El 9 d’Octubre de 1977, després de les primeres eleccions democràtiques, el Plenari de Parlamentaris del País Valencià va acordar proclamar el 9 d’octubre com a Dia Nacional del País Valencià. L’acte va constituir el tret d’eixida d’una jornada de celebració i reivindicació dels drets socials i nacionals de la societat valenciana i que conclouria en la que ha estat considerada la manifestació més multitudinària de la ciutat de València. Segons les estimacions, més de 600.000 persones es van manifestar al crit de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.
Aquest diumenge, 9 d’octubre, es compliran 45 anys d’aquella Diada. Després de la por i la repressió instaurades pel règim franquista, la cita de 1977 va acabar traduint-se en una successió de mobilitzacions massives a finals de la dècada dels setanta pels drets i les llibertats. Les protestes van haver de conviure amb l’esclat de la coneguda com a Batalla de València, un conflicte identitari que va marcar la transició al País Valencià i es va caracteritzar per la violència dels sectors blavers i ultradretans. Enguany, tot just es compleixen cinc anys del que per a moltes persones va ser una reminiscència a la Batalla de València. Cinc anys des que la violència feixista, sota una marcada connivència policial, va escarotar representants polítics i organitzacions de tota mena i va protagonitzar la Diada del País Valencià de 2017. Un lustre després, la causa judicial oberta contra 28 ultres que van poder ser identificats com a autors de les agressions es troba encallada en els jutjats, a l’espera que la secció tercera de l’Audiència Provincial assenyale una data de judici, que podria celebrar-se a finals de l’any 2023.
La causa judicial oberta contra 28 ultres que van poder ser identificats com a autors de les agressions es troba atascada en els jutjats, a l’espera que la secció tercera de l’Audiència Provincial assenyale una data de judici
El 9 d’Octubre de 2017, com també va ocórrer amb la Diada de 1980, quan hi hagué uns aldarulls molt forts provocats per militants afins al GAV i al Partit Popular, va marcar un abans i un després per a moltes persones. La resposta antifeixista, però, no es va fer esperar. En els darrers cinc anys el moviment antifeixista ha estat present a tot arreu i ha demostrat que ha guanyat la batalla a la ultradreta. Enguany, organitzacions i col·lectius d’arreu del País Valencià han tornat a unir forces per a reivindicar una Diada de caràcter anticapitalista i antifeixista. El pròxim diumenge, dues convocatòries tenen prevista la seua eixida, a les sis de la vesprada, des de la plaça Sant Agustí. Per una banda, l’organitzada per la Comissió Nou d’Octubre —formada per Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Ca Revolta, Plataforma per la Llengua o la Societat Coral El Micalet, entre altres entitats, i els partits Compromís, Esquerra Republicana, Esquerra Unida i Podem—, amb el lema “Guanyem Sobiranies”; i, d’altra banda, la convocada per l’Esquerra Independentista i els moviments anticapitalistes i antifeixistes.
Amb motiu de la manifestació del diumenge per celebrar la Diada del 9 d’octubre, la Directa ha preguntat a persones representatives de diversos àmbits professionals, culturals i activistes d’arreu del País Valencià, per tal que avaluen l’avanç en l’assoliment dels drets socials i nacionals durant aquests últims anys. Alhora, també expliquen les seues percepcions de país 45 anys després de la Diada de 1977 i un lustre després de la Diada protagonitzada per les agressions de la ultradreta valenciana.
