La política de l’Estat espanyol i de la Unió Europea de control policial dels fluxos migratoris africans amb l’argument de què s’està lluitant contra unes organitzacions criminals de grans dimensions que trafiquen amb persones, topa amb la visió que se’n té en els principals països d’Àfrica Occidental d’on provenen aquests fluxos migratoris. En el reportatge d’obertura de l’edició 544 de la Directa, que es publica aquest dilluns, 28 de març de 2022, mitjançant una investigació feta sobre el terreny pel periodista Lex Rietman a Gàmbia i el Senegal es posa en qüestió, a través de la recollida de nombrosos testimonis –persones migrades, pescadors, organitzadors de viatges a les Canàries, investigadores, periodistes, responsables policials i de l’administració…– el mite europeu de les màfies de la migració. Les fotografies que l’acompanyen i la imatge de portada també són obra de Lex Rietman. Per portar a terme la investigació, Rietman va comptar amb el suport del periodista gambià Fabakary B. Ceesay, que el va acompanyar en les més de cinquanta entrevistes que es van fer sobre el terreny. El treball ha comptat amb el finançament de Journalism Fund, un fons que fomenta projectes d’investigació periodístics independents i transfronterers.
En l’entrevista en profunditat de la secció “Miralls”, João França conversa amb Miguel Mellino. Aquest antropòleg especialista en estudis postcolonials i professor a la Universitat de Nàpols – L’Oriental, presenta el seu darrer assaig, Gobernar la crisis de los refugiados, en el qual assenyala com les polítiques migratòries de la UE han comprat el relat i el marc mental de l’extrema dreta. Les fotografies són de Sira Esclasans.
Cada cop topem amb més estructures que no deixen brotar formes poc esperades de creativitat i que pretenen treballar per projectes, quan en el fons acaben retroalimentant l’statu quo. És la tesi que defensa l’etnomusicòleg Iban Martínez Cárceles en l’article, titulat “Els gestors que miràvem fixament les cabres”, que obre les pàgines d’opinió d’aquest número. Per tancar la secció, Pit-roig Vinyals, activista de l’associació Obertament, ofereix una sèrie de consells per abordar els problemes de salut mental en les converses amb les afectades, sense caure en els estigmes i els llocs comuns.
El sector de la pesca de proximitat impulsa iniciatives per reinventar-se i poder fer front a la crisi que arrossega de fa temps, mitjançant les quals donen a conèixer el vessant més tradicional de l’activitat pesquera i difonen el consum responsable i la cultura gastronòmica tradicional associada als productes del mar. Laura Masó a la secció “Cruïlla”, ens presenta algunes d’aquestes propostes a Palamós, Alacant i a la Barceloneta (Barcelona). El reportatge s’acompanya de fotografies d’Adriana Pimentel i David Tarrason.
Paula Quílez Relaño, en les pàgines de cultura, relata l’estratègia anomenada ‘copaganda’, que fan servir algunes sèries de televisió produïdes per les ‘majors’ audiovisuals dels Estats Units, per oferir una imatge amable de l’activitat dels cossos policials
A la secció d’actualitat internacional, Xavier Palacios Mengod, des de Nicòsia (Xipre) explica com la indústria de guerra s’ha convertit en un dels principals puntals del règim turc de Recep Tayyip Erdogan, un estat que amb l’esclat de la guerra a Ucraïna veu perillar la seva posició d’equilibri Rússia i l’OTAN. Tancant la secció, Pamela Urrutia Arestizabal, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, analitza l’acord entre l’Estat espanyol i el regne del Marroc pel qual Madrid renuncia a donar suport al dret a l’autodeterminació del Sàhara Occidental; segons la seva tesi, el desinterès de les autoritats de l’antiga metròpoli colonial durant dècades per resoldre la qüestió sahrauí, ha afavorit els interessos marroquins de control d’aquest territori.
Paula Quílez Relaño, en les pàgines de cultura, relata les estratègies anomenades copaganda, que fan servir algunes sèries de televisives produïdes per les majors audiovisuals dels Estats Units, per oferir una imatge amable de l’activitat dels cossos policials, fins a arribar a justificar-ne els casos d’abusos i males praxis, a partir de l’anàlisi de serials com Blue bloods, Castle, Mentes criminales o Brooklyn Nine-nine. El reportatge està acompanyat per il·lustracions de Ferran Coves. L’aportació narrativa d’aquesta quinzena és a càrrec d’Albert Postils, amb un relat titulat “Política d’un esternut” il·lustrat per Mimi Isasmendi. La secció “Expressions” es tanca amb ressenyes de llibres d’Ivan Alcázar Serrat (El teatre de Shakespeare en el seu context, de Jordi Coca), Ferran Riera (La jota als territoris de parla catalana, coordinat per Elena Espuny Arasa) i de l’espectacle teatral Harakiri, una creació de Les Impuxibles que aquests dies es representa al Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona.
Tancant aquest número de la revista quinzenal, a l’entrevista de contraportada la Indirecta, Mariana Cantero, amb fotografia de Sira Esclasans, conversa amb Esther Matin. Aquesta infermera ha estat una de les impulsores de Salut Sense Sostre, un col·lectiu que presta atenció sanitària a persones que viuen al carrer a diversos barris de Barcelona.
