Guille Larios

La reclusió, l’aïllament i la tortura –en alguns casos amb el desenllaç de mort– generen un greu impacte emocional i econòmic en familiars, entorn proper i grups de suport

L’agost de 2016, Luis Manuel Acedo va morir de càncer de pàncrees després de dos anys pres a Picassent. Va morir a casa, ja que la direcció del centre va decidir excarcerar-lo donada la malaltia terminal que patia. L’afecció es va desenvolupar a la presó, on havia ingressat dos anys abans en perfecte estat de salut. La seva família denuncia que va morir per abandonament mèdic, omissions de proves i tracte “cruel, inhumà i degradant” per part del personal mèdic i de presons.

El moviment popular ha consolidat una xarxa de projectes d’habitatge, pedagogia i cultura per donar resposta a les necessitats de veïnes i famílies afectades per l’exclusió i els desnonaments

Amb el teló de fons de les muntanyes de Montserrat, rodejada de séquies i la confluència propera entre els rius Llobregat i Cardener, és des d’on s’alça la capital del Bages. A mesura que penetrem en els seus carrers, la perspectiva de Manresa revela un municipi que ha integrat en la seva composició urbana el pas de civilitzacions dels darrers segles, així com el llegat de les diferents fases de creixement i decadència industrial i econòmica a la regió.

Des de la Federació Anarquista Gran Canaria (FAGC), Rodríguez propugna una acció política d'immediatesa, de barri, plasmada en projectes com la Comunitat Esperanza, l'ocupació més nombrosa de l'Estat espanyol

Autodidacta, incombustible, directe i incendiari, pel cap i les mans de Ruyman Rodríguez han nascut i arrelat projectes d'envergadura com la Comunitat Esperanza –considerada l'ocupació més gran feta per famílies a l'Estat espanyol– o el primer sindicat de llogaters de l'estat, experiències sobre les quals actualment s'està preparant el

La marxa internacionalista, amb més de 1.500 persones d'arreu del món, arriba a l'ONU per reclamar una intervenció davant l'ofensiva turca a la ciutat kurd-siriana d'Afrin. Un equip de periodistes de la 'Directa' s'hi ha unit per fer-ne seguiment

La segona marxa internacional liderada per la diàspora kurda arriba avui divendres a les portes de les Nacions Unides (ONU), a la plaça Constitució de Ginebra, per reclamar una intervenció davant del risc de genocidi en què han desembocat els 27 dies d'ofensiva turca a la zona kurd-siriana d'Afrin. La mobilització, organitzada pel Comitè en Defensa d'Afrin i el Comitè per la Llibertat d'Öcallan i els Presos Polítics, havia de sortir de Luxemburg i arribar fins a Estrasburg, recorrent territoris de l'oest de l’Estat francès, com ja havia fet l'any passat.

La pràctica de la caça intensiva –sovint il·legal– de les darreres dècades, juntament amb l’expansió de l’entramat urbà del litoral i les infraestructures del Port i l’Aeroport de Barcelona, afecten greument una zona d’important interès natural

L’entitat ambientalista DEPANA i el grup d’informadors ambientals SOS Delta del Llobregat han denunciat en nombroses ocasions la falta de transparència relacionada amb la tramitació, la gestió i el control de la caça que s’està portant a terme els darrers anys al Delta del Llobregat.

El grup empresarial de l'Ibex 35 fa negoci amb la militarització de les fronteres o la gestió de processos electorals, com el del pròxim 21-D. En el seu consell d'administració hi ha expolítics del PP i s'ha vist esquitxada en dos casos de corrupció

Durant vint dies el grup de hackers Anonymous ha estat infiltrat en les xarxes informàtiques de l'empresa encarregada de fer el recompte de vots de les eleccions catalanes del proper 21-D. Ho ha anunciat per xarxes socials, on assegura que la multinacional Indra “no és tan fiable com sembla” i té una “seguretat nefasta”, tot i ser un gegant tecnològic de l'bex 35. Amb el 155 desplegat, en aquesta ocasió, el contracte amb Indra s'ha tramitat per la via de l'emergència, és a dir, sense concurs públic, a dit.

Ahötsa i SOS Arrazakeria publiquen una investigació on analitzen les circumstàncies que van envoltar la mort a comissaria de la Policia espanyola del jove senegalès Elhadji Ndiaye, ara fa un any, al barri pamplonès d'Arrotxapea

Fa any que Elhadji Ndiaye va morir, una més de les morts anònimes sota custòdia policial. En aquesta ocasió, el reportatge audiovisual, que es va fer públic el passat 25 d'octubre, revela imatges inèdites que qüestionen la versió oficial dels fets, que apuntaven a una mort per sobredosi.

Subscriure a Guille Larios