Alexandra Usó, docent, psicopedagoga i presidenta d’Escola Valenciana
“Hi ha una vulneració constant dels drets lingüístics per part de les administracions”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
Els últims anys s’ha avançat socialment amb un impuls dels serveis públics, ajudes a la dependència, renda valenciana d’inclusió, xarxa llibres, reversió de privatitzacions de la sanitat… Però, per altra banda, seria crítica pel que fa als drets nacionals, amb una justícia que tomba qualsevol avanç en polítiques lingüístiques emparant-se amb la jerarquia que la Constitució espanyola emmarca amb un domini d’una llengua sobre la resta de llengües cooficials; un infrafinançament que ens condemna, o d’altres qüestions com el Dret Civil Valencià que continua sense ser una realitat. També una vulneració constant de drets lingüístics per part d’administracions que depenen directament de l’estat, com ara els cossos de seguretat, però també d’administracions valencianes que es resisteixen al requisit lingüístic com imprescindible per atendre els ciutadans del nostre territori.
Enguany es compleixen 45 anys de la Diada de 1977. Aquell 9 d’octubre es va celebrar una jornada plena d’actes reivindicatius per l’autonomia valenciana que va culminar amb la que ha estat considerada la manifestació més gran de la història de València. Segons les estimacions, 600.000 persones es van manifestar al crit de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Quin ha estat el llegat d’aquesta Diada? Què queda d’aquelles reivindicacions i il·lusions del país?
Tenint en compte que eixíem d’una època fosca -feia dos anys que havia mort el dictador-, tres mesos abans s’havien celebrat les primeres eleccions democràtiques; s’havia acordat proclamar el 9 d’octubre com a Diada Nacional del País Valencià; un diari de gran tirada a la capital recollia a tota pàgina i amb grans lloances el poema “Poble” de Vicent Andrés Estellés, els Pavesos i altres artistes prohibits actuen a la societat el Micalet, l’expressió País Valencià, autonomia i autodeterminació eren acceptats com un clam d’un poble que feia massa temps que estava callat i oprimit. Va ser un moment únic, històric, ple de reivindicacions, d’il·lusions, un moment en què es podia pensar que el futur seria com nosaltres, com a valencians i valencianes, decidirem que fos. Si més de mig milió de persones van participar, fou perquè hi hauria ciutadans de molts diversos espectres polítics, fins i tot d’edats diverses i d’arreu del territori, que volien aspirar a la llibertat de la qual no havien gaudit amb quaranta anys de règim dictatorial. No vaig viure eixos moments, m’hauria agradat! El que sí que recorde és que l’eslògan “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” portava implícit ganes de canviar-ho tot, perquè tot estava per fer. No sense nostàlgia d’aquella gran Diada, podem parlar de nosaltres, d’Escola Valenciana, que com a moviment participem amb les mobilitzacions de les quals hem format i formem part hui en dia, i que als missatges inicials de reivindicació s’hi han anat sumant nous clams segons han anat evolucionant les preocupacions i necessitats socials del País Valencià.
Després de les agressions del 9 d’octubre de 2017, la celebració de la Diada ha estat molt marcada per la lluita contra el feixisme. Enguany, tot i l’estètica d’algunes convocatòries, sembla que torna a recuperar l’esperit en defensa dels drets socials i nacional del País Valencià. Quina lectura en fas?
L’esperit reivindicatiu i, en aquest cas, antifeixista, és i ha de ser un element indestriable de qualsevol reivindicació nacional. Un país on predomine el feixisme mai no serà un país igualitari, divers, en valencià, sostenible… I, per tant, en un context en el qual l’extrema dreta està en auge, fem la lectura de què se li ha de plantar cara de forma contundent. Hem d’empoderar-nos com a persones i en col·lectivitat per enfortir el nostre potencial, que és ampli i divers en termes polítics, socials, econòmics; i perseguir les nostres il·lusions com a poble valencià que té una gran riquesa patrimonial i un bast imaginari cultural. Perquè som un poble amb resiliència, amb fortalesa, però no sotmès! Hem eixit enfortits després de viure situacions adverses. Però volem viure amb la normalitat que el nostre Estatut d’Autonomia legitima. Mitjans de comunicació de qualitat, un ensenyament públic que prioritza la llengua minoritzada, una administració que atén sense discriminacions, ni vulneracions i unes institucions que vetllen perquè així siga.
Elba Barberà, bioquímica i presidenta de la Nova Muixeranga d’Algemesí
“En els últims anys hem fet avanços importants per fer valdre la nostra cultura”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
En els últims anys hem fet avanços importants per fer valdre la nostra cultura com a poble valencià. Hem valorat les tradicions i festes valencianes i hem fet que la societat disfrute d’aquestes i veja el seu potencial. Per exemple, el món muixeranguer ha tingut un creixement exponencial creant-se noves colles arreu de tot el País Valencià i participant en moltes festes locals a més de compartir places amb altres mostres de cultura popular.
Enguany es compleixen 45 anys de la Diada de 1977. Aquell 9 d’octubre es va celebrar una jornada plena d’actes reivindicatius per l’autonomia valenciana que va culminar amb la que ha estat considerada la manifestació més gran de la història de València. Segons les estimacions, 600.000 persones es van manifestar al crit de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, després de la repressió i la por escampades per Franco. Quin ha estat el llegat d’aquesta Diada? Què queda d’aquelles reivindicacions i il·lusions del país?
Pense que aquella Diada va permetre trencar amb eixa por per expressar el que som, per parlar en la nostra llengua i defensar els nostres drets com a valencianes i valencians. Gràcies a ella, actualment defensem la nostra llengua i podem parlar-la sense por i en ambients tant personals com oficials, donant-li el reconeixement i el potencial que mereix.
Després de les agressions del 9 d’octubre de 2017, la celebració de la Diada ha estat molt marcada per la lluita contra el feixisme. Enguany, tot i l’estètica d’algunes convocatòries, sembla que la Diada torna a recuperar l’esperit en defensa dels drets socials i nacional del País Valencià. Quina lectura en fas?
Personalment, opine que aquestes manifestacions han de portar eixe caràcter reivindicatiu sempre des del respecte i amb motiu festiu per a reivindicar que encara ens queda camí per fer valdre la nostra llengua i cultura. Malgrat que hem aconseguit estar molt més presents a nivell cultural, ens queda un gran treball de visibilització i de reconeixement, per normalitzar la situació del poble valencià. Sembla que la nostra entitat i les nostres llibertats i drets estan en perill, i sempre hem d’estar recordant qui som, quin potencial tenim i fent-nos escoltar perquè se’ns reconega i valore.
Borja Garcia, bomber i portaveu d’Endavant al País Valencià
“Propietat privada i unitat territorial són els dos pilars que cal que impugne qualsevol projecte emancipador”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
Si fem una anàlisi rigorosa dels darrers anys de govern del Botànic, no podem parlar d’una millora de les condicions materials de vida de les treballadores valencianes i, per tant, tampoc ho podem valorar en termes d’avanços en matèria de drets socials i nacionals. Cert que s’han produït transformacions simbòliques i que s’ha dut a terme una gestió més transparent de les institucions valencianes —buides de qualsevol mena de poder, d’altra banda. Però, pensem que la tesi que veníem a formular des del primer tripartit, que no hi ha horitzó de canvi possible sense trencar amb l’Estat espanyol, continua plenament vigent. El sentit de l’independentisme socialista i feminista és precisament aquest. No es tracta de cap proclama de lemes, sinó de la comprensió que l’autonomisme al segle XXI és una ferramenta per reencaixar territorialment el nostre país d’acord amb els interessos de les classes dominants de l’Estat. Propietat privada i unitat territorial són els dos pilars que cal que impugne qualsevol projecte emancipador.
Enguany es compleixen 45 anys de la Diada de 1977. Aquell 9 d’octubre es va celebrar una jornada plena d’actes reivindicatius per l’autonomia valenciana que va culminar amb la que ha estat considerada la manifestació més gran de la història de València. Segons les estimacions, 600.000 persones es van manifestar al crit de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Quin ha estat el llegat d’aquesta Diada? Què queda d’aquelles reivindicacions i il·lusions del país?
Més que llegat, portem fins als nostres dies els aprenentatges històrics de les diferents formacions comunistes de l’època, des del PSAN al MCPV o la Germania Socialista: la comprensió que al País Valencià, alliberament nacional i de classe van plegats. Queden doncs les reivindicacions intactes, perquè qualsevol horitzó de societat plenament sobirana passarà pel trencament independentista amb l’Estat des del conjunt dels Països Catalans, i perquè urgeix (ecològicament, socialment) construir una alternativa socialista i feminista davant d’un capitalisme en descomposició. Les il·lusions del país són les il·lusions de les seues treballadores. Això és el que cal recuperar a través de l’organització i la lluita i no integrant les aspiracions del poble dins dels canals formals d’un estat putrefacte.
Després de les agressions del 9 d’octubre de 2017, la celebració de la Diada ha estat molt marcada per la lluita contra el feixisme. Enguany, però, tot i l’estètica d’algunes convocatòries, sembla que torna a recuperar l’esperit en defensa dels drets socials i nacional del País Valencià. Quina lectura en fas?
Després del referèndum del dia 1 i la vaga general del dia 3, el 9 d’octubre del 2017 se’ns va llançar com a societat un missatge molt clar: calia aturar el potencial rupturista de la proposta política de construcció dels Països Catalans. Per a fer-ho, no van fer falta noves receptes, sinó les que ja havien funcionat, és a dir, reactivar el feixisme al carrer i actualitzar els postulats del blaverisme des d’un espanyolisme molt més nítid, aglutinador i reaccionari. Crec que tant des de l’Esquerra Independentista com des del conjunt del moviment antifeixista del País Valencià mai s’ha perdut aquest esperit reivindicatiu, però ara es transforma novament i passa de la resposta a la proposta. És ara, per tant, quan cal que dibuixem un programa polític d’Unitat Popular que puga concretar aquesta proposta, superant les limitacions dels actuals governs socialdemòcrates i plantejant una alternativa al feixisme i la dreta.
Núria Cadenes, periodista, escriptora i una de les fundadores de l’organització juvenil independentista Maulets
“La manifestació del 9 d’Octubre és sempre, per definició, antifeixista”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
Podríem prendre com a metàfora d’aquest temps la plaça de l’Ajuntament de València, que encara és tan provisional, però que alhora ha canviat tant des que la ciutat no ha de suportar el PP i derivats a la batllia. És una descrispació: quan deixes d’estressar una societat (tan complexa i contradictòria i esperançada com és la valenciana), de sotmetre-la a la tensió insuportable que significava la destructiva camarilla de Rita Barberà, pots començar a recuperar espais, a humanitzar-los, a recordar que les places són de la gent. A recordar que teníem places. Que en tenim.
Enguany es compleixen 45 anys de la Diada de 1977. Aquell 9 d’octubre es va celebrar una jornada plena d’actes reivindicatius per l’autonomia valenciana que va culminar amb la que ha estat considerada la manifestació més gran de la història de València. Segons les estimacions, 600.000 persones es van manifestar al crit de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Quin ha estat el llegat d’aquesta Diada? Què queda d’aquelles reivindicacions i il·lusions del país?
Igual com al Principat de Catalunya, després de la manifestació del milió d’aquell mateix 1977, en queda un poble viu malgrat la guerra bruta desplegada per l’Estat espanyol, precisament, per intentar desballestar-lo. I, mirada en perspectiva, i amb els interrogants que continuen oberts (amb un govern autonòmic de coalició que compta amb veus diverses i amb una força impensable anys enrere, però que encapçala, ai, el PSOE), el fet és que aquesta és una història d’èxit.
Després de les agressions del 9 d’octubre de 2017, la celebració de la Diada ha estat molt marcada per la lluita contra el feixisme. Enguany, però, tot i l’estètica d’algunes convocatòries, sembla que torna a recuperar l’esperit en defensa dels drets socials i nacional del País Valencià. Quina lectura en fas?
La manifestació del 9 d’Octubre és sempre, per definició, antifeixista. Després del 2017, d’aquella ràbia indissimulada i acumulada des del referèndum del Primer d’Octubre expressada a València en l’actuació permissiva de la policia espanyola amb les agressions de la feixistada, hi va haver, lògicament, una resposta d’apoderament i de resiliència col·lectius, una especial visibilització d’aquest component. L’esperit reivindicatiu hi és sempre, i hi destaca un aspecte o un altre com a expressió de cada moment.
Miquel Ramos, periodista
“Si no hi hagués amenaces de l’extrema dreta, s’hauria de celebrar un 9 d’Octubre sense la necessitat de crear una demostració constant de força i protecció antifeixista”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
És evident que des de la dictadura fins a l’actualitat s’han generat molts canvis. Quant a drets nacionals, a nivell legal, òbviament la recuperació de certes competències autonòmiques és un pas important, però sempre depén de qui pilote els governs de torn. Per tant, no és que estiga subjecte al marc jurídic o al marc polític, sinó als polítics que administren. Igual passa amb els drets socials. Una cosa és el que està escrit en la Constitució espanyola o en les lleis i una altra cosa és com s’aplica. Sí que m’atrevisc a dir que en drets socials hem retrocedit. Cada vegada, hi ha lleis més repressives, com la llei mordassa, i estem en una etapa del neoliberalisme on s’està lluitant per conservar el poquet que queda de serveis públics, de serveis fonamentals bàsics per a una vida digna.
Enguany es compleixen 45 anys de la Diada de 1977. Aquell 9 d’octubre es va celebrar una jornada plena d’actes reivindicatius per l’autonomia valenciana que va culminar amb la que ha estat considerada la manifestació més gran de la història de València. Segons les estimacions, 600.000 persones es van manifestar al crit de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Quin ha estat el llegat d’aquesta Diada? Què queda d’aquelles reivindicacions i il·lusions del país?
Són contexts molt diferents, però és veritat que el final dels anys setanta és un punt de partida, on el poble valencià, després de quaranta anys de dictadura, s’alça i exigeix tenir autonomia i tenir capacitat per a decidir com vol ser el país. El que passa és que tot això ha estat esguitat. En primer lloc, per una violència de l’extrema dreta brutal, impune i connectada amb les clavegueres de l’Estat i, en segon lloc, per uns representats polítics del PSOE i el PP que han sigut, en gran mesura, partícips de la impunitat de la qual ha gaudit l’extrema dreta, de tractar domesticar la identitat valenciana i no molestar massa a la dreta ni a l’Estat. Què queda de tot allò? Queda la gent que continua pensant que els valencians tenen dret a decidir moltes més coses de les que ens deixen decidir actualment, com més autonomia o altres marcs territorials i polítics. El que queda de tot això és que es continua reivindicant eixa manera de ser valencià, eixa normalització de la nostra llengua i la nostra cultura. Ara estem en un moment molt interessant. No he viscut tanta normalitat de la cultura i de la llengua en la meua vida. M’atrevisc a dir que estem en un bon moment, però tampoc és gràcies i exclusivament a la política, sinó per la societat civil. Ací, durant tants anys de governs del PP i amb governs del PSOE a vegades que han sigut molt covards, han sigut els moviments socials els que ens han portat a on estem i a ells és a qui s’ha d’agrair.
Després de les agressions del 9 d’octubre de 2017, la celebració de la Diada ha estat molt marcada per la lluita contra el feixisme. Enguany, però, tot i l’estètica d’algunes convocatòries, sembla que torna a recuperar l’esperit en defensa dels drets socials i nacional del País Valencià. Quina lectura en fas?
