“Per l’habitatge i la vida digna. Parem-ho tot!”, és un dels lemes que encapçalen la vaga general de demà, l’11 de novembre, i amb els quals també es desperten les ciutats i els pobles de les comarques valencianes, i no només les grans capitals. A les comarques centrals d’Alacant, l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla, per exemple, han estat treballant durant setmanes el Comité Alcoià-Comtat, juntament amb el comité juvenil de la mateixa zona, per a posar en evidència que al seu territori l’accés a l’habitatge tampoc està garantit. Pel mateix motiu ha estat treballant el Comité de Vaga per l’Habitatge Ports-Maestrat, de Castelló. Les activistes parlen d’una qüestió estructural també a la ruralitat que amb el temps s’ha anat agreujant.
Els comités de vaga que naixen a les comarques, tal com expliquen des del Comité Alcoià-Comtat i Foia de Castalla, cobreixen la necessitat “d’articular-se col·lectivament, unir forces, establir diàlegs i preparar-se per a la jornada de vaga”, i pretenen ser també el començament d’un diàleg interterritorial dins de les comarques. Des del Comité dels Ports-Maestrat veuen en la vaga i l’organització col·lectiva la potencialitat d’irrompre en la normalitat diària i fer evident una problemàtica que condiciona la vida, així d’enfortir els vincles entre municipis en un territori on “la dispersió territorial i l’aïllament social dificulten la trobada i l’organització col·lectiva”.
Un lloc per a viure, no per anar de vacances
Els comités comarcals sostenen que és important “reivindicar que el dret a l’habitatge és imprescindible per a garantir que els pobles continuen sent llocs on viure, treballar i construir un projecte de vida, i no es convertisquen en espais destinats principalment a usos turístics o estacionals”. Però, a més, les dificultats per a accedir a un habitatge a les ciutats tenen repercussions directes sobre els pobles propers que acaben convertint-se en poblacions dormitori, com és el cas de les comarques centrals d’Alacant. “Volem viure on treballem”, clamen des del mateix comité juvenil.
Una altra reivindicació és la defensa dels serveis públics, com ara el transport públic, també per aquestes poblacions. Identifiquen una manca en general, i deficiències en el seu funcionament quan n’hi ha, travessades, com en el cas de l’empresa Vectalia a Alcoi, per les precàries condicions laborals de les seues treballadores, que han fet vaga durant mesos.
Els comités comarcals enforteixen els vincles entre municipis en un territori on “la dispersió territorial i l’aïllament dificulten la trobada i l’organització col·lectiva”
A l’interior de Castelló la situació és diferent: no hi ha habitatges disponibles per a llogar de manera estable i poder viure-hi durant tot l’any. Expliquen que això es deu al fet que la majoria estan construïts i venuts com a segones residències i altres no es troben en condicions d’habitabilitat, la qual cosa fa que “les persones que necessiten un habitatge tenen molt poca capacitat de triar o de negociar unes condicions mínimes i desitjables”, i no tenir accés a una casa implica no poder desenvolupar un projecte de vida al poble. Per això, quan es diu que la gent jove no vol viure als pobles, volen posar sobre la taula que moltes vegades “no és una qüestió de voluntat, sinó de possibilitats”.
Escalfant motors per a la vaga
Durant les últimes setmanes s’han dut a terme activitats diverses que han anat escalfant motors per a la vaga general a tot el País Valencià. Una de les fonamentals arreu de les comarques d’interior ha sigut la creació d’assemblees que oferisquen un lloc de trobada i organització i les darreres setmanes s’ha treballat en activitats de difusió, punts d’informació i encartellades. Des del Comité dels Ports-Maestrat expliquen que, per a elles, el més important de la convocatòria de vaga és: “posar de manifest que la realitat d’una majoria social és la de viure en condicions cada vegada més precàries i sense garanties”, una realitat a la qual no es volen resignar. Al Comité de l’Alcoià-Comtat destaquen la importància de fer arribar la convocatòria a tots els pobles, més enllà de les capitals de comarca, i per això han organitzat encartellades col·laboratives i tallers de pancartes.
