Comença una nova acció de protesta a les presons de l’Estat espanyol demà, dimarts 1 de setembre. Ja fa més de quatre anys que un grup de persones preses s’està organitzant i coordinant amb l’exterior per intentar recuperar la comunitat de lluita anticarcerària que va aflorar a finals dels anys setanta mitjançant la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL), amb què aleshores es van implicar diferents agents socials: persones preses, famílies, advocats, grups de suport i entitats de la societat civil.
Salvant les distàncies i amb el context actual, les accions de protesta que s’estan duent a terme, tant des de dins com des de fora dels murs des de juliol de 2016, pretenen denunciar i visibilitzar les “constants vulneracions de drets fonamentals” que, segons expressen les mateixes persones preses, continuen patint als centres penitenciaris de l’Estat. Per aquest motiu, van decidir elaborar una taula reivindicativa amb catorze punts concrets, que intenten visibilitzar en cada acció de protesta. La majoria de les reivindicacions se centren a exigir que la Secretaria General d’Institucions Penitenciaries (SGIP) respecte i aplique articles recollits dins del mateix Reglament Penitenciari i el Codi Penal, com l’excarceració de persones amb malalties greus o incurables i l’accés a un sistema sanitari igualitari al de qualsevol altra persona. També reclamen mesures recollides per part d’instàncies europees, entre elles el Consell d’Europa, com la limitació temporal que una persona pot passar en règim d’aïllament, que mai hauria de superar els quinze dies a causa dels possibles danys psicològics. Les condicions que pateixen, denuncien, “atempten contra la seua vida”.
Després de l’escàs seguiment i la falta de coordinació i comunicació en la darrera vaga de fam, que es va engegar en ple confinament l’1 de maig i va durar quinze dies, en els darrers mesos s’ha generat un diàleg i un debat intens entre les persones preses i els grups de suport al carrer per tal d’intentar teixir una estratègia conjunta, aconseguir una major repercussió i fer créixer la comunitat de lluita anticarcerària. Tot i les dificultats per establir comunicació fluida dins-fora –ja que la majoria de persones preses que participen en la proposta es troben recloses en primer grau i tenen la correspondència intervinguda per part de la SGIP–, finalment s’ha decidit repetir el model d’acció del setembre de l’any passat: dejunis rotatius de deu dies a les diferents presons. És a dir, cada deu dies, una de les persones preses començarà una vaga de fam a una presó diferent de l’Estat espanyol. Quan aquesta persona acabe l’acció, una altra començarà en un altre penal. D’aquesta manera, l’acció de protesta perdura en el temps i més persones preses en poden s’hi poden anar sumant els mesos vinents. Ara com ara, amb la quinzena de persones preses que han confirmat la seua participació, l’acció duraria com a mínim fins a finals del mes de gener.
L’acció comença demà dimarts al departament d’aïllament de la presó d’Estremera (Madrid VII), on es troba reclòs Toni Chavero, qui assegura que està disposat a tirar-la endavant fins al final
Tot i que l’objectiu principal de l’acció continua sent visibilitzar la taula de catorze punts, en aquesta ocasió pretenen posar especial èmfasi en les mesures penals que afecten directament el deteriorament de salut de les persones preses: els primers graus i les cel·les d’aïllament, on passen fins a 22 hores al dia tancades i on es produeixen la majoria dels suïcidis; la dispersió; els maltractaments i les tortures; la no habilitació d’espais adequats a persones amb problemes de salut mental o l’incompliment en l’excarceració de les persones majors de setanta anys o amb malalties greus o incurables.
L’acció comença demà dimarts al departament d’aïllament de la presó d’Estremera (Madrid VII), on es troba reclòs Toni Chavero, qui assegura que està disposat a tirar-la endavant fins al final per evitar que es trepitgen contínuament els seus drets i llibertats: “Us animo que aixequeu la veu i denuncieu el que passa dins les presons i no caigueu en el silenci, que és el que les institucions penitenciàries pretenen, i que en tot moment flueixi el diàleg entre nosaltres dins l’espai de lluita”. Hermenegildo Alexis, des de la presó de Daroca (Saragossa), reflexiona en la seua darrera missiva sobre la utilitat de les vagues de fam com a acció de protesta: “Crec que les vagues són una ferramenta de pressió efectiva, però costa molt que es difongua als mitjans i arribe a la majoria de la població. Crec que serie important aconseguir que els mitjans de comunicació entraren a les presons per difondre la realitat que viuen les persones preses, que etiqueten com a ‘irrecuperables’”. Alexis lamenta que “en els patis de les presons existeix molt de conformisme”, però té clar que cal sobreposar-se a aquesta realitat: “De vegades són les minories les que canvien les coses o les que empenyen prou perquè canvien. Molts cops és millor caminar lents i anar construint durant el camí”.
Sense vis-a-vis i amb les comunicacions limitades
Des del 25 d’agost, les persones preses i els seus familiars tenen suprimits els vis-a-vis presencials arran d’una decisió de la SGIP per suposadament evitar els contagis per COVID-19 dins dels centres –a les presons catalanes ja es van prohibir el 21 de juliol. Grups de suport, famílies i entitats en defensa dels drets humans consideren que aquesta decisió “és absurda”, ja que asseguren que els funcionaris entren i surten cada dia i segueixen donant-se permisos de treball i tercers graus als interns i entren professionals de fora a fer tallers. L’associació Famílies de Presos a Catalunya denuncia que “el fet de no veure els familiars, parelles i amics i rebre una mica d’afecte té unes conseqüències molt dures per a les persones preses, que estan molt nervioses perquè ja van estar quatre mesos sense vis-a-vis i ara un altre cop i no saben quan els tornaran a recuperar”.
D’altra banda, tot i que les comunicacions per locutori (amb vidre pel mig) sí que estan autoritzades per part de la SGIP, des del Grup de Suport a Persones Preses de Lleida denuncien decisions arbitràries per part de la direcció d’alguns centres: “La setmana passada vam trucar a la presó de Daroca per comunicar-nos amb un pres i ens van dir que, si érem de Catalunya, no feia falta que vinguérem perquè no podríem entrar a comunicar-nos-hi, ni tan sols per vidre”. Segons l’advocat Lisandro Giordani, aquesta decisió “no la pot prendre la direcció d’un centre penitenciari sense una ordre de la SGIP, per tant, es tractaria d’una altra vulneració dels drets fonamentals de les persones privades de llibertat”.