El País Valencià sempre ha tingut reivindicacions travessades per un component antifeixista, perquè el feixisme i l’extrema dreta han sigut constantment assetjadors en aquests actes i en la nostra manera d’entendre el país i la nostra manera de ser. Per tant, l’antifeixisme forma part de la gran majoria dels moviments socials del País Valencià, com també els sobiranistes i els que es manifesten cada 9 d’octubre. El 9 d’octubre de 2017 fou una cacera brutal. La resposta fou contundent al llarg de tots aquests últims anys. Pense que està bé que el 9 d’Octubre torne a la seua normalitat. S’hauria de celebrar una Diada sense la necessitat de crear una demostració constant de força i protecció antifeixista, si no hi hagués amenaces de l’extrema dreta. L’antifeixisme continuarà estant encara que no siga el protagonista com aquests últims anys, però estarà perquè sempre és un botó d’alerta que, quan passa alguna cosa, s’activa. Ha demostrat que està ben viu i que està ben actiu i estic convençut que si torna a passar qualsevol situació desagradable com la del 2017, tornarà a activar-se en la mesura que siga necessària una resposta més o menys contundent. El 9 d’Octubre té la seua vida pròpia, és molt plural. Hi ha la Comissió 9 d’Octubre, el bloc anticapitalista; hi ha molta varietat entre l’esquerra i el valencianisme i pense que està bé que les coses se celebren amb normalitat, però com sempre s’ha d’estar alerta. L’antifeixisme estarà alerta cada any per evitar que torne a passar.
Guillem Sendra, antifeixista encausat a Pego
“No és un bon moment per deixar de plantar cara al feixisme”
Quins avanços hi ha hagut en els últims anys en la recuperació dels drets socials i nacionals al País Valencià?
Al meu parèixer, en els últims anys hi ha hagut retrocessos clars en els drets socials i nacionals, tant al País Valencià com a altres territoris, malgrat l’arribada dels ajuntaments i governs “del canvi”. Vincule aquest retrocés a la crisi crònica i cada vegada més profunda de la societat capitalista, que és impossible gestionar des d’unes institucions que existeixen precisament per garantir la reproducció del capital.
Enguany es compleixen 45 anys de la Diada de 1977. Aquell 9 d’octubre es va celebrar una jornada plena d’actes reivindicatius per l’autonomia valenciana que va culminar amb la que ha estat considerada la manifestació més gran de la història de València. Segons les estimacions, 600.000 persones es van manifestar al crit de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Quin ha estat el llegat d’aquesta Diada? Què queda d’aquelles reivindicacions i il·lusions del país?
Sens dubte, queda un compromís fort en la lluita contra el feixisme i, en certa manera, una justa inclinació per l’alliberament nacional davant la repressió de l’Estat espanyol. Queden també l’experiència i l’aprenentatge: cada vegada podem veure més vivacitat en la crítica a l’experiència del darrer cicle polític, així com més feina per construir noves estratègies que permeten superar les limitacions de les lluites d’alliberament nacional i d’altres, i recuperar la il·lusió de transformar el món.
Després de les agressions del 9 d’octubre de 2017, la celebració de la Diada ha estat molt marcada per la lluita contra el feixisme. Enguany, tot i l’estètica d’algunes convocatòries, sembla que es torna a recuperar l’esperit en defensa dels drets socials i nacional del País Valencià. Quina lectura en fas?
El 9 d’Octubre acostuma a ser una convocatòria diversa, i aquest any hi ha tant reivindicacions nacionals com antifeixistes. No és un bon moment per deixar de plantar cara al feixisme. Continuem compromesos amb aquesta lluita. Tot i això, el més important no són els cartells ni la manifestació del 9 d’octubre, sinó la resta de l’any. El treball polític que les organitzacions i col·lectius de base siguem capaços de fer per tal d’acabar amb el feixisme i l’opressió nacional, amb l’explotació i misèria a les quals ens arrossega aquest sistema capitalista.
