Fa més de vint anys que és docent, quinze en un centre educatiu de Tortosa. “Quan vaig començar, els claustres eren molt més participatius, ara és un monòleg. Quan en un claustre no hi ha participació, no hi ha discussió, intercanvi d’impressions, malament”, explica en condició d’anonimat per por a represàlies. Afegeix que la direcció ha creat “un clima de por, de coacció”: “Si parles, si fas, si dius, sempre plana l’ombra de l’expedient”.
Al llarg dels darrers cursos, professorat i altre personal educatiu del centre ha presentat a la inspecció dels serveis territorials d’Educació una desena de queixes que recullen les pràctiques en què s’ha concretat l'”abús de poder”, però, explica la docent, no han tingut recorregut. Hi ha queixes que refereixen assetjament laboral, maltractament psicològic, pràctiques com malparlar, ridiculitzar i insultar –incloent referències al físic, l’edat i també de caràcter sexual–, no mantenir la comunicació necessària per fer adequadament la feina i la retirada de responsabilitats de manera discrecional. En alguns casos, no s’ha considerat provat el contingut i, en altres, s’ha emparat en les potestats de decisió organitzativa de la direcció.
En el context de vaga i de fortes mobilitzacions d’enguany, les actituds autoritàries han derivat en represàlies per la participació en l’organització de les protestes. Ruth Monfort, militant de COS al Baix Llobregat, és una de les sindicalistes que va intervenir a la roda de premsa convocada el 18 de juny pel comitè de vaga i l’Assemblea Educativa de l’Hospitalet de Llobregat. “El fet de pertànyer a una assemblea de treballadores s’ha utilitzat com a criteri per afectar les propostes de continuïtat pel curs següent.
En alguns centres l’equip directiu també ha demanat el nom de les persones que formen part de les assemblees, un fet que s’allunya evidentment de tot criteri pedagògic i exemplifica les dinàmiques coercitives que estan exercint algunes direccions”, detalla. Marc Martorell, portaveu de La Intersindical Educació, alerta que el col·lectiu de docents “té molta por de denunciar a conseqüència del decret de plantilles, que ve a ser una mena de llei mordassa dins dels centres educatius, és tan retrògrad que fins i tot CCOO i UGT en demanen la derogació”.
Per a Pere Timoner, delegat de CGT Ensenyament a les Terres de l’Ebre, les casuístiques “van des de posar-te uns horaris que impossibiliten la conciliació familiar i laboral fins a l’assetjament”
Per a Pere Timoner, delegat de CGT Ensenyament a les Terres de l’Ebre i secretari d’organització del sindicat, les casuístiques “van des de posar-te uns horaris que impossibiliten la conciliació familiar i laboral fins a l’assetjament”. I posa un exemple clarificador: “el fet de negar-se a fer sortides, colònies i horaris draconians en les Terres de l’Ebre, si no tens plaça definitiva en el centre, implica la no continuïtat, el que pot significar que hagis de fer desplaçaments de fins a dues o tres hores des de casa, et pot tocar treballar a Barcelona”. Pau Urenya, delegat d’USTEC a les Terres de l’Ebre, conclou que “els treballadors i treballadores senten que la seva situació laboral depèn totalment de la voluntat de la direcció, la qual cosa les situa en un estat d’indefensió davant la mateixa direcció que pot permetre pràctiques d’abús d’autoritat de diversa índole”.
Els representants sindicals, però, també puntualitzen que aquest tipus d’actuacions no són generalitzades. “La direcció que hi havia abans, tot i tenir el poder, en va fer un bon ús. Afortunadament, com la majoria. El fet és que s’obre la porta a abusos si et trobes un perfil dèspota”, detalla la docent de Tortosa. Un altre professor del mateix institut, que també vol preservar la identitat, destaca que després de molts anys “s’ha aconseguit que aquesta directora no segueixi al centre, però potser reapareixerà en un altre centre”. I es pregunta: “quan hi ha moltes persones, fins i tot amb plaça definitiva, que decideixen marxar d’un institut, l’administració perquè no investiga què hi està passant?”. “Davant d’un inspector i d’un responsable de riscos laborals la directora va arribar a dir que qui no estigués conforme ja sabia on estava la porta”, recorda amb indignació.
