Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Exmilitar i neonazi, el perillós cabdill de Brigada Tarrasa que arrenca llaços grocs

Sergio Granados López va ser soldat de l’Exèrcit espanyol i un tribunal militar va arribar a dictar una ordre de crida i cerca en la seva contra, com a investigat per la comissió d’un presumpte delicte d’abandó de destí. El membre de l’extremadreta madrilenya ha protagonitzat incidents violents els darrers mesos als carrers de Catalunya i el País Valencià, amb la mateixa bel·ligerància que a les xarxes socials aboca amenaces públiques i fa apologia del feixisme i divulgació de discursos d’odi

 

Sònia Agulló | @La_Directa

És dissabte 17 de novembre a la vesprada al metro de València. Gairebé un centenar de neonazis pugen a l’estació d’Ayora de la línia 5 i es dirigeixen en grup al centre de la ciutat per participar de l’anomenada Marcha de la Juventud, convocada pel partit d’extremadreta España 2000, amb motiu del 20-N, l’aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Dins d’un dels vagons que ocupen els cap-rapats, un d’ells reprodueix amb un megàfon el Cara el Sol, himne del partit feixista Falange Española de las JONS i melodia inequívoca del franquisme, mentre la resta canta a ple pulmó.

 

El vídeo que mostra l’escena va ser compartit a les xarxes socials per Antifeixistes País Valencià i va esdevenir viral. Segons ha pogut esbrinar la Directa, l’ultra que sosté el megàfon i capitaneja el grup és Sergio Granados López, un exmilitar madrileny de 33 anys que els darrers mesos s’ha convertit en un habitual dels carrers de Catalunya, on ha participat en la campanya impulsada per partits unionistes per retirar de l’espai públic simbologia de suport als presos i preses polítiques i exiliades.

Granados és nascut i resident a Madrid, ciutat on es mou en cercles de col·lectius neonazis com Juventudes Canillejas, que van desfilar per València amb España 2000 portant una gran bandera amb la creu cèltica

Granados és nascut i resident a Madrid, ciutat on es mou en cercles de col·lectius neonazis com Juventudes Canillejas, que van desfilar per València amb España 2000 portant una gran bandera amb la creu cèltica i els membres del qual mantenen vincles històrics amb el grup Ultras Sur d’aficionats del Reial Madrid Club de Futbol. Tot i la presència d’ultres de fora del País Valencià, els organitzadors només va aconseguir aplegar un centenar de persones que van completar el recorregut fins al Parterre, on van realitzar una jura de bandera. Durant la marxa, que va comptar amb protecció policial, es va exhibir simbologia feixista de tota mena i els assistents van corejar proclames com “donde están, no se ven, los amigos de Guillem”, en referència al jove antifeixista Guillem Agulló, assassinat per un neonazi l’any 1993 a Montanejos (Castelló), i d’altres contra les persones refugiades i els moviments d’esquerres.

De bona part d’aquests fets en va deixar constància el mateix Granados en la retransmissió en directe de la manifestació que va fer per les xarxes socials. Durant el vídeo, se’l pot veure vestint una jaqueta amb l’escut de la Falange i portant una bandera negra amb una franja dels colors de la divisa espanyola que du superposada la calavera de Totenkopf –insígnia de la unitat de combat de les SS nazis– i la consigna “Primera línea. Patria o muerte”. En l’enregistrament queda constància del seu caràcter violent i agressiu, quan referint-se al temps plujós afirma “no hay ni un puto guarro, caen cuatro gotas y les da alergía, se han escondido como las ratas que son”, abans de reconèixer “no podemos parar porque si no nos comen los cabrones estos”.


Fugit de l’exèrcit

L’última feina coneguda de Sergio Granados hauria estat com a socorrista per Serpasat, una empresa rellevant del sector de manteniment de piscines de la Comunitat de Madrid, amb la samarreta blava de la qual posa orgullós en diverses fotografies preses durant la seva jornada laboral. Tanmateix, aquest neonazi havia provat abans altres sortides professionals, la més rellevant com a soldat de l’Exèrcit espanyol.

El Jutjat Togat Militar Territorial núm. 12 de Madrid va emetre una ordre de detenció en la seva contra l’any 2007, advertint-lo que si no es presentava voluntàriament al jutjat en un període de 15 dies, seria declarat en rebel·lia

El mes de juliol de l’any 2007, pocs dies després que Granados complís 22 anys, el Jutjat Togat Militar Territorial número 12 de Madrid va emetre una ordre de detenció en la seva contra, advertint-lo que si no es presentava voluntàriament al jutjat en un període de quinze dies, seria declarat en rebel·lia per la comissió d’un presumpte delicte d’abandó de destí, inclòs dins del Codi Penal Militar. Un temps abans, el jove feixista s’havia allistat voluntàriament a l’Exèrcit per convertir-se en soldat professional.

