A Jaume Pujol, assumir els plantejaments col·lapsistes no li val a l’hora d’imaginar-se un futur a Palma, la ciutat que l’ha vist créixer. Amb només 17 anys, s’ha convertit en el portaveu de la Plataforma Menys turisme, més vida de les Illes, precisament, perquè creu que, en unes pròximes dècades plenes d’incerteses i emergències, és més necessari que mai que la societat civil i, en especial, el jovent s’organitzen per a teixir la resposta als impactes d’un fenomen que fa més de mig segle que els assota: la massificació turística. La solució la veu molt clara: decréixer i reorganitzar l’economia per a oferir alternatives desitjables per a una majoria social.
En quin context i per què naix la plataforma “Menys turisme, més vida”?
Surt en el 2023, com a resposta a la reunió ministerial de turisme organitzada a Palma durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. A Mallorca es va organitzar una jornada de “sostenibilitat turística”, però, òbviament, sense tenir en compte ningú d’aquí. Llavors, vam convocar una assemblea oberta amb l’objectiu de donar-hi una resposta. Va sortir l’organització d’una contracimera amb xarrades bastant enriquidores i taules rodones que tractaren la problemàtica del turisme des de diferents punts de vista. La contracimera va culminar, l’octubre de 2023, amb una manifestació sota el lema “Menys turisme, més vida” que va mobilitzar milers de persones pel centre de Palma. Després, vam decidir mantenir la plataforma perquè no hi havia cap organització consolidada que donés una resposta global al turisme i pogués tenir més força contra la turistificació en la seva globalitat, no només des de la crítica ecologista.
Creieu que el fet d’haver continuat fins hui dia, en part, es deu al tipus d’organització que teniu, amb grups de treball i de coordinació i assemblees i grups locals autònoms?
“Les assemblees i els grups locals autònoms són la peça fonamental per a poder sostenir la mobilització”
És clar, en part, això ha estat el motiu de l’èxit. Hi ha un grup motor amb funcions de coordinació, però sempre ens hem volgut moure amb les assemblees i els grups locals autònoms, que són els qui decideixen què fer. Hi poden participar 50, 100 o 150 persones. Per tant, són la peça fonamental per a poder sostenir la mobilització. Acollim tothom, però després cada grup d’afinitat, d’entitats o ateneus, poden fer iniciatives en nom seu i de la plataforma. És un paraigua on tothom que doni una resposta a la turistificació queda inclòs. També tenim la mentalitat de no criminalitzar-nos, és a dir, cadascú fa fins a on pot i vol. Això ha estat molt positiu per a saber com agrupar totes les persones, tant les que farien una acció directa com les que només assistirien a una manifestació contra la turistificació. Ha servit per a legitimar totes les formes de protesta. També és important anar reinventant-nos. Per exemple, ara hem decidit tancar les assemblees per tenir més seguretat; si les fem obertes, pot venir la policia o la premsa.
Quasi el 50% del PIB de les Illes és generat pel turisme. Quines implicacions socials té aquesta especialització turística a les Illes?
Tota l’economia s’ha especialitzat en el turisme i no s’ha centrat en la vida de les persones que vivim aquí. En l’àmbit laboral, tenim unes feines molt precàries i uns salaris molt baixos, i el preu de l’habitatge, de compra, de vida, és molt alt. Hi ha una gran diferència entre les persones que viuen i treballen aquí i les persones que hi venen i tenen un poder adquisitiu molt més alt. Tot gira entorn d’elles. Patim la saturació i la falta de recursos públics. Per exemple, hi ha hospitals públics, que paguem amb els nostres impostos, i en estiu no pots entrar-hi perquè són només per a turistes. I et preguntes: amb els meus impostos estic pagant un hospital perquè vinguin els turistes? No té cap sentit que l’illa estigui pensada per a altres. L’impacte ambiental és també molt elevat. Ara es parla molt de turisme de luxe o especialitzat, però no és la solució.
Quins altres efectes comporta l’elitització?
