Un mar d’oliveres recorre les carreteres que uneixen els pobles de les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i el Matarranya. Aquest paisatge, símbol del patrimoni històric i natural dels Països Catalans, esdevé la porta d’entrada cap a la zona muntanyosa del massís dels Ports. A diferència de la costa, on malauradament els espais naturals han quedat arraconats per l’expansió d’hotels i urbanitzacions, ací, els boscos i els camps encara predominen en l’espai. Es tracta d’un territori on les seues habitants comparteixen les formes de vida rurals, arrelades a la terra i al bestiar –principals fonts de subsistència de la zona. Des de fa uns mesos, però, també comparteixen el temor pel futur dels seus paisatges i estils de vida, que es veuen amenaçats pel macroprojecte turístic i de “producció de natura” Maestrazgo-Els Ports.
El projecte abraça 550.000 hectàrees, un 58% de les quals estan protegides per la Xarxa Natura 2000
Sobre el paper, el projecte planteja encetar un procés de “restauració de la natura” a través del rewilding –reintroducció d’espècies salvatges o renaturalització–, amb els objectius de “promoure el transvasament de capital de les ciutats al camp, gràcies a l’establiment d’espectacles naturals o grans destins de natura”, així com generar “oportunitats econòmiques en les comunitats rurals”. Una vegada més, s’aposta pel turisme com a solució a la pèrdua de població rural. En paraules del seu impulsor, el biòleg valencià Ignacio Jiménez, “la connexió més directa entre natura, cultura i treball és a través del sector serveis, que pot generar les primeres oportunitats laborals”. El projecte abraça 550.000 hectàrees –un 58% de les quals estan protegides per la Xarxa Natura 2000–, on s’inclouen els parcs naturals de la Tinença de Benifassà i dels Ports –per als quals el projecte preveu ampliacions–, la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre i reclams culturals de la zona, com castells templers o pintures rupestres.
Tot comença a les acaballes de febrer, amb la publicació del vídeo “Maestrazgo-Els Ports y la España vacía”, en el qual un actor de Vilafranca (Alt Maestrat), Nandet, lloa les meravelles del territori entre imatges meravelloses dels paisatges. Setmanes abans, però, entre el veïnat de la Tinença circulaven rumors sobre la intenció d’introduir bisons en la zona. “Vam estar una estona xerrant i em va dir que necessitaven una finca per a posar-hi bisons”, recorda l’alcalde de la Pobla de Benifassà, David Gil, qui el passat desembre es va reunir amb Ignacio Jiménez i el seu germà i cap del Servei de Vida Silvestre de la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat Valenciana, Juan Jiménez. Gil els va respondre amb cert escepticisme, ja que aquesta espècie mai hi ha tingut presència. Tanmateix, els seus interlocutors insistien que, en ser un animal “espectacular”, atrauria turisme, i es mostraven en contra de la proposta de l’alcalde, que defensava crear un tancat sanitari de cabres –un animal autòcton afectat per una epidèmia de sarna. El promotor també va visitar l’hostatgeria La Pastora, a Vallibona (els Ports), on els van oferir la possibilitat d’organitzar rutes en cotxe fins al Parc Natural de la Tinença. “Establirien punts d’observació d’animals. Era rotllo safari”, recorda Josep Beltran, un dels cooperativistes.
“Em van dir que necessitaven una finca per a posar-hi bisons”, recorda l’alcalde de la Pobla de Benifassà
Amb la pandèmia com a teló de fons, les setmanes següents van estar marcades per una forta campanya de promoció mitjançant la publicació de vídeos i notícies en la premsa local. Aquestes noves eren seguides amb neguit per part de la gent de les comarques afectades. La idea de realçar el territori generava il·lusió, però, alhora, la falta d’informació sobre els promotors i la imprecisió de la proposta causava preocupació. L’aparició d’óssos i llops en alguns vídeos va posar en alerta les ramaderes de la zona, i és llavors quan apareixen les primeres veus crítiques, com les de la Plataforma No al Yellowstone o les del col·lectiu Maestrat Viu.
Els promotors, en pocs dies, van eixir del pas matisant el discurs i rectificant allò publicat a la premsa, on s’havia comparat el projecte amb el parc Yellowstone dels Estats Units. “La comparació no ha sigut apropiada. Jo he emprat el terme, però perquè aquesta regió té valors perquè es reconega com el Yellowstone”, ha manifestat Ignacio Jiménez a la Directa. En la seua defensa s’afegiren personalitats destacades, com el coordinador de Medi Ambient de Compromís, Carles Arnal. En un article d’opinió publicat a eldiariocv.es, va manifestar que “els qui més arguments aportaven en contra remarcaven que a penes sabien res de la iniciativa”.
