Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El Penedès, amenaçat per un model econòmic i urbanístic imposat

El context actual d'emergència sanitària ha deixat al descobert la dependència que diverses comarques d'arreu dels Països Catalans tenen de sectors com el turisme i la logística. La manca d'un pla territorial de la Vegueria Penedès fa que aquesta zona de Catalunya sigui més vulnerable al desenvolupament de nous projectes, que generen rebuig entre la població dels municipis afectats. Per canalitzar aquest malestar, organitzar l'oposició i proposar alternatives s'ha constituït la plataforma SOS Penedès

Vinyes al costat de la cristallera de l'Arboç, un espai on es preveu la construcció d'un parc solar / Gemma Garcia Parellada

La Vegueria Penedès, territori que inclou les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i part de l’Anoia, està dividida entre les dues grans metròpolis de Catalunya: Barcelona i Tarragona. El 8 de febrer de 2017, el Parlament  va aprovar-ne la creació, però a hores d’ara encara no s’han posat en marxa les institucions i infraestructures necessàries per dur-la a terme. A més a més, el fet que aquest territori estigui dividit en diversos plans territorials i que no s’hagi aprovat un pla territorial de la Vegueria Penedès fa que la zona estigui constantment amenaçada pel creixement urbanístic i econòmic de les metròpolis, cosa que va fent desaparèixer de mica en mica les seves idiosincràsies. L’Alt Penedès i el Garraf, comarques situades a la província de Barcelona, estan incloses al Pla Territorial Metropolità de Barcelona, mentre que el Baix Penedès està inclòs en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i l’Anoia al Pla Territorial de les Comarques Centrals.

Mapa de la zona on s’ubiquen els nous projectes que es volen desenvolupar |Andreu Blanch

 

El Baix Penedès és un clar exemple d’aquests efectes. La comarca té una forta dependència econòmica dels sectors logístic i turístic, instaurats a través de polítiques urbanístiques que busquen el màxim benefici econòmic sense tenir en compte l’impacte mediambiental i socioeconòmic que suposen. Es tracta d’una de les comarques més colpejades per l’atur, i ha tingut, aquest mes de maig, un 20% més de persones aturades que el mateix període de l’any anterior, indici que la temporada turística no ha començat com s’esperava. En el cas de la logística, el Penedès és un territori estratègic sobretot pel que fa al transport de mercaderies. La seva localització entre les metròpolis el converteix en un interessant lloc de pas per a les mercaderies que arriben pel Mediterrani i han de viatjar cap a Europa.


Del CIM al Logis, mobilització popular pel territori

Amb l’objectiu de fer front als projectes logístics i urbanístics de la zona, va néixer SOS Penedès. Es tracta d’una plataforma, emmirallada en SOS Costa Brava, formada per un conjunt de col·lectius defensors del territori i del medi ambient. Pau Batlle, el seu portaveu, explica que en els inicis de SOS Penedès va assistir a algunes reunions de SOS Costa Brava per tal de reproduir la seva forma: “SOS Penedès és la unió de diversos col·lectius mediambientalistes per tal de defensar el territori del Penedès. La cobertura legal la fan els grups ecologistes, però SOS Penedès ho engloba tot”.

Els orígens de SOS Penedès es remunten al col·lectiu No fem el CIM, plataforma creada el 2003 per combatre la implementació d’una zona logística al Baix Penedès

Els seus orígens es remunten al col·lectiu No fem el CIM, plataforma creada el 2003 per combatre la implementació d’una zona logística al Baix Penedès, que més tard passaria a anomenar-se Logis Penedès. Amb l’anunci del 2018 per part de la Generalitat d’impulsar una primera fase de quaranta hectàrees, el col·lectiu es va tornar a mobilitzar per  recórrer el Penedès explicant els impactes del projecte al territori i per presentar mocions a diversos ajuntaments.

Actualment, SOS Penedès es dedica a recollir informació dels diferents projectes que es volen tirar endavant al territori i promoure la mobilització ciutadana. El seu objectiu, però, és fer com SOS Costa Brava i aconseguir reunir un equip de tècnics que estudiïn professionalment els diferents projectes per oferir suport a tothom qui vulgui presentar demandes.