“Quan tinguem un decreixement efectiu, que no serà d’aquí a dos dies, perquè implicarà una transformació socioeconòmica, podem començar a xarrar de quin turisme volem”
És un model molt més desastrós climàticament que el model de masses. Està demostrat que els turistes d’alt poder adquisitiu generen més impacte ambiental, ja que la contribució a la petjada ecològica s’incrementa a mesura que la despesa és més elevada. Com a plataforma no volem un canvi del model turístic de masses al model de luxe, l’ecoturisme, el turisme rural o el cultural. Hi ha mil maneres i ens intentaran vendre totes, però nosaltres no ho entenem com a solució. El problema és que hem superat la nostra capacitat, aleshores, el que s’ha de fer és decréixer. Quan tinguem un decreixement efectiu, que no serà d’aquí a dos dies, perquè implicarà una transformació socioeconòmica, podem començar a xarrar de quin turisme volem, de quin turisme ens va millor. Però en un moment en què tenim milers i milers de turistes cada any, si en lloc de venir turistes d’Alemanya, vinguessin turistes rics alemanys, els problemes de la classe treballadora de Mallorca serien els mateixos.
Com afecta la massificació turística a les generacions més joves?
És un tema important. La massificació turística afecta tothom. Com a jove no m’agrada posar-me com si fórem els qui més la patim, però sí que hi ha un problema molt gran: voler fer un projecte de vida aquí i no poder. Una persona de 50 anys pot estar pagant un lloguer i el poden pujar per la turistificació, i això és un problema, però ara moltes persones joves no tenen ni la capacitat per a imaginar-se un futur a l’illa. La turistificació està destruint el futur dels joves. Si penses en oportunitats laborals, és cambrer, cambrer i cambrer; més enllà de cambrer, no t’hi surtis. I ser cambrer amb els sous que hi ha aquí i els preus de lloguer és impossible.
Les generacions més joves de les Illes, aleshores, s’estan quedant al territori o marxen fora?
Diria que hi ha ganes de viure aquí, perquè som de Mallorca i volem viure-hi, però xarrant amb la gent descobreixes que molts diuen: “Jo no viuré a Mallorca, i ho sé”. Molta gent ha hagut de partir ja, perquè no podia pagar una casa o no trobava una feina. Per tant, la turistificació a les Illes està expulsant les persones que hem viscut aquí des de la nostra infància.
Creus que el jovent hi està conscienciat i amb ganes de sumar-se a la lluita?
“La turistificació a les Illes està expulsant les persones que hem viscut aquí des de la nostra infància”
Diria que sí, i és una cosa que m’ompli d’esperança d’alguna manera. Crec que és una idea arrelada que el jovent no està sensibilitzat, però en una manifestació contra la massificació turística sempre hi ha molts joves. Potser, no estan a primera línia, perquè hi ha molta gent històrica en la lluita contra el turisme, però sí que hi ha molts grups de joves amb ganes de fer coses i amb una actitud proactiva, perquè sabem que hi ha solucions possibles.
La plataforma ha treballat en una proposta molt ferma d’accions de decreixement per a fer front als problemes de massificació turística. Quines són les línies generals de la proposta?
Parlar de decreixement no és complicat, però és complex. Implica abraçar tothom, i tothom significa començar per les treballadores del turisme. És innegable dir que no hi ha una dependència del turisme, perquè des dels anys seixanta, setanta, huitanta, que el franquisme ens va vendre al turisme i la nostra economia viu d’això. Aleshores, s’ha de posar les treballadores en el centre i diversificar l’economia. Abans de dependre del turisme, Mallorca ha tingut altres sectors econòmics. Té capacitat per a tenir un sector primari i secundari, on les treballadores del turisme es puguin recol·locar. Per tant, exigim una transformació profunda de l’economia de les Illes on no es deixi ningú enrere. S’ha d’escoltar les treballadores del sector, que participen en les manifestacions i estan bastant en primera línia perquè, tot i que el seu plat depén del turisme, es queixen perquè saben que hi ha una solució possible.
Aleshores, veus viable una transformació socioeconòmica del model de monocultiu turístic?
Ho veiem viable i necessari. Implicaria un esforç de tota la societat mallorquina, òbviament, però creiem que si hi ha voluntat política es podria decréixer i diversificar l’economia. La mateixa societat ho està demanant i està reaccionant i participant quan obrim espais de debat per a pensar la transformació que volem.
