El 28 de setembre, el Tribunal Penal de Roma condemnava a deu anys de presó per segrest –no per assassinat- tres agents de la policia secreta d’Egipte: el caporal Magdi Ibrahim Abdelal Sharif, i els coronels Athar Kamel Mohamed Ibrahim i Uhsam Helmi, mentre absolia el general Tariq Sabir. Es tancava així, judicialment, un cas que ha sacsejat Itàlia els darrers deu anys. La sentència els reconeix culpables de la desaparició forçada de l’italià Giulio Regeni, originari del poble de Fiumicello, al nord-est d’Itàlia, el 25 de gener de 2016. Regeni es trobava al Caire fent la seva recerca doctoral, per la Universitat de Cambridge, sobre els sindicats independents d’Egipte, en concret els que s’ocupen dels venedors ambulants. Nou dies després, el cos sense vida de Regeni es va trobar en un voral d’una carretera entre el Caire i Alexandria, amb signes clars de tortura.
El Tribunal Penal de Roma ha reconegut també que tant la família de Gulio Regeni com l’Estat italià tenen dret a obtenir una indemnització que haurien de pagar els condemnats, que mai han sigut presents al judici i difícilment pagaran mai res. Però, no ha reconegut Sharif, l’únic acusat de la mort de Regeni, com a culpable d’assassinat, i ningú ha sigut processat per tortura perquè, quan se’ls va acusar, el crim encara no estava tipificat en l’ordenament jurídic italià.
Moltes veus a Itàlia han criticat la poca determinació per part de l’estat, o de polítics italians de tots els colors, per pressionar el règim egipci i exigir més col·laboració en el cas
La sentència ha estat molt discutida a Itàlia: mentre algunes persones, com l’advocada de la família Regeni, Alessandra Ballerini, han expressat la seva satisfacció per haver pogut concloure el procés amb les condemnes, altres veus han lamentat l’impossibilitat d’arribar a una condemna per assassinat i han criticat la poca determinació per part de l’Estat Italià, o de polítics italians de tots els colors, per pressionar el règim egipci i exigir més col·laboració en el cas.
La fiscalia, representada pel jutge Sergio Colaiocco, ha reivindicat la importància del procés, sobretot davant les resistències d’Egipte que només ha ajudat en la investigació de paraula, i, de fet, ha defensat els seus ciutadans i no ha cooperat amb la justícia italiana. Per exemple, les jutgesses italianes no han pogut posar-se en contacte amb els imputats ni notificar-los l’existència del procés, perquè Egipte no ho ha permès. Normalment, l’impossibilitat de notificar l’existència del judici seria suficient perquè no se celebrés, però en aquest cas una intervenció del Tribunal Superior italià va concloure que l’oposició d’un altre estat no podia ser una condició suficient per impedir portar endavant un procés. Ara, contra la sentència es podria apel·lar, però els condemnats s’haurien de presentar d’alguna manera davant dels tribunals italians.
Les jutgesses italianes no han pogut posar-se en contacte amb els imputats ni notificar-los l’existència del procés perquè Egipte no ho ha permès
El ministre d’Afers Exteriors italià, Antonio Tajani, ha reaccionat a la sentència afirmant que la condemna no té res a veure amb l’Estat d’Egipte sinó «només amb tres persones», malgrat que els tres condemnats són membres dels cossos de seguretat de l’Estat. A més, Tajani, el 4 de setembre, va visitar Egipte amb dues ministres del govern de Giorgia Meloni per refermar la cooperació comercial. Segons el mateix ministeri Tajani, l’any 2025 l’intercanvi comercial entre els dos països ha sigut de 5.900 milions d’euros i les previsions per a 2026 són a l’alça. D’altra banda, el dia de la sentència, el Parlament italià va discutir la possibilitat de renovar un acord de cooperació militar amb l’Egipte, i en un document de l’ambaixada d’Itàlia al Caire, del 3 d’agost de 2025, on es proposa la renovació es qualificava d’excel·lent la col·laboració militar entre els dos països.
La relació propera entre Itàlia i Egipte no és una novetat, i la mort de Regeni va provocar una crisi quan el primer ministre italià, l’aleshores Matteo Renzi, va decidir retirar l’ambaixada. Mesos més tard, però, l’ambaixada va tornar al Caire i va reprendre les relacions amb el règim d’Abdelfatah Al-Sisi. No és casual que el gegant d’energia italià, Eni, parcialment propietat de l’Estat, actuï en el país des de 1954 i ara estigui negociant la gestió de jaciments de gas, com el de Zohr i l’anomenat Denise W., descobert en 2026 i situat a alta mar, a 70 quilòmetres de la costa egípcia.
El ministre d’Afers Exteriors italià ha reaccionat a la sentència afirmant que la condemna no té res a veure amb l’Estat d’Egipte sinó «només amb tres persones»
A banda, en els últims anys la Comissió Europea ha demostrat un creixent interès per Egipte: l’any 2024, Ursula von der Leyen va visitar el president Al-Sisi amb el primer ministre de Grècia Kyriakos Mitsotakis, el de Bèlgica Alexander de Croo i l’italiana Giorgia Meloni. Von der Leyen va tornar a parlar directament amb Al-Sisi, el 16 de juny de 2026, a Evian, França, en el marc de la trobada del G7.
Després de la visita a Egipte, Meloni va dir aleshores que fins que no s’esclarís el procés judicial sobre la mort de Regeni no hi hauria cap conseqüència diplomàtica de cara a Egipte i va afegir que un trencament de les relacions no ajudaria a la descoberta de la veritat. Ara, però, tampoc ha mostrat cap voluntat per demanar la col·laboració d’Egipte.
A Trieste, no lluny del poble de Giulio Regeni, a prop de l’entrada del col·legi Petrarca, hi ha una pancarta groga descolorida on es llegeix en italià “Veritat per Giulio Regeni”. El col·legi va ser durant tres anys l’escola de Regeni i mai no ha parat de recordar el seu exalumne. Després de la sentència, la directora ha explicat que la pancarta es quedarà tal com està com a testimoni del temps que ha passat des de 2016. Igual que la seva escola, moltíssimes persones s’han acostat a la família Regeni per mostrar-li el suport en una causa que va molt més enllà de la sentència d’un procés judicial.
