Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Tres jutges vinculats al PP envien Valtònyc a la presó

Avui acaba el termini perquè el raper mallorquí ingressi a presó per complir tres anys i mig. Concepción Espejel, Juan Pablo González i Enrique López són els magistrats de l'Audiència Nacional espanyola que van signar la condemna

L’entrada a presó del raper Valtònyc és imminent. El Tribunal Suprem ho va ratificar el 15 de febrer del 2018: tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. Per les lletres de les seves cançons. La sentència venia de l’Audiència Nacional espanyola i l’havien signat el febrer de l’any anterior els jutges: Concepción Espejel, Juan Pablo González i Enrique López.

Tots tres magistrats, a més de ser-ho a l’Audiència Nacional (AN), tenen en comú està vinculats al Partit Popular (PP). La mateixa María Dolores de Cospedal va professar públicament l’amistat amb Concepción Espejel – Concha per a les amigues- l’any 2014 durant l’acte d’entrega de la Creu de l’Ordre de San Raimon de Penyafort (Patró dels Juristes), que premia membres de l’Administració de Justícia. Juan Pablo González va ser vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP i és amic de l’exministre popular Jaime Mayor Oreja. I Enrique López també va ser col·locat al Tribunal Constitucional després de sis anys de vets per part del PSOE i és amic de l’exministre Federico Trillo i José María Michavila.

Per la seva proximitat amb el PP, tant Espejel com Enrique López vas ser apartats de la peça Gürtel sobre la visita del Papa el 2016. I recentment, després que l’acusació popular al·ludís “amistat íntima o enemistat manifesta”, el Tribunal també ha apartat Juan Pablo González

Precisament per la seva proximitat amb el PP, tant Espejel com Enrique López vas ser apartats de la peça Gürtel sobre la visita del Papa el 2016. I recentment, després que l’acusació popular al·ludís “amistat íntima o enemistat manifesta”, el Tribunal també ha apartat Juan Pablo González i no podrà jutjat les peces separades del cas sobre Benedicte XVI, Udef-Bla, l’Ajuntament de Jerez i AENA.

Espejel, també condecorada pel Ministre de l’Interior amb l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil, recentment ha estat en el centre de la polèmica. Les defenses dels vuit joves d’Altsasu, acusats de terrorisme per una baralla en un bar amb uns guàrdies civils fora de servei, van demanar la seva recusació per estar casada amb un guàrdia civil. Degut al seu matrimoni amb un coronel de la l’Institut Armat, les defenses van argumentar “l’existència d’un interès directe o indirecte de la magistrada amb el procés judicial, en atenció als seus estrets vincles”, un fet que finalment no es va tenir en compte. Entre el seu currículum, també destaca el cas del torturador Billy El Niño. La magistrada va considerar que si hi havia algun delicte havia prescrit i va suspendre les mesures cautelars ordenades pel jutge Pablo Ruz de retirada de passaport i obligació de comparèixer setmanalment al jutjat.


Cursos a la FAES i posicionaments

González i López també comparteixen el fet d’haver impartit alguns cursos per a la Fundació FAES vinculada al PP. En el cas de López, i segons les memòries de la fundació, va participar en més d’una cinquantena de cursos entre 2003 i 2010, com a ponent i en un com a coordinador. En dues ocasions, va fer-ho amb un dels processats pel cas Gürtel, Carlos Clemente Aguado, exviceconseller d’immigració amb el Govern d’Esperanza Aguirre. Per la seva banda, González va participar en quatre seminaris de la fundació fins el 2005.

Mentre Juan Pablo González va passar per l’Audiència Provincial de Madrid a magistrat d’enllaç amb l’Estat francès, abans d’arribar a l’Audiència Nacional, Enrique López es va veure forçat a dimitir com a magistrat del Tribunal Constitucional i va acabar a l’AN. El 2014, després de saltar-se un semàfor vermell de Madrid sense casc, va donar positiu en el control d’alcoholèmia, quatre vegades per sobre del màxim legal. Espejel, en canvi, ve de l’Audiència Provincial de Guadalajara, on com a presidenta va protagonitzar la sentència del cas Bar Chinaski el 2005. Israel Galve Maldonado, cap provincial de Falange a Guadalajara, va apunyalar un jove d’esquerres. Tot i així, la sentència definia l’agredit com a membre de “tribus urbanes” i especificava que l’ànim del falangista no era matar, sinó lesionar, i per tant, va ser condemnat només per un delicte de lesions a dos anys de presó. Més tard, el Suprem va elevar la sentència a temptativa d’homicidi.

Enrique López va ser traslladat a la Sala d’Apel·lacions de la mateixa Audiència Nacional. Precisament, aquesta nova sala serà l’encarregada de resoldre el recurs presentat per la Fiscalia contra la decisió de descartar el delicte de terrorisme contra Tamara Carrasco

Els dos jutges homes també s’han significat pels seus escrits a la premsa i pronunciaments públics. Juan Pablo González va alçar la veu en diverses ocasions per criticar el procés de pau amb ETA i va arribar a assegurar aLa Razón el 2008, que la penetració d’ETA en la societat basca no hauria estat possible “sense la connivència i la tolerància d’un Govern cada vegada més radicalitzat”. El text va desembocar en una querella criminal per part del Govern basc. A més de pronunciar-se a favor de la cadena perpètua i en contra del matrimoni homosexual, Enrique López també ha posat la mirada a Catalunya. Es va manifestar en diverses ocasions contra la reforma de l’Estatut i el 2006 va signar un document elaborat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que assenyalava que el projecte contenia dinou motius d’inconstitucionalitat.

El magistrat González, que continua a la sala penal, recentment ha evidenciat la seva posició sobre la llibertat d’expressió. En la recent sentència absolutòria d’un tuitaire de les Canàries, el jutge va realitzar un vot particular per demanar condemna per enaltiment del terrorisme o, alternativament, delicte d’odi.

De cara al desenllaç de casos repressius actuals, és significatiu el fet que Enrique López va ser traslladat a la Sala d’Apel·lacions de la mateixa Audiència Nacional, que va començar a funcionar el juny del 2017. Precisament, aquesta nova sala serà l’encarregada de resoldre el recurs presentat per la Fiscalia contra la decisió del jutge de reforç del jutjat d’instrucció número 6 Diego de Egea de descartar el delicte de terrorisme contra Tamara Carrasco, membre del CDR de Viladecans.