Fonts del departament d’Educació consultades per aquest mitjà no han volgut proporcionar informació sobre l’existència o no de denúncies per assetjament laboral -per quina raó s’havien admès o no a tràmit i si s’havia obert cap investigació al respecte- en els instituts de Tortosa i l’Hospitalet de Llobregat on es focalitzen les queixes dels sindicats. L’argument emprat per a la negativa és que “de la informació sol·licitada, d’una part no en disposem, i, d’una altra part, no en podem informar per garantir la privacitat de les dades personals dels treballadors del Departament”. El que sí que han confirmat és la voluntat del Departament “de revisar certs aspectes del decret de plantilles, com l’actualització dels perfils docents”.
Setze queixes en un mateix institut
El 15 de juliol de 2021, setze docents de l’institut Eduard Fontserè, al barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, van presentar una queixa contra la direcció del centre al departament d’Educació. Una de les professores -que també demana romandre en l’anonimat- denuncia que la situació era “insostenible”. Com moltes de les seves companyes, va patir vertígens i prenia diazepams per combatre l’ansietat.
Setze docents de l’institut Eduard Fontseré de L’Hospitalet van denunciar actuacions com “castigar alumnes a estar drets durant hores a un lloc de pas” o sancionar-los de forma “arbitrària i desproporcionada”
La denúncia detalla suposats abusos de poder per part de la direcció que hi havia aleshores cap al professorat i cap a l’alumnat. Al llarg de vuit pàgines, s’acusava la direcció de “castigar alumnes a estar drets durant hores a un lloc de pas” o sancionar-los de forma “arbitrària i desproporcionada”, “no consensuar les expulsions amb les tutores” o mostrar “actituds intimidatòries” davant de la classe amb frases com “no et volem en aquest institut” o “si no fos per nosaltres no estaries aquí, ets un desagraït”. Alhora, l’escrit especifica que el professorat “ha estat escridassat en nombroses ocasions”, “culpabilitzat”, “humiliat” en les reunions d’equip docent i “interromput per l’equip directiu” mentre impartia classe.
El grup de docents també va fer constar que el centre no disposava de sala de tutoria, que, malgrat estar classificat com a centre d’alta complexitat, no hi havia l’espai propi d’Aula d’acollida o que l’edifici estava en mal estat. Les demandes, afegeixen les denunciants, havien estat desateses reiteradament.
La direcció, explica la docent, es reservava el maltractament per al professorat que es queixava. I, de fet, gran part no va continuar al centre. Algunes docents perquè no les van reclamar per a l’any següent i almenys en quatre casos el director va rebutjar-les per escrit. El procediment per reclamar la no-continuïtat del professorat es contempla a l’article 26 del decret de plantilles, Decret 39/2014. La direcció del centre educatiu pot rebutjar, mitjançant un informe “degudament raonat i justificat” que un funcionari amb destinació provisional o un interí continuï l’any següent. Les raons han de ser la no adequació al perfil del lloc de treball o al desenvolupament dels continguts funcionals del lloc de treball. Per escrit, el director va argumentar “deslleialtat institucional” i la “no correcta gestió de l’aula”.
Per la docent “el decret de plantilles atorga molt poder a les direccions i, per tant, afavoreix que es puguin comportar despòticament”, sentencia. Un exemple, des del seu punt de vista, és el fet de poder no reclamar la continuïtat d’algú o directament rebutjar-la. Davant d’aquest poder de decisió que atorga el decret, matisa que si haguessin estat funcionàries amb plaça fixa, no les hauria pogut fer fora: “l’estabilització de plantilles és clau per evitar-ho i si estàs protegit, també pots alçar la veu amb més facilitat. Molts interins callen per por de perdre la plaça”.