Els alcaldes dels pobles de la Tinença de Benifassà, junt amb la presidenta de la junta rectora del parc natural, Joana Cerdà, han sol·licitat una reunió amb la consellera d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Mireia Mollà, per a conéixer la seua postura, però encara no han rebut cap resposta. Per la seua part, des de la conselleria manifesten que no disposen de “cap presentació o document sobre el projecte”, i, per tant, prefereixen abstindre’s d’opinar. Aquestes declaracions contradiuen les afirmacions dels impulsors. En una entrevista que el mateix Carles Arnal fa a Ignacio Jiménez i que es va publicar a les xarxes socials del projecte Maestrazgo-Els Ports, l’impulsor assegura que estan “conversant de manera regular amb les autoritats autonòmiques i locals”. Pel que fa a les administracions catalana i aragonesa, ens hi hem posat en contacte però, en el moment de publicar el reportatge, no hem rebut resposta.
Promoció sense documents tècnics
Malgrat que el govern valencià nega tenir coneixement del projecte, hem pogut confirmar –amb testimonis i documents– que representants de les tres administracions implicades es reuniren el 28 de novembre a Forcall (els Ports) amb Ignacio Jiménez i dos membres de Global Nature, la fundació privada sense ànim de lucre encarregada de la gestió de la iniciativa. Per part del govern d’Aragó, hi assistiren els directors generals de Medi Rural i d’Ordenació del Territori, Diego Bayona i José Manuel Salvador, respectivament. La Generalitat de Catalunya estava representada pel director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles, i el director del parc dels Ports, Jordi Palau. Pel que fa a la valenciana, hi acudiren el director general de Medi Natural, Fran Quesada, qui ha dimitit recentment; el subdirector general, Josep Nebot; el director del parc de la Tinença, Miquel Ibáñez, i el cap del Servei de Vida Silvestre, Juan Jiménez. Dies després, es creen les xarxes socials del projecte i, al cap de poques setmanes, el Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya organitza una ponència a càrrec d’Ignacio Jiménez en la qual es presenta el projecte i es proposa introduir bisons com a reclam turístic.
La promoció incessant del projecte –que es va iniciar fa un any i mig– es duu a terme, però, sense cap document tècnic que concrete les actuacions que s’executaran ni les repercussions que tindrà, tot i que, segons estipula la Llei 42/2007, de patrimoni natural i de biodiversitat, qualsevol actuació que puga afectar àrees protegides s’ha de sotmetre a una avaluació. La presidenta de la junta rectora del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, Joana Cerdà, critica aquesta manca d’informació tècnica i considera que la junta hauria d’haver sigut consultada abans de llançar la iniciativa, ja que la llei es refereix a “qualsevol activitat”, “sense tenir necessàriament una relació directa amb la gestió dels espais”, explica Cerdà. Ignacio Jiménez, per contra, insisteix en el fet que encara es troben en una fase de “promoció i articulació” i que, per tant, no cal presentar el projecte per a la seua aprovació.
Cares visibles i cares ocultes
El principal promotor és el biòleg valencià Ignacio Jiménez, qui ha coordinat diversos programes de reintroducció d’espècies en l’Amèrica Llatina. Destaca la seua participació en el Proyecto Iberá, de la fundació Conservation Land Trust (CLT), un macroprojecte de renaturaltizació dut a terme als Esteros del Iberá de l’Argentina. Allà, les comunitats indígenes guaranís van ser expulsades de les seues terres per a crear un parc nacional sense celebrar cap consulta, tal com estableix la Constitució argentina.
En el seu desig per expandir els processos de restauració de grans ecosistemes, l’any 2018, Jiménez torna a l’Estat espanyol amb un objectiu molt concret: aplicar el model conservacionista a la zona muntanyosa del massís dels Ports, la qual identifica com l’espai amb “més potencial” per a la “producció de natura”, un terme encunyat per ell mateix. Les raons es poden resumir en dues: “Té uns valors culturals i naturals excepcionals i, a més a més, un problema de despoblament”, explica Jiménez. Aquesta última condició juga un paper fonamental, ja que la seua estratègia es basa a evitar l’enfrontament directe amb la població local optant per les zones més despoblades i amb menys capacitat de resistència.
