El Yasuní, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1989, és una de les regions més biodiverses del planeta i alhora la llar de diverses nacionalitats i pobles originaris, alguns dels quals viuen en aïllament voluntari. No obstant això, els interessos econòmics dels oligopolis extractivistes han intervingut aquest territori durant dècades. L’activitat extractiva ha provocat danys greus als ecosistemes i ha posat en perill els modes de vida i el benestar dels habitants de la regió.
La lluita per a la defensa del territori al Yasuní és llarga. Un dels moments més destacats va ser la Iniciativa Yasuní ITT, que es basava en una fórmula de dret internacional. Inicialment, el govern de Rafael Correa va oficialitzar aquesta iniciativa l’any 2007, però finalment la va cancel·lar el 2013 i es va obrir la porta a l’explotació. Des de llavors, diverses organitzacions i moviments equatorians s’han unit en un llarg i turbulent procés per aconseguir la consulta popular que ha donat lloc a un clar “Sí” al Yasuní. Un d’aquests moviments és el col·lectiu Yasunidos.
La victòria és un símbol significatiu de justícia climàtica i una innovadora forma de democràcia social. Yasunitzar el món des de les ecotopies –i obrir finestres per imaginar noves possibilitats– estableix un important precedent per protegir els interessos de la vida davant de l’acumulació de capital i, al mateix temps, enfrontar una idea de desenvolupament anacrònica. L’estança de les delegades equatorianes de Yasunidos a l’Estat espanyol l’ha coordinat l’associació Entrepobles, en aliança internacional amb les organitzacions equatorianes Acción Ecológica, Conaie i UDAPT. Parlem amb Zenaida Yacasama, impulsora de la campanya “Sí al Yasuní” i vicepresidenta de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador, i amb Jorge Espinosa, cofundador de Yasunidos i portaveu de la campanya.
Com ha estat el procés fins a arribar al “Sí” a la consulta del passat mes d’agost?
Zenaida Yacasama: Protegir la naturalesa sorgeix dels pobles originaris de l’Equador. Sempre hem defensat i lluitem per la vida. Som els pobles i nacionalitats els qui estem assentats en aquest territori. Som guardians d’aquesta selva.
Aquesta iniciativa ve de molt més allà. El govern de Rafael Correa al principi va donar sentit a la Iniciativa Yasuní ITT l’any 2007, però en passar el temps, el poder li va quedar gran. Correa va fer un pas cap enrere, permetent les activitats petrolieres en aquest bloc 43.
Jorge Espinosa: Quan es va donar de baixa la iniciativa Yasuní ITT, la població ja estava molt sensibilitzada. La ciutadania es va mobilitzar i organitzar. Es va proposar el referèndum, la consulta popular. Per a això, es van recollir 756.000 signatures a nivell nacional en un període de tres mesos. Aquest procés es va dur a terme juntament amb moltes organitzacions, col·lectius i persones individuals que donaven suport al postextractivisme, a aquesta ecotopía. Deixar el petroli en el subsol i protegir aquesta zona, que és la zona més biodiversa del planeta.
Per què aquest resultat és especialment rellevant per a l’Equador i, en particular, per a les nacionalitats i pobles originaris que habiten el territori?
Z. Y.: Amb aquest resultat, marquem el no a l’activitat petroliera i el no a més destrucció de la vida humana. En aquests territoris estan els nostres germans en aïllament, que han decidit viure i fer la seva vida amb autonomia. És important la cosmovisió indígena, que costa d’entendre, però comprèn relats de com podem sensibilitzar a la humanitat.
“La naturalesa té una connexió amb l’ésser humà. Allí ho tenim tot: una farmàcia, un mercat i no tenim una piscina de quatre parets”
Per a nosaltres, la naturalesa té una connexió amb l’ésser humà. Allí ho tenim tot: una farmàcia, un mercat i no tenim una piscina de quatre parets. Tenim un riu que flueix i això és vida. El territori és la nostra llar. La fita històrica del Yasuní ha de marcar el món. Ha de sensibilitzar-vos i us convido a que puguem seguir mirant endavant.
J. E.: A més, aquesta votació, que s’apropa al 60% pel Sí, esdevé la votació més important que com a equatorians i equatorianes hem fet. Mai abans havia superat cap polític en cap partit un percentatge com aquest. És el consens polític més important que ha viscut l’Equador. Justament, la idea de la consulta popular qüestiona el que significa un referèndum a l’Equador i quins són els seus límits a l’hora que la ciutadania el sol·liciti. Quin és el límit per a la ciutadania en relació a una consulta popular? Deien que l’econòmic no podia ser. Que els recursos naturals no podien ser. Que això és potestat del govern de torn. I per contra, per sort, va guanyar tot el contrari: va guanyar que sí. En el cas puntual de l’Equador, ens obre les portes al fet que puguem continuar ampliant aquest procés de democratització d’accions climàtiques.
Us preocupa l’incompliment dels resultats de la consulta per part del Govern equatorià?
Z. Y.: Fem aquesta gira per a compartir la nostra experiència i per a demanar suport internacional en tema de veeduríes –mecanismes de control ciutadà– i observatoris, perquè es doni compliment a aquest fet històric. Sabem que els governs no actuen de manera coherent, per més que hàgim obtingut una victòria. Per a completar la victòria ha d’haver-hi el desmantellament de l’estructura petroliera al territori de l’ITT Yasuní i això ha de ser el més aviat possible. La idea és cercar a nivell d’Europa aquesta solidaritat i unitat. Pot passar també en altres indrets del món, unir-nos en aquesta iniciativa, un exemple per a les noves generacions.
Quins factors de conscienciació han estat claus per a que una majoria social voti a favor?
J. E.: Cuidar la naturalesa és quelcom molt intuïtiu. És molt humà en realitat. Aquesta protecció és molt originària. Així, l’ecològic ha estat un àmbit clau per a la victòria de la consulta popular. El Yasuní és un espai que ha assegurat la vida del planeta en el passat i que ha de continuar assegurant-la en el futur. Quan tota la conca amazònica es converteixi en un prat, la vida tornarà a refugiar-se en el Yasuní, perquè està protegit per la serralada dels Andes i just en la línia equatorial, i d’allí tornarà a ressorgir. El tema ecològic ens atravessa…
“Hem viscut dos booms petroliers i encara tenim pèssims indicadors de salut, pèssims indicadors de benestar en general, especialment a l’Amazònia”
Després, tenim l’àmbit econòmic. Es compleixen més de 51 anys d’explotació petroliera. L’Equador no va sortir de la pobresa des que va iniciar l’extracció en els anys 70. Es parlava de com es convertiria en la Suïssa d’Amèrica. El petroli com a sinònim de desenvolupament és només un relat, un mite. El que hem vist no és desenvolupament. En realitat, és pur extractivisme, és una despulla de la naturalesa i la cultura, és una despulla del territori i una contaminació abismal. Hem viscut dos booms petroliers i encara tenim pèssims indicadors de salut, pèssims indicadors de benestar en general, especialment en l’Amazònia, que és el lloc més pobre de l’Equador.
Passa molt pel sentit comú: per a què explotarem aquest lloc tan megabiodivers, per uns quants anys, i finalment ens haurem quedat sense petroli i sense naturalesa.
El país ja està patint els efectes del canvi climàtic, els embats de les inundacions constants, les torrentades que han assotat la costa… És irònic perquè, precisament, és a la costa on més ha guanyat la consulta popular i és perquè ja se sent. Se sent la sequera, se senten les inundacions, el fenomen del Niño ens afecta de manera més agressiva i òbviament això ens atravessa.
Z. Y.: Hem arribat a un punt de col·lapse climàtic i, d’ara endavant, no sabem què és el que passarà. Crec que tant als països del Sud Global, com als del Nord Global, ens correspon parlar a les universitats i fer-ho amb els joves sobre l’educació ambiental.
Què demaneu per fer front als danys causats per l’extractivisme petrolier al Yasuní?
Z. Y.: El que s’està demanant és el desmantellament i la reparació integral de tots els danys ocasionats. Hem tingut diversos vessaments petroliers que fins ara no han tingut una reparació. El que avui es vol en aquest espai del territori del Parc Nacional Yasuní, que és el Bloc 43, és una reparació i un desmantellament de l’estructura petroliera perquè no provoqui més mal. I això s’ha de fer de manera immediata.
J. E.: Tenim una experiència gravíssima, el cas de Chevron Texaco, per damunt del territori del Yasuní. És clau perquè s’ha vist que aquesta explotació no ha suposat cap desenvolupament, el nord de l’Amazonía és igual de pobra i altament contaminada, amb uns índex de mortalitat altíssims, avortaments involuntaris, malformacions, càncers, bioacumulació….
Des dels governs europeus s’estan impulsant transicions energètiques que molts moviments i sectors crítics qualifiquen com a “neocolonials” ja que segueixen promocionant noves formes d’extractivisme. Com interpreteu la vostra lluita en aquest context i davant de les necessitats de canvis transformadors a tot el planeta?
J. E.: És canviar un extractivisme per un altre. Quan estàvem en plena pandèmia de la COVID, la Xina va començar un procés molt agressiu d’extracció de fusta balsa a l’Equador. La fusta balsa s’utilitza en els molins de l’energia eòlica. Passa el mateix amb el liti i altres metalls que són crucials per a l’energia fotovoltaica. És creure que canviem un extractivisme de petroli per una altra mena d’extractivisme darrere del qual els països s’asseguren la suposada transició energètica.
Això ens obre la porta a parlar sobre decreixement i la importància que el Sud Global pugui desenvolupar-se de manera independent. Que no tingui aquest vincle de deute. Es dona un cercle viciós –deute, extractivisme i canvi climàtic–, precisament per aquesta relació Nord-Sud. És el capitalisme, un sistema socioeconòmic que opera des del sistema bancari, des dels multimilionaris, des de l’1% del Nord Global i camina cap al Sud.
El cas del Yasuní és un exemple valuós en altres lluites per la defensa del territori, també a Europa.
J. E.: Una cosa que he après en la gira és que, fins i tot aquí al Orden, també hi ha suds. Són espais com la Mar Menor de Múrcia, l’Albufera de València… Revela la importància d’aquesta campanya, Yasunizar els territoris, donar visibilitat a territoris que busquen ser exemples també d’ecotopíes. Que busquen ser defensats per a iniciar una transició que comporti relacions de Nord Sud iguals i que aquests espais es mantinguin reproduint la vida. Que puguem començar a crear alguna cosa entorn del decreixement. Per això, aquesta xarxa de Yasunís o d’ecotopíes al voltant del món serà crucial, perquè ens permetrà entaular nous tipus de relacions.
“La consulta es dona precisament per la fallida dels governs de torn per a assegurar que l’espai no fos explotat”
L’esperit de la consulta popular i, en general, el tema de Yasunizar el món, és buscar mètodes no convencionals per a protegir l’espai. La consulta es dona precisament per la fallida dels governs de torn per a assegurar que l’espai no fos explotat, per a assegurar la reproductibilitat de la vida. És aleshores quan el Yasuní i la consulta esdevenen un bypass al sistema convencional.
Només quan democratitzem l’acció climàtica, tindrem una resposta afirmativa. Si continuem apuntant als governs de torn i als polítics i a les empreses, sobretot aquestes entitats financeres multinacionals, continuarem cometent el mateix error una vegada i una altra, perquè no podrem canviar-los perquè aquesta possibilitat no està en la seva estructura genètica. El seu ADN és l’expansió i el creixement il·limitat.
Z. Y.: Voldria enviar un missatge de sensibilització per a salvar aquest territori on està concentrada una immensa biodiversitat i on viuen els germans en aïllament voluntari. Voldríem que el món se solidaritzi, que ens doni suport, que doni alternatives al desenvolupament dins dels territoris. Convido a buscar aquesta unitat global, tant a Amèrica, com a Europa i en altres llocs del món. Units podem lluitar per a protegir el medi ambient. La cura ambiental és tan important davant aquestes monstruoses empreses transnacionals que han fet tant de mal. Si no ens salvem avui, aquest planeta sencer, no podem esperar tenir el bon viure –que nosaltres, des dels pobles originaris, ho diem així, el bon viure– tenir una vida sana, tenir un ambient sa. Deixo aquest missatge per al món, que puguem continuar conscienciant-nos.