L’estat d’alarma com a coartada

Un dels grans reptes de la plataforma ha estat mantenir-se al dia dels projectes del territori durant el confinament. Mentre tot s’ha aturat durant tres mesos a causa de la COVID-19, alguns d’aquests projectes, fins i tot, s’han accelerat. “Ja veníem d’una crisi el 2008, la crisi climàtica i ara la crisi de la COVID-19, que ens ha tancat. I com que ens tanquen, s’aproven projectes. És impresentable”, comenta Pau Batlle.

Tant en el cas de l’Autòdrom de Terramar de Sant Pere de Ribes com en el de Cunit, l’estat d’alarma ha accelerat els projectes i, paral·lelament, ha fomentat la desmobilització entre la població. Els plens telemàtics han provocat molta desinformació i des de SOS Penedès els valoren com un exercici de poca transparència. Fins i tot, en el cas de Sant Pere de Ribes, els plens telemàtics han impedit que la plataforma SOS Penedès pogués presentar la moció a l’ajuntament del municipi.

Per tot això, des de les entitats opositores es considera que l’estat d’alarma ha esdevingut una eina política per agilitzar la materialització de diversos projectes que ja existien prèviament. Així doncs, des de SOS Penedès s’han seguit reunint via telemàtica per valorar cada un dels casos que encara estan actius i assenyalen la pandèmia de la COVID-19 com un “nou avís que ens demana replantejar la direcció de l’actual model de societat”.

La pandèmia ha aturat l’avenç del pla territorial del Penedès, un document generat pel Departament de Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu d’establir un model de territori pels pròxims quinze anys

El que sí que s’ha aturat per la pandèmia de la COVID-19 és l’avenç del pla territorial del Penedès. Es tracta d’un document generat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat amb l’objectiu d’establir un model de territori per als pròxims quinze anys, posant el focus en els següents tres àmbits: els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat. Ha de servir per superar la situació del Penedès com a territori dividit entre dues metròpolis i, a més, definir de manera participativa quina ha de ser la seva estructura territorial.

El 18 de març era la data en la qual s’havia de presentar l’avanç del pla territorial del Penedès. Tres dies abans, es va declarar oficialment l’estat d’alarma, que va aturar tres mesos el país, i la seva presentació ha quedat totalment estancada, mentre paral·lelament s’anuncien projectes urbanístics de grans dimensions. És per tot això que SOS Penedès demana l’aturada de tota la tramitació de plans i projectes urbanístics fins que no existeixi el pla territorial de la Vegueria Penedès.

La plataforma considera que la participació ciutadana és de vital importància per evitar que la Generalitat construeixi el nou pla a partir de les polítiques de les metròpolis, tal com valoren que ha passat fins ara. De fet, les entitats ecologistes lamenten que l’endarreriment de l’aprovació del pla territorial fa que el Penedès es trobi en terra de ningú i, per tant, hi hagi promotors que vulguin afanyar-se a tirar endavant certs projectes macrourbanístics.


Nous models territorials i econòmics

Pau Batlle explica que la Regió Agroalimentària Penedès (RAP) és el model territorial que es defensa des de la plataforma i que és un dels seus pilars fonamentals. “Entre altres coses, No fem el CIM va passar a ser SOS Penedès perquè quedava limitat. SOS Penedès, en canvi, neix amb la RAP sota el braç”. Es tractaria que la zona del Penedès fos una gran àrea agrícola al costat de les dues grans metròpolis, per tal de poder subministrar productes de quilòmetre zero. Aquest model es troba en ciutats europees com Milà o Londres.

Des de SOS Penedès defensen que la seva és una regió amb molta tradició agrícola i que les polítiques industrialitzadores s’han fet des de la perspectiva de les metròpolis, sobretot al Baix Penedès. La RAP va de la mà amb Provegueria Penedès, la plataforma que defensa des de l’any 2005 la creació de la Vegueria Penedès. De fet, al Congrés de la Vegueria Penedès 2020, que es va celebrar el 21 de febrer, la plataforma va manifestar la importància que la ciutadania participés en la definició del pla territorial del Penedès, que consideren una eina fonamental per tal d’implementar la vegueria.

 


Sis focus del conflicte al territori

Cunit (Baix Penedès)

Al municipi de Cunit trobem unes hectàrees que encara romanen sense urbanitzar davant de la Plana del Castell, “l’últim espai agrícola a la franja litoral de Cunit”, com el qualifica SOS Penedès. En aquest indret trobem els últims reductes que queden a la Costa Daurada d’un passat d’aiguamolls i zones conreades, on desembocava tota l’aigua de la Serralada Litoral. Aquestes zones, a banda de tenir un gran potencial patrimonial, atrauen molta biodiversitat i són la llar d’animals com el gripau corredor (Epidalea calamita), una espècie autòctona que veu amenaçada la seva població.

L’origen d’aquest projecte es remunta al 2007, quan es va aprovar el POUM que definia com a sòl urbanitzable un sector de 55.560 m²

L’origen d’aquest projecte es remunta a l’abril de 2007, quan es va aprovar el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que definia com a sòl urbanitzable el sector SUD 2 – Pla de Cunit, amb una superfície de 55.560 m². Amb aquesta qualificació, els terrenys es poden utilitzar per desenvolupar activitats econòmiques, comercials, hoteleres, de serveis, equipaments i habitatges de lloguer.

La crisi iniciada l’any 2008 ha fet que, fins a l’actualitat, aquest sector no hagi estat urbanitzat. Tot i això, a principis del 2019 es va fer una modificació puntual del POUM i a l’informe relacionat consta la signatura d’un acord amb la mercantil GESDIP SAU (integrant del Grup Bonpreu) per adquirir els terrenys i implantar una activitat comercial, a banda de la previsió de construir noranta pisos de protecció oficial. A banda d’això, Ruth Sunyol, integrant de la plataforma Salvem la Plana del Castell, explica que els plans són construir un centre comercial, aparcaments i una benzinera, encara que avui dia ja hi ha una benzinera a cinquanta metres i diverses superfícies comercials amb aparcaments a les proximitats.

Aiguamolls a la plana del Castell (Cunit) |Clara Bricullé Colomer

 

El 30 d’abril, en ple estat d’alarma, tots els partits municipals amb representació al consistori van aprovar de forma telemàtica el projecte SUD 2 – Pla de Cunit. Ruth Sunyol critica que el fet que es votés en un ple extraordinari, telemàtic i sense poder sortir al carrer els va impedir fer una acció o assistir al ple per denunciar-ho. El regidor d’urbanisme de Cunit, Jaume Casañas, va assenyalar en aquest ple que la construcció d’habitatge municipal cobriria les necessitats dels habitants de la població i que, a més, tindrien en compte la presència dels aiguamolls històrics, que reneixen en episodis de pluja.

Salvem la Plana del Castell considera la construcció d’habitatges “innecessària” i calcula que, si s’ocupessin les segones residències i els 436 pisos buits que hi ha actualment al municipi, podrien passar de 13.000 a 40.000 habitants

Així i tot, la plataforma Salvem la Plana del Castell considera la construcció d’aquests habitatges “innecessària” i calcula que, si s’ocupessin les segones residències i els 436 pisos buits que hi ha actualment al municipi, podrien passar de 13.000 a 40.000 habitants: “El model urbà que es continua aprovant a Cunit respon als interessos del capital i consumeix grans volums de matèria i energia, cosa que té un impacte directe sobre l’entorn, la salut i la qualitat de vida de les persones”.

Com a alternativa a aquest model, Ruth Sunyol defensa que “cal apostar per polítiques valentes de decreixement turístic i de preservació dels espais naturals i agrícoles a la franja costanera”, com per exemple a través de la creació d’una gran zona verda amb usos destinats a conservar la flora i la fauna autòctones, a l’educació ambiental, a la divulgació patrimonial i científica i a pensar en un mercadal setmanal a l’aire lliure de productes ecològics de proximitat.


Sant Pere de Ribes (Garraf)

Es tracta d’un projecte que consisteix en la “revitalització” de l’Autòdrom Terramar, situat al sud de Sant Pere de Ribes. L’antic autòdrom es va construir el 1923 i porta en desús des dels anys cinquanta. Els plans preveuen la construcció d’una zona on fer activitats eqüestres i automobilístiques, a part de la construcció d’un espai hoteler on allotjar les turistes i visitants de les instal·lacions, repartits en un àmbit d’actuació de 677.245 m².

El projecte està previst en una zona declarada d’interès natural ubicada entre els Colls i Miralpeix, el Parc del Garraf i el Parc Natural d’Olèrdola, ocupa 2,2 hectàrees i la promotora és Equestrian Grand Prix Spain

El projecte està previst en una zona declarada d’interès natural ubicada entre els Colls i Miralpeix, el Parc del Garraf i el Parc Natural d’Olèrdola. Ocupa un total de 2,2 hectàrees –gairebé cinc camps de futbol– i la promotora és Equestrian Grand Prix Spain, empresa especialitzada en esdeveniments esportius que impulsa el projecte des de l’any 2016. Van de la mà de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, governat pel PSC, que durant l’estat d’alarma ha avançat els esdeveniments institucionals.

L’empresa explica al seu web que utilitzarà els “principis de l’economia circular” i “preservarà la connectivitat ecològica”, fent referència a la connexió entre els espais naturals esmentats anteriorment. Jaume Marsé, membre de la Plataforma Verda de l’Autòdrom i de l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA), exposa els seus dubtes sobre si això serà realment així: “L’única cosa que pot garantir la connectivitat ecològica és que aquell espai estigui protegit. Protegit vol dir declarat sòl no urbanitzable. Això ells ho han revertit i, per tant, aquesta garantia ja no la poden mantenir”.

Mapa amb la ubicació on es pretén tirar endavant el projecte Autòdrom Terramar |Andreu Blanch

 

Aquest ha estat un dels projectes més afectats per la crisi de la COVID-19. El 8 de maig, la Comissió d’Urbanisme del Penedès va aprovar –de forma virtual– el projecte de l’Autòdrom Terramar. Aquesta reunió, de fet, estava prevista per al 27 de maig, però es va avançar vint dies. Mentre que el reial decret que decretava l’estat d’alarma paralitzava els tràmits administratius, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, en aquest cas es va acollir a l’excepció que permetia fer tràmits administratius si eren projectes considerats d’interès general.

D’altra banda, SOS Penedès havia redactat una moció que rebutjava el projecte de l’Autòdrom, però l’estat d’alarma va posposar el ple de l’Ajuntament de Vilanova en què s’havia de portar a votació. Així i tot, es va acabar aprovant, al contrari que al ple de Sant Pere de Ribes, en el qual es va presentar malgrat que les entitats ecologistes no la van poder sortir a defensar i el govern en majoria del PSC la va rebutjar. El 6 de maig, el govern municipal de Sitges va presentar la moció al ple, però el PSC i l’oposició liderada per Junts per Sitges van acabar tombant-la. Jaume Marsé es mostra contundent amb el camí a seguir a partir d’ara: “Ara només ens queda la mobilització i veure si han comès errors en l’exposició pública i en la presa de decisions. Creiem que s’han comès errors, i greus”.


Banyeres del Penedès (Baix Penedès)

És el projecte logístic que va activar les mobilitzacions ciutadanes sota el paraigua de la plataforma No fem el CIM. Els plans tenen els seus inicis a la dècada dels noranta sota el govern de Jordi Pujol i la proposta inicial preveia ocupar unes 242 hectàrees de vinya entre l’Arboç i Banyeres. Amb l’arribada del tripartit al Palau de la Generalitat, la proposta es va rebaixar a 177 hectàrees. Tot i que la crisi econòmica del 2008 va frenar el projecte, el 2018 va tornar a aparèixer sobre la taula quan el govern català va anunciar l’inici d’una primera fase que hauria d’ocupar 40 hectàrees.

