Fa un any que les PAH catalanes van decidir lliurar una nova ofensiva judicial. Amb la llei 24/2015 a la mà, van començar a demandar els grans tenidors que es negaven a oferir lloguer social i fins ara ja hi ha setze demandes admeses a tràmit. Després que el 26 de maig de 2022, una jutgessa de Badalona condemnés un gran propietari a fer una proposta de lloguer social, afectades i advocades es van posar a treballar en aquest litigi estratègic. La propera fita és el 25 d’abril de l’any vinent, quan ser celebrarà un judici contra el fons d’inversió Blackstone. Així ho han anunciat en roda de premsa a la Ciutat de la Justícia.
Gràcies a la sentència de 2022, Ginés i Manoli han firmat un contracte de lloguer social i, per tant, podran continuar vivint, com els darrers 34 anys, al pis del barri de Sant Crist de Badalona. Les PAH catalanes esperen que aquest precedent esdevingui norma per als altres setze casos que han estat admesos a tràmit i que afecten filials dels fons Blackstone, Cerberus i Azora, o empreses com Rontzerius.
Les PAH catalanes esperen que el precedent de Badalona esdevingui norma per als altres setze casos que han estat admesos a tràmit i que afecten filials dels fons Blackstone, Cerberus i Azora, o empreses com Rontzerius
El proper en dirimir-se als jutjats serà el cas de Samanta Randos, que amb el seu fill de dos anys, va ocupar un habitatge d’Enirod Properties 2021 SL al barri de la Verneda de Barcelona l’abril de 2021. Amb uns ingressos que oscil·len entre els 600 i els 700 euros mensuals, l’afectada no podia fer front a un lloguer amb preu de mercat. Lucía Delgado, portaveu de la plataforma de Barcelona, explica que Randos compleix tots els supòsits que marca la llei 24/2015, i la seva ampliació amb la llei 1/2022, per poder-se acollir a un lloguer social: viu en un pis d’un gran tenidor, va ocupar l’habitatge abans de l’1 de juny de 2021, no ha rebutjat cap opció de reallotjament social adequat i té un informe de risc d’exclusió residencial.
Entramats empresarials per esquivar la llei
La propietat de la casa de Samanta Randos, filial del gran fons d’inversió Blackstone, es nega a oferir un lloguer social, negant la seva condició de gran tenidor. No és la primera vegada que un gran propietari intenta esquivar la llei adduint que no ho és. Com altres fons o grans grups empresarials, la identitat de Blackstone s’amaga entre una extensa malla societària que gestiona els actius immobiliaris. Darrere de Budmac Investments I, Budmac Investments II, Testa Residencial, Inversiones Inmobiliarias Limara, Lanusei Investments, Treamen Investments II, Aliseda, Angol Investments o Enirod Properties 2021 hi ha un dels fons d’inversió més importants del món que concentra més de 5.000 habitatges a Catalunya.
Enirod està presidida per la gestora Anticipa, que és la interlocutora de moltes de les filials de Blackstone, i entre els consellers hi ha Jean-Christophe Dubois, director general del grup immobiliari de Blackstone, o Dorota Roch amb càrrecs a diverses filials del fons. A més, la filial té la seva seu social al número 6 del carrer del Roure, l’edifici on s’allotgen totes les empreses sota l’òrbita de Blackstone sense cap logotip identificatiu.
La propietat de la casa de Samanta Randos, filial del gran fons d’inversió Blackstone, es nega a oferir un lloguer social, negant la seva condició de gran tenidor
És per tot això que l’advocada argumenta a la demanda que Enirod “no és una empresa qualsevol” equiparable a “una immobiliària local”, sinó “una de les entitats que opera com a gestora dels actius dels fons d’inversió de The Blackstone Group, essent els darrers els responsables finals i obligats al compliment de l’obligació d’oferir un lloguer social”. La llei 24/2015 especifica que són grans tenidors d’habitatge entitats financeres i les seves filials immobiliàries, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius i els fons de capital de risc i de titulització d’actius.
El Departament d’Empresa i Treball, per mitjà de l’Agència Catalana del Consum, entre gener i maig d’enguany, ha obert 353 expedients sancionadors a grans tenidors per no oferir lloguer social a persones i famílies en risc d’exclusió residencial. Només des que es va aprovar l’ampliació de la llei el 2020, les plataformes catalanes han presentat més de cent denúncies.
5.000 lloguers socials
La via judicial que estan explorant és lenta i en funció de la casuística –si ja tens data de desnonament o no– té més possibilitats de prosperar. Així i tot, Delgado defensa que “la llei funciona, però no s’està esprement prou”. A través d’una consulta al portal de transparència de la Generalitat de Catalunya, la PAH ha pogut saber que entre el 2015 i el 2022 s’han aconseguit 5.000 lloguers socials a través de la llei antidesnonaments catalana.
Samanta Randos té el dret a accedir a un lloguer social gràcies a la modificació de la llei 24/2015 a través de la llei 1/2022, que ara penja d’un fil. La norma, que va recuperar les principals millores del reial decret 17/2019 tombat pel Tribunal Constitucional (TC), amplia el dret a lloguer social a les persones que estan ocupant un habitatge d’un gran tenidor. Precisament allò que fa referència als casos d’ocupació és la part que el govern espanyol va recórrer al TC i està pendent de resoldre.
