Mentre la Generalitat de Catalunya continua negociant per definir la gestió pública dels habitatges de la Sareb, hi ha famílies que viuen sota l’amenaça de desnonament. La Sareb calcula que té 1.150 procediments de desnonament oberts a Catalunya per recuperar habitatges. Aquesta xifra representa el 40% del total de procediments judicials en marxa al conjunt de l’Estat espanyol i afecta el 9% dels 13.000 habitatges que el gran tenidor té a Catalunya. La societat defensa que prop de 8.600 famílies tenen un contracte de lloguer vigent. Al País Valencià, hi ha 396 famílies en risc de desnonament, i a les Illes, 58.
La Sareb assegura que, des del 2022, compta amb uns “protocols molt garantistes amb la vulnerabilitat de les famílies” que resideixen als seus habitatges. Quan rep un habitatge procedent d’un procediment judicial i aquest està ocupat, la societat afirma que activa “el protocol”: “Si les persones residents acrediten una situació de vulnerabilitat, col·laboren amb la companyia i no tenen denúncies per conflictivitat, poden accedir a un programa de lloguer social”. En cas contrari, procedeix a recuperar l’habitatge per la via judicial.
Aquesta radiografia de la situació dista molt de la que fa la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), que al febrer va presentar la secció sindical de la Sareb. El seu portaveu, Bernat Truc, reconeix que des de fa una setmana s’estan ajornant els desnonaments, però subratlla que els procediments continuen oberts: “Creiem que té a veure amb el context de vaga i que, quan passi, els reactivaran”, puntualitza. Truc també assenyala que la Sareb pot considerar que un bloc és “conflictiu” pel simple fet que les famílies s’organitzin.
El portaveu de la secció sindical de la Sareb, Bernat Truc, reconeix que des de fa una setmana s’estan ajornant els desnonaments, però creu que quan passi la vaga es reactivaran
Després de l’ocupació, dissabte, del bloc 10 de Manresa, que la Sareb va intentar desnonar l’endemà sense èxit, ja hi ha 28 edificis en lluita, amb un total de 500 habitatges. Truc repassa les diverses situacions en què es troben les famílies: persones que tenien contractes amb l’antiga propietat que la Sareb no ha regularitzat, pujades dels lloguers i procediments judicials oberts per ocupació o impagament.
Actualment, hi ha diversos llançaments amb data assenyalada. Una veïna organitzada amb el Sindicat d’Habitatge de Cardedeu, que vol preservar l’anonimat, té una ordre de desnonament per al 12 de gener. Amb altres dues famílies ocupen dues cases velles del barri del Poble-sec i han aconseguit ajornar el llançament previst per avui, 10 de novembre. “Estem intentant negociar lloguers socials perquè tenim informes de vulnerabilitat econòmica”, explica.
Un altre cas és el de les 21 famílies de Riera de Gaià, al Tarragonès, que el 20 d’octubre van aconseguir ajornar dos mesos el desnonament. Després que l’empresa propietària fes fallida, la Sareb va assumir la titularitat dels immobles. Les famílies expliquen que van continuar pagant el lloguer a l’empresa anterior sense saber que ja no n’era la propietària, fet que va provocar l’obertura d’un procediment judicial. No és un cas aïllat. Truc denuncia que hi ha moltes persones que, com les famílies de Riera de Gaià, tenien un contracte de lloguer amb un promotor que va fer fallida i els habitatges de les quals van passar a mans de la Sareb, que no els reconeix els pagaments del lloguer.
Una veïna organitzada amb el Sindicat d’Habitatge de Cardedeu té una ordre de desnonament per al 12 de gener
Les veïnes del bloc La Moreneta de Sant Celoni (Vallès Oriental) van rebre diverses ordres de desnonament amb data oberta a partir del 26 d’octubre, tot i tenir acreditada la situació de vulnerabilitat i haver lliurat la documentació corresponent a la Sareb. Després de mesos de mobilitzacions i negociacions, van aconseguir suspendre els llançaments. De moment, no hi ha cap acord ferm, però tampoc no hi ha noves dates de desnonament a l’horitzó.
A Sabadell (Vallès Occidental), les veïnes del bloc de Gràcia tampoc estan tranquil·les. Després d’anys de lluita, la Sareb en va cedir la gestió a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC). Tot i això, el veïnat té els contractes caducats des de fa tres anys i la PAHC alerta que el conveni venç aquest desembre. El juliol passat ja van desnonar una dona de més de vuitanta anys i la seva filla, totes dues en situació de vulnerabilitat, per impagament del lloguer. Actualment, set famílies més estan immerses en procediments judicials arran de l’ocupació d’uns pisos que feia tres anys que estaven buits.
Després de mesos de mobilitzacions i negociacions, el bloc La Moreneta de Sant Celoni ha aconseguit suspendre els llançaments. De moment, no hi ha cap acord ferm
Als blocs de la Sareb en lluita també hi ha persones que no poden assumir els increments del lloguer. És el cas de Marbán, que viu en un dels 44 habitatges del bloc Euskadi de Lleida. Amb quatre criatures a càrrec, tres de les quals són menors d’edat, denuncia que ha de fer front a unes pujades del lloguer inassumibles. El lloguer social que va signar el 2022 era de 96 euros, però l’agost del 2025 va passar a ser de 350 euros i, al setembre, de 412. Amb l’ingrés mínim vital com a única font d’ingressos, està acumulant deute. “Vaig demanar explicacions i la Sareb em va dir que la persona que em fa el seguiment, contractada per la propietat, no havia presentat la documentació a temps i m’havien retirat la bonificació”, explica.
Un traspàs excloent
Ara mateix, la incertesa plana sobre les persones que viuen en habitatges de la Sareb. No saben si els seus pisos formen part dels 9.257 habitatges que s’han traspassat a l’empresa pública Casa 47 i, alhora, dubten que el canvi les pugui beneficiar, tenint en compte els criteris establerts. A més, la COSHAC denuncia que la gestió dels habitatges de la Sareb és un “desastre”: “les residents només tenen accés a una bústia que no contesta ningú”.
Segons els criteris d’avaluació del Govern espanyol, queden exclosos del traspàs els edificis que presenten “patologies estructurals”, no compleixen “la legislació urbanística” o no reuneixen les “condicions d’habitabilitat adequades”. D’altra banda, també hi ha una barrera econòmica: els habitatges es destinaran a lloguers assequibles, és a dir, tindran preus per sota del mercat, però no estaran necessàriament destinats a persones en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social, com passa amb els habitatges de lloguer social. La COSHAC reclama que tots els immobles de la Sareb s’incloguin en el traspàs a mans públiques i que se suspenguin els desnonaments durant tot el procés.
