La persecució dels drets lingüístics que va caracteritzar les polítiques valencianes entre 1995 i 2015 ha retornat amb força al País Valencià. Durant el poc més de mig any de poder de la dreta i l’extrema dreta s’han impulsat diverses mesures contra la llengua: des de l’intent de cancel·lar l’Oficina de Drets Lingüístics o la retirada de revistes en català, fins a la reforma de la llei de plurilingüisme, que suposaria reduir el 25% de docència en valencià a les comarques castellanoparlants i atorgar a les famílies dels centres de predomini lingüístic valencià l’opció de triar la llengua majoritària; o l’admissió a tràmit per part de la presidenta de les Corts Valencianes d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que advoca per il·legalitzar l’ús del terme País Valencià, entre altres qüestions. Conversem amb Alfons Esteve i Gómez, llicenciat en Dret per la Universitat de València i cap del Servei de Llengües i Política Lingüística de la universitat, sobre algunes d’aquestes iniciatives i el seu impacte.
L’arribada del PP i Vox als governs valencià i balear i a diversos ajuntaments ha estat marcada, principalment, per polítiques en contra de la llengua. A què respon que l’interés principal de la dreta i la ultradreta siga la persecució del català? Quina amenaça els ha suposat històricament?
Al País Valencià, la dreta sempre ha anat en contra de la llengua, és un tret propi. Supose que per oposició a l’esquerra, que sempre ha estat més defensora de la llengua, el valencianisme i la cultura. Tot va ser a partir de l’època de la Batalla de València. La discussió sobre les senyes d’identitat els funcionava i durant aquests anys han fomentat l’anticatalanisme per motius electorals. Molts s’ho han acabat creient, tot i que ara els seus rèdits electorals no són els dels anys vuitanta. La societat està més vacunada sobre açò. També és per una qüestió de fer molt de soroll. El PP continua immers en nombrosos casos de corrupció i finançament. Enguany, Zaplana, Olivas i Camps, tres presidents que ha tingut el PP al País Valencià, seran jutjats per corrupció. El soroll que fan amb les polítiques contra la llengua els beneficia, perquè mentrestant van aprovant les polítiques que volen, com l’ampliació del port; i van fent els seus negocis.
A l’extrema dreta també li interessa posar les “guerres culturals” al centre de l’agenda perquè manca d’un projecte econòmic i social?
“Vox busca mantenir-se en primera línia informativa amb l’atac a la llengua”
I tant. Vox ha tingut un creixement espectacular, tant a l’Estat com al País Valencià. Ni ells mateixos ho esperaven i no estaven preparats. No tenen un programa de govern. Gran part del que estan fent, més que proposar, és destruir. Les propostes de l’extrema dreta no són en positiu. La Conselleria de Cultura, amb el torero [Vicent Barrera] al capdavant, no ha fet res més que dir que prohibirà les subvencions a les terceres entitats i llevarà les subvencions a revistes culturals, com Saó. No tenen cap projecte de govern, i busquen mantenir-se en primera línia informativa amb l’atac a la llengua. Això és el que els interessa. Donen als seus els valors que tenen: els bous, la cultura espanyola i poca cosa més. No tenen cap programa, com tampoc el tenien quan el PP i Vox van signar el pacte valencià. Són cinc línies ridícules i cinquanta propostes de pacte sense un programa de govern, d’accions polítiques fonamentades i treballades.
Una de les darreres polèmiques ha estat l’admissió a tràmit d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), presentada per Juan Garcia Sentandreu, històric líder de l’extrema dreta, per tal d’aprovar una “llei de defensa de les senyes d’identitat valenciana”. Entre altres qüestions, pretén il·legalitzar l’ús de la denominació País Valencià (reconeguda en el preàmbul de l’Estat d’Autonomia) o la defensa de la unitat de la llengua. Des d’un punt de vista jurídic, aquesta mena d’iniciatives tenen encaix constitucional?
