S’alce quan no ha eixit el sol. Adormit amb el son ben apegat. Es desplega a casa en silenci quan tots dormen. Vestir-se de pressa, calçat per afaitar-se mentre es fa a la idea que està despert. Entra a les sis del matí. Circula amb el fred clavat als peus. La ciutat desapareguda, només l’home del barret que passa caminant a la mateixa hora. S’encamina des de la Mitja lluna...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora
