La tecnologia de defensa i seguretat israeliana, lluny de generar repulsa per haver estat usada contra la població palestina en el genocidi a la Franja de Gaza, és avui més present que mai a Europa. L’entrada de material militar, programari de ciberseguretat, intel·ligència artificial i espionatge o de drons fabricats per empreses israelianes, no només no ha quedat compromesa, sinó que les formes amb què aquest material penetra al continent europeu s’han amplificat en els darrers tres anys. Un informe publicat recentment per l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) –una iniciativa de NOVACT, SUDS i Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans– identifica fins a nou portes d’entrada que, a parer de Felip Daza, un dels autors del treball, “permetria a aquestes empreses driblar potencials sancions a la importació de la seva tecnologia”.
Establir-se a Europa ofereix una proximitat directa amb clients institucionals estratègics: governs, forces armades, agències de seguretat i institucions de la Unió Europea i l’OTAN, alhora que facilita la participació en licitacions públiques, l’accés a contractes de recerca i desenvolupament (R+D) o a iniciatives de cooperació tecnològica que serien molt més difícils d’obtenir des d’Israel. Les facilitats d’entrada a la tecnologia israeliana a Europa respondrien tant a la manca d’una iniciativa real per sancionar el genocidi, com al creixement accelerat i l’automatització que la indústria armamentista –a Israel, però també a Occident– viu gràcies a l’ofensiva contra Gaza. Un creixement que ha permès incrementar la capacitat destructiva de l’exèrcit israelià i l’ha fet capaç d’atacar a una escala i una rapidesa sense precedents. No debades, des de l’octubre de 2023, més de 73.000 persones han estat assassinades a la Franja de Gaza i al voltant de mil a Cisjordània, malgrat que moltes expertes apunten que el nombre real és molt més elevat.
La digitalització, que distancia la decisió humana de la massacre que perpetra, està representada per sistemes com Lavender o Where is Daddy, que combinen tecnologia estatunidenca i israeliana al servei d’aquest augment de la capacitat letal. També obre una porta de conseqüències encara desconegudes. “Quan decisions amb impactes tan grans sobre els drets humans depenen d’algoritmes opacs, sovint de codi tancat i, per tant, difícilment auditables, la societat civil no en pot fiscalitzar els biaixos ni les lògiques de funcionament, i la responsabilitat humana es dilueix. Això dificulta la investigació posterior dels crims i la identificació de responsables”, es lamenta Daza.
Una de les grans conclusions de l’informe de l’ODHE és que l’ecosistema militar i de ciberseguretat israelià s’adapta perfectament als contextos polítics i bèl·lics que succeeixen a Europa i els utilitza en el seu benefici. De fet, dues de les portes d’entrada en auge són ara mateix el conflicte entre Rússia i Ucraïna i les estretíssimes relacions entre Israel i Alemanya, que ha bloquejat sistemàticament les propostes de sanció i de trencament d’acords bilaterals entre les institucions europees i el règim sionista. En el cas d’Ucraïna, on han aterrat sobretot empreses israelianes de drons, la penetració s’ha produït principalment mitjançant acords directes amb el govern ucraïnès, com és el cas dels contractes que el Ministeri de Defensa del país eslau manté amb Elbit Systems, una de les principals empreses militars israelianes, especialitzada en vehicles aeris no tripulats.
Alemanya és el segon proveïdor d’armament a Israel després dels EUA. El 2023, les exportacions des del cor de la Unió Europea cap a Israel van augmentar de 32,3 milions a 326,5 milions d’euros. La majoria d’aquestes llicències d’exportacions van ser atorgades després de l’inici del genocidi a la Franja de Gaza. Si bé la força del lobby israelià a Alemanya no és un fenomen nou, l’informe identifica noves tendències, com ara la intensa feina de pressió de les organitzacions i institucions d’Israel envers les europees per evitar sancions, la iniciativa European Security and Defence Initiative (ESDI) –que promou l’adopció de tecnologia militar i de seguretat israeliana– o l’expansió de l’acord de cooperació entre ambdós països en l’àmbit de la ciberdefensa.
El projecte estrella d’aquest acord és la creació d’una “cúpula de ferro” a imatge de la ja existent a Israel, amb la promoció d’un centre de recerca cibernètica conjunt per protegir-se de possibles atacs amb drons russos (una de les grans obsessions del govern alemany) que amplia encara més la sinergia entre el Servei Federal d’Intel·ligència i el Mossad. S’hi sumen el renaixement tecnològic i econòmic que viu l’OTAN que, per al 2035, preveu un increment de fins al 5% del PIB dels pressupostos estatals en defensa, que principalment es destinarà al desenvolupament de tecnologia militar i de seguretat. I també el posicionament de Xipre com a país estratègic per a les empreses i startups tecnològiques israelianes, per les condicions geogràfiques, legals, fiscals i financeres que els faciliten una entrada fàcil al mercat europeu.