Un poder “no regulat”
Fonts jurídiques de la CGT a l’Hospitalet de Llobregat adverteixen que el mecanisme que enguany s’han fet servir per apartar certs docents no seria “a través d’una proposta formal de no continuïtat, regulada a l’article 26.5 del Decret 39/2014, i que necessàriament ha d’incorporar un informe motivat que acrediti les causes”, sinó mitjançant la no reclamació, és a dir, que “la direcció decideix no proposar aquesta continuïtat el curs vinent, de manera que la docent torna al procediment general d’adjudicacions”. “És una via no regulada, i aquí hi ha el problema”, conclouen.
Per a Iolanda Segura, portaveu nacional d’USTEC, “les tries a dit que poden fer que continuïs o no en un centre van molt condicionades a la manera com et comportes, més crítica o més submisa o afí a la direcció”
Per a Iolanda Segura, portaveu nacional d’USTEC, “les tries a dit que poden fer que continuïs o no en un centre van molt condicionades a la manera com et comportes, més crítica o més submisa o afí a la direcció”. I alerta que “és una dinàmica que empobreix el treball educatiu als centres i, fins i tot, pot crear conflictes, desgast i favoritismes”. Per a Pau Urenya, delegat d’aquest sindicat a les Terres de l’Ebre, “aquests decrets són una porta oberta a aquestes pràctiques i, per tant, en demanem la derogació immediata”. “Que es fomenti la democràcia als centres retornant al claustre la seva capacitat de decisió. I que es recuperi els principis d’igualtat, mèrit i capacitat que haurien de regir en tota estructuració de la plantilla i organització dels centres educatius”, conclou.
Increment de casos denunciats
Pere Timoner de CGT aporta una estadística que confirma l’increment dels abusos laborals denunciats a les escoles. A partir de les dades recollides pel protocol d’assetjament en la funció pública, es pot concloure que set de cada deu casos són denúncies en el departament d’Educació, i que en sis anys s’han multiplicat per sis. “Això s’afegeix a què la inspecció del departament no està fent la seva feina. Només s’admeten a tràmit una de cada quatre denúncies i en els darrers anys dels quals tenim dades es van trobar indicis d’assetjament en un 0,6% de les denúncies”, es lamenta.
Apunta també a un impacte d’aquests abusos en la qualitat de l’ensenyament. “El departament ordena a les direccions quina ha de ser la metodologia i la pedagogia a aplicar a les aules. Les direccions, fent servir els decrets, imposen als docents com han d’ensenyar. Qui millor sap què ha d’aplicar en la seva aula, quina és la millor metodologia per a l’aprenentatge dels seus alumnes, és el docent i no un buròcrata del departament o un buròcrata de la Fundació Bofill que possiblement no ha trepitjat una aula de primària o secundària en la seva vida”, assenyala.
Per a Ruth Monfort, del sindicat COS, la Generalitat “hauria d’obrir una investigació i respondre a tots els casos d’abusos de poder que són denunciats públicament”
Per a Ruth Monfort, del sindicat COS, la Generalitat “hauria d’obrir una investigació i respondre a tots els casos d’abusos de poder que són denunciats públicament”. “No es pot donar l’esquena a una realitat que està passant, instem a recuperar la democràcia als centres educatius”, assevera. Pere Martorell, de La Intersindical, es mostra convençut que “si tot l’equip docent ha d’implementar un projecte educatiu és tot el claustre el que ha de tenir veu i vot sense por de ser acomiadat” i assenyala un factor que encara agreuja més la problemàtica que denuncien: ”una part de les direccions tenen vinculacions amb partits polítics i les que estan vinculades amb el PSC no els agraden gens les actuals mobilitzacions”.
