Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ
Portada del llibre 'Veus per una transició ecosocial' de Pol·len Edicions | Cata Gómez

Descolonitzar la transició ecosocial. Recuperar l'esperit del conflicte

Raúl Zibechi

L'escriptor, pensador i activista uruguaià Raúl Zibechi critica una transició ecosocial dirigida pels estats nació, pels partits polítics o per altres institucions, en aquest text...

"Denunciar la connexió entre el crim organitzat, l'Estat i les empreses europees és una forma de resistir”

Berta Camprubí

Amaidaly Martínez Flores és una dona indígena del poble Chontal d'Oaxaca i forma part del Congrés Nacional Indígena de Mèxic. Juntament amb Oscar Espino Vázquez,...

Les comunitats maputxes d’Araucania en una manifestació el juliol 2020 per demanar la llibertat d’activistes empresonades | julio parra

El poble maputxe, una lluita que dura mig mil·lenni

Aina Sanllehí Galera Octavi Alfonso Rojas Ortega

El conflicte a Wallmapu posa sobre la taula demandes com la restitució de terres ancestrals que han estat privatitzades, l’autogovern o la representació política, econòmica...

Lula Da Silva en una reunió amb representants de la Coordinadora de Pobles Indígenes del Brasil (APIB) l'any 2017 | Arxiu

Esperança amb dubtes als pobles indígenes de Brasil

Narubia Werreira

El retorn de Lula da Silva a la presidència és ben vist en general per la població originària, que espera que s’aturi l’ocupació i desforestació...

Charles C. Mann, divulgador de Massachussets (EUA) és autor de '1491: Una historia de las Américas antes de Colón'. | Michael Lionstar

"A Amèrica estem perdent milers de maneres de ser humà"

Berta Camprubí

Charles C. Mann és un periodista i escriptor de Massachusetts (els EUA). Després d’una àmplia recerca amb la col·laboració d’especialistes en l’àmbit de l’antropologia, l’arqueologia...

El setembre de 2021, diversos col·lectius feministes de la capital mexicana van instal·lar una imatge d’una “dona indígena” a la peanya que fins a l’octubre anterior feia de base a un monument a Cristòfol Colom | Arxiu

Revisar la història d’un colonialisme que encara perdura

Nacho Ibáñez

Alguns governs americans reclamen a l’Estat espanyol que demani perdó pel tracte als pobles indígenes i impulsen polítiques de revisió de la commemoració del 12...

Gravats del pintor flamenc Joos van Winghe per a la primera edició en llatí de la 'Brevíssima relació de la destrucció de les Índies' de Bartolomé de las Casas, publicada a Frankfurt el 1598 | Arxiu

1492: la diversitat exterminada

Berta Camprubí

La població d’Amèrica es va reduir, segons alguns estudis, fins a un 90 % en els primers cent cinquanta anys de colonització europea a causa...

“No cal un gran control biopolític, som el nostre propi tirà”

Jordi Campabadal Graus

María Paz Aedo és una sociòloga xilena especialitzada des de fa anys en ecologia política i ecofeminisme, coneixements que, tal com ella mateixa explica, posa...

"El fet de ser indígena i dona ja suposa, per si sol, patir una greu discriminació en la societat mexicana actual. Si a més, t'erigeixes en defensora de drets humans, els riscos per la teva vida són molt alts." | Hannah Cauhépé

“Els indígenes som injustament inculpats pel sistema penal mexicà”

Jordi Campabadal Graus

Susana de la Cruz (Sant Cristobal de las Casas, Chiapas, Mèxic, 1987) és una dona indígena tzotsil i defensora de drets humans que, des de...

Diverses persones ballant al ritme de la música dels pobles originaris durant les protestes del 2019 a Santiago. A la dreta, es pot veure la bandera maputxe i a l’esquerra la dels selknam | Elena Bulet

Els pobles originaris de Xile, pel camí del procés constituent

Jordi Campabadal Graus

Disset representants dels pobles originaris tenen un lloc assegurat en la nova assemblea constituent que s’escollirà el tercer cap de setmana de maig, després de...

La Minga indígena en el seu pas per la ciutat de Cali el passat 14 d'octubre | Berta Camprubí

Minga indígena, negra i pagesa a Colòmbia: trencar el cercle, teixint entre iguals

Berta Camprubí Raúl Zibechi

Més de 8.000 indígenes, pagesos i afrodescendents marxen sobre Bogotà per denunciar les massacres que s'estan produint arreu de Colòmbia amb la complicitat del Govern...

Una família Wayuu va a buscar aigua al rierol, assecat i contaminat per la mina de carbó | Maria Alemany

El poble wayú ja no somia

Maria Alemany

La mina de carbó del Cerrejón ha transformat, al llarg dels últims 35 anys, la vida de l’ètnia indígena més nombrosa de Colòmbia

A una banda del cercle de cactus hi ha una cabana feta amb branques d'arbustos de desert, mentre els assistents a la celebració juguen i fan broma en llengua comcáac, les nenes entren i surten de la cabana, on apartada del grup, es troba la festejada qui no està permesa de sortir fins a l'últim dia de l'esdeveniment. En les hores de la tarda el seu rostre és pintat per la padrina i, vestida amb el seu abillament tradicional, s'uneix a la resta del grup participant en el joc del cercle. | Antonio Cascio

Comcáac, una cultura americana originària preservada amb l'impuls de les dones

Antonio Cascio Natalia Torres Garzón

El rol de les dones té un empelt molt fort en la cultura de la comunitat indígena comcáac, ja que són elles les principals organitzadores,...