Malgrat que va superar les proves d’accés, va trigar poc temps a cansar-se i voler canviar de vida, però no ho va fer respectant els procediments establerts. Això li va comportar almenys tres anys de procediment judicial fins al febrer de 2010, quan el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va tornar a publicar una requisitòria del mateix jutjat militar ordenant a “totes les autoritats civils i militars que tan aviat tinguin coneixement del parador del mencionat inculpat, procedeixin a la seva captura i, amb la seguretat convenient l’ingressin a presó, a disposició d’aquest Tribunal Militar”.

 

La sortida de l’Exèrcit no el va fer abandonar el seu tarannà violent i militarista en la defensa de la unitat d’Espanya, fins al punt de fotografiar-se a les portes del Congrés dels Diputats amb la bandera de la 250 Divisió d’Infanteria de la Wehrmacht, unitat d’espanyols que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial fins a ser esclafats al Front Oriental per l’Exèrcit Roig soviètic.

Els darrers mesos, Granados ha viatjat en repetides ocasions a Catalunya fins a esdevenir líder de Brigada Tarrasa, un grup informal d’ultres d’entre 30 i 50 anys, que des d’abans de l’estiu ha participat activament en les principals mobilitzacions espanyolistes i en les campanyes de retirada de llaços grocs i simbologia a favor dels presos i preses polítiques i exiliades, en coordinació amb els anomenats Grupos de Defensa y Resistencia (GDR). La seva àrea d’influència han estat especialment municipis d’ambdós vallesos, on haurien provocat episodis d’enfrontament i fins i tot agressions contra ciutadans que els recriminaven les seves accions. Malgrat això, algunes de les víctimes amb les quals ha pogut parlar la Directa no han volgut presentar denúncia ni fer públics els fets per por a patir represàlies. En una d’aquestes escenes viscudes el passat mes d’octubre, Sergio Granados hauria emprat una arma blanca com és el puny americà per amenaçar els seus adversaris polítics, tal com es pot veure en la imatge inferior dreta del mosaic. La fotografia la va compartir a la mateixa plataforma digital on defineix la seva orientació política amb la categoria Ciudadanos Madrid, i la va publicar acompanyada del text “os vamos a matar a todos separatas hijos de puta”.

Tot el material arrencat de l’espai públic va ser exhibit en un vídeo compartit a Internet on el mateix Granados, bidó de gasolina en mà, es dedicava a tirar a una foguera tots els llaços, les pancartes i les banderes que havia sostret, només després de posar amb elles com si es tractés d’un trofeu de guerra

Tot el material arrencat de l’espai públic va ser exhibit en un vídeo compartit a Internet, on el mateix Granados, bidó de gasolina en mà, es dedica a tirar en una foguera tots els llaços, les pancartes i les banderes que havia sostret, només després de posar amb elles com si es tractés d’un trofeu de guerra. L’enregistrament està signat amb els logos de Brigada Tarrasa i División Carabanchel, el grup d’afinitat ultra d’aquest barri madrileny del qual formaria part l’exmilitar, però l’únic individu que apareix com a protagonista és el mateix Granados. Durant els més de sis minuts que dura el vídeo, la banda sonora és la cançó “Es por ti” del grup extint Estirpe Imperial, referent dintre de l’escena musical de l’anomenat Rock Anticomunista, conegut com a RAC per les seves sigles en anglès. La lletra de la cançó no deixa espai al dubte “Si por ti la vida hubiera de dar / no dudaría en morir / si por ti hubiera que pelear / no me pondría a pensar”, i les expressions de Granados corroboren el missatge “putos etarras de mierda, putos asesinos, ya no os acordáis de los tiros en la nuca porque sois unos maricones de mierda”, rebla mirant a càmera mentre crema una pancarta amb el lema “Llibertat presos polítics”. A banda de material de difusió, Granados també ha arrencat senyalitzacions de “municipis per la independència” de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i plaques commemoratives del referèndum de l’1 d’Octubre, com la del poble d’Ullastrell, fets denunciables pels consistoris com a danys al patrimoni municipal i al mobiliari urbà.

Més enllà del paper del madrileny en el grup, Brigada Tarrasa ha guanyat múscul i els seus membres s’han deixat veure conjuntament en dues cites recents i importants per l’unionisme més radical i l’extremadreta: la manifestació de la plataforma policial Jusapol el passat 29 de setembre a Barcelona i la celebració del 12 d’octubre a Montjuïc, on van posar davant les càmeres dels mitjans cremant una estelada.

Ultres de tot l’Estat espanyol van celebrar un concert neonazi a un local gestionat per un grup de moters a Catarroja