memoria

No sabia com descriure-ho. Però ho vaig tornar a sentir als camps de genocidi de Cambodja, abatut, com un càntir que ha vessat a borbolls. De sobte, em vaig adonar que ja havia tingut eixa sensació abans i començava a entendre-la, com l’ull que s’acostuma a la claredat després de la foscor.

Les despulles del reporter que va ajudar a jutjar els crims dels camps nazis, gràcies al seu material fotogràfic, han estat traslladades al principal cementiri de la capital francesa

París va honorar aquest passat divendres a Francesc Boix, el jove fotògraf català que va arriscar la vida per donar a conèixer la realitat del camp d'extermini de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. Les despulles de Boix, que va morir el 4 de juliol de 1951 a París, van ser traslladades del cementiri de Thiais al del Père Lachaise, una de les necròpolis més conegudes del món, on hi ha enterrades nombroses celebritats, de Frederic Chopin a Jim Morrison, passant per Oscar Wilde, Edith Piaff o Marcel Proust, entre moltes altres.

"Ni els morts no estaran segurs davant de l’enemic si l’enemic venç. I és aquest enemic el que no ha parat de vèncer" 
Walter Benjamin

"Souviens-toi de rester vivante"
Oscarine Bosquet

Periodista i escriptora

Ens trobem amb la periodista i historiadora xilena Nancy Guzmán a la plaça de Salvador Allende, a tocar del santuari de la Mare de Déu del Coll de Barcelona. Mentre passegem per les cases baixes de la falda del turó del Carmel, Guzmán recorda la seva tornada a Xile, l’any 1989, després d’onze anys d’exili a Colòmbia. Ens explica la seva feina com a periodista de mitjans comunitaris al barri de La Legua, antic bastió de l’esquerra convertit en un barri estigmatitzat pel narcotràfic i la delinqüència per obra i gràcia de la dictadura de Pinochet.

La 'Directa' visita l'excavació arqueològica del cementeri d'aquesta localitat mallorquina, d'on ja s'han desenterrat 55 cossos les primeres setmanes. Es creu que, durant la guerra, hi van afusellar 120 antifranquistes

Teniu la sensació d'estar fent la Transició que mai va fer-se? "Categòricament, sí. S'estan tancant moltes ferides". Lourdes Herrasti és al capdavant de l'equip de la fundació Aranzadi, que treballa en l'exhumació de la fossa de Porreres. Es tracta de la primera actuació d'aquesta mena subvencionada amb doblers públics i és l'excavació més gran que pot obrir-se a Mallorca, ja que n'hi ha una altra més gran que no es pot exhumar per raons tècniques.

Quatre testimonis expliquen les històries de familiars que van patir la repressió franquista i, en tres dels casos, van ser assassinats. Esperançades, esperen poder identificar els cossos a la fossa mallorquina de Porreres

Aproximadament 2.000 persones van ser assassinades en mans de falangistes a Mallorca. Els seus cossos quedaren dispersos per diferents indrets de l’illa, molts en fosses comunes. A la fossa accessible més gran del territori mallorquí, ubicada a Porreres, es creu que hi varen enterrar uns 120 civils provinents de més de trenta municipis.

La Generalitat pretenia obligar la Plataforma per la Memòria del País Valencià a substituir el terme País Valencià per 'Comunidad Valenciana', com a requisit per poder regularitzar la seua activitat en el marc de la nova llei per la memòria democràtica

La llei de Memòria Democràtica per la Convivència del País Valencià naix impulsada per la Generalitat valenciana amb l’objectiu, tal i com s’esmenta al preàmbul de l’avantprojecte, de regular "les polítiques públiques per a la recuperació, protecció, i conservació de la memòria democràtica valenciana i el reconeixement i reparació de les víctimes" del franquisme. Així com per "establir el règim jurídic de les iniciatives, actuacions i òrgans dedicats a la recuperació de la memòria democràtica".

La Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL) i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) no es posen d'acord sobre com gestionar un sender de muntanya que ressegueixi alguns escenaris emblemàtics de la guerrilla antifranquista

Sortim de Berga i enfilem cap al Nord entre alzinars. L'historiador Pep Cara, del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB), ens ha explicat que pel voltant de la ciutat s'hi poden trobar diferents llocs emblemàtics per entendre la història dels maquis a la regió. Busquem, entre d'altres la masia de Santa Eugènia. El seu masover va ser assassinat el 1949 per acollir aquests guerrillers anarquistes que durant anys van representar una de les poques resistències directes a règim franquista.

El territori valencià, última rereguarda republicana, va ser bombardejat durant 637 dies dels 992 que durà la Guerra Civil. Malgrat els esforços del govern republicà per pal·liar els seus efectes, les bombes produïren més d'un miler de morts directes

El 6 i 7 de novembre de 1936, la ciutat del Túria inicià la seua curta trajectòria com a capital de la II República. El País Valencià, última rereguarda republicana, va ser fortament castigat pels bombardejos nazis i feixistes. Dels 992 dies que durà la Guerra Civil, durant 637 les bombes sembraren de sang, foc, mort i pànic més de cinquanta municipis valencians i la seua població. Més d'un miler de víctimes mortals i innombrables persones ferides –físiques i psíquiques- que marcaran les vivències de diverses generacions.

Entrevistem tres de les impulsores d'Arada, un col·lectiu que acaba de sorgir a València, format per estudiants i investigadores de l'àmbit de la història, que té per objectiu reivindicar la història de gènere i la memòria feminista

Entrevistem a Elena Navarro (llicenciada en Història), Sara Mahiques (estudiant de Grau d'Història) i Mònica Chirivella (també estudiant de Grau d'Història), membres d'Arada, eina de memòria i feminismes. Es tracta d'un col·lectiu que neix per iniciativa d'un grup d'estudiants i investigadores en l'àmbit de la història, que han encetat diversos projectes relacionats amb la història de gènere i la memòria feminista.

Pàgines

Subscriure a memoria