Té 30 anys, és de Kènia i es defineix com una “dona lesbiana, masculina i religiosa”. Quan tenia 20 anys, va ser víctima d’una violació correctiva organitzada per la seva mare i el seu germà per “curar-li” l’homosexualitat. A més, va quedar-se embarassada fruit d’aquesta violació i va acabar tenint el fill. Després d’aquesta traumàtica experiència, Hayo es va traslladar de Kimusu a Mombasa, la segona ciutat del país, on ha creat l’associació Rainbow Women in Kenya i treballa pels drets i llibertats de les dones lesbianes, bisexuals i queer (LBQ). L’activista ha visitat Barcelona per presentar el documental Now you are a woman, dirigit per Alba Muñoz, que es va estrenar el 10 de juny al FIRE!!, la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià de Barcelona. Hayo es despulla emocionalment en el film i visibilitza la situació de les dones LBQ en un país que fa un mes va decidir mantenir la llei que criminalitza les relacions homosexuals. Conversem amb ella al Centre LGTBI de Barcelona.
Com es viu sent una dona lesbiana a Kenya?
Ser lesbiana a Kenya no és impossible, però sí que és molt dur. Hi ha un odi molt estès cap a les persones homosexuals i és molt dur si, a més, no ets independent econòmicament i depens de la teva família. A més, quan la societat pensa en l’homosexualitat pensa només en homes gais. Ells tenen organitzacions amb més pes i visibilitat. Per tant, ser lesbiana a Kenya és ser pràcticament invisible.
Vas patir una violació correctiva per part de quatre homes, organitzada per la teva mare i el teu germà. És una pràctica habitual?
Sí, passa en moltes famílies. Fins als divuit anys estàs completament supeditada als teus pares, i depèn de la família que tinguis, poden fer el que vulguin amb tu. Com a dona lesbiana, poden forçar-te a casar-te i tenir fills o es poden donar situacions com la que em va passar a mi. A més, la comunitat on vius pot fer-te el buit i marginar-te per ser lesbiana. Poden dir que ets una persona no desitjable, que ets satànica; no et donaran feina… Això també pot repercutir en la reputació de la família.
Com ho vas fer per recuperar-te després d’aquesta vivència?
El primer que vaig fer és acceptar-ho. És el primer pas per començar a ser lliure. Vaig començar a resar, a fer molt d’exercici i a entendre que havia d’estar bé amb mi mateixa
i començar a viure la meva vida amb normalitat. He perdonat tot el meu passat, tot i que no va ser gens fàcil. És cert que no paro de pensar que, si hagués viscut en una altra família, ara potser podria haver acabat els meus estudis i viscut altres experiències. Però vaig decidir sobreviure i avançar. El més important per una dona LBQ per poder viure amb llibertat és tenir independència financera. Ara que visc a Mombasa i tinc una situació econòmica estable, podria tornar a visitar la meva família i segurament no tindrien tant en compte la meva orientació sexual. Per sort, ara ja tinc clar qui soc, i això és el que vull protegir.
Al documental expliques que vas jugar en un equip professional de futbol, però et van fer fora per ser lesbiana. Què ha significat per a tu el futbol?
“A Kènia, la comunitat on vius pot fer-te el buit i marginar-te per ser lesbiana, poden dir que ets una persona no desitjable, que ets satànica; no et donaran feina”
El futbol és el meu talent. Sempre ha estat una via de sortida per poder vestir-me com volia i ser jo mateixa. A més, jugant a futbol he trobat altres dones lesbianes com jo. Malauradament, el meu entrenador em va fer fora de l’equip per la meva orientació sexual i això em va fer molt de mal, perquè se’m donava bé, era el meu somni dedicar-m’hi professionalment, i ara ja no puc. Encara continuo jugant a futbol, però ja no al mateix nivell.
Quan vas convertir-te en activista pels drets LBQ a Kènia?
Quan vaig arribar a Mombasa, vaig participar a PEMA Kènia, una organització LGBTI. PEMA vol dir ‘espai de seguretat’. El que vaig constatar aquí és que les dones lesbianes i bisexuals teníem unes necessitats específiques que no es visibilitzaven ni es treballaven gaire dins de l’organització, liderada majoritàriament per homes gais. En aquell moment, vam decidir sortir de PEMA i crear Rainbow Women in Kènia per poder centrar-nos en les necessitats de les dones LBQ. Fem feina des del 2012, però no tenim una oficina i ens reunim a casa meva.
Quins projectes impulseu Rainbow Women in Kènia?
Ens hem centrat en algunes problemàtiques que ens afecten a les dones, com els temes de salut. A vegades, com a dones lesbianes, no tenim accés a tots els serveis sanitaris, com ara productes d’higiene sexual o a fer-nos la prova del VIH amb la nostra parella. També volem lluitar per posar fi a la LGBTI-fòbia i a la impunitat dels atacs homofòbics. Una vegada, un home pel carrer em va donar una pallissa que em va dur a l’hospital. Un cop allà, vaig trucar a la policia per denunciar-lo. Tot i que coneixien la identitat de l’agressor, no van prendre seriosament la meva denúncia i no van fer res. També lluitem pels nostres drets socioeconòmics. Per exemple, és pràcticament impossible trobar feina si ets una dona que va vestida amb roba considerada masculina, com uns pantalons; no et contractaran. Com a dones, tampoc podem llogar una casa a Kènia, cal que ho faci un home. Encara tenim molt camí per recórrer.
També heu creat el projecte Girls Pride. En què consisteix?
“He assumit que segurament em moriré aviat. Amb la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia, ha quedat clar que les relacions homosexuals al meu país són il·legals”
Girls Pride és un projecte al qual tinc molta estima. Ens permet fer tallers d’educació sexual i sensibilització a nenes i adolescents a les escoles, i els facilitem productes d’higiene com ara compreses reutilitzables. Jo no vaig tenir accés a aquest material quan era petita. Això permet que les nenes tinguin coneixements de salut i higiene sexual i, a més, que nosaltres, com a dones LBQ, ens visibilitzem i demostrem que fem un servei a la comunitat.
Com a activista LBQ, et sents en perill?
Quan ets una dona activista a Kènia, no estàs mai segura. Ara estic parlant amb tu, però potser quan torni al meu país puc ser detinguda o assassinada. Estàs al punt de mira. Jo ja he assumit que segurament em moriré aviat, perquè ara, amb la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia, ja ha quedat molt clar que les relacions homosexuals a Kènia són il·legals. Hem fet un pas enrere.
Al documental veiem una escena molt commovedora on expliques de manera molt natural, amb un dibuix al teu fill de vuit anys, que la teva parella és una noia. Tens esperança que les noves generacions comencin a acceptar més l’homosexualitat?
D’entrada, si no parles d’una cosa, és com si no existís. Cal tenir en compte que els canvis no van sempre tan de pressa com voldríem. Crec que, a poc a poc, les persones homosexuals estem sortint de l’armari i guanyant visibilitat, i això fa que les reivindicacions siguin més fortes. Si ens amaguem sempre, no hi haurà cap canvi i no serem lliures.
Quina creus que és la prioritat per millorar la vida de les dones LBQ a Kènia?
El que necessitem és poder viure amb llibertat i sent nosaltres mateixes. I, evidentment, volem poder accedir a l’educació, la sanitat i els llocs de feina sense discriminació. Finalment, crec que és important que continuem generant espais on ens sentim segures.
