Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un projecte d'ampliació de la planta de compostatge Fumanya torna a encendre el rebuig al Lluçanès

La planta de tractament de compostatge Fumanya S.L. ha presentat un projecte d’ampliació de les instal·lacions al municipi de Sant Martí d’Albars, que li permetria tractar 23.000 tones de residus orgànics més a l’any. La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar el projecte inicial el passat mes d'agost. La instal·lació, en funcionament des de l'any 2000, ha estat polèmica per les fortes pudors que afecten els nuclis urbans veïns, com el de Santa Creu de Jutglars (Olost) i Beulaigua (Sant Martí d’Albars). Tots els ajuntaments del Lluçanès, així com el gruix del teixit veïnal, estan en contra de l’ampliació, i prepararan al·legacions conjuntes

Pintades en contra de l'ampliació de la planta a l'accés de les instal·lacions / Arxiu

La planta de compostatge Fumanya S.L. ha presentat un projecte d’ampliació de les instal·lacions a Sant Martí d’Albars (Lluçanès). El Pla Especial Urbanístic augmentaria la superfície que ocupa l’activitat de 6.983 m² actuals fins a 16.416,51 m². Val a dir que comptant la zona verda i de circulació, el terreny ocupat passaria de 19.536 m² a 34.950,95 m². Amb aquesta ampliació, la planta podria tractar 23.000 tones de residu orgànic més a l’any, passant de les 42.000 Tn/any actuals a les 65.340 Tn/any.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar el projecte inicial el passat mes d’agost. El projecte considera l’ampliació de la planta com una “infraestructura d’interès públic” pel fet que dóna valor als residus orgànics, i justifica l’actuació malgrat no estar prevista en les Normes de Planejament Urbanístic de la Catalunya Central. Segons el text, el projecte permetria “qualificar els terrenys com a sistema d’equipament comunitari” i “ordenar les instal·lacions actuals i les previsions futures”.

El complex procés de compostatge transforma aquests residus en un producte que es pot emmagatzemar i és “sanitàriament higienitzat”. Ara bé, el seu procediment genera, a part de contaminació atmosfèrica, pudors que afecten els nuclis urbans veïns

Tal com s’explica en el projecte, a la planta hi arriben residus orgànics procedents principalment de la indústria alimentària i comerç alimentari, però també d’altres orígens com explotacions ramaderes, fangs de depuradores i restes vegetals. El complex procés de compostatge transforma aquests residus en un producte que es pot emmagatzemar i és “sanitàriament higienitzat”. Ara bé, el seu procediment genera, a part de contaminació atmosfèrica, pudors que afecten els nuclis urbans veïns, com el de Santa Creu de Jutglars (Olost) i el de Beulaigua (Sant Martí d’Albars).

Les noves instal·lacions augmentarien l’espai d’emmagatzematge i preparació dels residus, cosa que permetria millorar la qualitat de l’adob resultant. Per això es vol construir un nou cobert magatzem de 1.180 m², la tercera pila de descomposició de residus de 2.880 m², un nou cobert a l’àrea de maduració de 3.900 m² i la segona bassa de lixiviats (residu líquid que s’origina a causa de la descomposició de residus sòlids) de 815 m². També es vol instal·lar un dipòsit semisoterrat i un local d’instal·lació fotovoltaica. Les obres no es farien de manera immediata, sinó al llarg dels anys vinents, i servirien per ordenar, endreçar i fer una previsió de futur, com s’explica en el projecte.

 

L’Ajuntament de Sant Martí d’Albars, en contra de l’ampliació 

La informació del projecte d’ampliació de Fumanya arriba després que Jordi Soler, veí de Beulaigua i cap de l’oposició de l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars (ISMA-AM), l’enviés als alcaldes dels municipis veïns. Soler es mostra totalment en contra de l’actuació i explica que no sabia res del projecte fins dimarts a la nit, ni com a regidor ni com a veí pròxim a la planta. Segons diu, tan bon punt ho va saber es va posar en contacte amb l’alcalde, que li va respondre que l’aprovació inicial del projecte era cosa d’Urbanisme. Tot i això, Soler afegeix que és l’ajuntament qui finalment decidirà si donar o no el permís d’obres per executar el projecte.

Soler Creu que una ampliació com aquesta pot agreujar encara més el tema de les pudors i, en aquest sentit, és del parer que des de l’Ajuntament de Sant Martí s’hauria de presentar un informe al·legant la problemàtica de pudors de la planta cap a les poblacions veïnes.

