Ha viscut al número 60 del carrer Ruiz de Padrón, al barri barceloní del Camp de l’Arpa pràcticament tota la seva vida, més de vuitanta anys. Ell i gran part de la seva família. Ara, als 92 anys, amb un grau del 75% de “discapacitat” reconegut per l’administració i grau de dependència dos, Jacinto Ferrer podria perdre casa seva arran d’una denúncia de la propietària. El poder de convocatòria de l’Observatori de l’Habitatge i Turisme del Clot- Camp de l’Arpa, que dona suport al llogater, va aconseguir evitar el primer desnonament avalat per l’Audiència Provincial de Barcelona, el passat 20 de gener. Per demà estava prevista l’execució de la segona ordre de llançament, però a primera hora de la tarda, el col·lectiu de defensa del dret a l’habitatge ha anunciat que s’ha tornat a ajornar, després que tant l’ONU com el Govern de la Generalitat s’hagin pronunciat en els darrers dies demanant-ne la paralització.
Mentre que en primera instància, el jutjat d’instrucció número 38 de Barcelona va dictar que no existia cap voluntat d’incompliment de l’obligació de pagament de la renda mensual per part de Ferrer, l’Audiència Provincial va revocar aquesta sentència i va ordenar el desallotjament de l’habitatge. El fet és que Jacinto Ferrer, que té un contracte de renda antiga des del 1960 al seu nom, s’ha endarrerit uns quants dies amb diversos pagaments del lloguer (però sense a arribar a acumular mai més d’un mes de retard) des que la propietària, Rosa Maria Balagueró, va enviar un burofax exigint l’abonament de la quota mensual dins dels cinc primers dies de cada mes. Aquest burofax, relata Ferrer, va suposar “noves regles contractuals no fixades en el contracte original” i, per descuit, va pagar més tard.
Robert Palomera, de l’Observatori de l’Habitatge i Turisme del Clot – Camp de l’Arpa, subratlla que “la vulnerabilitat té moltes formes. En aquest cas no és econòmica però és física”
En els escrits judicials, la defensa de Ferrer ha expressat que la propietària pretén desnonar-lo per “tractar-se d’un contracte que es remunta al 1960” i “pensant que podria obtenir més rendibilitat amb un contracte actual”. A més, recull que el 1998 Ferrer va haver de consignar les rendes davant la negativa de la propietat de rebre-les i evitar així, el desnonament. Ja el 2015, Balagueró va presentar una demanda per rescindir el contracte que va ser desestimada.
A part de de la seva residència, la propietària posseeix, a més del pis de Ferrer, un altre immoble al mateix edifici. Des de l’Observatori, explica Robert Palomera, es van posar en contacte amb ella: “No va atendre a raons. Li dèiem que era una persona molt gran i que volia acabar la seva vida al pis de sempre”.
Jacinto Ferrer no reuneix les condicions per acollir-se a la mesa d’emergència, és a dir, no té dificultats econòmiques. No obstant això, Palomera subratlla que “la vulnerabilitat té moltes formes. En aquest cas no és econòmica però és física. És una persona molt fràgil”. Aquestes condicions no s’han tingut en compte des de Serveis Socials. “Un desnonament en aquestes condicions és una condemna a mort”, sentencia l’activista.
L’ONU i la Generalitat demanen la suspensió
La denúncia que en paral·lel va presentar Jacinto Ferrer davant de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha fet efecte. L’organisme internacional, amb data de 7 de febrer, ha sol·licitat que se suspengui el desnonament mentre el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat estudia el cas.
Però a més, i arran d’aquest posicionament, el Govern de la Generalitat de Catalunya també ha demanat que se suspengui l’ordre d’execució prevista per demà i assegura que així ho han traslladat als òrgans judicials competents.
