Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Reapropiem-nos de les institucions

Són moltes les reflexions i les emocions que s’han anat succeint, ens han remogut i estimulat, tant en l’abans com en el després del 8-M. Moltes parlàvem de què teníem ressaca emocional, havíem de digerir totes les emocions que en aquests dies i amb la manifestació com a acte central, ens havien desbordat. Però el cap tampoc s’ha aturat de revisar, qüestionar, advertir, evidenciar en les reflexions internes i les col·lectives moltes de les realitats desiguals que vivim diàriament, i massa sovint, normalitzam. Una d’elles, que és la que avui pretenc compartir, entenc que ha de ser un full de ruta, concretament i en aquest cas de l’ecologisme feminista, més concretament de l’ecologisme polític – social – feminista. I ara no entraré a discutir la pulcritud dels termes, si conceptualment sóc més o menys encertada o si redund en la utilització dels conceptes. Més aviat el que pretenc és emmarcar la reflexió en l’àmbit polític concret en el que pens que s’ha de desenvolupar. Havent de posar un titular, li he posat “Reapropiem-nos de les institucions”. Les dones. I no des de la gestió política de partits pensant en la conformació de candidatures (no perquè les descarti, sinó perquè no és on ara me vull centrar), sinó des del punt de vista de la discussió dels àmbits concrets on es prenen les decisions més significatives que afecten el nostre futur i en les quals, no hi tenim gairebé representació.

Atenent que me situu en la necessitat de fer front al capitalisme patriarcal des de la concepció de l’ecofeminisme i, per tant, en enfocar les decisions politicoinstitucionals en la necessitat de posar la vida al centre, protegir-la i garantir-la, aquests àmbits serien: l’economia (òbviament i en majúscules), l’energia, l’urbanisme, el territori, la indústria, la tecnologia i les infraestructures. Eixos estratègics tots del plantejament polític capitalista.

Els consells assessors, ponències tècniques, comissions de seguiments, etc., òrgans en què hi tenim representació, són dirigits i conformats majoritàriament per homes experts, posicionats i superlatius

El passat 11 de març, a Palma, es varen organitzar unes jornades sobre Ecologisme i Feminisme. A la sessió de la tarda, vàrem poder escoltar Alba del Campo, com a referent – dona – de la lluita ecofeminista en el món de l’energia. Ella ens va posar en evidència que, en l’àmbit de l’energia, les poques dones que hi ha han de lluitar diàriament, primer, per ser tengudes en compte en els espais de decisió, després, per ser considerades interlocutores vàlides en les discussions i no ser menystingudes en les seves intervencions i plantejaments i, finalment pel model energètic que defensen.

Amb aquesta reflexió com a punt de partida, faig una mirada en els àmbits habituals i diaris de feina que, des d’una entitat ecologista, feim per a la defensa del territori i els recursos i evidentment, el que passa amb l’energia passa amb l’urbanisme, l’ordenació del territori, l’economia, la indústria, la tecnologia o les infraestructures – perquè des de l’ecologisme, i per si encara algú ho dubtava, no només parlam de les polítiques que es fan des de la Conselleria de medi ambient. Els consells assessors, ponències tècniques, comissions de seguiments, etc., òrgans en què tenim representació, són dirigits i conformats majoritàriament per homes experts, posicionats i superlatius. Poques dones, encara, s’atreveixen, si hi són presents i malgrat estar formades, a participar-hi activament i amb determinació. Els espais, la seva conformació i dinàmica coarten aquesta participació.

Per tant, ens queda feina: denunciar aquests espais del món capitalista patriarcal que actuen de lobbys a les institucions i que saben que les tenen remant per a ells i generar espais alternatius de formació, debat i estratègia des del feminisme anticapitalista, entre altres

Fora de les institucions, els grans actors de l’economia capitalista debaten, organitzen fòrums i preparen el terreny per apropiar-se de les noves “possibilitats de mercat” en els nous marcs reguladors i donar les pertinents instruccions, a posteriori, a les institucions. I en aquests espais, majoritàriament, els convidats a debatre i definir estratègia són tots homes. A tall d’exemple, en les setmanes vinents i arran de l’aprovació a les Illes Balears de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, s’organitza al Club Diario de Mallorca el “Foro Transición energética: competitividad y sostenibilidad de la economía descarbonizada”. El concepte “competitivitat” ja ens hauria de posar immediatament en alerta per advertir qui seran els convidats a debatre-ho: “D. José Domínguez Abascal, Secretario de Estado de Energía del Ministerio para la Transición Ecológica, Mariano Marzo, catedrático de Estratigrafía y profesor de Recursos Energéticos y Geología del Petróleo en la Facultad de Geología de la Universidad de Barcelona, D. Marc Pons, Conseller de Territorio, Energía y Movilidad del Govern de les Illes Balears, D. Martín Ribas Medina, director general Baleares de Endesa, D. Miguel Rafael Duvison García, director general de Operación de Red Eléctrica de España, D. Miguel Mayrata Vicens, director de Diversificación de Negocio de Redexis. Moderado por D. Fausto Oviedo Subías, Abogado y Máster en Negocio de la Energía. Asesor Delegado de la Asociación Española de Energías Renovables en Baleares. I evidentment, Evento patrocidano por Redexis, Endesa y Red Eléctrica de España”. On són les dones?!!!!! Com dirien en el castellà amb què faran tot el debat: “yo me lo guiso, yo me lo como”.

Per tant, ens queda feina: 1) denunciar aquests espais del món capitalista patriarcal que actuen de lobbys a les institucions i que saben que les tenen remant per a ells; 2) generar espais alternatius de formació, debat i estratègia des del feminisme anticapitalista. Volem i podem parlar d’energia, d’urbanisme, d’ordenació del territori, d’indústria, de tecnologia, d’economia i de tot! i 3) no sé si en aquests espais generats per les grans empreses-monstres (tenc els meus dubtes) però almenys i, segur que sí, a les institucions, als organismes assessors d’aquestes qüestions estratègiques fonamentals (espais de representació), exigir la presència de dones en els càrrecs de presa de decisions i en les veus expertes que assessoren, dirimeixen i hi tenen veu i vot. Dones del món, se’ns gira feina!