Pancarta de rebuig a la planta de tractament de residus |Arxiu

L’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós (JxCAT), també es mostra clarament en contra de l’ampliació de la planta. Per ell, la superfície que ocupa ja és “important” i no considera que sigui “un bé comú general pel poble”, tal com es justifica en el projecte.

 

Santa Creu i Olost s’activen contra el projecte

En saber la notícia, veïnes de Santa Creu de Jutglar han mostrat, ràpidament, la seva oposició. El poble és un dels nuclis urbans històricament afectats per les pudors a causa dels corrents atmosfèrics que es generen a la zona i acumula, des de la instal·lació de la planta, una forta lluita opositora a la seva activitat. La plataforma SOS Lluçanès i veïnes del poble ja han enviat al·legacions i han penjat una pancarta protestant contra la planta al pont que travessa la C-62 a l’alçada de la població.

Per Guillem Camprubí, veí de Santa Creu, “com sempre, han posat a davant els interessos econòmics sense tenir en consideració la població dels municipis que l’envolten”. Explica que actualment no se senten tantes pudors com en els primers anys d’activitat: “després de la mobilització veïnal van fer reformes i va millorar, però encara hi ha dies que se sent, i quan se sent, se sent força”. “Una cosa és que s’ampliï l’espai per millorar el compostatge, però s’amplia per portar més merda”, afegeix.

Veïnes de Santa Creu de Jutglar han mostrat, ràpidament, la seva oposició. El poble és un dels nuclis urbans històricament afectats per les pudors a causa dels corrents atmosfèrics que es generen a la zona i acumula, des de la instal·lació de la planta, una forta lluita opositora a la seva activitat

Per altra banda, des de l’Ajuntament del poble, pertinent al municipi d’Olost, l’alcalde, Josep Maria Freixanet (OISC-AM), assegura que els “falta temps” però que aportaran “les anàlisis i les al·legacions d’urgència necessàries”. Es mostra sorprès per aquesta ampliació. Per ell és un “error procedimental i de sensibilitat enorme”, ja que s’ha aprovat sense tenir en compte els municipis afectats i “de nou”, assegura, sense cap mena de comunicació.

Critica la falta de transparència i proactivitat del municipi de Sant Martí i posa en dubte la seva actuació i que no s’hagin pronunciat. Freixanet mostra el seu total desacord amb la decisió i assegura que, des del govern municipal, estarà “sempre al costat dels veïns i veïnes de Santa Creu” que pateixen les “conseqüències ambientals i de salut d’aquesta planta”, i es mostra “impotent” per com s’ha pogut ampliar aquesta planta, ja que, històricament, assegura, ha estat “qüestionable”.


Els moviments socials s’hi oposen

L’ampliació de la planta també ha rebut un ferm rebuig per part dels moviments socials de la zona. La comissió SOS Lluçanès, que es mobilitza des de l’any 2003 per aconseguir el tancament de la planta, va llançar una publicació a xarxes demanant-ne el tancament, de nou, i emplaçant tota la gent a fer arribar al·legacions al consistori de Sant Martí per aturar-ne l’ampliació. Altres associacions com el Grup de defensa del Ter (GDT) o el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, també s’han mostrat en contra i s’han oposat a l’ampliació de la planta.

Per la seva banda, la Truja Negra, l’assemblea anticapitalista del Lluçanès, hores després de saber-se la notícia publicava a xarxes un manifest en contra de l’ampliació de la planta i exigia un posicionament públic dels diferents ens polítics del territori

Per la seva banda, la Truja Negra, l’assemblea anticapitalista del Lluçanès, hores després de saber-se la notícia publicava a xarxes un manifest en contra de l’ampliació de la planta i exigia un posicionament públic dels diferents ens polítics del territori. Des del col·lectiu també es criticava l’actuació de l’Ajuntament de Sant Martí: “permet un despropòsit ambiental més i ho fa pública quan ja està tot al sac i ben lligat”. Tot i la crítica, l’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós, deixa clar que el projecte ha sigut aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, i no pel seu ajuntament.


Els municipis del Lluçanès presentaran al·legacions

El dijous dia 5 al vespre, després de fer-se pública la notícia, el Consorci del Lluçanès llançava un comunicat en què emplaçava tots els ajuntaments del territori a reunir-se “per tal d’acordar al·legacions i accions conjuntes”. Un comunicat conjunt dels dels municipis que actualment formen part de l’ens: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt.

