Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un intern amb COVID-19 al CIE de Barcelona: "Vaig passar les 24 hores d'aquells deu dies dormint i menjant a terra"

Entitats de defensa de drets humans han presentat dues denúncies per episodis de violència policial contra interns i diverses queixes al Jutjat de Control del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca per les condicions en què s'està obligant a complir les mesures de quarantena a les persones infectades per coronavirus

Imatge d'una acció de bloqueig al CIE de la Zona Franca de Barcelona | Brais G. Rouco

La plataforma Tanquem els CIE ha fet públic aquest dimecres un comunicat per alertar al Govern, a les institucions i a la ciutadania de la “vulneració de drets i l’emergència sanitària” que denuncien s’està donant als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), en concret al de la Zona Franca de Barcelona. En la seva missiva, recullen les reivindicacions llançades les darreres setmanes per diversos col·lectius de drets humans i moviments socials contra el racisme i afirmen que “aquests centres estan retenint persones sense les mesures sanitàries mínimes i exposant-les a una situació molt greu: el contagi per la COVID-19” i exigeixen l’alliberament de les persones retingudes al CIE de la Zona Franca i la seva derivació cap a recursos sanitaris adequats per passar el confinament, el tancament definitiu dels CIE, la fi de les deportacions i el compromís de totes les institucions per eliminar totes les mesures que afavoreixen aquestes expulsions.

“L’habitació no comptava amb cap mena de moble, ni cadira ni llit on pogués seure o estirar-me. Tampoc tenia cap taula ni prestatgeria. Tampoc hi havia llum”, relata un intern en la queixa presentada al Jutge de Control del CIE

Així ho confirmen almenys dos testimonis de persones que han estat internes a partir de la reobertura del centre el passat 5 d’octubre, després de romandre més de sis mesos tancat per la pandèmia. Una de les seves vivències ha quedat recollida en la queixa que els lletrats del Centre Irídia per a la defensa dels drets humans i la Fundació Migrastudium van presentar al Jutge de Control del CIE el passat divendres. “Vaig passar deu dies aïllat en una habitació del CIE que no sé localitzar dins del centre. L’habitació no comptava amb cap mena de moble, ni cadira ni llit on pogués seure o estirar-me. Tampoc tenia cap taula ni prestatgeria. Tampoc hi havia llum. Només hi havia una finestra”, va relatar l’intern al CIE de Barcelona durant una visita amb els membres d’aquestes entitats. “Vaig passar les 24 hores d’aquells deu dies tancat en aquella habitació sense tenir contacte amb cap altre intern, dormint i menjant a terra. A vegades vaig haver de fer les meves necessitats a través de la finestra perquè els agents es negaven a deixar-me sortir per anar al lavabo”.

Aquest home, que va donar positiu per COVID-19 un cop ja estava tancat al CIE de la Zona Franca, també denuncia haver estat víctima de dues agressions policials durant els deu dies de quarantena. La primera, després d’autolesionar-se “fruit de la situació d’aïllament que estava vivint” amb el ganivet de plàstic que li havien proporcionat per dinar: “Quan els agents se’n van adonar, van entrar a l’habitació dient-me que em tranquil·litzés, em van agafar els braços per l’esquena immobilitzant-me i, aleshores, van començar a donar-me cops de puny i puntades de peu”. En el segon episodi, l’intern assegura que va dir als agents que l’estaven “tractant com un gos” i això va desencadenar que de nou entressin a l’habitació i el colpegessin, provocant-li múltiples blaus i petites ferides en diferents llocs del cos. El seu testimoni i el d’un altre intern, han desembocat en sengles denúncies judicials per la presumpta comissió de delictes contra la integritat moral per part d’alguns dels agents de la Policia Nacional espanyola que custodien el CIE.


Silenci del Jutjat de Control

No és la primera vegada que el Jutjat de Control del CIE rep una queixa durant aquest mes i escaig d’ençà que es va reobrir el CIE de la Zona Franca. Irídia i Migrastudium ja van presentar-ne una el passat 16 d’octubre, després de tenir coneixement que hi havia persones infectades per COVID-19 a l’interior del centre, on consideren que no es donen les mesures higièniques i sanitàries pertinents per afrontar el contagi. L’Ajuntament de Barcelona també ha presentat dos escrits de queixa les darreres setmanes, que ha acompanyat amb informes de l’Agència de Salut Pública de la ciutat que corroboren la manca de condicions per fer front a l’emergència sanitària en aquesta infraestructura de privació de llibertat per a persones migrants en situació administrativa irregular.

Les organitzacions de drets humans que han pogut visitar la instal·lació darrerament consideren “sorprenent que en una situació com l’actual hagi transcorregut un mes sense que s’hagi emès una resolució per part dels jutjats de control del CIE”

Malgrat la suspensió de les visites de familiars i entitats socials, advocades d’Irídia han pogut superar les traves de la Policia i la direcció del CIE i visitar la instal·lació darrerament per recollir els testimonis dels interns i formular les corresponents denuncies. Per tot això, consideren “sorprenent que en una situació com l’actual hagi transcorregut un mes sense que s’hagi emès una resolució per part dels jutjats de control del CIE de Barcelona, que més enllà de resoldre les sol·licituds realitzades per les nostres entitats i l’Ajuntament, estableixi un sistema de garantia dels drets de les persones internes al CIE en l’actual context de pandèmia”. Aquesta crítica ha estat expressada de forma inequívoca a la darrera queixa presentada davant del mateix jutjat, on manifesten que hauria d’actuar d’ofici per garantir els drets fonamentals dels interns i controlar els mecanismes d’aplicació de les mesures de confinament, que a hores d’ara ja s’haurien imposat sense cap mena de regulació a almenys vuit interns contagiats de coronavirus.

Durant els darrers anys han estat múltiples les denúncies presentades per les mancances en l’assistència sanitària a l’interior d’aquests centres de reclusió. D’entre elles, la més rellevant és relativa a la mort de Samba Martine al CIE d’Aluche (Madrid) el desembre de l’any 2011. Nou anys després, l’Estat espanyol ha admès la seva responsabilitat i el Ministeri de l’Interior, el d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i l’empresa que prestava el servei mèdics, SERMEDES S.L., hauran d’indemnitzar a la família de la víctima. “Externalitzen serveis bàsics com l’assistència mèdica o l’alimentació a mans privades, intentant així excusar-se de les responsabilitats i delegar les condicions d’aquests serveis”, assegura Tanquem els CIE al seu comunicat.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU