esús es va obrir pas entre la gentada, va pujar un tros de muntanya amunt i va començar a parlar: “Benaventurats els pobres d’esperit, perquè d’ells és el regne del cel”.
–No se sent! –va cridar algú des de les últimes files.
A veure, jo no entenc gaire l’arameu, ho podria dir en llatí? –va dir algú altre més avall.
Molts dels assistents van assentir convençuts:
–Cap problema, que ho faci en llatí, que així ja l’entén tothom.
–Clar –va prosseguir el primer que havia dit que no entenia gaire l’arameu–, si Déu ens vol salvar a tots, ens ha de fer arribar el missatge en una llengua que entenguem… Qüestió d’educació.
–Certament, al final, les llengües són per comunicar-se. Per tant, si hi ha gent que només n’entén una, ho fem en aquesta, que per això som bilingües.
–I el discurs va pels pobres: què passa amb els treballadors que parlen llatí i que es desllomen de sol a sol a Galilea, eh? L’arameu és la llengua dels seus capatassos, del capital– va dir un dels representants del FAG (Front d’Alliberament de Galilea).
–A part de ser una llengua burgesa, sona estrany que un Déu parli en arameu.
–… el fa sonar com molt antipàtic.
–Agressiu, més aviat –sentenciava un jove mentre els del seu voltant li donaven la raó.
–És veritat, així cridant des de dalt de la muntanya en arameu… Uf, sembla un Leviatan.
–Però com vols que sigui un Leviatan, si aquí no hi ha mar?!
–Ai, doncs, un Behemot.
Una remor va envair tota la multitud que s’havia congregat al vessant de la muntanya, tothom comentava la seva opinió amb el veí del costat. De cop, un altre que estava dret a un lateral va intervenir tot alçant la veu:
–Què voleu que us digui… Si és tan diví, bé que pot parlar altres llengües, no? No cal ser tan tancat de ment.
–És que… –va interrompre un de la fila del davant– Això és l’Imperi Romà, per què carai no parla llatí? És la llengua comuna…
–I pròpia –va començar a sermonejar un de la segona fila–. En aquesta zona, la llengua que s’ha parlat sempre és el llatí. L’arameu és una invenció de fa relativament poc de la gent de terra endins.
–Això és veritat! –va sortir una dona envalentonada–. Per què ens feu sentir estrangers a casa nostra, ja n’hi ha prou, de tanta imposició de l’arameu. O és que els llatinoparlants som ciutadans de segona?
–I si fem traducció simultània?– va dir un dels representants del FEG (Front d’Emancipació de Galilea).
–Aquests del FAG parlen molt, però mai no fan res…– va remugar algú.
–Qui ho ha dit això? Jo soc del FEG i no un desgraciat pèrfid del FAG– va rebatre el del FEG.
–FEG… FAG… Tots sou igual d’inútils –van començar a cridar quatre gats des de les primeres files.
–Tornem al tema– va reprendre el discurs la dona envalentida–. Qui pagarà el traductor? Tots aquests diners es podrien invertir en almoines per curar els leprosos!– va dir tot assenyalant la concentració de malalts que guardava la distància de seguretat.
–Jo ja us dic una cosa ben clara: si no parla llatí, a mi la salvació no m’interessa… A veure si trobaré la salvació en un déu regional provincialista– va sentenciar el primer que havia demanat el canvi d’idioma.
–Si diu que és un déu de la categoria de Júpiter, organitzem un debat entre ells dos! En llatí, evidentment. Així ningú no quedarà exclòs.
La gentada va aguantar la respiració: qui s’hauria pogut mai imaginar que una divinitat d’aquell racó de món podria debatre amb Júpiter, el gran Déu de la capital del món? LEl seu missatge ressonaria per tot l’Imperi. I tot pel llatí
La gentada va aguantar la respiració: qui s’hauria pogut mai imaginar que una divinitat d’aquell racó de món podria debatre amb Júpiter, el gran Déu de la capital del món? La mà de seguidors nous que podria arribar a guanyar! El seu missatge ressonaria per tot l’Imperi. I tot pel llatí.
–Sí, sí, un cara a cara! I, ja de passada, posem dues files de leprosos i a veure quin dels dos en cura més en menys temps– aquella fracció mirava de reüll els malalts mentre els seus ulls s’omplien de complicitat.
La gent estava entusiasmada: s’havia aplegat per escoltar un sermó en una llengua provincial i ara, en canvi, assistiria a un duel diví amb gran audiència, serien el centre del món. Roma els envejaria.
–…– xiuxiuejava tímidament un leprós en arameu des de la distància.
–En llatí, carai!
–En arameu m’explico millor– es va esgargamellar el leprós.
–Però, aviam… vosaltres voleu un bon miracle o no? Doncs ja està. El duel serà en llatí, per Júpiter! A veure si ara l’obligareu a aprendre un altre idioma només per curar quatre leprosos…
Tota aquella gentada va mirar de cop cap a la muntanya i allà, en comptes de veure-hi el Profeta, hi va veure tot de roques.
–Ho veieu? És que van a la seva… tanta mala educació: marxen sense ni dir valete.
