El 15 d’abril el Consell de Ministres aprovava una regularització extraordinària que ha de permetre normalitzar la situació administrativa a més de mig milió de persones estrangeres residents a l’Estat espanyol. Es tracta d’un reial decret que ha arribat després d’anys de pressió social i d’una iniciativa legislativa popular impulsada pel moviment Regularizació Ja! que a finals del 2022 va entregar al Congrés més de 700.000 signatures.
Pocs dies més tard de la seva entrada en vigor, les administracions locals han posat en marxa diferents dispositius per facilitar dos dels tràmits necessaris. El primer: el certificat que demostri una estada continuada de com a mínim cinc mesos a l’estat i que suposa un element problemàtic quan desenes de municipis catalans neguen el dret al padró de manera sistemàtica, com ha manifestat la Xarxa d’Entitats pel Padró. El segon: l’informe de vulnerabilitat que, si bé no és necessari en tots els casos, diverses entitats socials assenyalen que es tracta d’una trava burocràtica “per a persones a qui, sense documentació reglada, els és impossible accedir a un contracte laboral o de lloguer d’un pis”.
Aquests dos certificats són els que poden emetre els ajuntaments, però al llarg de la regularització -extraordinària o ordinària- les persones migrades es troben amb un nombre important de tràmits a fer que van des de la presentació del certificat d’antecedents penals fins a la recollida de la targeta d’identificació d’estranger.
L’advocat especialitzat en migracions, Josetxo Ordoñez, diu que les persones que presenten la documentació sense un intermediari legal “es troben amb un mur administratiu”
En el cas de pagar una representació legal, és relativament senzill presentar-los, ja que no requereixen cita prèvia en poder-se tramitar telemàticament a través de la plataforma Mercurio, operativa ininterrompudament. L’accés a aquesta via només és possible amb una identitat digital i això per a persones que volen regularitzar la seva situació administrativa és quasi impossible.
En canvi, aquelles persones que presenten directament la seva documentació, sense un intermediari legal, necessiten una cita presencial per a fer-ho i “es troben amb un mur administratiu”, relata Josetxo Ordoñez, advocat especialitzat en migracions, en relació amb les cites prèvies que s’han d’aconseguir per presentar els documents requerits.
Un sistema que fa aigües
Segons el procediment i la comarca, pot ser molt difícil, o pràcticament impossible, aconseguir una cita prèvia. Aquesta escassetat ha generat un mercat il·legal de venda de cites prèvies molt actiu i lucratiu. Diversos testimonis consultats per la Directa relaten que davant la impossibilitat d’aconseguir una cita per les vies oficials han recorregut al mercat clandestí, pagant al voltant de 50 euros per una cita d’estrangeria.
Diversos testimonis relaten que davant la impossibilitat d’aconseguir una cita per les vies oficials han recorregut al mercat clandestí pagant al voltant de 50 euros
Ordoñez distingeix dues branques dins el sistema de cites prèvies actuals: la via dels tràmits que desemboquen en entrega de documents i la via dels tràmits que, inevitablement, requereixen la presència de les persones sol·licitants, ja sigui perquè han de fer una entrevista -com és el cas dels sol·licitants d’asil que viuen un “autèntic embut”- o perquè han de registrar les seves empremtes dactilars un cop s’ha aprovat la sol·licitud del permís de residència. Tots dos escenaris tendeixen a una sobrecàrrega administrativa que el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona fa una dècada que denuncia.
La manca de cites prèvies porta a algunes entitats socials, com la Fundació Migrastudium, a acompanyar persones a aconseguir-ne telemàticament pels canals oficials. Els dijous a les tres de la tarda s’obren les cites de presa d’empremtes a Barcelona, un dels tràmits més sol·licitats. En aquest moment les educadores de l’entitat posen a disposició ordinadors i fan acompanyament digital per obtenir cita. “És un malson”, explica Lucía Mendoza, educadora social de l’entitat, “en qüestió de minuts el web col·lapsa i s’esgoten, és molt difícil aconseguir-ne”.
El lucre de la revenda
Les poques cites ofertes i la presència de màfies organitzades que acaparen i revenen cites fan possible aquest “malson”. Els darrers anys, desenes de persones han estat detingudes arreu de l’estat acusades de “segrestar” cites prèvies d’estrangeria, mitjançant l’ús de bots, i de lucrar-se amb la seva venda, en la majoria dels casos acusats de danys informàtics, falsedat documental i organització criminal. En una nota de premsa, la policia espanyola assenyala que el benefici de cada integrant d’una de les màfies se situa al voltant dels 9.000 euros mensuals.
Aquestes detencions, però, no han aturat el mercat fraudulent. Testimonis consultats, que prefereixen no revelar la seva identitat, expliquen que es poden comprar contactant-hi a través de WhatsApp. Ho fan en una conversa breu on el venedor demana les dades personals i, hores o dies més tard, el comprador rep la cita prèvia a l’adreça de correu electrònic que s’ha facilitat. Un cop rebuda la cita es fa el pagament a través de Bizum, al voltant dels 50 euros, i es tanca la conversa. Una transacció que es pot rastrejar amb facilitat, en la qual alguns dels venedors es fan passar per policies, per assegurar el cobrament després d’entregar la cita.
Alguns dels venedors de cites prèvies es fan passar per policies, per assegurar el cobrament després d’entregar la cita
La mateixa situació es dona al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i altres serveis de l’administració. El SEPE, però, viu una situació força excepcional: el sindicat ultradretà Manos Limpias va denunciar el passat setembre Gerardo Gutiérrez, director general del servei, per no actuar davant d’aquestes màfies. Una denúncia que no ha arribat encara a les portes d’estrangeria.
Autogestió per fer-hi front
Un col·lectiu de programadores solidàries ha presentat recentment l’aplicació La mar de citas. Es tracta d’una app gratuïta que emet notificacions quan hi ha cites disponibles per a qualsevol dels tràmits d’estrangeria. “L’obertura de cites és arbitrària i això dificulta el seu accés”, explica un dels desenvolupadors de l’aplicació, que demana romandre en l’anonimat.
“La mar de citas permet localitzar les cites que estan obertes especificant la localitat i el tràmit”, relata. Un cop detectades, l’aplicació publica automàticament l’enllaç que permet sol·licitar-les a un canal de Telegram i a la web.
La mar de citas, que no recull cap dada personal, permet la cerca de cites per més de 800 tràmits, combinant procediments i províncies de l’estat
Per fer-ho, han creat una botnet solidària: “És una xarxa de dispositius infectats per un agent maliciós, amb la finalitat, per exemple d’atacar una web o amb altres propòsits”, relata. Però el seu objectiu és tot el contrari: “Nosaltres el que hem plantejat és una botnet solidària on cada dispositiu cedeix la seva IP perquè el bot surti del dispositiu i comprovi si hi ha cites, d’aquesta manera salvem la restricció de demandes des d’una única IP que té aquesta web”. Dit d’una altra manera, les usuàries cedeixen la seva IP a l’app perquè el sistema de cites pensi que el programa està fent moltes peticions diferents.
L’aplicació, que no recull cap dada personal, permet la cerca de cites per més de 800 tràmits, combinant procediments i províncies de l’estat. Actualment, ja es pot descarregar a lamardecitas.net.
