Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Prou granets de sorra

Ens resulta més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme
(Fredric Jameson)

Hi ha poques coses que aturin el nostre ritme demencial. La malaltia, la mort, la violència, la natura. No hi ha res com patir un temporal en pròpia pell per treure el cap de les pantalles i de les nostres activitats de distracció massiva. Els missatges i les evidències científiques s’acumulen però ens ha calgut mitja Catalunya confinada a casa (compte, només una setmana després que explotés una petroquímica), per disparar la nostra sensació de vulnerabilitat. Tampoc hi ha res com un temporal per destapar totes les precarietats i totes les desigualtats. La pagesia i el Delta i els seus sediments (per fi) al centre de l’agenda, però no hi ha prou unitats mòbils per saber com ha afectat Glòria a tots els suds i totes les perifèries del país. Com ha degut ser per a tanta gent sense sostre, per a tanta gent que okupa cases, pisos o locals sense condicions? Per fi, expertes tècniques, científics i ecologistes en horari de màxima audiència, però poques veus explicant que als barris pobres, quan comencen a volar coses pels terrats, cauen arbres i hi ha talls de llum, tothom acaba amb goteres i destrosses que les quotes mínimes de les assegurances mai no cobreixen. Per a molta gent gran sola o migrant una llevantada és un nou obstacle, un nou càstig.

I demà serà el Dia Mundial per la Reducció de les Emissions de CO₂, i es multiplicaran els posts i les llistes de què pots fer tu i dels granets de sorra. Granets de sorra després d’una Cimera del Clima sense acords i després del fòrum mundial del cinisme de Davos. L’ONU preveu mil milions de refugiats climàtics el 2050 i a la Cimera de Madrid un dels temes que van quedar pendents per a la següent (quina casualitat, no hi ha pressa) va ser com els països que emeten més gasos (els rics, l’heu encertada) compensarien els més pobres. I a Davos? Sorpresa sorprenent, com cada any coincideixen el manifest dels superrics i el d’Oxfam, i si no fos perquè una sap qui és qui es confondria i tot: “Una empresa dona suport a les comunitats en què treballa, paga un percentatge equitatiu dels impostos, actua com a garant de l’univers ambiental i material per a les generacions futures; una empresa és quelcom més que una unitat generadora de riquesa, atén les aspiracions humanes i socials, i el seu rendiment no pot mesurar-se només pels beneficis dels accionistes sinó també en relació amb el compliment dels objectius ambientals i socials”. WTF! Com pot ser llavors que la nostra patronal troglodita amenaci que si puja el salari mínim no contractaran ningú? I per rematar la masterclass de greenwashing, el fòrum informa que aquest any ha estat sostenible i neutral en carboni. Els mateixos que han emès o permès totes les emissions de gasos que ens mataran, els mateixos que arriben cada any a Suïssa en avions privats han menjat aliments locals, han reduït el seu consum de carn, han utilitzat electricitat 100% renovable, vehicles elèctrics i tot de materials reciclables o reutilitzables. No és bonic?

Els mateixos que han emès o permès totes les emissions de gasos que ens mataran, els mateixos que arriben cada any a Suïssa en avions privats han menjat aliments locals, han reduït el seu consum de carn, han utilitzat electricitat 100% renovable, vehicles elèctrics i tot de materials reciclables o reutilitzables. No és bonic?

I mentre a Davos el president d’Iberdrola, una de les elèctriques més grans del món, orgasmava (que la lluita contra el canvi climàtic és una gran oportunitat de negoci), a Barcelona el moviment ecologista denunciava l’arribada d’un vaixell de gas natural d’Argentina obtingut amb fracking. No pot ser! Estem important gas de fracking pocs dies després de la Cimera catalana pel Clima i de la Declaració d’Emergència Climàtica? Després d’haver posat a la nostra llei de Canvi Climàtic (tombada pel Constitucional) que a la nostra costa es prohibia el fracking? El president del Sabadell, Josep Oliu, ens diria que importar el gas que nosaltres no volem extreure és una manera de respectar les forces del mercat en la lluita contra el canvi climàtic. El filòsof Jorge Riechmann diria que és una manifestació més d’un sistema de trets psicopàtics. Com quins? Falta d’empatia, consideració del món i els altres com a objectes per al gaudi propi, incapacitat d’obrir-se a l’alteritat o autoqüestionar-se i absència de sentiments de responsabilitat sobre res i ningú. Sí, el que sembla: capitalisme psicòpata i nosaltres dins.

Ja fa un any que aquí a la Directa, l’activista ebrenca Susanna Abella va titular “Lo Delta de l’Ebre desapareix”. Comptar amb ella cada mes és una aposta editorial impagable, com impagable és tot el que hem après aquests dies del Delta, dels deltes i de la vida, de la meravella natural que són gràcies a l’equilibri de forces entre l’aigua dolça i la salada, entre el mar, el vent i la terra (gràcies, Susanna). Si el riu baixa amb cabal i sediments, guanya terreny al mar i els ecosistemes i les activitats econòmiques de les zones deltaiques sobreviuen. Si el nivell del mar creix per efecte del canvi climàtic, el riu necessita aportar més en aquesta lluita ara desigual (gràcies, Jaume). El Delta necessita els sediments dels embassaments des de molt abans que parléssim del canvi climàtic, però això no havia sedimentat al nostre cap ni al nostre cor. Quanta informació mediambiental consumirem i exigirem a partir d’ara?

Ara ja sabem que els temporals i els cicles naturals són cicles i són naturals, que l’antinatural som nosaltres i que, de Davos al Delta, l’agenda la marquin les forces del mercat

Demà serà el Dia Mundial per la Reducció de les Emissions de CO₂ i ja no pot ser més el dia dels granets de sorra. Ara ja sabem que els temporals i els cicles naturals són cicles i són naturals, que l’antinatural som nosaltres i que, de Davos al Delta, l’agenda la marquin les forces del mercat. La natura és dinàmica i anticapitalista, els ecosistemes costaners tenen capacitat de recuperació però no al ritme de les nostres vacances. Si necessitem sorra i xiringuitos, caldran infraestructures que de nou es carregaran les defenses naturals de les platges. N’hem de fer muntanyes dels granets de sorra, dunes i no dics. Renaturalitzem les costes i els pobles i els carrers i el món. Renaturalitzem-nos. Comencem a viure, a moure’ns i estiuejar d’una altra manera. Aprenguem a renunciar als nostres privilegis. Obliguem-los (als senyors de Davos), a renunciar als seus.