Han passat més de trenta anys des de la primera cimera del clima de l’ONU, però lluny d’apropar-nos als objectius de reducció de l’esclafament global, se segueixen batent rècords d’emissions i de temperatura del planeta. En el reportatge en profunditat que obre l’edició 561 de la Directa –que s’ha publicat aquest dilluns, 16 de gener– Maties Lorente analitza amb diverses fonts expertes com les dinàmiques pròpies del model capitalista condueixen a un incompliment sistemàtic dels acords entre els estats de reducció dels gasos d’efecte hivernacle. En el mateix treball –que compta amb il·lustracions de Pepe Serra, alhora responsable gràfic de la portada d’aquesta edició, i infografies de Pau Fabregat i Maties Lorente– també es radiografia el nou perfil d’activisme sorgit en reacció a l’emergència climàtica, marcat per referents com Greta Thundberg i col·lectius com Rebel·lió o Extinció, Joventut pel Clima, Fridays for Future o End Fossil, on les noves generacions prenen protagonisme i que es visibilitza mitjançant accions de gran impacte. En alguns països, com l’Estat espanyol, Alemanya o el Regne Unit s’estan començant a aplicar legislacions excepcionals contra aquest moviment, amb dures sancions econòmiques i centenars d’ordres de presó preventiva per participar en aquestes protestes; ho explica aquest article de Jesús Rodríguez.
A la secció “Miralls”, Giuseppe Savino entrevista el periodista Fonsi Loaiza, amb qui conversa sobre les relacions de poder i la corrupció associada al futbol d’elit que recentment ha tractat en els seus darrers llibres, dedicats al president del Real Madrid, Florentino Pérez i el Mundial de Qatar (Qatar: Sangre, dinero y fútbol, Akal 2022). Les fotografies son obra de Victor Serri.
Seguint amb l’univers futbolístic, la secció d’opinió arrenca amb un debat al voltant de l’auge del futbol femení; ens preguntem, concretament, si aquest fenomen és positiu o contraproduent per la lluita feminista. Hi diuen la seva Laura Ràfols Parellada, exjugadora del FC Barcelona i actualment readaptadora del club i directiva de la Federació Catalana de Futbol, i Mariona Masferrer i Fons, filòloga, editora i exfutbolista. Aquest bloc d’idees es clou amb un article de Marc Gispert-Saüch Fernàndez, integrador social, psicòleg i divulgador, el qual apunta com episodis com el d’Ucraïna desmunten el mite segons el qual els conflictes del segle XXI ja no es dirimirien disparant armes sobre el terreny i encara menys en sòl europeu. Els articles d’aquesta secció s’acompanyen amb il·lustracions de Patricia Cornellana i Marina Bonilla.
En les pàgines de la secció “Cruïlla”, aquesta quinzena les lectores hi trobaran un reportatge sobre els quintos, també anomenats, quines, rifles o loteria vella segons els llocs. Coincidint amb les festes de Nadal, moltes entitats i col·lectius arrelats al territori en celebren sessions molt concorregudes d’aquest joc d’atzar semblant al bingo que els ajuda a finançar-se i a donar-se a conèixer. L’article el firma Guillem Martí i compta amb fotografies de Pablo Bonat, Àlex Mayer i Berta Cotrina.
Les organitzacions que aglutinen l’exili kurd a Europa denuncien un rerefons polític en l’assassinat de tres activistes el 23 de desembre a París i reclamen que es depuri la responsabilitat dels serveis secrets turcs en l’acció; ho explica amb detall Gemma Parera, en el reportatge d’obertura de la secció “Roda el món”. Les pàgines d’internacional també inclouen un informe de Victor Serri sobre la situació d’Alfredo Cospito, un anarquista italià que s’ha declarat en vaga de fam a la presó de Sàsser (Sardenya); els jutges van determinar que Cospito era membre orgànic del grup FAI-FRI, tipificat de terrorista, i per aquest motiu se li ha aplicat l’article 41 bis del Codi penitenciari, previst per a capos mafiosos perquè no puguin seguir dirigint les organitzacions criminals des dels centres penitenciaris, però ell es declara “anarquista individualista”. Una anàlisi de Joan Mas, sobre l’agenda del govern més ultradretà de la història de l’estat d’Israel per aprofundir la seva sobirania en territori palestí, tanca aquest bloc.
Al reportatge d’obertura de l’apartat cultural, “Expressions”, Judit Mas ens transporta a l’escena de l’oci nocturn dels anys noranta, marcada per la música makina, la cultura de la mera diversió i una recreació purament estètica de l’univers skinhead
Al reportatge d’obertura de l’apartat cultural, “Expressions”, Judit Mas ens transporta a l’escena de l’oci nocturn dels anys noranta, marcada per la música makina, la cultura de la mera diversió i una recreació purament estètica de l’univers skinhead. Aquest apartat conté també un relat de Marta Santacatalina, titulat “Homes que envien flors a làpides”, il·lustrat per Olga Mollà, i la ressenya de dues novetats editorials: l’assaig Dejuni digital: Autoajuda col·lectiva per canviar-ho tot, de Sergi Onorato Esteve, publicat per Descontrol (per Victor Serri) i el clàssic de la literatura romanesa Els Haiducs, de Panait Istrati, publicat per Cal Carré (per Nina Valls).
A la contraportada d’aquest número, a la secció “Indirecta”, Àlex Romaguera conversa amb Corine Pelluchon, filòsofa francesa i autora dels llibres Manifest animalista i Reparemos el mundo, que planteja un canvi de paradigma en la convivència entre éssers humans i no humans. El retrat de l’entrevistada és de Pere Tordera.
Suplement ‘Deshumanitzades’
Encartat en aquesta edició s’hi inclou un suplement de 16 pàgines editat en col·laboració amb les organitzacions Entrepobles i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya, titulat Deshumanitzades. El quadern el camí migratori a l’Estat espanyol des d’una mirada feminista i internacionalista. Les persones migrades procedents de l’Amèrica Llatina són majoritàriament dones, a causa de la creixent feminització de la pobresa, la violència patriarcal i la demanda de treballadores en el sector –cada vegada més precaritzat– de les cures de la llar.