No té cap sentit. La proposta és un despropòsit, una bestiesa, un brindis al sol per fer soroll. Hi ha un article que diu que qualsevol atac a les senyes d’identitat serà identificat com a delicte d’odi. La Generalitat Valenciana no té competències en aquesta matèria. Els delictes d’odi estan regulats pel Codi Penal, per tant, una llei valenciana no pot dir què és i no és un delicte d’odi. També pretén prohibir denominacions com País Valencià. Això ni ho pot fer una llei valenciana ni el Codi Penal. És impossible i una llei així seria tombada per qualsevol tribunal. A més, el terme País Valencià està reconegut en l’Estatut d’Autonomia, una norma aprovada per majoria a les Corts Valencianes i espanyoles, per tant, requeriria canviar l’estatut. Parla també que la Generalitat ha de retirar les ajudes que reben entitats que no compleixen la llei de senyes d’identitat. El govern valencià no té competències per regular les ajudes que es reben per part de la Unió Europea o de l’Estat, no pot envair competències d’altres administracions. Ara tenen dues opcions: debatre la proposta i aprovar-la, o no acceptar-la, perquè té molts articles inconstitucionals i, en cas d’aprovar-se, així la declararien els tribunals; i reformular-la. De fet, el PP, en l’any 2015, ja va aprovar una llei de protecció de les senyes d’identitat, que parlava d’exaltació de la Comunitat Valenciana, la bandera… Però bé, en cas que avançara no seria greu, seria folklòric, més d’exhibició pública que de persecució.
La reforma de la llei de plurilingüisme proposada pel PP i Vox també ha generat una forta oposició. Què penses de l’actual llei i de la reforma que es planteja?
“La reforma de la llei de plurilingüisme anul·la l’obligació del 25% en valencià en els territoris castellanoparlants”
Ja va ser una llei que quan la va publicar el Botànic no acontentava la comunitat educativa, malgrat que el percentatge d’un 25% de docència en valencià en tots els centres podia tenir una bona intenció. Clar, ara la reforma de la llei de plurilingüisme, inclosa dins la llei de mesures fiscals i de gestió de pressupostos, és molt dura. Tindrem tots els desavantatges de la llei de plurilingüisme i cap dels avantatges que plantejava, perquè la reforma anul·la l’obligació del 25% en valencià en els territoris castellanoparlants. Però, recordem que la llei de plurilingüisme no derogava l’article 24 de la llei d’ús i ensenyament, que permet que els centres de comarques castellanoparlants s’acullen a l’exempció i no facen aquest 25%. Per tant, si l’article 24 de la llei d’ús continua en vigor i els pares no volen que s’estudie en català, tindrem zones on els xiquets no tindran contacte amb el valencià. Hi haurà gent que arribarà a la universitat i no haurà tingut mai ni una sola classe en valencià ni de valencià. Si la llei de plurilingüisme tenia alguna cosa bona i aquests la suprimeixen, tindrem un retrocés de la llengua en l’ensenyament bestial.
Quins riscos presenta que les famílies puguen escollir el projecte lingüístic de cada centre?
Fins ara, el projecte lingüístic el plantejava el Consell Escolar de cada centre, on estan representats la direcció, els pares i els estudiants. Però, la reforma vol que siguen els pares qui decidisquen si les classes seran en valencià o en castellà. Això pot ser molt bèstia. En territoris valencianoparlants hi haurà un mínim del 25% de castellà, això la norma ho manté. Potser en territoris valencianoparlants, hi ha una votació, i es decideix que tot siga en castellà. Això generarà molt de malestar dins dels centres i es produirà un enfrontament continu entre pares i la direcció amb motiu de la llengua. I quan hi ha enfrontaments, qui perd sempre és la llengua.
Des del punt de vista de l’ensenyament, com s’explica el percentatge del 25%?
No té cap fonament. El Botànic deia que ho havien d’establir per llei. És cert que en Catalunya va haver-hi sentències que ho dictaven, però eren sentències individualitzades sobre centres concrets. Ací sembla que, perquè no hi haguera soroll, havien pactat amb el PP a Madrid, quan governava Rajoy, un 25% de docència fixa en castellà. És un pacte no escrit, però que ha estat present a l’hora de fer la llei. És molt greu, perquè a les escoles on s’impartia el 100% de docència en valencià, de la nit al dia, van canviar, i era obligatori reduir un 25%. S’incompleix el que diuen tots els experts, que en cas de llengües minoritzades, cal fer una immersió lingüística total. La llei de plurilingüisme no era la millor, però combinada ara amb la reforma del PP, serà demolidora i patirem.
