Mitjançant una nota de premsa, el dissabte 12 de desembre de 2020, Mossos d’Esquadra anunciava que un agent de la Comissaria General d’Informació era apartat de les seves funcions degut a la seva implicació en la trama de suplantació d’identitats digitals destapada per la Directa. Més d’un any després, aquest mitjà ha pogut accedir a l’expedient disciplinari incoat pel director general de la Policia, d’on una part rellevant i extensa d’informació ha estat eliminada. Després que la Direcció General de la Policia denegués l’accés a l’expedient a la Directa, que va sol·licitar-lo fa mesos, finalment, i a instàncies de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Interior s’ha vist obligat a facilitar-lo a la CUP.
La instrucció, realitzada per la Divisió d’Afers Interns (DAI), recull que l’expedientat va reconèixer haver creat el correu electrònic fictici laforjabaixemporda@protonmail.com i que el 15 de juliol de 2020 va facilitar al sergent un accés a la pàgina web d’una organització que la Comissaria General d’Informació estava investigant. Aquest correu electrònic és, precisament, el que el suplantador va facilitar en el primer correu enviat a Pau Turró, qui aleshores era militant a l’Alt Empordà de l’organització juvenil de l’esquerra independentista La Forja, fent-se passar pel nucli del Baix Empordà. El talp demanava a Turró si li podia remetre unes ponències al correu de protonmail, ja que, des del suposat nucli, no podien accedir a l’espai intern on estaven guardades per “problemes tècnics”. La “pàgina web” que l’agent expedientat va facilitar al sergent, en realitat, era l’accés a un núvol fictici on La Forja havia col·locat –a tall d’esquer– la suposada documentació sol·licitada pel suplantador de la territorial del Baix Empordà, després que Turró corroborés les seves sospites: des del nucli del Baix Empordà no havien enviat cap correu demanant documentació.
Gràcies al núvol trampa, van poder enregistrar totes les dades de connexió del talp o els talps digitals: proveïdor d’internet, adreces IP, navegadors, dispositius, hores i dates. I és a través d’aquestes dades que la Directa va poder confirmar que les connexions dels suplantadors es van realitzar amb dues adreces IP, que s’havien utilitzat des de l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), que realitza vigilàncies i seguiments de persones i organitzacions sota les ordres de la Comissaria General d’Informació (CGI), i des d’altres organismes ubicats a la seu central de la policia catalana, al Complex Central Egara de Sabadell.
D’acord amb l’expedient, li atribueixen a l’agent una falta de caràcter greu per “desobediència als superiors en l’exercici de les funció i l’incompliment de les ordres rebudes”
D’acord amb la informació visible de l’expedient, els superiors van ordenar a l’agent inculpat que no dugués a terme el seu plantejament i, per tant, li atribueixen una falta de caràcter greu per “desobediència als superiors en l’exercici de les funcions i l’incompliment de les ordres rebudes”. Segons la descripció dels fets, el policia s’hauria personat al despatx del sergent, el 16 de juny de 2020, i li hauria proposat procedir d’una determinada manera que el seu superior hauria rebutjat, indicant-li que abans calia comentar-ho a la direcció de la Comissaria General d’Informació en la reunió de treball d’aquella mateixa tarda. La resposta de la direcció, segons l’escrit, va ser negativa i van indicar al sergent que comuniqués de manera expressa als seus subordinats la prohibició de dur-ho a terme, qui assegura que així ho va fer.
Catorze adreces, seixanta correus, converses telefòniques i un sol agent
La resolució de l’expedient, doncs, imputa tota la responsabilitat a un sol agent i només fa referència, almenys en la part visible, a la creació d’un únic correu electrònic. Però la realitat de la trama, acreditada per la Directa, és molt més extensa: inclou almenys catorze adreces de correu electrònic suplantades –de La Forja, Arran, Endavant, la CUP, Vilaweb, l’Ateneu La Base, el Sindicat de Llogateres, Batzac, CGT Barcelona, CNT-AIT Catalunya i Poble Lliure– i més d’una seixantena de correus falsos per captar informació. A més, la detecció d’aquests correus no comença el juny de 2020, com apunta l’expedient, sinó a principis d’aquell any. Més enllà dels correus, el suposat suplantador –darrere el nom de “Marta”– també va establir comunicacions, almenys cinc vegades, a través d’una línia de telèfon de l’operadora Lycamobile contractada amb un DNI fals, segons el Cos Nacional de Policia.
La resolució de l’expedient, doncs, imputa tota la responsabilitat sobre un sol agent i només fa referència, almenys en la part visible, a la creació d’un únic correu electrònic
En aquest sentit, l’advocada d’Alerta Solidària Eva Pous, qui ha presentat dues querelles, lamenta que l’expedient intern es limiti a un sol correu, “sense fer esment dels mesos de seguiments i suplantacions”, i que no en formi part el fet de falsificar algun document per contractar la línia telefònica. Amb tot, Pous creu que “es fa evident que l’expedient va ser una escenificació com a reacció al fet que es fessin públics aquests fets tan greus”, així com “l’opacitat amb què treballa Afers Interns i la manca de voluntat d’investigar la corrupció que els seus agents poden cometre”.
Amb tot, el director general de Policia, Pere Ferrer, va resoldre el 17 de juliol de 2020 el trasllat de l’agent a Manresa i, per tant, apartar-lo de la Comissaria General d’Informació. Per la comissió d’una falta considerada “greu”, la llei 10/1994 contempla imposar, conjuntament o alternativament, alguna de les següents sancions: la suspensió de funcions per més de quinze dies i menys d’un any amb pèrdua de retribucions, la immobilització en l’escalafó per un període no superior a cinc anys o el trasllat a un altre lloc de treball amb canvi de destí, que és el que finalment s’ha aplicat.
Informació amagada
A petició de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades va resoldre que la CUP podia accedir a l’expedient disciplinari “prèvia pseudonimització de les dades personals”, inclòs el número TIP dels agents que puguin resultar identificats, però el Departament d’Interior ha ocultat molta més informació.
De l’expedient tramès s’han eliminat aquells fragments que fan referència al que va plantejar exactament l’agent expedientat al sergent el 16 de juny de 2020, i que, segons la investigació, els seus superiors van prohibir-li. També s’omet informació sobre el que l’agent expedientat va acabar duent a terme, suposadament contravenint les ordres, els detalls de la tècnica emprada i la motivació. A més, totes les al·legacions presentades per la seva advocada i les consideracions que en fan a la resolució han estat esborrades. Aquest mitjà ha intentat contactar amb la lletrada, però el despatx ha rebutjat fer qualsevol declaració al respecte.
S’han eliminat aquells fragments que fan referència al que va plantejar l’agent expedientat al sergent, s’omet informació sobre el que va acabar duent a terme, sobre els detalls de la tècnica emprada i la motivació
Davant d’això, la CUP ha tramitat una reclamació al GAIP al·legant que el compliment de la resolució és “fraudulent atès que la gran part de l’expedient està retallat i, per tant, resulta impossible fer un exercici de transparència on poder valorar que corresponguin com a exercici de control i transparència”. El partit anticapitalista sol·licita que es doni trasllat del document “sense eliminar les dades que no siguin estrictament de protecció de dades”, especificant que no se suprimeixin les parts on s’explica el que va proposar l’agent, el que va executar i les al·legacions. Alhora, també tornen a demanar el TIP de l’agent, en considerar que el número protegeix la seva identitat personal, però “serveix per poder fer seguiment correcte de les actuacions que aquest agent hagi pogut fer abans del present expedient i de les actuacions posteriors”. L’advocada Pous considera que les condicions amb què s’ha lliurat l’expedient són una mostra més del “menyspreu per complir les normes que no els agraden”.
Per ara, via judicial, una de les causes que agrupa els diversos casos d’espionatge digital contra La Forja ha estat arxivada, però Eva Pous adverteix que estan pendents de recurs i que esperen, com va passar amb l’altra querella pel cas específic de la portaveu de l’organització (Lluna Berlanga), que l’Audiència de Barcelona obligui a realitzar alguna diligència.
