L’Hospitalet de Llobregat té un dels llindars de calor nocturna més alts de la província de Barcelona i Manresa és un dels municipis més castigats per les altes temperatures diürnes. A més, són poblacions amb rendes baixes i un parc d’habitatge deficient. Aquestes tres condicions els converteixen en dos dels municipis més exposats a la calor de la província de Barcelona, on les dones grans, malaltes i sense aire condicionat tenen més risc de mortalitat. La darrera dècada, segons l’últim balanç de Lancet Countdown, han mort 546.000 persones al món per calor.
Enmig d’una onada de calor sense precedents, IDRA presenta l’informe “Qui pot protegir-se de la calor”, que analitza els factors de desigualtat davant les altres temperatures i proposa deu mesures a curt, mitjà i llarg termini per combatre-la. La diagnosi és d’escala provincial a partir de dades dels 311 municipis, 5,9 milions d’habitants.
L’informe conclou que la desigualtat davant la calor està travessada per la renda, l’estat de l’habitatge i el territori on es viu. I que la “resposta privada”, com la instal·lació d’un aparell d’aire condicionat, “arriba primer allà on les rendes ho permeten”. A Barcelona, les llars de rendes altes gairebé dupliquen la cobertura d’aire condicionat de les de rendes baixes. I, de fet, en el conjunt de la província el patró es replica: el percentatge d’habitatges amb sistema de refrigeració gairebé passa del 38,9% al 71,2% entre llars amb ingressos inferiors als mil euros i a partir dels tres mil.
Barcelona, les llars de rendes altes gairebé dupliquen la cobertura d’aire condicionat de les de rendes baixes
Per IDRA, l’aire condicionat –que a escala global representa al voltant del 7% del consum elèctric i el 3% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle– “és una peça necessària però insuficient de la resposta”. Per apaivagar la calor, l’aïllament tèrmic adequats del parc d’habitatges i el verd urbà és clau.
Per ara, a l’Estat espanyol, un bon aïllament només està present al 14% de les llars de rendes baixes contra el 33% de les rendes altes. Sense aquestes condicions estructurals, l’habitatge acumula temperatures interiors dia rere dia. La vegetació esmorteix l’efecte illa de calor, però en l’actualitat, l’informe assenyala que les ciutats denses i més exposades, les que ja arrosseguen renda baixa i parc deficient, són les que menys verd tenen per habitant. Un exemple gràfic és l’Hospitalet de Llobregat, el municipi amb menys dotació de verd urbà per habitant, 4,2 metres quadrats, quan la mediana provincial és de 28,5%.
Rehabilitar els habitatges i més zones verdes
Per fer front a l’increment de temperatures, IDRA desplega diverses propostes.
Si bé l’institut reconeix que l’aire condicionat és part de la resposta, “com a mesura d’emergència a les zones de vulnerabilitat climàtica”, subratlla que “no és un dret universal sense matisos”. Per una banda, assenyala que universalitzar “l’aparell barat i poc eficient connectat a una xarxa fòssil reprodueix el problema climàtic en comptes de resoldre’l”. Per l’altra, especifica que “presentar-lo com la resposta desplaça l’atenció i la inversió de les transformacions estructurals”.
Partint d’aquest plantejament, IDRA proposa facilitar l’accés a sistemes de refrigeració eficients —com incentius fiscals i subvencions — amb instruments específics de caràcter redistributiu dirigits als col·lectius més vulnerables. Així mateix, considera que cal reforçar l’actual Xarxa de Refugis Climàtics de la província de Barcelona (XAREC)
Encara que són més lentes, l’informe incideix que és necessari desplegar treballar mesures que “ataquen l’arrel del problema”, com rehabilitar a fons el parc d’habitatge, accelerar-ne l’eficiència, renaturalitzar la ciutat i substituir asfalt i ciment per infraestructura verda.
