A partir de dos quarts de set del matí, disset furgonetes de les unitats antiavalots dels Mossos, tant BRIMO com ARRO, s’han desplegat al carrer Lleida del barri de Poble-sec de Barcelona per executar el desnonament de sis famílies del Bloc Llavors. El desplegament policial s’ha avançat a la comitiva i un grup d’agents ha accedit al portal on hi havia una trentena d’activistes. Al carrer, darrere el cordó policial, vora un centenar d’activistes ha estat durant quatre hores animant les inquilines i les persones que resistien a l’interior del bloc.
El Sindicat de Barri de Poble-sec ha enregistrat amb vídeo l’actuació dels agents a l’escala de l’edifici, unes imatges en què s’aprecia amb claredat com colpegen les activistes. En paral·lel, membres de l’Ajuntament de Barcelona han denunciat que els Mossos no han deixat entrar les tècniques de la unitat antidesnonaments SIPHO del Consistori. Una de les veïnes desnonada ha denunciat que els agents han entrat al seu pis “amb violència” i relata que han rebentat la porta, “i quan han entrat, els hi he dit que volíem sortir pel nostre propi peu, deixeu-nos treure els carros. I ens han dit: ‘de una óstia te voy a sacar, hija de puta’ i ens han empès”.
Des del 26 de febrer, el Bloc Llavors estava amenaça per un desnonament amb data oberta, decretat per la magistrada del jutjat número 48 de Barcelona, una situació a la qual s’ha arribat amb un gir de 180 graus. Després de quatre intents de desnonaments aturats, el 9 de gener, la jutge María José Hernández González va suspendre el llançament d’acord amb el Decret de mesures urgents de l’accés a l’habitatge, que el Govern de la Generalitat va aprovar el passat 23 de desembre, i va instar l’empresa inversora Vauras Investment a oferir lloguer social. Era una victòria per al moviment pel dret a l’habitatge i el portaveu del Sindicat Silvio Covolo subratllava que era un precedent important per a altres casos similars.
L’eufòria però no va durar massa. El 4 de febrer, la mateixa jutge va dictaminar un sisè desnonament amb data oberta, que després de desestimar el recurs, va notificar ahir. Segons la resolució, el Decret llei 17/19 “no té caràcter processal sinó merament administratiu” i justifica que per aquesta raó “no pot donar lloc a la suspensió de la present execució”, sinó que “la conseqüència jurídica de la inobservança comporta únicament una sanció”. Més endavant, afegeix que obligar la propietat a oferir lloguer social “podria suposar una infracció de la doctrina constitucional relativa a la distribució de competències en matèria processal”.
Entre les sis famílies, n’hi ha dues amb menors d’edat i totes compten amb un informe de vulnerabilitat de serveis socials.
