“Un centenar de lluites de diferents plataformes ecologistes, entitats i organitzacions locals i veïnals tracten d’evitar i resoldre el centenar de conflictes ambientals que hi ha arreu del territori català, que afecten milers d’hectàrees i amenacen amb la destrucció d’ecosistemes, espais naturals i hàbitats.” D’aquesta manera comença el manifest de SOSNaturaCAT, la coordinadora de les plataformes i grups mediambientalistes d’arreu de Catalunya que pretén articular “una gran resposta unitària a les agressions al territori” i que s’ha presentat aquest 27 de maig a la seu barcelonina de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana).
Per a Marina Abad, Jordi Maurel i Andreu Bosch, activistes de la nova coordinadora, “es tracta d’un intent de sumar esforços, unificar estratègies i defensar el mateix objectiu comú: medi ambient i sostenibilitat”. “Cal plantejar el tema de forma global, no serveix el model NIMBY (not in my backyard, és a dir, “a ma casa, no” en anglès). Una agressió al territori de l’Empordà també és un problema per al Penedès. Per això calia crear una xarxa global coordinada al conjunt del Principat”, afegeix Maurel, és també membre de SOS Penedès, una de les plataformes adherides al manifest.
D’altra banda, “la iniciativa és necessària i pot tenir molt ressò mediàtic, però cal tenir present que es tracta d’una lluita de fons de molta gent diversa i no caure en la precipitació de voler aprofitar el moment polític”, alerta Jaume Grau, membre de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet i coordinador del grup Les Agulles-Ecologistes en Acció.
“Una agressió al territori de l’Empordà també és un problema per al Penedès. Per això calia crear una xarxa global coordinada al conjunt del Principat”, assenyala Jordi Maurel, membre de SOS Penedès
“El model de desenvolupament que ens ha portat fins a aquesta crisi sistèmica està basat en els principis de l’economia neocapitalista especulativa. Aquest sistema no internalitza els costos socials ni ambientals, fomenta tendències insostenibles en l’extracció de recursos, en el consum, en el transport de persones i de mercaderies i genera grans quantitats de residus i de contaminants, ja que es regeix exclusivament per indicadors econòmics que, com el PIB, n’impedeixen la reforma”, denuncien les integrants de SOSNaturaCAT.
“Seguint aquest model”, continua el manifest, “Catalunya fa un ús del territori extractiu i econòmicament ineficient, poc resilient i amb un gran impacte i petjada ecològics, que tendeix a accentuar les desigualtats, tant dins de les ciutats, com entre les parts del territori. Aquest sistema afavoreix que pràcticament tot depengui de les grans ciutats, on es defineixen els serveis, les infraestructures i les grans plataformes logístiques associades que comporten greus problemes al rerepaís on, per una banda, s’hi planifiquen les infraestructures conflictives no desitjades ni consensuades amb el territori i, per l’altra, s’estableixen espais naturals protegits, massa sovint concebuts com a simples espais d’esbarjo de la ciutadania”.
Per fer-hi front, des de la coordinadora es demana que s’aprovi una moratòria dels projectes de gran impacte ambiental “que generen rebuig social en el territori”, així com la participació efectiva de la ciutadania en un procés de reorientació del model, mitjançant la celebració de debats oberts i consultes populars de caràcter vinculant. Entre altres mesures, demanen també la creació d’un nou Departament de Medi Ambient “que faci efectiva la transversalitat de les polítiques de preservació del patrimoni natural, ambientals i de sostenibilitat a totes les institucions de govern i administracions”.
Un centenar de plans urbanístics discutits
En el moment de fer-se públic el manifest fundacional de SOSNaturaCAT, al gener, una quinzena de plataformes i grups ja s’hi havien adherit. Avui en són una seixantena, per fer front a 92 conflictes ambientals detectats arreu del territori català, encara que segons Maurel el nombre de projectes urbanístics pot ser encara més gran: gairebé un centenar de plantejaments de reforma urbanística que, per a les plataformes i organitzacions adherides a SOSNaturaCAT, tenen una mateixa conseqüència: “la destrucció d’ecosistemes, d’espais naturals i d’hàbitats, provocant una clara pèrdua de biodiversitat i de la riquesa natural de Catalunya”.