Tot i que Ignacio Jiménez és la cara visible del projecte, l’entitat encarregada de la seua gestió és Global Nature, que ha sol·licitat els informes de viabilitat econòmica a una empresa de la família Jiménez, Pangea Consultores SL, dirigida pels germans Javier i José Jiménez. La fundació Global Nature es va veure esquitxada pel cas de corrupció mediambiental i urbanística de La Zerrichera, al municipi d’Águilas (Múrcia). El projecte consistia en la construcció de 4.700 habitatges, hotels i un camp de golf en la serra d’Almenara, part de la qual està integrada en la Xarxa Natura 2000. Malgrat això, Global Nature va emetre un informe favorable a la reclassificació del sòl. En el marc de la investigació, el director general de la fundació, Eduardo de Miguel, va haver de declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, que finalment va desestimar l’informe de la fundació i, posteriorment, l’any 2017, va condemnar tres excàrrecs de la Conselleria de Medi Ambient per prevaricació i falsedat documental. En 2019, el Tribunal Suprem els va absoldre del delicte de prevaricació.
Segons Ignacio Jiménez, els fons econòmics del projecte provenen de Fidelity Charitable, la fundació d’assessorament per a donants del fons d’inversió estatunidenc Fidelity Investments. Aquest tipus d’entitats actuen com a intermediàries entre les donants i les fundacions caritatives, de manera similar a com ho fan els fons d’inversió entre la seua clientela i els actius amb què especulen. No es tracta, doncs, d’una fundació que finance projectes, sinó d’una plataforma que finança fundacions per maximitzar els beneficis fiscals. Fidelity Charitable, a més a més, ha sigut criticada per nombrosos col·lectius antiracistes i LGTBI després que el mitjà d’investigació Sludge publicara que a través d’aquesta i les fundacions a qui presta serveis es destinaren més de 10 milions de dòlars a 34 organitzacions que promouen l’odi.
Darrere de Fidelity Charitable, però, s’amagaria la fundació nord-americana que finança el projecte en última instància: Wyss Foundation, de l’empresari Hansjörg Wyss. Està involucrada en diversos projectes mediambientals en l’Amèrica Llatina, on treballa conjuntament amb Conservation Land Trust. Un detall evident dels seus vincles és la interrelació que hi ha entre els perfils de xarxes socials del projecte i la fundació de Wyss, que dona difusió a les informacions i vídeos promocionals de Maestrazgo-Els Ports.
Un exèrcit d’escèptics aborígens
A mesura que Ignacio Jiménez ha difós el seu objectiu d’utilitzar natura i cultura “per a generar oportunitats econòmiques”, han augmentat les veus del territori que no combreguen amb el relat idíl·lic que acompanya el projecte. Carlos Molina, veí de Cantavieja i un dels impulsors de la Plataforma No al Yellowstone Europeo, manifesta la seua desconfiança respecte a la manca de concreció de la proposta: “Si ets un arquitecte i comences una casa, saps com acabaràs la teulada. Ell ja sap quin és el seu objectiu final, però no ho dirà”.
Al nord del País Valencià les crítiques tampoc s’han fet esperar. Pau Fabregat Beltrán, president de Maestrat Viu, es mostra molest amb aquest tipus d’iniciatives alienes a les dinàmiques que es donen al territori: “Estem farts que vinguen projectes de fora sense tindre en compte la gent del territori i, a sobre, que vulguen vindre a salvar-nos”. L’organització cultural tampoc veu reflectida la identitat de les zones afectades dins les coordenades de Maestrazgo-Els Ports. “Eixe mapa disgrega, separa i és una il·lusió”, opina Fabregat.
La desconfiança també s’ha endinsat en el paratge recòndit de la Tinença de Benifassà. “Si no t’informen del que hi ha, es genera suspicàcia”, reflexiona Joan Ramon Mestre, president de l’Associació per la Recuperació de la Tinença. El que més preocupa els membres d’aquesta organització centrada en la preservació del patrimoni són els interessos que puguen acompanyar un projecte d’aquestes dimensions, sobretot respecte a la turistificació i l’urbanisme. “Volen aprofitar-ho com a reclam turístic, però el que han de procurar és salvaguardar-lo”, assevera Mestre.
