Arreu dels Països Catalans s’està articulant una xarxa de plataformes i col·lectius per lluitar contra la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics sense el consens de la població dels municipis afectats. El cap de setmana del 8 i 9 de maig es duran a terme un total de tretze accions de diferent format, com ara marxes lentes de vehicles, bicicletades, caminades, debats i concentracions, repartides –en aquest cas– per tot Catalunya.
Les comarques que es mobilitzaran són el Bages, el Moianès, Osona, l’Anoia, l’Alt Penedès, la Segarra, les Garrigues, el Segrià, el Pallars Jussà, el Baix Camp, el Priorat i la Terra Alta. Algunes d’elles a les seves respectives capitals, com ara Lleida, Reus i Manresa, i d’altres en pobles més petits i amenaçats per grans projectes d’energies renovables, amb el suport d’altres comarques veïnes i també afectades com la Conca de Barberà o l’Alt Camp, entre d’altres.
Els actes es duran a terme rere el lema comú de “El territori diu prou! Renovables sí, però no així”
En una roda de premsa celebrada telemàticament el dijous 6 de maig, la Xarxa per la Sobirania Energètica i la Xarxa d’Entitats Catalanes per una Transició Energètica Justa van presentar aquests actes. Tots ells es duran a terme rere el lema comú de “El territori diu prou! Renovables sí, però no així”. En la compareixença també van participar representants d’entitats que impulsen les lluites en sis vegueries: Salvem lo Pallars a l’Alt Pirineu i l’Aran, Naturalistes de Girona a comarques gironines, la Coordinadora de la Catalunya Central, la Coordinadora de les Garrigues Eòlica i Solar Sostenibles de Ponent a Lleida i dos membres del GEPEC-EdC, un pel Camp i l’altre per les Terres de l’Ebre. Les mobilitzacions també comptaran amb el suport de les comarcals d’Unió de Pagesos del Bages, el Camp i Baix Ebre.
Totes les entitats tenen com a punt de partida un discurs comú, la idea força que clama: “No als macroprojectes especulatius i sí a una transició energètica al servei de la ciutadania”. I és que el principal problema al qual apunten és que els projectes no responen a cap planificació estratègica i equilibrada a escala territorial, sinó que es busca “satisfer els interessos dels grans oligopolis energètics per accedir als fons europeus Next Generation”.
Toni Carulla, membre del GEPEC-EdC denuncia que “ens trobem en aquesta situació per la paràlisi del nostre govern, que no ha fet res i ara a correcuita per demanda europea ens ha implementat un decret que és pervers”, en referència al decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables aprovat per l’actual govern de la Generalitat format per Junts per Catalunya i ERC. Segons Carulla, Catalunya ja produeix energia elèctrica renovable i neta i el que cal és “una reducció de consum d’energia, no més producció”. “Es volen fer les instal·lacions aquí per vendre a Europa l’energia, produirem energia nosaltres i faran negoci a costa del territori per tal d’afavorir unes empreses en concret”, afegeix.
Proposen instal·lar fotovoltaiques a les teulades de les més de 29.000 hectàrees de polígons industrials que hi ha a Catalunya
Una de les alternatives que es proposa des dels col·lectius opositors és instal·lar les fotovoltaiques en les teulades de les més de 29.000 hectàrees de polígons industrials que hi ha a Catalunya: “Per què no s’està desenvolupant això i, en canvi, ho posem en llocs del territori on el consum està més lluny?”, es pregunten, preocupats també per l’impacte de les infraestructures associades a aquestes instal·lacions en la funcionalitat ecosistèmica del territori: “Catalunya canviarà de forma tan radical que no sabem cap a on anem”.
Al seu torn, Josep Farran, de la Coordinadora de les Garrigues Eòlica i Solar Sostenibles de Ponent a Lleida, assegurava que s’ha de “prioritzar en un altre decret aquelles eines que permetin un model de transició energètica consensuat amb la ciutadania i no només que beneficiï les grans empreses”. Aquest canvi de model que proposen se sintetitza en el Decàleg per avançar cap a una Transició Energètica al servei de la Ciutadania, impulsat des de la Sectorial d’Energia de l’Associació de Micropobles de Catalunya i consensuat amb més de seixanta entitats i plataformes de tot Catalunya.
Per la seva banda, el conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat del govern en funcions, el convergent Damià Calvet, va assegurar a Els Matins de TV3 que “cada placa solar que no posem, cada molí de vent que no instal·lem és més regressió del Delta de l’Ebre, és menys neu i menys glaceres al Pirineu, són menys pluges, és més temperatura. És posar en risc el paisatge, l’agricultura o la biodiversitat que volem preservar”, fent cas omís a l’àmplia mobilització que s’està aixecant arreu del país.
Alguns càrrecs públics denuncien que el Departament de Territori i Sostenibilitat va deixar de publicar els informes tècnics de tots els projectes
Alguns càrrecs públics com Oriol Olivé, regidor de la Canonja i conseller comarcal del Tarragonès per la CUP, han denunciat que “fa mig any a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat es va deixar de publicar els informes tècnics de tots els projectes que se sol·licitaven” i ha exigit al Departament que els torni a publicar per tal que la societat civil organitzada pugui accedir a la informació.
De moment, sembla clar que aquesta és una batalla que tot just acaba de començar i que pot aglutinar moltes lluites. El cap de setmana passat 52 col·lectius ja es van aplegar en una concentració celebrada a la plaça de Sant Jaume i Montserrat Corberó, portaveu de la Xarxa d’Entitats Catalanes per una Transició Energètica Justa, ho valora molt positivament: “Que siguem capaços de coordinar-nos amb aquesta rapidesa i aquesta urgència tot i el context de pandèmia significa que alguna cosa no s’està fent tan bé”.