“Cal que el govern de la Generalitat aprovi una moratòria dels projectes de gran impacte ambiental i que obri fòrums de participació ciutadana reals sobre aquests projectes”, reclama la coordinadora
Per tal de revertir l’incompliment de la directiva europea que regula la qualitat atmosfèrica a la regió metropolitana de Barcelona, millorar l’estat dels rius i de bona part de la costa –que estan sota la responsabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua– i aturar l’impacte de les agressions al medi ambient amb una alarmant pèrdua de la biodiversitat, evidenciada amb la desaparició d’una quarta part de les espècies anteriorment presents al nostre país, “cal que el govern de la Generalitat aprovi una moratòria dels projectes de gran impacte ambiental que estan generant rebuig social en el territori i que obri fòrums de debat i participació ciutadana reals que recullin les diferents opinions sobre aquests projectes”, reclamen les plataformes i organitzacions integrades a la nova coordinadora.
A més de l’esmentada SOS Penedès, s’han adherit a SOSNatura.cat l’Agrupació per a la Conservació del Medi Ambient (APMA) del Garraf –una de les principals promotores de la iniciativa– la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, la Plataforma del Priorat, la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), la Xarxa Sud i SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, entre d’altres.
Els grups mediambientals i organitzacions ecologistes adherides fins al moment al manifest, entre les quals també s’inclouen plataformes de defensa del patrimoni natural i cultural d’abast més local com L’Hospitalet Verd, la Plataforma Verda de l’Autòdrom, Defensem el Castell de Bellvís o la Plataforma pel Riu Siurana també demanen que es promoguin consultes populars legals amb caràcter vinculant sobre el futur dels projectes als quals s’oposen i que des de les administracions hi hagi coherència amb el compliment dels compromisos de la Declaració d’Emergència Climàtica, “sobretot aquells que parlen d’instaurar una economia circular a Catalunya, de la recuperació d’ecosistemes i d’aturar la pèrdua de biodiversitat”. De moment, i amb l’objectiu de pressionar a les administracions i organitzacions polítiques locals, tenen previst realitzar una primera convocatòria el 5 de juny a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Estratègies territorials coordinades: de la Costa Brava al Montseny
Els èxits als jutjats de grups activistes com SOS Costa Brava, antiga plataforma i actual federació d’associacions que el 17 de gener de 2019 va aconseguir aturar tretze dels disset plans urbanístics que havien denunciat, i d’altres lluites col·lectives locals com les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declarant nuls de ple dret els PDU (Pla Director Urbanístic) BCN World o Gran Via-Llobregat, han contribuït a l’organització o reactivació de diverses plataformes de defensa del territori amb visió comarcal o territorial, com SOS Pirineus, SOS Costa Daurada, SOS Baix Llobregat o SOS Penedès. El portaveu de SOS Costa Brava, Sergi Nuss, ja destacava el mes d’agost de 2019 la importància que ha suposat per al moviment mediambiental de les comarques gironines la unió de les diferents entitats i col·lectius que conformen SOS Costa Brava.
Les activistes de SOS Empordanet, Salvem la Costa de Begur, Salvem el Golfet, Aturem la C-32 o Salvem Aigua Xelida, entre altres col·lectius associats a l’esmentada federació alerten que “la Costa Brava ha traspassat els límits de capacitat de càrrega del territori, trobant-se en l’actualitat en una situació de risc pel que fa als impactes ambientals, paisatgístics, als recursos hídrics, la densitat, la mobilitat, la sostenibilitat ambiental i l’equilibri del territori”. “És per tot això que cal un canvi radical i immediat en les polítiques d’ordenació del territori i l’urbanisme del litoral gironí”, conclouen.
Un altre exemple de lluita coordinada en l’àmbit territorial són les accions legals conjuntes entre diferents col·lectius i entitats locals i territorials, com la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la protecció del Parc Natural del Montseny encetada el gener de 2020 per la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny juntament amb Depana, Ecologistes en Acció de Catalunya i la Societat Espanyola d’Ornitología (SEO/BirdLife).
Aquesta iniciativa, iniciada quatre anys enrere i actualment en fase de campanya de recollida de signatures, pretén aconseguir l’aprovació al Parlament de Catalunya d’una llei de protecció del Montseny perquè, segons el portaveu i coordinador de la CS Montseny, Carles Lumeras, actualment no està prou protegit. Una sentència del Tribunal Suprem de l’any 2016 va anul·lar el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge que regia el parc natural des del 2008, i a hores d’ara està vigent l’anterior pla, aprovat l’any 1977 per les diputacions provincials de Barcelona i Girona, abans de les primeres eleccions després del règim franquista. Es tracta d’un pla “evidentment obsolet perquè no contempla cap de les normatives mediambientals vigents en l’actualitat” per a Lumeras i les seves companyes de la coordinadora, que també valoren molt positivament la formació d’una coordinadora nacional dels moviments socials mediambientals.
El fenomen de les plataformes mediambientals territorials
Els darrers anys s’han organitzat diverses lluites coordinades en l’àmbit territorial, com les de SOS Pirineus, SOS Penedès o SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. A la serralada pirinenca, el moviment ecologista i mediambiental coordinat s’oposa a la candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030, “per l’impacte mediambiental i manca de transparència” i demana a les administracions “l’aprovació i dotació d’un règim efectiu que protegeixi les zones forestals, els espais d’interès natural i paisatgístics, així com els connectors naturals del Pirineu català”. Des dels col·lectius Salvem Coll de Pal, Salvem La Molina, Salvem Salau o Salvem Éller, tots ells adherits a SOS Pirineus, es reclama igualment la declaració de Reserva de la Biosfera i la revisió del model urbanístic actual.
En el cas de SOS Penedès –formada per les plataformes No fem el CIM i Pro Vegueria Penedès, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), el Col·lectiu Bosc Verd, el Grup Ecologista del Vendrell, l’APMA del Garraf i la federació Ecologistes de Catalunya– ha teixit des del setembre de 2019 un front comú que demana una moratòria urbanística a l’Alt i el Baix Penedès fins que no s’elabori el Pla Territorial Parcial del Penedès, que segons les activistes penedesenques hauria de ser consensuat amb els moviments socials.
A més, també es pretén que el Penedès sigui reconegut com a una regió agroalimentària. “Volem tenir identitat pròpia i que la planificació urbanística tingui un lligam amb el seu entorn forestal, espais naturals, agrícola, pesquer, enoturístic, les nostres platges, l’agroindústria… Volem fomentar, consolidar i ampliar els sectors agroalimentaris existents amb l’etiqueta de proximitat, qualitat, integrat o ecològic, per subministrar aquests productes a les dues àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona”, reclama la plataforma en el seu manifest fundacional.
Els darrers anys s’han organitzat diverses lluites coordinades a nivell territorial, com les de SOS Pirineus, SOS Penedès o SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet
Per la seva banda, la plataforma mediambiental baixllobregatina i hospitalenca s’encarrega de coordinar i enxarxar més de cinquanta entitats i col·lectius des del 12 de març de 2020, quan va ser presentada amb una roda de premsa celebrada a l’entorn de la Colònia Güell (a Santa Coloma de Cervelló), un del mig centenar d’espais naturals i agrícoles amenaçats per projectes ancorats, en la seva major part, en el Pla General Metropolità de 1976. Pau Jesús Navarro, activista del Grup Ecologista Quercus, adherit a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, destaca la importància que té l’establiment de moviments organitzats arreu del territori. Al Baix Llobregat hi treballa un equip de coordinació que ha establert contacte amb les organitzacions polítiques de la comarca, a les quals “demanem un esforç i una implicació reals per aturar el mig centenar de plans urbanístics previstos”.
De fet, les activistes del Baix Llobregat i l’Hospitalet exigeixen una moratòria i la redefinició del model actual a partir d’un procés democràtic que impliqui al conjunt de la població. “Ja no som als anys setanta del segle passat, a la dècada del boom del creixement a causa de la immigració, i no hi ha la necessitat de tants milers d’habitatges”, argumenta Navarro, que afegeix que l’increment de població suposarà un augment de les emissions de diòxid de carboni, més generació de residus i la saturació dels serveis públics, ja al límit com s’ha vist durant la pandèmia. “La necessitat actual d’habitatge seria fàcilment absorbida amb l’ocupació dels pisos buits”, conclou Navarro. L’equip tècnic de la plataforma també té previst l’anàlisi dels diferents programes electorals des del vessant mediambiental per tal d’informar a la ciutadania abans que aquesta vagi a les urnes.
