David Pelufo Tormo, l’autor confés que va emplenar amb pintades nazis el poble de Carcaixent (Ribera Alta), torna a estar en el punt de mira dels tribunals valencians. L’acusació popular ha presentat als jutjats d’Alzira (Ribera Alta) una segona querella criminal per un presumpte delicte d’incitació a l’odi i vulneració de l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, previst i penat a l’article 510.1 del Codi Penal; i un delicte continuat de danys que afecten a béns de domini o ús públic o comunal.
Segons es llegeix a la querella –a la qual ha tingut accés aquest mitjà–, se l’acusa de danyar béns de titularitat pública i privada, amb pintades (grafitis) fetes amb pintura d’esprai. En total, el veïnat de Carcaixent n’ha comptabilitzat al voltant de 200 amb simbologia nazi i missatges d’odi, majoritàriament localitzades a la localitat, però també en municipis com la Pobla Llarga o Alzira.
En la querella, l’acusació popular detalla que les pintades es van realitzar amb “ànim de menyscabar la propietat aliena d’una forma continuada en el temps”. Haurien estat “dirigides a fomentar i promoure l’odi contra diversos col·lectius”
L’acusació popular ha presentat un dossier —adjunt a la querella— on s’acredita l’existència de pintades a 133 localitzacions diferents. També han aportat un vídeo, difós públicament, on es veu el presumpte autor pintant una esvàstica i acompanyat de dos menors d’edat. En l’escrit presentat, detallen que les pintades es van realitzar amb “ànim de menyscabar la propietat aliena d’una forma continuada en el temps”. Haurien estat “dirigides a fomentar i promoure l’odi contra diversos col·lectius, així com contra grups ideològics amb afirmacions racistes, xenòfobes i homòfobes”, entre els períodes de la segona meitat del 2019 i principis del 2023. Alhora, fan constar algunes d’aquestes pintades com “FCK LGTB”, “VOX”, “Putas Cerdas”, “Rojos a las Cunetas”, “Europa Cristiana no Musulmana”, “Cerdos catalanistes”, o “Guillem púdrete”.
Adelina Cabrera, advocada de la cooperativa El Rogle en defensa de l’acusació popular, destaca que hi ha discurs d’odi per dos factors: “la repetició insaciable del missatge, és a dir, la vertadera intenció d’aquesta persona és fer que el missatge d’odi s’estenga a tot Carcaixent; i pel fet que no ha parat de fer-ho, se li va interposar la primera querella, i, tot i això, va continuar fent-ho. El caràcter de reincidència aprofundeix en la voluntat d’estendre’l”.
Tal com incideix l’advocada, també es denuncia “l’enaltiment del nazisme i feixisme”, mitjançant la reproducció dels símbols del nazisme o lemes feixistes com “14/88” —que es refereix a les 14 paraules d’un lema nazi i la posició de la H, d’Heil Hitler, en l’abecedari—; “Alzira Nazi Rojos No”, “Fascista”, “Josué Libertad” —en referència a l’assassí del jove antifeixista Carlos Palomino—, “NSDAP” (sigles del Partit Nazi alemany), “La Ribera Fascista” o “Viva Hitler”. A més a més, es repeteix la simbologia de les SS, la creu celta i l’esvàstica. “En el cas de la creu celta, fins a un total de 38 vegades i en el cas de l’esvàstica, 116”, es llegeix en la querella.
David Pelufo Tormo, segons ha pogut confirmar la Directa, va ser un dels assistents a un concert del grup neonazi madrileny Post Mortem organitzat en un local gestionat per un grup de moters a Catarroja, en novembre de 2018. En l’esdeveniment es va fotografiar amb Sergio Granados, un exmilitar neonazi de la Brigada Tarrasa, dedicada a la retirada de llaços grocs i propaganda independentista a Catalunya.
El local que va acollir el concert està situat al carrer Senda de les Ànimes del polígon industrial de la localitat, i és el centre de reunions i activitats del club moter Red Hunters, una organització que aparentment no té cap vinculació amb grups d’extrema dreta i que organitza trobades moteres i actes benèfics des de fa anys. Eixa nit, però, l’escenari del local lluïa una bandera nazi, amb la qual també es va fotografiar David Pelufo. La celebració del concert va fer sonar les alarmes a l’Ajuntament de Catarroja, que gràcies als neonazis, va iniciar un procediment per esbrinar si el local del club moter complia tots els requisits legals per les activitats que ve celebrant des de fa anys, tal com va explicar aquest mitjà. Segons fonts municipals, el local no comptava amb cap llicència.
Alguns dels assistents al concert, prèviament, van recórrer el centre de València en una manifestació convocada per Juventud Nacional, la secció jove del partit ultradretà España2000.
Veïnat organitzat
Cal recordar que, fa dues setmanes, David Pelufo va confessar l’autoria d’almenys 400 pintades nazis i va ser condemnat per un delicte de danys continuats amb agreujant ideològic a una pena-multa de 1.890 euros i 14.116 euros en concepte de responsabilitat civil pels diversos danys ocasionats a immobiliari públic i privat. Tot i això, va esquivar la presó després d’aplegar a un pacte entre les parts. Se li va imposar dos anys de presó, però els podrà evitar sempre que esborre totes les pintades, realitze un curs d’igualtat i no discriminació, duga a terme nou mesos de treball en benefici a la comunitat i no torne a delinquir en els pròxims 3 anys.
Fa dues setmanes, David Pelufo va confessar l’autoria d’almenys 400 pintades nazis i va ser condemnat per un delicte de danys continuats amb agreujant ideològic a una pena-multa de 1.890 euros i 14.116 euros en concepte de responsabilitat civil
Des de l’acusació popular, tot i acceptar l’acord, lamenten que aquest fet no siga considerat delicte d’odi. “Missatges com ‘rojos a la cuneta’, ‘acabaréis como en el 36’, ‘LGTBI = SIDA’, ‘moros no’ o ‘Feminismo = Cáncer’, generen un greu problema de convivència”, reblen en una nota de premsa. I postil·len: “no pot ser que la justícia tarde tants anys a poder jutjar un cas que genera tensió social i té el risc de derivar en actes violents. No oblidem, però, que casos recents com Armagedón o Pánzer, amb agressions, amenaces o tinença d’armes, vinculats amb la ultradreta al País Valencià; van quedar lliures de càrrecs. Per això cal celebrar aquesta primera xicoteta victòria enfront del feixisme i esperar millors resultats al nou juí. Simbòlicament, durant uns dies al poble de Carcaixent hi ha hagut més gent contenta que pintades d’odi”, subratlla Vicent Pons, representant de l’acusació popular.
L’organització ciutadana ve treballant els darrers sis anys en diverses accions, com és l’exemple de les brigades de pintores, que van començar com una iniciativa veïnal espontània i col·lectiva i va acabar convertint-se en la resposta popular i autoorganitzada del col·lectiu Carcaixent net d’odi contra la discriminació. Van aplegar a netejar més de 700 pintades amb simbologia i lemes feixistes, nazis, racistes o masclistes que havien aparegut en el municipi. “Després de l’aparició de les primeres pintades, es creà un manifest de denúncia i es procedí a netejar-les”, recorda Pons. “Paral·lelament —continua— es dugué a terme un treball ciutadà de conscienciació i d’acció, esborrant al voltant de 700 pintades, gràcies a la gran participació novament de col·lectius i la involucració de les associacions de pares i mares dels centres educatius, que veieren en pocs mesos una inundació de missatges d’odi als seus voltants”. Amb l’arribada de la pandèmia i les restriccions de mobilitat, la tasca de les brigades es va veure afectada i, aleshores, es van llançar diverses campanyes de micromecenatge fonamentades en la venda de taronges de proximitat i làmines en col·laboració del col·lectiu Feminist art. La recaptació de fons va servir per a sufragar les despeses del procés judicial.
Des del grup de l’acusació popular, conclouen: “davant la passivitat del consistori en general, només la regidoria de Memòria Democràtica va mostrar interès a abordar el problema. S’instà a l’Ajuntament a abordar aquest cas per via judicial i a reforçar la persecució policial d’aquests actes, així com iniciar un treball per millorar la convivència als barris i campanyes als centres educatius per evitar la normalització d’aquestes accions per part de la ciutadania”. I rematen: “missatges carregats d’odi i discriminació no poden quedar com a simples actes vandàlics”.
