Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Josina Machel, activista moçambiquesa per la defensa dels drets de les dones

"Una dona s’ha de crear una existència nova després de ser víctima de violència"

/ Victor Serri

Josina Machel va néixer a Moçambic l’any 1976. És activista per la defensa dels drets humans i per la dignitat de les dones. Busca maneres d’influir en les polítiques públiques que afecten les víctimes de la violència masclista. Ella n’és una: l’any 2015 va perdre la visió de l’ull dret a mans del seu company. D’aquest atac va néixer el Moviment Kuhluka, un espai internacional i intergeneracional que ha creat cases de cura segures per a dones víctimes de violència i que busca una transformació cultural de les normes i pràctiques que posen en risc la vida de les dones arreu. Filla del comandant del Front d’Alliberament de Moçambic i expresident d’aquest país, Samora Machel, i fillastra de Nelson Mandela, Josina Machel defensa una lluita de les dones que no deixi enrere les dels països empobrits.


Quin és el punt de partida de la teva lluita pels drets i la dignitat de les dones?

Sempre he treballat en l’àrea del desenvolupament, i el que vaig estudiar més detingudament va ser la violència contra la dona. Sempre he tingut una posició molt clara en aquest tema, però fa uns quatre anys la vida em va posar en la situació d’haver-me d’enfrontar a un abusador. Aleshores va començar la meva batalla per afirmar i exigir els meus drets com a individu i com a ésser humà en un país que encara no té la capacitat de donar l’assistència deguda a les dones víctimes de violència.


Com s’ha donat la lluita contra les violències cap a les dones a Moçambic?

La nostra llei contra la violència masclista va ser aprovada el 2009, però manca una bona implementació. Hi ha instruments per lluitar contra la violència, però els índexs encara són extremadament alts. En els últims anys hi ha hagut un moviment important de conscienciació dels drets: moltes dones ja parlen sobre la violència i ja tenen el coratge de denunciar-la. Som més conscients de la dimensió del problema, però l’actitud de la nostra societat és extremadament patriarcal, amb hàbits culturals que desencoratgen que les dones denunciïn aquests actes. Necessitem una transformació en aquest sentit.


Creus que aquest caràcter patriarcal té origen en el procés de colonització?

Després de patir maltractaments, Machel va impulsar la creació de cases segures per a dones

Culturalment, les nostres tradicions van en una línia patriarcal des de molt abans de la colonització. És clar que el sistema colonial i la introducció de l’islamisme o el cristianisme hi contribueixen. La cultura i la religió poden convertir-se en blocs prohibitius que no permeten, que bloquegen, que dificulten les transformacions necessàries. Per aquest motiu estem treballant amb sectors religiosos, per exemple, buscant que es posicionin. Ja no es pot ignorar que les dones moren a causa de la violència masclista. Milers de dones tenen cicatrius físiques, milions de dones es queden amb traumes per la resta de la vida. I això ja s’està reconeixent.


Existeixen punts de trobada entre el feminisme i la lluita antiracista a Moçambic?

En gran manera, la lluita antiracista a Moçambic va quedar enrere amb la independència que vam assolir l’any 1975. La raça no és allò principal. Als moviments del món es considera aquesta interrelació, aquesta situació de triple opressió per la qual ser dona, ser negra i ser pobra serà sempre allò més baix; però ara la meva batalla en particular és reivindicar els drets de les dones sobrevivents. Per aquest motiu neix el Moviment Kuhluka.


Kuhluka significa renaixement. Què ha de renéixer?

Una dona ha de crear una existència nova després de ser víctima de violència masclista. Kuhluka és aquell renéixer de les plantes i els arbres després d’una gran sequera o d’un gran incendi, quan comencen a néixer flors noves anys després. Això és el que passa amb la supervivència a la violència. Volem forçar la societat a reconèixer la nostra existència diària. Lluitem contra la revictimització, lluitem per sanar i regenerar, per criar aliances amb què assolir la paritat entre totes les dones. Mentre les dones de Moçambic no hagin vençut la situació que viuen, les dones d’Espanya tampoc hauran vençut. És una victòria que ha de ser de totes nosaltres, de les dones africanes i d’arreu del món.

Article publicat al número 488 publicación número 488 de la Directa