Es pensa que el decreixement implica inseguretat o pèrdua, un pensament que abona el camí de l’extrema dreta, però transformar pot tenir un significat diferent. Quines polítiques d’intervenció pública es podria implementar per no caure en la lògica de pèrdues i compensacions?
“Quan investigues una mica les polítiques de contenció, veus que realment només busquen apaivagar la gent per a no molestar el capital turístic”
Partim de la situació que qui està guanyant amb el turisme no són les persones de classe treballadora, per tant, parlar d’una pèrdua no seria correcte. Potser el que significaria és una pèrdua dels beneficis empresarials del sector. Els governs diuen: “Si reduïm o limitem el nombre de turistes, perdrem llocs de treball”. Fa deu anys hi havia molts menys turistes que ara i els sous són els mateixos. Per tant, el primer que s’ha de fer és redistribuir la riquesa entre la classe treballadora. En el moment en què el nombre de turistes creix i els nostres sous no, no se’ns pot fer creure que depenem del turisme. La seva cartera hi depèn, la nostra no. La nostra està sota mínims.
El govern de les Illes ha apostat per mesures de “contenció” i “monitoratge” per a fer front al turisme. Per exemple, ha prohibit crear noves places turístiques en edificis residencials o ha augmentat les sancions contra allotjaments il·legals. Què opineu sobre aquestes mesures?
En primer lloc, la contenció és totalment mentida. Si revises una mica les dades, t’adones que no pots parlar de contenció quan cada any hi ha més places turístiques. Per mi, la contenció significaria aturar-nos. En 2017, hi havia estudis de capacitat poblacional i territorial que demostraven que feia molt que havíem sobrepassat el límit de turistes que pot sostenir la nostra illa. Per tant, rebutgem directament la contenció i defensem el decreixement. També ens hem d’aturar per saber què impliquen aquestes mesures de “contenció”, que realment impliquen creixement turístic any rere any. Llavors, quan investigues una mica les polítiques, veus que realment només busquen apaivagar la gent per a no molestar el capital turístic.
Creieu que els partits d’esquerres han renunciat a pensar polítiques de turisme que vagen més enllà d’intentar posar fre a les dinàmiques de més pressió?
“Les ganes hi són i les propostes per a sortir del turisme de masses, del circuit mercantilitzat, són potents i cada vegada n’hi ha més”
La plataforma és molt crítica amb els partits d’esquerres, perquè hi ha partits que han estat huit anys als governs, temps durant el qual gastaven el terme “deconstrucció massiva”, i hi han tingut temps, però no han fet res. El que importa no és el que dius, sinó el que fas quan estàs governant, i el que van fer és colar-nos l’ampliació de l’aeroport i polítiques hiperdestructives en l’àmbit de la construcció. Per tant, és clar que s’ha de fer una crítica directa a les esquerres. Si hi haguera un canvi polític a les nostres illes, això no implicaria cap victòria a escala turística.
Alguns experts plantegen la necessitat de recuperar espais per al lleure no mercantilitzat davant el turisme de masses. Són possibles els models que permeten un oci de qualitat sense que s’haja de passar necessàriament per la caixa del sector privat?
Totalment, i això és molt important a les Illes. No podem sortir d’un oci de masses? I tant. Per exemple, vam organitzar un sopar a la fresca a l’estiu, que va ser tot un èxit: la gent havia de seure en terra perquè hi érem molts. Les ganes hi són i les propostes per a sortir del turisme de masses, del circuit mercantilitzat, són potents i cada vegada n’hi ha més. Hem de crear els espais per a pensar-hi i escoltar les propostes de tothom per no deixar ningú enrere. Som gent que vivim aquí, que estem molt perjudicades, i volem escoltar totes les iniciatives perquè seran per a totes. Si volem un model turístic comunal que no deixi ningú enrere, doncs, haurem d’escoltar tothom. Són moltes les organitzacions juvenils que fan les seves programacions, amb sopars a la fresca, campaments, perquè pensem que mitjançant espais d’oci polititzats podem fer front al monstre del capitalisme des d’aquí, des d’espais que siguin nostres.