El rescat de les Normes del Puig i d’organitzacions com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també ha estat a l’ordre del dia. Quina lectura fas?
“El tema de la llengua estava més o menys tancat, pràcticament ningú qüestionava les normes o la unitat lingüística, i han intentat revitalitzar-ho amb dues entitats, la RACV i Lo Rat Penat”
El tema de la llengua estava més o menys tancat, pràcticament ningú qüestionava les normes o la unitat lingüística, i han intentat revitalitzar-ho amb dues entitats, la RACV i Lo Rat Penat, que són dues mortes vivents. Són quatre iaios que no tenen cap activitat. Durant l’època del Botànic haurien d’haver aprofitat per a laminar aquestes entitats, no ho van fer, i ara estan intentant revitalitzar-les dotant-les d’ajudes i diners. Quan parlen de recuperar els títols de Lo Rat Penat, realment, no tenen res, perquè les entitats no tenen cos. És gent major i amb una ideologia molt cafre. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) està recollida en l’Estatut, acceptada pel PP i, per tant, aquest rescat té molt poc recorregut. No tenen capacitat, per molts diners que s’injecten. Un exemple clar és que, fins i tot, la ILP de les senyes d’identitat penjada a la pàgina de les Corts està en un perfecte català.
Carlos Mazón ha proposat a l’AVL “descatalanitzar el valencià”, amb canvis com l’acceptació del pronom neutre ‘lo’. Com heu rebut la proposta des de l’acadèmia?
Mazón diu això de “descatalanitzar”, però la gran majoria de canvis que suggereix, l’acadèmia ja els accepta, com el cas del demostratiu simple “este” o “esta”. El que volen és diferenciar-se del que deia el Botànic, cridar l’atenció i marcar el seu electorat, perquè una part n’és més extrem i no volen que marxen a Vox. Els criteris de l’AVL estan acceptats per totes les universitats públiques i privades i totes les institucions. Per tant, es continuaran seguint els criteris lingüístics de l’estàndard valencià, establert per l’AVL i seguint les Normes de Castelló.
Quins actors poden i de quina manera aturar el retrocés en els drets lingüístics?
La societat civil té molt de poder, més del que ens pensem. La primera barbaritat va ser la prohibició de les revistes en valencià a Borriana. La gent es va plantar i l’Ajuntament s’ho va replantejar. Tenim molt de poder. Cal recordar que hem tingut molts anys de govern del PP i hem resistit. Haurem de conscienciar-nos que hem d’eixir més al carrer i les entitats socials, els sindicats de treballadors, d’estudiants, els mitjans de comunicació o el professorat han de tenir un paper fonamental. És difícil i ara tenim el vent en contra, però no tenim res més que resistir, eixir al carrer, reivindicar i intentar mantenir-nos en la defensa de la llengua i en la reivindicació dels nostres drets.
L’esquerra s’ha conformat o acomodat durant els anys del govern del Botànic?
“Ens hem conformat amb discursos porucs. S’ha avançat en drets LGBTI i igualtat, però en llengua no hem sigut valents”
Probablement, sí. Hi ha hagut un excés de conformisme. Han passat dues coses: l’esquerra i el valencianisme ens hem conformat amb massa poc; i els anys del govern del Botànic no han donat el fruit que haurien d’haver donat i hem perdut una oportunitat històrica al País Valencià. Com a societat civil no hem sigut prou exigents. Després de més de vint anys de govern del PP, de Rita governant en la ciutat de València, va haver-hi el canvi i per l’esquerra va suposar un descans. En la primera legislatura deien: “costa molt fer canvis”; i en la segona: “clar, és que no és un govern monocolor i el PSOE no és obertament defensor de la llengua”. Ens hem conformat amb discursos porucs. S’ha avançat en drets LGBTI i igualtat, però en llengua no hem sigut valents.
En alguna ocasió has defensat la necessitat d’una nova Llei d’ús i ensenyament del valencià. Quines mancances té l’actual?
La llei té moltes mancances. La primera i principal: té quaranta anys i la societat ha canviat molt. En el seu moment ja era una llei poc ambiciosa. Les lleis de Catalunya, Illes o Euskadi eren de normalització lingüística, mentre que ací se centrava en l’ensenyament i poc més. Un conjunt d’articles per l’educació i tres centrats en mitjans de comunicació. I para de comptar, no hi ha res més. No regula els usos en comerços, botigues, empreses, la relació entre empresa i treballadors, empresa i clients, en l’esbarjo. El món comunicatiu ha canviat, ara hi ha molts més mitjans, plataformes digitals, xarxes socials… A banda, l’article 24 permet l’exempció del valencià. Si una persona vol viure totalment aliena a la llengua, ho pot fer. Una gran part del territori pot viure sense haver escoltat ni tenir cap obligació d’aprendre el valencià. Tampoc s’hi imposa res al funcionariat perquè aprenga la llengua. La llei no canvia tot, però ajuda. Si no tenim mesures punitives i mesures afavoridores, no avancem.
Quina valoració fas de les polítiques del Botànic en matèria de drets lingüístics? Per què no es va intentar reformar la llei d’ús? Faltaren polítiques més decidides a l’hora de fer valdre la llengua?
Van ser molt porucs. D’una banda, deien que la societat valenciana no estava prou madura, i d’altra, que era un govern de coalició. Compromís i Podem no van ser exigents. En altres temes van avançar, tot i l’oposició del PSOE, i en aquest cas, no s’ho van creure suficient o no tenien suficient poder, i no van avançar. En l’acord del primer Botànic figurava la creació d’una llei d’igualtat lingüística i ho van incomplir. Els partits que donaven suport al govern del Botànic no van complir amb la llengua i la van deixar de banda. Desconec els motius, però va faltar molta valentia.
La persecució del català no ve de nou. De quina manera influeix en la pèrdua de parlants el fet que haja estat perseguit al llarg de la història?
“És una persecució sibil·lina, no cal que ens denuncien per parlar català, però si no tens un lloc on exercir, doncs desapareix”
Influeix moltíssim. Si mires l’ambient social, n’és clarament a favor del castellà. Si pares l’orella, el que sents és el castellà. Si des de les institucions no es fan apostes clares de política lingüística, el parlant no té armes. Com tot el món és bilingüista, no és com abans, per evitar el conflicte et passes al castellà. Eixe és un problema greu de pèrdua de parlants. Si tot el món no té el mateix domini del castellà i valencià, la regressió pot anar a més. És una persecució sibil·lina, no cal que ens denuncien per parlar català, però si no tens un lloc on exercir, doncs desapareix. Calen polítiques lingüístiques efectives en tots els àmbits, si no patirem molt. La pressió social sobre la llengua és molt potent i això ens dificulta molt parlar-lo.
Els últims temps, quin paper han jugat els tribunals per adobar el camp de la persecució lingüística?
Hem tingut un altre poder en contra, sobretot, ací. La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del tribunal valencià ha estat nefasta. S’han dedicat a fer autèntica política, en lloc de fer justícia. Per exemple, en les sentències d’impugnació del decret de plurilingüisme o el decret d’usos, hi havia argumentacions polítiques i no jurídiques. La justícia és un àmbit on no hi ha hagut una transició entre el franquisme i la democràcia. Si mires les cúpules o les clavegueres de la justícia, tenen famílies hereves del franquisme que dominen els tribunals. Alguns arguments que gastaven estaven basats en la llei d’ús. Deien que el valencià i el català eren dues llengües diferents, passant-se per l’arc del triomf les sentències del Tribunal Constitucional i Suprem que defensen que el valencià i el català són la mateixa llengua.
Quines repercussions té la desaparició d’un idioma?
Nefastes. La llengua és part de la cultura. Desapareix una part de la identitat molt important per les persones del territori. Això té conseqüències, sobretot, humanes, culturals, des de tots els punts de vista. La pèrdua de la llengua és un canvi cultural, social, en tots els aspectes, molt greu.
