Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Observadors del Consell d'Europa ratifiquen l'existència d'una sala on es produeixen maltractaments físics a la presó Brians I

Un informe publicat per part del Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa recull el testimoni de més d'una vintena de persones preses a diferents centres penitenciaris de Catalunya que denuncien maltractaments físics, tractes degradants i vexacions per part del funcionariat, sobretot al centre penitenciari de Brians I, però també durant la seua detenció per part dels Mossos d'Esquadra

Imatge exterior del centre penitenciari Brians I / Brais G. Rouco

El novembre de 2018, Iñaki Rivera, professor de dret penal i director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, denunciava públicament al programa Tot es Mou de TV3 que a les presons catalanes les tortures i les vexacions cap a les persones preses “no eren casos aïllats”. Aquestes declaracions li van costar a Rivera l’obertura d’un procés judicial, que ara mateix està a l’espera d’una data de judici, en el qual li demanen fins a dos anys de presó per calúmnies amb agreujant de publicitat. Els denunciants de Rivera són els principals sindicats de funcionaris de presons –CCOO, ACAIP i CSIF– i recentment també s’han sumat com acusació un grup de 200 funcionaris del centre penitenciari Brians I.

El que denunciava Rivera a TV3, basat en el seu coneixement i experiència amb entrevistes setmanals amb persones preses a través del Sistema de Registre i Comunicació de Violència Institucional (SIRECOVI), ha sigut ara ratificat per un informe publicat pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell Europa, el màxim organisme europeu en la prevenció i respecte dels drets humans. Una delegació d’observadors europeus –en la que també van participar professionals de la medicina– va visitar els centres penitenciaris catalans de Ponent, Mas d’Enric, Brians I i Wad-Ras entre el 6 i el 13 de setembre de 2018 i es van entrevistar –de forma anònima- amb més d’una vintena de persones preses i algunes treballadores dels centres. Aquests testimonis van ser facilitats per part d’entitats en defensa dels drets humans que treballen a Catalunya, com el mateix OSPDH i el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia.

Segons l’informe, els casos més flagrants es van detectar al centre penitenciari de Brians 1, en el qual els observadors van descobrir l’existència d’una sala concreta al mòdul d’ingressos on sovint es produirien maltractaments físics amb un patró específic

En aquest document de 61 pàgines, es recullen testimonis de nombrosos casos de maltractaments en els quals diverses internes denuncien haver rebut bufetades, agressions i cops en diverses parts del cos mentre es trobaven privades de llibertat en comissaries o als centres penitenciaris catalans, sobretot durant els trasllats als mòduls de càstig on es troba el Departament Especial de Règim Tancat (DERT), en el qual poden passar fins a 21 hores soles i aïllades en una cel·la de 10 m². Segons l’informe, els casos més flagrants es van detectar al centre penitenciari de Brians 1, on segons relaten els observadors –després de creuar diferents testimonis d’interns– van descobrir l’existència d’una sala concreta al mòdul d’ingressos on sovint es produirien maltractaments físics amb un patró específic.

En una traducció literal de l’informe, s’afirma que: “Molts dels presos amb els quals ens hem entrevistat a Brians I al·leguen que han sigut objecte de tractes físics degradants en una determinada habitació del mòdul d’ingressos. Segons el seu testimoni, aquests tractes degradants seguien un patró específic, que consistia a rebre bufetades en la cara i cops de puny a diferents llocs del cos per part dels funcionaris, que ho feien utilitzant guants negres. Aquestes agressions tenien lloc en l’habitació on els presos eren despullats i escorcollats. La delegació del CPT va poder comprovar que aquesta habitació existia, i que era exactament igual com l’havien descrit els diferents presos. En ella hi havia un pòster on es podia llegir ‘Zona lliure de Font’. A banda d’això, els funcionaris del centre també havien cobert tot el mòdul d’admissió del centre amb grafitis ofensius cap al director del centre”.

El nom al qual faria referència el pòster de la sala i les pintades era el de Josep Font, exdirector de Brians, que va dimitir el desembre de 2018 –tres mesos després de la visita dels observadors internacionals– per les pressions exercides per part del funcionariat del centre, que inclús l’havien arribat a amenaçar de mort pel fet de voler instal·lar càmeres de vídeo-vigilància i monitoritzar les actituds i els protocols d’actuació dels funcionaris a l’hora de relacionar-se i tractar amb els interns.

Pintades amenaçants contra l’exdirector de Brians I a l’interior dels vestuaris del funcionariat daquesta presó

 

En relació amb aquestes circumstàncies, l’informe del CPT especifica “durant la nostra visita a Brians I, ens vam adonar que hi havia una campanya d’intimidació dirigida cap al director del centre per part d’alguns funcionaris. Aquesta campanya era visible per les pintades que vam trobar a les parets del mòdul d’ingressos, que amenaçaven de mort al director del centre, i també altres pintades que vam trobar als corredors que connectaven amb la resta de mòduls. Aquests funcionaris duien un llaç blau als seus uniformes com a símbol de protesta. Els intents per part de la direcció del centre d’iniciar processos disciplinaris contra els funcionaris per les seues pràctiques havien suposat l’inici d’aquestes disputes. En aquest context, la delegació del CPT lamenta que el director de Brians I hagués de dimitir del seu càrrec en desembre de 2018”.

L’informe del CPT considera aquest fet “molt preocupant” i acaba aquest apartat indicant algunes recomanacions específiques dirigides a la nova direcció del centre i les autoritats catalanes: “El CPT agrairia una opinió per part de les autoritats regionals catalanes sobre aquest tema. A més, també esperem que la nova direcció de Brians I continuï implementant aquest procés de reforma en el centre penitenciari. És necessari que la Direcció General d’Institucions Penitenciaries reflexioni seriosament sobre com donar suport a la direcció dels centres que decideixen implementar accions concretes per acabar amb comportaments inacceptables per part dels funcionaris de presons”, rebla.

En una entrevista a una persona que forma part del personal mèdic de Brians I, aquesta reconeix que les contencions mecàniques es continuen produint de forma habitual i que “tot i que es troba incòmoda realitzant-les”, després d’un temps “s’ha acabat acostumat”

A banda d’aquests “patrons específics” de maltractament per part del funcionariat de Brians I, l’informe també insta a les autoritats penitenciàries catalanes a posar fi a la pràctica de les contencions mecàniques dins dels centres penitenciaris, que es continua produint tot i les recomanacions fetes pel mateix CPT en la seua última visita a les presons catalanes en 2011, i que, segons l’organisme europeu “només s’haurien de realitzar en entorns mèdics”. En una entrevista a una persona que forma part del personal mèdic de Brians I, aquesta reconeix que les contencions mecàniques –en les que normalment s’injecten calmants sense el consentiment de la persona presa– es continuen produint de forma habitual i que “tot i que es troba incòmoda realitzant-les”, després d’un temps “s’ha acabat acostumat”. Aquesta persona també explica de forma anònima que dins del centre penitenciari “primen els criteris securitaris per sobre dels mèdics”, especialment als DERT.

Iñaki Rivera explica a la Directa que “nosaltres fa molts anys que entrem a les presons a entrevistar-nos amb persones preses i hem denunciat aquestes situacions a través del SIRECOVI, però ens vam cansar que des d’Institucions Penitenciaries no s’investigaren a fons els casos que reportàvem i per això vam decidir ficar-nos en contacte amb l’organisme europeu”. Segons explica el director de l’OSPDH, en 2018 es van acumular molts testimonis de maltractament i es van produir algunes morts en circumstàncies estranyes, com el cas de Gina Katherine Gómez a Brians I. Això va acabar provocant la visita per sorpresa de la delegació d’observadors del CPT del Consell Europa a les presons catalanes i l’elaboració d’aquest informe.

“Des d’un punt de vista jurídic les recomanacions d’un organisme internacional estan per complir-les, no només des del departament de justícia, sinó també els responsables de la salut, els jutges i els fiscals, perquè aquí sembla que tothom mira cap a un altre costat quan des d’Europa ens diuen alguna cosa”, explica Rivera, que està “una mica cansat” que tot i que des de les institucions catalanes sempre s’anuncia que es revisaran els protocols d’actuació, com en el cas de les contencions mecàniques, “a la pràctica es continuen produint i no es fa cas a les recomanacions europees”.

“Quan vaig parlar a TV3 sobre aquest tema inclús vaig ser massa moderat, perquè jo ja sabia de l’existència de tots aquests casos i testimonis, però havia de guardar silenci per un tema de confidencialitat fins que surtis publicat l’informe”, assegura. “Ara, després que el Consell Europa ratifiqui el que vaig dir en un document oficial, espero que es retirin les denúncies o que la jutge arxivi el cas”. “De moment la meua advocada ja ha presentat aquest informe davant la jutge. Veurem que passa en els dies vinents”, conclou.


Puntades de peu, cops de puny i de porra a les comissaries dels Mossos

Els observadors del CPT també van visitar les comissaries dels Mossos d’Esquadra a Lleida, Tarragona i Barcelona (les Corts i Ciutat de la Justícia), on van recollir els testimonis d’algunes persones que havien sigut detingudes i tancades temporalment en aquests espais de reclusió per part de la policia catalana. Tot i que la delegació afirma que la majoria de persones entrevistades asseguraven haver sigut tractades “correctament”, alguns testimonis coincidien a manifestar que havien rebut maltractaments físics com puntades de peu i cops de puny o de porra durant la seua detenció, alhora que havien sigut maltractats verbalment pels agents durant aquest procés. De fet, segons van poder comprovar els observadors, algunes d’aquestes persones presentaven informes de lesions que concordaven amb la descripció d’aquests fets durant el seu pas per comissaria.

Alguns testimonis asseguren haver estat subjectats amb tires de velcro als canells i els turmells i amb un casc de moto al cap, ficats a la força entre dos matalassos i colpejats de forma repetida amb les porres, en una tècnica que anomenen “el bocadillo”

Dos testimonis, un de gener i l’altre de maig de 2018, també coincideixen a denunciar que van ser colpejats amb porres mentre eren subjectats per part dels agents dels Mossos contra la seua voluntat, en el transcurs de la seua detenció a la comissaria de Tarragona. Dins de les instal·lacions policials, asseguren haver estat subjectats amb tires de velcro als canells i els turmells i amb un casc de moto al cap, ficats a la força entre dos matalassos blaus de plàstic subjectats per altres tires de velcro i colpejats de forma repetida amb les porres, en una tècnica que els entrevistats anomenen “el bocadillo”. Segons els testimonis, aquesta agressió es va produir a la zona de dutxes de la comissaria, on a diferència de les cel·les no hi ha càmeres de vídeo-vigilància.

La delegació del CPT va trobar dos d’aquests matalassos de plàstic blaus amb tires de velcro a un dels passadissos de la comissaria de les Corts i van preguntar als agents que es trobaven allí de servei, però segons explica l’informe aquests no van saber donar una explicació clara i raonable sobre el seu ús. Després de recollir aquests testimonis i comprovar l’existència d’aquests matalassos dins d’una comissaria, el CPT ha demanat explicacions a les autoritats catalanes sobre aquest tema concret i es troba a l’espera de rebre una resposta.

Articles relacionats