Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Què hi trobem, a la 'Directa' 460?

El reportatge d'obertura destapa com l'extrema dreta i grups neonazis es disputen el control dels escamots que arrenquen llaços grocs i simbologia independentista. Plataforma per Catalunya, Vox, Democracia Nacional o Falange competeixen per treure rèdit d'unes actuacions impulsades i avalades per Ciutadans

Els escamots que arrenquen llaços grocs i simbologia independentista han saltat a la primera pàgina de l’actualitat després de rebre el suport d’Inés Arrimadas o Albert Rivera. Diaris com El Mundo o l’ABC han definit l’activisme antillaços com una “rebel·lió cívica”, però darrera de les màscares dels Grups de Defensa i Resistència s’amaga l’extrema dreta de sempre. El reportatge d’obertura de la ‘Directa’ 460 detalla com Plataforma per Catalunya, Vox, Democracia Nacional o Falange –incloent-hi perillosos activistes neonazis– han entrat en oberta competència pel control d’aquests grupuscles. En la segona part del text parlem amb tres reconeguts juristes, Josep Ramon Barberà –professor de la UPF–, Àlex Solà –comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats– i Anaïs Franquesa –Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia– sobre les repercusions legals de posar o treure llaços grocs, pancartes o estelades a la via pública, edificis públics o habitatges particulars. Un reportatge de Jesús Rodríguez, amb fotos de Toni Ferragut i Victor Serri.

A la secció d’entrevistes pausades Miralls entrevistem una parella, en Daouda Dieye i Lamine Bathily, joves senegalesos que van arribar a Barcelona fa més d’una dècada i es van dedicar a la venda ambulant. Ara són portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. El primer va deixar la venda al carrer i treballa al món de la restauració, el segon encara es guanya les garrofes amb la manta plena de sabatilles esportives, samarretes o bosses de mà. Conversen amb Gemma Garcia i les fotos són obra de Victor Serri.

A les pàgines 16, 17 i 18 canviem de gènere periodístic i us convidem a llegir opinió. La secció Impressions arrenca amb una doble pàgina titulada “Les desigualtats a l’Amèrica Llatina i el focus mediàtic a Nicaragua”, escrit per Robert Morral, membre de l’organització Ítaca. S’il·lustra amb un dibuix de Pep Mènsula. Tot seguit en Jordi Enèriz ens convida a la reflexió amb “Tres metàfores”, un passeig per la difícil realitat mediambiental que viu el planeta Terra, amb una il·lustració de Maria Farré.

 

Canviem d’enfoc i passem a les informacions en positiu. La secció Cruïlla l’escriu en Pau Fabregat i sota l’encapçalament “Onades amb causa” navega per dues facetes poc conegudes del surf: la solidària i la sostenible. D’una banda repassa projectes socials a Colòmbia, Gaza i el Brasil vinculats amb l’afició d’aguantar l’equilibri sobre les ones i, de l’altra, ens destaca l’elaboració de taules per a la pràctica de l’esport fetes amb fusta.

El circuit internacional quinzenal passa per tres indrets allunyats per milers de quilòmetres. Un reportatge de Sara Manisera amb fotografia d’Arianna Pagani destaca la força de la poesia i les dones a Bagdad. Meritxell Freixas des de Santiago de Xile ens explica que es reobre el debat de la memòria històrica 45 anys després del cop d’Estat de Pinochet. Cloem la secció de Roda el Món amb una anàlisi d’Amy Goodman i Denis Moynihan sobre la lluita contra la simbologia confederal i racista als Estats Units.

Ens endinsem a la cultura de la mà de Joan Pol Alcaraz, qui ens explica que empreses cerveseres com Estrella Damm o Amstel impregnen els grans esdeveniments musicals, i alhora exerceixen pressió sobre la seva programació, en alguns casos creuant la línia vermella de la censura. La fotografia d’obertura és de Xavi Torrent. “Elles” és el títol del relat literari de Júlia Bacardit, amb il·lustració de Ruth Molas.

I tanquem edició amb l’entrevista de la contraportada. Aprofitant l’inici del curs escolar us portem una Indirecta amb Belén Tascón, presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya. Mariana Cantero hi parla sobre la liberalització de l’educació i els reptes del sector per millorar l’ensenyament públic. Amb fotografia de Victor Serri.

Article publicat al número 460 publicación número 460 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!