Dues d’aquestes portes d’entrada estan especialment consolidades al nostre territori. Per una banda, en els darrers anys, fires com el Barcelona Cybersecurity Congress o el Mobile World Congress s’han convertit en plataformes clau perquè la tecnologia israeliana accedeixi a la Unió Europea, especialment la destinada a proveir solucions de vigilància i intel·ligència artificial que sovint provenen del sector militar i han estat testades en la vigilància i la persecució a la població palestina. La participació israeliana en aquests esdeveniments no és casual ni improvisada, forma part d’una estratègia diplomàtica i econòmica sostinguda, impulsada per les institucions israelianes, però també catalanes i espanyoles, que organitzen pavellons estatals i missions comercials amb l’objectiu de presentar el país com un “hub global de ciberseguretat”.
Fires com el Barcelona Cybersecurity Congress o el Mobile World Congress s’han erigit en estratègiques per l’accés a la UE de la tecnologia israeliana destinada a proveir solucions de vigilància
Aquesta presència “permet a aquestes empreses projectar una imatge de legitimitat i normalitat dins de l’ecosistema tecnològic europeu, malgrat que moltes d’elles estan vinculades a contextos de genocidi, conflicte i ocupació militar”, assegura Alys Samson, especialista en prevenció d’abús empresarial en context d’ocupació a NOVACT, que denuncia com Fira de Barcelona empara interessos israelians. Segons l’activista, aquest fenomen “posa en qüestió la capacitat de les institucions europees per distingir entre tecnologia civil i de doble ús, i evidencia la fragilitat dels controls ètics i polítics, comercials i de protecció dels consumidors, davant els interessos comercials i geoestratègics”.
Alhora, més enllà de fires puntuals, Catalunya ha fet créixer en la darrera dècada la seva aposta per la ciberseguretat, sota el lideratge d’empreses com l’espanyola Indra, que posseeix una planta de 3.500 treballadors al territori. Es preveu que aquesta situació s’aguditzi encara més en un futur pròxim, amb els nous programes previstos al Pla de Rearmament europeu, que destinarà més de 800.000 milions d’euros a promoure l’entrada d’empreses de tecnologia civil a la indústria militar, tal com denuncia el Centre Delàs.
En els darrers cinc anys, els projectes d’inversió estrangera directa en l’àmbit de la ciberseguretat a Catalunya s’han doblat, passant de sis a dotze, mentre que el volum d’inversió s’ha multiplicat per nou, fins als 207 milions d’euros. S’ha generat una disponibilitat d’inversió que les companyies de ciberseguretat israelianes no han passat per alt. El desembre del 2024, un article del diari israelià Haaretz va revelar que Barcelona s’estava convertint en un hub emergent per a empreses israelianes de ciberseguretat, algunes de les quals especialitzades en el desenvolupament de programari espia. L’article identificava com a mínim tres equips de hackers israelians, especialitzats a trobar vulnerabilitats i febleses en dispositius mòbils per poder accedir al seu contingut, que operen des de la capital catalana. Haaretz també identificava a startups com Epsilon, organitzadora d’Offensive, un encontre privat d’empreses especialitzades en ciberespionatge i programari espia que es va dur a terme a la ciutat el gener del 2026. Un dels noms que apareix en el marasme d’empreses establertes a Barcelona és el d’Alexey Levin, antic investigador de NSO Group, fabricant del conegut software espia Pegasus, que s’ha utilitzat, entre altres finalitats, per resseguir a periodistes, advocats i polítics independentistes catalans.
Aquestes connexions, que tenen l’origen en greus vulneracions dels drets humans de la població palestina i acaben en vulneracions de drets també en territori europeu, exigeixen, segons les investigadores de l’informe, “mesures dràstiques per a prevenir el genocidi, els crims de guerra i els crims de lesa humanitat, però també coherència interna mitjançant mesures administratives, contractuals, financeres i fiscals destinades a evitar que empreses implicades en crims internacionals accedeixin a contractes públics, finançament o altres beneficis econòmics dins de la UE”. I adverteixen: “l’absència d’aquestes salvaguardes, podria configurar una forma de complicitat o assistència prohibida pel dret internacional”.