Vistes des de l’Arboç als terrenys on es preveu construir Logis Penedès |Gemma Garcia Parellada

 

La compra dels terrenys als pagesos que n’eren propietaris es va fer d’una manera molt poc transparent. Inicialment, els compradors s’identificaven com a gent que volia revitalitzar el territori o invertir en vinya i, a vegades, s’amenaçava els propietaris dels terrenys amb l’expropiació, fent pressió per vendre ràpidament i al mínim preu possible. Posteriorment, es va saber que la impulsora del centre seria CIMALSA, l’empresa que gestiona els centres logístics de la Generalitat.

El gran reclam de Logis Penedès són els 3.500 llocs de treball que ha d’oferir, en la que és la comarca amb la taxa d’atur més alta de Catalunya. SOS Penedès al·lega que, per una banda, el projecte agreuja un dels problemes que té el Baix Penedès, que és el seu alt grau d’urbanització sense cap mena d’ordre i concert. La plataforma logística estaria situada entre l’N-340 i l’AP-7, fet que provocaria un augment molt considerable de la circulació de camions per aquestes carreteres i un trànsit d’uns 10.000 vehicles de transport pesat diaris a través de la deficitària xarxa viària local. Fins i tot es preveu construir un nou accés a l’autopista per aquest nou centre logístic. Actualment, la proposta de la Generalitat segueix en peu i SOS Penedès i altres col·lectius ecologistes lideren l’oposició a aquesta plataforma.


Sant Marçal-Cal Vies (Alt i Baix Penedès)

Aquest projecte preveu la construcció d’un gran polígon industrial i logístic d’unes 110 hectàrees entre els municipis de Castellet i la Gornal i Castellví de la Marca, a l’Alt Penedès, i l’Arboç, al Baix Penedès. Es troba a pocs quilòmetres de distància dels terrenys del Logis Penedès i aprofitaria la posició estratègica del Penedès pel que fa al transport de mercaderies per tren i carretera.

SOS Penedès ha presentat una moció que rebutja el projecte a diversos ajuntaments, 25 dels quals l’han aprovat al ple, entre els quals es troben el de Vilafranca del Penedès i el de Vilanova i la Geltrú

Es tracta d’un sòl urbanitzable industrial que queda recollit en el POUM del municipi de Castellet i la Gornal del 2004, però la crisi del 2008 va fer que s’aturés totalment, malgrat que avui dia s’ha tornat a revifar. Encara que bona part dels propietaris dels terrenys se’ls van vendre, els mateixos compradors els van adquirir a un preu més car que l’agrícola, però molt més barat que el preu industrial, afavorint-ne l’especulació. Les obres s’haurien d’iniciar durant el 2021.

SOS Penedès ha presentat una moció que rebutja el projecte a diversos ajuntaments de la vegueria, 25 dels quals l’han aprovat al ple, entre els quals es troben el de Vilafranca del Penedès i el de Vilanova i la Geltrú. Només els de Vilobí del Penedès, l’Arboç i el Vendrell han rebutjat la moció contra el projecte. També s’hi ha posicionat en contra la Federació d’Empresaris del Gran Penedès i la D.O. Penedès, que reivindica el gran potencial agrícola de la zona. També s’hi ha mostrat contrària l’Associació d’Elaboradors i Viticultors Corpinnat, que en un comunicat subratlla que “un projecte logístic d’aquesta magnitud desdibuixa el Penedès sostenible que ens mereixem i no aporta cap valor al conjunt del territori sinó ben al contrari, pot obrir una ferida irreparable que hipotecaria el futur d’una de les regions vitivinícoles històriques de Catalunya”.


L’Arboç (Baix Penedès)

Es tracta del projecte més recent. El gener de 2020 es va fer una consulta a la Ponència d’Energies Renovables –òrgan col·legiat del Departament de Territori i Sostenibilitat– sobre la viabilitat de situar una planta solar fotovoltaica al costat de la fàbrica cristallera Saint Gobain, a l’Arboç (Baix Penedès). El projecte pel qual neix aquesta consulta el lideren tres empreses: RenVenture, Solar Calders SL i Solar Iloch SL, creades el mateix dia i amb idèntic domicili fiscal.

Els plans pels quals neix aquesta consulta el lideren tres empreses: RenVenture, Solar Calders SL i Solar Iloch SL, creades el mateix dia i amb idèntic domicili fiscal

Això fa suposar a la plataforma SOS Penedès que “hi ha uns espavilats que han contractat un equip redactor del projecte i ho han presentat a l’Ajuntament per a veure si tenen sort. Però aquestes empreses no faran el parc, sinó que aniran al millor postor que vulgui construir-lo, cosa que pot fer qualsevol empresa que el vulgui comprar”. En una sessió plenària a l’Ajuntament de l’Arboç, la CUP va fer una consulta al govern municipal, que va declarar no saber-ne res, un extrem que per SOS Penedès “no és creïble”.

Segons la plataforma ecologista, aquest projecte posa de manifest les mancances de la llei, que permet instal·lar plantes solars fotovoltaiques en sòl no urbanitzable sense tenir en compte la normativa urbanística. SOS Penedès creu que els plans evidencien que l’energia col·lectiva no ha de ser privatitzada i que cal que les institucions prenguin partit a favor de l’autoconsum, sense malmetre el terreny agrari.


Conca d’Òdena (Anoia)

L’àrea de la Vegueria Penedès que correspon a l’actual comarca de l’Anoia, concretament la Conca d’Òdena, tampoc s’ha deslliurat de projectes que, tot i comportar conseqüències negatives pel territori, tenen el suport de la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Actualment, està en marxa un procés participatiu vinculat al Pla director urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena (PDUAECO) que, segons la Generalitat, neix amb la voluntat de “desenvolupar noves activitats empresarials a la zona, promovent i potenciant la instal·lació de noves inversions i donant suport a la consolidació del teixit empresarial existent”.

El pla afecta els municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena, La Pobla de Claramunt, Jorba i Castellolí delimitant uns àmbits susceptibles de ser requalificats com a sòl industrial

Aquest pla, que es va iniciar l’any 2006 i afecta els municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena, La Pobla de Claramunt, Jorba i Castellolí, delimita uns àmbits anomenats d’eventual transformació, que són susceptibles de ser requalificats com a sòl industrial. Segons SOS Penedès, així com la plataforma Per la Conca i el sindicat agrari Unió de Pagesos, aquest pla “persegueix, com a únic objectiu, justificar la requalificació de 400 hectàrees agrícoles a polígons industrials o logístics, sense estudis econòmics i socials previs”.

Membres de la plataforma Per la Conca l’any 2018

 

A la zona nord de la Conca d’Òdena s’hi troba una zona agrícola anomenada Can Morera, on es volia construir un macropolígon industrial de grans dimensions, d’unes 300 hectàrees. Davant d’aquesta conjuntura, va néixer l’any 2018 la plataforma Per la Conca amb l’objectiu principal de “preservar, valorar i dinamitzar el patrimoni natural i cultural de la Conca d’Òdena”. Entre les seves línies d’actuació s’hi troba l’oposició al PDU de la zona, però sobretot van néixer amb l’objectiu immediat de fer front a la construcció de Can Morera. Defensaven que la construcció d’aquest macropolígon era innecessari, atès que el 40% dels polígons de la comarca estaven buits i que només a la Conca d’Òdena encara hi ha més de 200 ha de sòl industrial disponible.

A causa de la polèmica generada, la Generalitat va acabar descartant el projecte de Can Morera. Així i tot, la industrialització de 300 hectàrees segueix en peu. Per tant, el territori encara es veu amenaçat per la construcció de possibles polígons industrials al voltant d’Igualada i de Vilanova del Camí: a la zona Els Adobers, que ocupa unes 20 hectàrees, a Can Titó, que ocupa unes 100 hectàrees, i a L’Aeròdrom, que ocupa unes 180 hectàrees.

Articles relacionats