deure de donar explicacions públiques” i “assumeixi responsabilitats i respongui a ells amb conseqüències per als seus autors”. Al mateix temps, reclamen que es dugui a terme “una investigació independent, exhaustiva i efectiva, amb l’objectiu de donar a conèixer l’abast de l’operació i prendre les mesures necessàries per garantir un procés reparador i efectiu per a les persones i moviments afectats”. Per acabar, exigeixen l’aturada immediata de “qualsevol altra operació policial de caràcter similar i s’estableixin les garanties necessàries perquè no es torni a repetir”.


Un llistat inacabable

El manifest presentat aquest dimarts està signat per 88 organitzacions d’arreu de l’Estat espanyol i de països com Alemanya, Bèlgica, Irlanda, Anglaterra, Colòmbia, el Perú i Xile, entre altres fins a arribar a la vintena. Així i tot, la llista d’organitzacions adherides supera les 440 si tenim en compte que algunes com Civil Liberties Union for Europe – Liberties, CIVICUS, Defender a Quien Defiende, EuroMed Rights, European Civic Forum, LaFede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global, Red Global contra la Violencia Policial o Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), són plataformes que apleguen sota les seves sigles desenes d’entitats diferents.

Espionatge d'Estat
Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia, una de les entitats que lideren la causa contra l’agent infiltrat a Barcelona

 

Precisament en nom de la prestigiosa OMCT ha intervingut telemàticament Cecilia de Armas. “Podem inferir que hi ha una tendència preocupant en l’ús d’operacions d’espionatge amb mètodes que suposen la vulneració d’un llarg llistat de drets que estan garantits i protegits en convenis europeus que l’Estat espanyol ha ratificat”, ha assegurat de Armas. Arran d’aquesta intervenció, Anaïs Franquesa ha reivindicat la necessitat d’obertura d’una comissió d’investigació en el Congrés espanyol, ha assegurat que es farà arribar el manifest al Ministeri de l’Interior i ha demanat la dimissió del seu titular, Fernando Grande-Marlaska: “A l’Estat espanyol fallen els mecanismes de control dels cossos policials i s’ha d’abordar”.

La llista d’organitzacions adherides al manifest supera les 440 si tenim en compte que algunes com l’Organització Mundial Contra la Tortura són plataformes que apleguen sota les seves sigles desenes d’entitats diferents

De la roda de premsa també ha pres part Iru Moner, secretari d’acció social de la Confederació General del Treball (CGT) Catalunya. L’organització anarcosindicalista també forma part de l’acció judicial del cas en nom de l’advocada Laia Serra, ja que una de les seves militants va mantenir una relació sexeafectiva amb l’infiltrat i s’ha sumat a la querella col·lectiva. Així i tot, Moner ha destacat que “aquest individu va mantenir relacions amb diferents afiliades i van destapant-se nous casos; ens hem personat per això i per respondre a aquest atac contra el moviment llibertari i anticapitalista de Barcelona”. Finalment, ha volgut deixar clar que continuaran “fent sindicalisme i construint una comunitat de lluita, amb més ganes, més empenta i cuidant més les relacions de confiança entre nosaltres”.

L’acte davant dels mitjans de comunicació ha comptat amb la presència de dues persones vinculades a les organitzacions de la societat civil britànica que es van articular arran de la revelació del cas Spycops Scandal, mitjançant el qual es va destapar que des de 1968 la policia britànica havia dut a terme una operació secreta on cent quaranta agents encoberts van espiar més de mil grups polítics. Lindsey, membre del col·lectiu Police Spies out of our Lives, i Jung-ui Sul, una de les representants legals de les afectades per algun dels vint agents encoberts que van enganyar dones amb qui van mantenir relacions íntimes arribant fins i tot a tenir fills amb alguna de les activistes, han ofert el seu testimoni i han expressat el seu suport total a les afectades de Barcelona.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU