El Programa d’Actuació Integrada (PAI) Pego-Golf, a la Marina Alta, podria aturar-se abans que acabe l’any 2025 sense haver d’indemnitzar a l’empresa constructora —Construcciones Hispano Germanas (CHG)— i, per tant, a cost zero per a l’administració pública. És la conclusió principal a la qual arriben les dues advocades autores de l’informe —encarregat per l’assemblea veïnal Guaitem la Terra— on, per mitjà d’una argumentació jurídica i ambiental, argumenten la viabilitat i urgència de reclassificar els terrenys urbanitzables amenaçats en sòl no urbanitzable d’especial protecció. La zona afectada, de caràcter agrícola, se situa en l’entorn immediat del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, espai d’elevat valor ecològic i ambiental.
El projecte, que contempla la construcció de 1.300 habitatges, un camp de golf, i zona hotelera i comercial, es va aprovar de manera definitiva l’any 2012. Tanmateix, les obres no s’han iniciat i, al llarg dels últims anys, els dubtes sobre la seua viabilitat, sostenibilitat i adequació jurídica i ambiental han anat creixent, fins al punt que diverses organitzacions veïnals i ecologistes reclamen a l’Ajuntament de Pego (PSOE) declarar la seua caducitat i reclassificar el sector. “En l’actualitat, la desclassificació és l’instrument jurídic que tenim al nostre abast per protegir el territori. És l’alternativa més viable per blindar el sòl del capitalisme depredador”, manifesta Guillem Ribera, un dels portaveus de l’assemblea veïnal Guitem la Terra, la qual ha convocat una manifestació aquest dissabte, 14 de juny, en contra del PAI.
El fet que no s’hagen iniciat obres d’urbanització significatives fa que el govern municipal “no tinga l’obligació d’indemnitzar l’empresa”
Ara, el veïnat compta amb una avaluació tècnica i jurídica “amb la qual pressionar l’Ajuntament”. Per a fer-ho, tant el col·lectiu com les autores de l’informe, parteixen de la premissa que, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i la llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic, el fet que no s’hagen iniciat obres d’urbanització significatives fa que el govern municipal “no tinga l’obligació d’indemnitzar l’empresa”, es llegeix en l’informe elaborat per les lletrades Sara Ortiz i Adrià Salavert, del bufet Salavert Defensa. En conseqüència, asseguren, “l’administració està plenament legitimada per a declarar la caducitat del programa i promoure la seua desclassificació”. L’informe el presentaran al consistori pròximament.
Cal recordar que entre els anys 2020 i 2022, l’Ajuntament de Pego va formalitzar la caducitat del PAI, ja que expirava el termini màxim d’execució que fixa la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (TRLOTUP) —cinc anys prorrogables cinc més. No obstant això, es va deixar la porta oberta a la possibilitat de programar de nou el pla urbanístic. Llavors, l’empresa Construcciones Hispano Germanas va presentar un nou projecte i el PAI es va reactivar, tot i que amb una declaració d’impacte ambiental caducada en 2023 i amb almenys tres informes ambientals desfavorables.
“A hores d’ara ens trobem amb un projecte desbloquejat formalment, però sense l’autorització ambiental imprescindible, sense pluralitat de licitadors, sense la presentació d’una nova alternativa tècnica per part de l’empresa, i sense l’emissió dels informes preceptius ni la informació pública deguda”, expliquen les advocades, i adverteixen que davant aquest escenari de “buit de poder”, el procés administratiu “es podria endarrerir durant anys”.
El temps, però, corre en contra de l’empresa. D’acord amb el decret legislatiu 1/2021, de la llei valenciana d’ordenació del territori, l’ajuntament té un màxim de tres anys, prorrogables a tres més, per adjudicar l’execució o, per contra, declarar la seua caducitat. Un termini que s’esgota en desembre de 2025, per tant, “si abans d’aquesta data, no s’ha dictat l’adjudicació ni resolt l’autorització ambiental, el ple municipal haurà de declarar la caducitat del procediment”, reblen les autores de l’informe, i afegeixen: “Això comportaria la pèrdua de drets de l’empresa i el retorn del sòl a una situació de programació nul·la”.
Manca d’aigua
L’oposició veïnal i ecologista al projecte es fonamenta, principalment, en les “greus implicacions ambientals, socioeconòmiques i culturals d’un model urbanístic de construcció massiva i expansionista”, així com “la incompatibilitat del projecte amb el context d’emergència climàtica i crisi múltiple que afecta la comarca”.
Els terrenys del PAI Pego-Golf ocupen la franja de sòl que envolta el parc natural i el protegeix dels efectes negatius de l’activitat humana, així com part de la superfície hidrològica que abasteix els aqüífers i les escorrenties que arriben a la marjal. És per això que les advocades manifesten que “qualsevol intervenció urbanística en l’entorn requereix una avaluació ambiental específica per considerar les afeccions potencials sobre el sistema natural del parc”. A més a més, la urbanització i el camp de golf s’ubicarien en una superfície integrada per diverses valls, serres i barrancs. En concret, a tocar del lloc d’interès comunitari (LIC) les Valls de la Marina, la zona d’especial protecció (ZEC) de les Muntanyes de la Marina, i la zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) de la mateixa serra. Totes tres àrees estan protegides per la Directa d’Hàbitats 92/43 de la Comissió Europea i la Xarxa Natural 2000.
L’informe també destaca que més d’un milió de metres quadrats quedaran cimentats, dificultant la infiltració de l’aigua de la pluja i, per tant, minvant el volum hídric de l’aqüífer i la marjal
L’informe també posa el focus en l’impacte hídric que suposarien 1.300 habitatges, camp de golf de 18 forats, hotels i centres comercials. “Pot comprometre els aqüífers i afavorir la salinització, a més de posar en risc la dinàmica d’escorrenties i de càrrega d’aigües subterrànies que sostenen la marjal”, alerten les lletrades. Diversos estudis institucionals i acadèmics sobre l’impacte dels camps de golf determinen quin és el volum d’aigua que anualment s’hi pot arribar a malbaratar. Prenent dades de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol sobre el consum d’aigua per habitant al dia, els recursos hídrics que es destinen durant un any al reg d’un camp de golf de 18 forats —el més habitual— equivalen al consum domèstic anual d’una població d’entre 5.000 i 10.000 habitants. Al consum d’aigua del camp de golf, caldria sumar-ne el de la urbanització: “El projecte implica quasi duplicar la població de Pego, un poble en situació d’estrès hídric i que durant l’estiu de l’any passat ja va patir una sequera important”, assevera Ribera.
L’excessiu consum d’aigua no és l’únic impacte. Maria Ángeles Nieto, membre d’Ecologistes en Acció experta en Urbanisme, explica que els camps de golf necessiten unes característiques orogràfiques “molt concretes”, per tant, “s’ha de modificar el terreny per a construir-los”. També destaca l’ús massiu d’adobs i productes fitosanitaris, els quals es poden infiltrar i contaminar les aigües subterrànies. En el cas del PAI Pego-Golf, l’amenaça recau sobre l’aqüífer Almudaina-Alfaro-Segària, sobre el qual es construirà tot el desenvolupament urbanístic.
L’informe també destaca que més d’un milió de metres quadrats quedaran cimentats, dificultant la infiltració de l’aigua de la pluja i, per tant, minvant el volum hídric de l’aqüífer i la marjal. En concret, segons els càlculs elaborats per les lletrades, es produiria una reducció de dos milions i mig de metres cúbics anuals. En aquest sentit, Ribera fa èmfasi en l’augment del risc d’inundabilitat. El 18% del sector es troba en zona d’inundació, “la qual cosa obligaria a construir bases de laminació”, i incrementarien les despeses de construcció.
Un altre argument ambiental que reforça la urgència de desclassificar els terrenys és “la necessitat de garantir la preservació dels paisatges agraris tradicionals, la conservació de la fauna i flora i d’espècies protegides, la contribució a una estratègia territorial més sostenible i resilient per fer front al canvi climàtic, així com l’impuls d’infraestructures verdes i de projectes d’agricultura de proximitat que valoren el patrimoni natural i cultural de la zona”, defensen.
