Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El neofeixisme valencià recull un membre històric del Grup d'Acció Valencianista condemnat per la justícia

El 6 de juny, l'associació neofeixista Valentia Forum, amb seu al barri d'Orriols de València, va convidar Alejandro Esteve Caballero, fundador de la Plataforma Valencianista (PVL), expresident de les joventuts del Grup d'Acció Valencianista (GAV) i un dels tres condemnats a un any i tres mesos de presó per l’assalt i robatori al Casal Jaume I de Russafa, a oferir una conferència. L'acte és una mostra de la connexió entre el neofeixisme i l'extrema dreta tradicional amb el blaverisme valencià

Alejandro Esteve Caballero, fundador de la Plataforma Valencianista (PVL), expresident de les joventuts del Grup d'Acció Valencianista (GAV) i un dels tres condemnats a un any i tres mesos de presó per l’assalt i robatori al Casal Jaume I, participa en una xerrada en el Casal Romeu | Arxiu

Alejandro Esteve Caballero, fundador de la Plataforma Valencianista (PVL) i expresident de les joventuts del Grup d’Acció Valencianista (GAV), fou convidat al local neofeixista de Valentia Forum, el Casal Romeu, situat al barri d’Orriols, per a realitzar una conferència titulada “Valencianisme actual, reinvenció o desaparició” el 6 de juny. Esteve fou un dels tres condemnats a un any i tres mesos de presó per l’assalt i robatori al Casal Jaume I de Russafa –entitat cívica d’Acció Cultural del País Valencià– l’any 2003, quan encara era membre de la junta directiva de les joventuts del GAV.

Forçaren la reixa, escorcollaren el local de dalt a baix, trencaren els vidres i s’emportaren els arxius del local i tot el material amb valor econòmic. Hi havia dades personals, fitxes d’alumnes i carpetes amb extractes bancaris. Era la nit del 29 de desembre de 2003 i un escamot blaver havia atacat el Casal Jaume I de Russafa.

En aquell moment, el context que es respirava a la ciutat de València era molt violent. L’extrema dreta tradicional i el blaverisme, especialment l’entorn del GAV –les seues forces de xoc–, tenien una activitat molt persistent contra les entitats i col·lectius d’esquerres que organitzaven actes culturals i polítics. De fet, aquests atacs delictius no eren casos aïllats. Formaven part de la impunitat històrica que confeccionava una llarga llista d’atemptats i agressions contra moviments d’esquerra, entitats cíviques i culturals, com els atacs a la llibreria Tres i Quatre, amb un dels majors índexs d’atacs a Europa; pintades en el campus de la Universitat de València; agressions físiques a estudiants i militants de l’esquerra independentista; destrucció de materials bibliogràfics, i diversos incendis i assalts a locals de l’espectre de l’esquerra nacionalista. Aquests fets són només alguns dels atacs criminals més representatius de la història d’impunitat del GAV, una comunió evident entre l’extrema dreta tradicional i les forces del blaverisme irredempt sense cap mena de dubte.

 

La condemna històrica que posava fi a la impunitat del GAV

Finalment, l’any 2007, Esteve i els altres dos encausats, Jose Luís Conejero i Amalia Bonheme, foren condemnats per un delicte de robatori amb força i una falta de danys, ratificats per sentència a la secció quarta de l’Audiència Provincial de València. La victòria de l’esquerra nacionalista al País Valencià va considerar-se històrica. La condemna tingué l’agreujant de motivació ideològica i l’atenuant de reparació del dany causat. Es va imposar una pena d’un any i tres mesos de presó pel delicte, vint dies de multa per la falta, la inhabilitació per a exercir el sufragi passiu i com a càrrec directiu d’associacions, així com una indemnització a Acció Cultural del País Valencià pels danys causats i els costos processals. Així mateix, l’exdirigent de les joventuts del GAV fou immediatament expulsat de l’organització després del judici per l’assalt al Casal Jaume I.

Enmig del procés, la crispació va fer que s’acusaren entre els diferents membres encausats, tirant-se les culpes mútuament i fent evident la tensió generada, així com que per primer cop la justícia no caiguera del seu costat. Un temps després, però, intentant fugir dels antecedents violents que tenia el GAV, Esteve va crear la Plataforma Juvenil Valencianista (PJV), que després es va convertir en la Plataforma Valencianista.

 

Les connexions amb el món ultra

Encara que, fins aleshores, l’entorn blaver havia estat molt actiu en els sectors del blaverisme tradicional, treballant amb altres entitats blaveres moderades, com el Círcul Cívic Valencià i Junts front a l’AVL, el seu objectiu fou eixamplar la base social del blaverisme, cada cop més residual. De fet, Esteve es va dedicar a fer campanya contra el fantasma d’un suposat catalanisme. Principalment, la seua activitat va consistir a agitar el boicot contra la normalització del valencià a través de les diverses plataformes, quasi unipersonals i que bàsicament es convertiren en un problema d’ordre públic sense cap influència.

Esteve també ha utilitzat els mitjans d’aquest entorn per fer-se ressò, com les tertúlies de ràdio amb un dels comunicadors de les Falles de València, Pepe Herrero o ‘el cronista faller’

Esteve també ha utilitzat els mitjans d’aquest entorn per fer-se ressò, com les tertúlies de ràdio amb un dels comunicadors de les Falles de València, Pepe Herrero o el cronista faller, conductor del programa de ràdio Onda Fallera i un dels imputats com a principal agitador de la violència feixista durant la diada de 2017. Amb aquest i altres organitzacions de l’extrema dreta valenciana, han convocat diverses manifestacions com, per exemple, l’intent de boicot del 9 d’Octubre de l’any 2018, sense èxit.

Tot i això, el darrer 6 de juny, l’associació xenòfoba Valentia Forum obria les portes, després de tres mesos tancada a causa de la pandèmia, amb una conferència de la mà d’Alejandro Esteve. L’any 2019, el Casal Romeu es va presentar acompanyat de les principals cares de l’extrema dreta valenciana, vinculades a España 2000 i El Galeón d’Elda (Vinalopó Mitjà). Va saltar als mitjans perquè un dels seus militants més icònics, l’exmilitant de Coalició Valenciana Jose Manuel Bou Blanc, va difondre els àudios de la menor violada pel cas Arandina en el seu Facebook. A més a més, a través de les xarxes socials, aquesta associació xenòfoba ha intentat aprofitar l’estat d’alarma per a generar un clima de crispació contra el govern espanyol, culpant-lo de la crisi sanitària i donant suport a les diverses manifestacions convocades per organitzacions neofeixistes, com España 2000, que només reuniren un grup testimonial. Es tracta d’una connexió evident entre l’exdirigent de les joventuts del GAV condemnat i la nova cara del neofeixisme valencià, que no ha esperat ni tan sols al fet que s’acabés l’estat d’alarma per a continuar sembrant la llavor de l’odi.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU