Les mobilitzacions estudiantils a l’Estat francès han anat guanyant presència mediàtica durant el darrer mes, després d’una progressiva expansió dels bloquejos. L’inici del moviment cal situar-lo a l’illa de Mayotte, una col·lectivitat territorial única francesa situada a l’arxipèlag de les Comores, on el passat 31 d’agost un bloqueig va aturar l’activitat del liceu del Nord a la ciutat d’Acoua. Durant cinc setmanes el moviment es va estendre per l’illa denunciant, entre altres coses, les dificultats de continuïtat dels estudis i la deficient mobilitat en comparació a l’hexàgon francès al continent. No és fins a mitjan setembre que diversos liceus (instituts de batxillerat) de la perifèria de París comencen a mobilitzar-se bloquejant els centres educatius en accions que en alguns casos compten amb el suport del personal docent.
«Necessitàvem que passés alguna cosa, que el jovent fos escoltat i que tant la seva realitat com el seu patiment es fessin visibles», explica Louise Denquin, estudiant del liceu Jean Lurçat
Louise Denquin, estudiant al liceu Jean Lurçat de Perpinyà i membre del sindicat Union Syndicale Lyceénne (USL) explica que al principi «necessitàvem que passés alguna cosa, que el jovent fos escoltat i que tant la seva realitat com el seu patiment es fessin visibles». Denquin detalla que hi ha problemes que són comuns al conjunt de centres escolars de tot l’Estat i que es podrien resumir en quatre aspectes: l’estat dels edificis, l’organització del temps escolar, la substitució dels professors absents i la democràcia interna, com també la supressió de Parcoursup (la plataforma digital que gestiona l’accés a l’ensenyament superior). A més, afegeix que la noció de solidaritat hi és present perquè «la situació a Saint-Denis pot ser similar a la de Perpinyà i per això ens mobilitzem, però també als liceus ‘privilegiats’ la gent es mobilitza solidàriament amb aquells que ho necessiten més per tal que l’Éducation Nationale sigui la mateixa per a tothom».
Són les principals reivindicacions de les primeres setmanes de lluita, que no van arribar a Perpinyà fins a finals de setembre. El 29 de setembre es va convocar una jornada de vaga general de la funció pública, impulsada pels sindicats de treballadors. A la manifestació s’hi va unir un bloc d’un centenar d’alumnes del liceu Jean Lurçat. Dos dies després tingué lloc el primer bloqueig al liceu, iniciativa replicada una setmana més tard a altres liceus de Perpinyà i del conjunt de la Catalunya Nord.
La reacció de l’Elisi va ser inexistent. Ho explica en Guillem, alumne del liceu Aragó de Perpinyà, quan diu que «la resposta il·lustra perfectament el mandat de Macron. Repressió i silenci. El govern ha fet anuncis d’obertures de diàleg amb els estudiants, de dies de classe anul·lats per poder activar mecanismes democràtics dins els centres educatius, però totes les iniciatives han quedat en no res» i, mentrestant, la repressió ha arribat a nivells superiors a la de revoltes com els Armilles Grogues. El primer d’octubre de 2026, 1.949 persones van ser arrestades en un sol dia segons el Ministeri de l’Interior, una xifra prou eloqüent si la comparem amb les 12.000 persones arrestades durant sis mesos de mobilitzacions l’any 2018.
El primer d’octubre de 2026, 1.949 persones van ser arrestades, una xifra prou eloqüent si la comparem amb les 12.000 durant sis mesos de mobilitzacions l’any 2018
Una mostra d’aquesta repressió és el que va passar a Ceret a principis d’octubre. El primer bloqueig al liceu Deodat de Severac va ser del tot pacífic, el segon dia els gendarmes es van desplegar als dos extrems del carrer per on s’entra al centre. Les estudiants van mirar de forçar la línia de gendarmes, que van respondre amb gasos lacrimògens. Algunes estudiants van decidir llavors anar a collir llimones per llençar-les als agents, que van respondre arrestant diverses estudiants, que han estat convocades al tribunal durant les setmanes vinents.
Hugo Mazouz, militant de la France Insoumise i activista a les xarxes socials, explica que aquesta repressió va acompanyada d’un discurs racista present als mitjans de comunicació, segons el qual s’acusa la immigració de ser darrere dels incidents. Aquest relat, promogut per l’extrema dreta francesa i pel mateix Donald Trump, pretén «dividir la mobilització entre autòctons i migrants tot i que les primeres activistes jutjades eren franceses des de feia moltes generacions». A més, des de l’inici de les protestes, el govern i els mitjans han anat responsabilitzant el partit de Jean-Luc Mélenchon dels incidents malgrat que el fiscal general de París considera que no hi ha cap vincle demostrat. Bruno Retailleau, candidat del partit Les Républicains a les eleccions presidencials reclamava el primer d’octubre la prohibició del partit de Mélenchon. Gérard Larcher, president del Senat francès, acceptava dilluns passat que aquesta petició «es podia plantejar». Per al militant del partit amb quin conversem, en Mazouz, les mobilitzacions són un punt d’inflexió «i ens estan mostrant un govern que cada vegada s’apropa més a un règim totalitari».
La mobilització del 17 d’octubre va acabar amb 217 persones empresonades (tres de les quals a Perpinyà) i amb 2.700 persones arrestades arreu del territori
La massiva jornada de protesta del 17 d’octubre, que commemorava l’aniversari del moviment dels Armilles Grogues i convergia també amb les estudiants mobilitzades i diversos sindicats que protestaven contra l’encariment de la vida, ha desencadenat una resposta encara més dura de l’executiu Macron. Louise Denquin denuncia que «el govern continua responent amb repressió i més repressió sense cap mena de resposta política. El seu objectiu és fer-nos perdre l’opinió pública, que majoritàriament ens dona suport» i per il·lustrar-ho parla de la mobilització del 17 d’octubre a Perpinyà, que va reunir unes 5.000 persones. Mazouz va en el mateix sentit. «Durant tot el dia la manifestació, amb molta gent, va ser del tot pacífica, fins que de cop la policia va començar a llançar gasos lacrimògens contra la multitud, fins i tot, amb nens per allà» i rebla «quan més tard hi havia activistes trencant aparadors, la policia s’ho mirava. Em sembla que es tracta d’una estratègia volguda per parlar de contenidors cremant i de vitrines trencades i evitar parlar de la pobresa, de les violències policials i de les conseqüències de deu anys de macronisme». La mobilització de dissabte passat va acabar amb 217 persones empresonades (tres de les quals a Perpinyà) i amb 2.700 persones arrestades arreu del territori.
Després d’aquell èxit, una nova jornada de manifestacions es prepara per a dissabte 24 d’octubre, amb la confluència de les organitzacions estudiantils i sindicals. A Perpinyà, el prefecte Pierre Regnault de la Mothe ha prohibit qualsevol forma de manifestació o concentració a la zona de l’hipercentre de Perpinyà fins diumenge a la nit. També ha instaurat un toc de queda per a menors d’edat entre dissabte a dos quarts de vuit del vespre i fins diumenge a les sis del matí, i ha prohibit el transport, la tinença i l’ús de material pirotècnic, bidons de carburant o qualsevol objecte susceptible de ser usat com a arma o projectil. A més, ha autoritzat l’ús de les LBD de projectils de precisió i ha duplicat els efectius de la Policia Nacional amb el suport de la Gendarmeria i de la Policia Municipal. A París, el ministre de l’Interior ha anunciat que desplegarà l’exèrcit per poder alliberar policies i gendarmes per ocupar-se del manteniment de l’ordre públic.
El ministre de la Justícia, Gerald Darmanin, va publicar ahir una circular en la qual demanava als fiscals la prohibició de manifestar-se i la privació de drets civils
El ministre de la Justícia, Gerald Darmanin, va publicar ahir una circular en la qual demanava als fiscals i als fiscals generals la prohibició de manifestar-se, la privació de drets civils (prohibició de votar) i el tancament dels comptes a les xarxes socials a aquelles persones encausades per les mobilitzacions, com també l’expulsió del territori francès per a les persones encausades d’origen estranger.
Una deriva dels poders de l’Estat que preocupa profundament Hugo Mazouz, que alerta «no hi ha un poble que s’ha despertat de cop en un règim totalitari, és quelcom que passa a poc a poc. I en aquest cas està havent-hi una acceleració molt important que amenaça els drets fonamentals i humans».