Tot i aquesta primera resposta, al matí del divendres dia 6, l’edifici del Consorci es llevava amb unes pintades en les que es criticava la seva neutralitat: “Consorci, amb qui esteu? Amb el poble o amb l’elit?” i “Neutralitat és complicitat! No a l’ampliació de Fumanya”, deien. Unes pintades defensades a Twitter pel col·lectiu La Truja Negra, on recordaven la posició “neutral” de l’ens davant la construcció de la benzinera que s’ha instal·lat al mateix municipi, Sant Martí d’Albars, malgrat l’oposició de diversos col·lectius.

El dijous dia 5 al vespre, després de fer-se pública la notícia, el Consorci del Lluçanès llançava un comunicat en què emplaçava tots els ajuntaments del territori a reunir-se “per tal d’acordar al·legacions i accions conjuntes”

D’altra banda, Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà (IpLiSE-AM), assegurava que des del seu consistori no veuen l’ampliació “gens bé” i afegia que presentaran al·legacions. I l’alcalde de Perafita, Ramon Casals (Junts per Perafita), explicava que no han tingut temps de valorar el tema, però opinava que “qualsevol possible ampliació hauria de complir totes les normatives i estar enfocada a reduir l’impacte ambiental i les pudors”.


Un conflicte que s’allarga

La Planta de Compostatge de Fumanya S.L. existeix des de l’any 2000, encara que des del 1998 l’emplaçament ja servia com a abocador de residus orgànics. La planta es va ubicar prop de la finca de Fumanya, a una zona del municipi de Sant Martí d’Albars. La seva ubicació sempre ha sigut objecte de discussió i, des de la seva obertura, ha rebut l’oposició d’una gran part de veïnes de la zona, que n’ha demanat el tancament.

La màxima oposició, sobretot, l’ha portat a terme la comissió SOS Lluçanès, en actiu des de l’any 2003, que agrupa veïnes dels pobles propers a la planta i afectades, sobretot, per les seves pudors. La comissió ha organitzat varies mobilitzacions massives i protestes demanant-ne el tancament des que es va crear. De fet, les mobilitzacions en contra la planta de Fumanya es consideren l’exemple recent d’organització i moviment veïnal més massiu i important dels últims anys al Lluçanès.

La comissió SOS Lluçanès, que es mobilitza des de l’any 2003 per aconseguir el tancament de la planta, va llançar una publicació a xarxes demanant-ne el tancament, de nou, i emplaçant tota la gent a fer arribar al·legacions al consistori de Sant Martí per aturar-ne l’ampliació |Arxiu

El 2004, el conseller de Medi Ambient i Habitatge del moment, Salvador Milà (ICV), va pujar a Santa Creu de Jutglar per reunir-se amb les veïnes i el govern municipal del poble per buscar solucions al conflicte generat per les pudors que emetia la planta. Després d’aquesta visita, la planta va haver de suspendre l’activitat durant un mes, però va reprendre la seva activitat passat aquest temps. L’any 2009 el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va recomanar el tancament temporal de la instal·lació fins a “resoldre els problemes que afectaven als veïns”. La problemàtica també ha sigut objecte de debat, vàries vegades, al Parlament de Catalunya.

El 2012, membres de l’OGAU (Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Barcelona) reconeixien que la planta feia pudor, però asseguraven que encara hi havia actuacions per mitigar-les i que no hi havia una normativa que pogués sancionar o obligar a tancar. A dia d’avui, però, tot i que la planta ha portat a terme algunes modificacions i mesures, han estat ineficients i les pudors segueixen afectant les poblacions veïnes.

La Planta de Compostatge de Fumanya S.L. existeix des de l’any 2000, encara que des del 1998 l’emplaçament ja servia com a abocador de residus orgànics

Ara, amb l’anunci de l’ampliació de la planta, el conflicte torna a agafar pes. A més, és important recalcar que en les més de 300 pàgines del projecte d’ampliació no es menciona com resoldre la problemàtica de les pudors. Sí que s’explica que les noves instal·lacions es construiran en la banda més allunyada de Beulaigua, per tal de reduir l’afectació, però en cap cas esmenta com afectarà el poble de Santa Creu de Jutglar, ni tampoc fa esment de la resolució definitiva del problema.

El cas és que vint anys després de l’inici de l’activitat, els veïns de les zones properes a la planta de compostatge segueixen patint pudors. La nova ampliació, que ja està aprovada pel Departament de Territori de la Generalitat, és com un cop de puny a la cara del veïnat afectat, a qui, una vegada més, no s’ha tingut en compte.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU