Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Una ‘revolució’ en mans del gran capital a les Garrigues

El 80% dels projectes eòlics i fotovoltaics de les Garrigues històriques –la comarca de les Garrigues i el sud de la comarca del Segrià– són en mans de l'oligarquia energètica: Forestalia, Naturgy, Enel, Ignis, Repsol i Statkraft

D'esquerra a dreta: Josu Jon Imaz (Repsol), Christian Rynning-Tonnesen (Stakraft), Fernando Samper Rivas (Forestalia), Francisco Reynes (Naturgy) i Michele Christostomo (Enel). / Arxiu

La gran majoria de projectes eòlics i solars fotovoltaics que es volen fer en sòl rústic a les Garrigues històriques –les actuals Garrigues administratives i el sud de la comarca del Segrià– són de grans dimensions. Cadascuna de les centrals energètiques ocuparia de mitjana unes 70 hectàrees en el cas dels projectes fotovoltaics, l’impacte de les quals es multiplicaria per l’elevada concentració en uns determinats llocs de la comarca. En molts casos, aquesta concentració és la traducció sobre el terreny de macroprojectes concebuts com una unitat en l’àmbit empresarial, però que, administrativament, s’han presentat a la Generalitat de manera fragmentada. Els impulsors eviten, així, que la tramitació salti a les mans del Ministeri d’Indústria espanyol, un requeriment obligatori dels projectes de més de 50 megawatts (MW).

De moment, a les Garrigues s’han registrat un total de 51 projectes i, malgrat l’aparent diversitat de societats limitades que consten com a promotores, al darrere del 80% dels casos només hi ha sis firmes empresarials: Forestalia, Naturgy, Enel, Ignis, Repsol i Statkraft, totes amb seu fora de Catalunya i algunes fins i tot fora de l’Estat espanyol. Només mitja dotzena de projectes són aliens a aquesta elit empresarial (i dos d’aquests han estat tombats per la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya).

 

Canvi de fesomia

Abans que es comenci a construir cap d’aquestes noves centrals, les Garrigues ja és una de les comarques de Catalunya on es genera més electricitat amb fonts renovables. A banda d’acollir l’única central del món que combina biomassa i termosolar, que ocupa 96 hectàrees de superfície entre les Borges Blanques, Juneda i Castelldans, al sud de la comarca hi ha 131 aerogeneradors en funcionament, repartits entre els termes municipals de la Granadella, Bellaguarda, Almatret, Fulleda i Tarrés. La presència de parcs solars fotovoltaics hi és molt menor, limitada als que es van fer més d’una dècada enrere arran de les primes del govern espanyol i alguns de nous vinculats a xarxes de regadiu. Es tracta, en general, d’instal·lacions de dimensions reduïdes i sovint impulsades des del sector primari com a complement i diversificació d’ingressos.

 

L’onada de projectes que ara ve al damunt, però, suposa tot un salt d’escala. En eòlica, la Generalitat ha rebut sol·licituds per erigir 238 molins més, a la majoria dels quals ja s’ha donat el vistiplau. A diferència dels aparells actuals, que tenen una potència d’entre 1,5 i 3 MW cadascun i una alçada d’uns 120 metres, els que es projecten ara són de 5 MW o superiors i fan 200 metres. És a dir, s’obre un horitzó amb molts més aerogeneradors i molt més grans.

La Generalitat ha rebut sol·licituds per erigir 238 molins. A la majoria ja s’ha donat el vistiplau. A diferència dels aparells actuals, que tenen una potència d’entre 1,5 i 3 MW i una alçada d’uns 120 metres, els que es projecten ara són de 5 MW o superiors i fan 200 metres

Pel que fa a l’energia solar fotovoltaica, el salt encara és més accentuat, ja que el punt de partida, com dèiem més amunt, és diferent. Amb els aerogeneradors, a més, la ciutadania de la zona es pot fer una idea de què són i com són, però l’impacte del tipus de centrals solars que es projecten és absolutament desconegut, perquè no hi ha referències de l’aparença que poden tenir 70, 80, 100 hectàrees de panells. L’única mostra comparable a la zona és la central termosolar de 96 hectàrees. Ara, però, parlem de l’efecte acumulatiu de projectes pròxims entre si i, en alguns casos, combinats amb molins eòlics. El canvi de fesomia de les Garrigues, per tant, serà radical i inclourà el desplegament de fins a nou noves línies elèctriques d’alta tensió i la construcció d’una dotzena de subestacions per evacuar el gran volum d’energia generada.

 

Desigualtat d’oportunitats

La magnitud de les centrals eòliques i solars que hi ha sobre la taula s’explica, també, pel tipus de promotor que les impulsa i s’emmarca en una cursa del gran capital per fer-se amb el màxim nombre possible de MW a les successives subhastes del Ministeri d’Indústria espanyol i disposar, així, d’una cartera de projectes cada vegada més àmplia. Com a teló de fons, a més, hi ha els ajuts europeus Next Generation, que a l’Estat espanyol sumarien 140.000 milions d’euros, la meitat dels quals a fons perdut. El sector energètic serà, sens dubte, un protagonista principal en el repartiment, ja que cinc de les deu grans línies definides pel govern espanyol hi estan relacionades.

De tots els MW que sumen els projectes presentats fins ara a les Garrigues, un 35% són de Forestalia. És el grup empresarial que més n’acumula, seguit d’Statkraft (13,2%), Ignis (12,4%), Enel (10,4%), Naturgy (10,2%) i Repsol (10%)

Amb aquest context, Repsol, Enel o Naturgy, per citar algunes de les empreses promotores, no tenen interès a invertir en els anomenats parcs socials, que defensa l’Asociación Nacional de Productores de Energía Fotovoltaica (Anpier), això és, petits parcs de generació distribuïda, amb potències inferiors a 5 MW, superfícies de menys de deu hectàrees i participació ciutadana, ja sigui a través de petites i mitjanes empreses, d’entitats o d’ajuntaments. Aquests parcs socials, a més, aboquen l’electricitat a xarxes de mitja tensió i, al ser més curt el transport d’energia, aquesta es consumeix més a prop d’on es genera. A l’hora de la veritat, però, projectes com aquests han d’afrontar la mateixa normativa que els grans, sense cap quota reservada a les subhastes, sense cap rebaixa en la despesa dels punts de connexió i sense cap facilitat administrativa ni cap prima addicional. El resultat és una presència abassegadora del gran capital a la comarca.

Les Garrigues acull l’única central que combina biomassa i termosolar del món, que ocupa 96 hectàrees de superfície entre les Borges Blanques, Juneda i Castelldans |Adriana Pimentel

 

De tots els MW que sumen els projectes presentats fins ara a les Garrigues, un 35% són de Forestalia. És, amb diferència, el grup empresarial que més n’acumula, seguit d’Statkraft (13,2%), Ignis (12,4%), Enel (10,4%), Naturgy (10,2%) i Repsol (10%). Forestalia, d’origen aragonès, és també l’única firma que té els dos fronts oberts a les Garrigues, l’eòlic i el solar i, dins d’aquests, és la que més aerogeneradors vol fer i la que més hectàrees vol ocupar. Es dona la circumstància, també, que és qui més ha treballat amb Blueprom, empresa gestora de projectes de renovables propietat de Francesc Carulla, i Carulla coneix bé les Garrigues, ja que al seu dia va participar, a través d’una altra SL, en el desenvolupament de quasi tots els parcs eòlics que s’alcen avui a Almatret i a la Granadella i, més recentment, en el de Solans, que s’està construint a Llardecans.

 

L’exconseller Grau, el facilitador

Una de les persones que ha fet de porta d’entrada de grans projectes que hi ha avui so bre la taula a les Garrigues és Josep Grau Seris, que ha visitat propietaris i ajuntaments per convèncer-los de la conveniència de tirar-los endavant. Expresident de la Diputació de Lleida, exconseller d’Agricultura de la Generalitat i expresident d’Aigües del Segarra-Garrigues (ASG), a més de per a Forestalia i per a Blueprom, Grau també ha treballat per Enel en la central eòlica de la serra de la Llena. Grau és un dels personatges que ha exercit de facilitador per a grans projectes que hi ha avui sobre la taula a les Garrigues, qui ha visitat propietaris i ajuntaments –en nom de la societat intermediària Blueprom Asset & Projecte Management– per convèncer-los de la conveniència de tirar-los endavant.

Grau va començar la seva carrera política el 1983 com a regidor a l’Ajuntament de Mollerussa, del qual seria alcalde del 1987 al 1999 per CiU. Entre 1990 i 1999 també va ser president de la Diputació de Lleida, amb un breu període de diputat al Congrés espanyol i, després, conseller d’Agricultura entre 1999 i 2003. Fins a l’any 2010 va ser diputat al Parlament, i l’any següent de deixar-ho, el 2011, va fitxar com a president d’Aigües del Segarra-Garrigues (ASG), una unió d’empreses (liderada per FCC, Agbar, Copcisa i Copisa) a qui ell mateix havia adjudicat la construcció de la xarxa de reg.

Grau ha exercit de facilitador per a grans projectes que hi ha avui sobre la taula a les, qui ha intentat convèncer propietaris i ajuntaments, en nom de la societat Blueprom Asset & Project Management

L’any 2009, Grau es va incorporar com a president a Ingal Energías Renovables, junt amb el també exconseller d’Agricultura Jordi Ciuraneta, així com amb José Antonio Arnó Ibarz i Isidro Roca Miralpeix, entre d’altres. Ingal compartia seu amb Total Foods SL, empresa dedicada a la compravenda de matèries primeres alimentàries i formada al principi per quasi les mateixes persones que Ingal.

L’administrador únic de Blueprom Asset & Project Management és Francesc Carulla Cartanyà, l’empresa que treballa en els projectes de Forestalia a les Garrigues i en els d’Enel a la serra de la Llena. També impulsa la central eòlica de Solans, a Llardecans i la Granadella, on s’estan fent els treballs per erigir-hi vint aerogeneradors. Anteriorment, Carulla havia estat al capdavant de Tarraco Eolica (després absorbida per Eolia Renovables), amb la qual va buscar terrenys per promoure els parcs eòlics ara ja en funcionament d’Almatret, la Granadella i Bellaguarda. Blueprom també és qui promou, junt amb l’enginyeria aragonesa BBA1, el macroparc solar del Pallars, en aquest cas per mitjà d’una societat limitada de la seva propietat anomenada Energies Renovables Terra Ferma.

 

 

Forestalia | 29% dels aerogeneradors | 25% de les hectàrees de plaques solars
Fernando Samper Rivas
Fundador i president: Fernando Samper Rivas, procedent de l’imperi familiar del porcí Grup Jorge, on va ser conseller delegat fins al 2011 i on estava al capdavant d’una incipient branca energètica.
Director general: Carlos Reyero, procedent de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC).
Seus: Saragossa, Madrid, Marsella (Estat francès) i Sàsser (Itàlia)

L’empresa va néixer el 2011 i va començar amb part dels actius energètics que ja tenia el Grup Jorge i altres que van adquirir de l’alemanya RWE en l’àmbit de la biomassa. RWE ostentava el 20% del polèmic projecte de biomassa que es volia fer a Juneda els anys 2011 i 2012. En eòlica, Forestalia compta amb General Electric com a soci tecnològic i el suport financer de l’entitat de capital risc nord-americana Blackrock. El 2016 i el 2017, Forestalia va ser la major adjudicatària a les subhastes de renovables del Ministeri d’Indústria espanyol, amb un total de producció de 1.608 megawatts. La seva cartera actual de projectes suma uns 6.000 megawatts, una desena part dels quals els vol desplegar a les Garrigues. Per materialitzar-los, ha comptat amb els serveis de l’enginyeria també aragonesa BBA1 i de Blueprom, propietat de Francesc Carulla.

 

Statkraft | 25,2% dels aerogeneradors
Christian Rynning-Tonnesen
President i conseller delegat: Christian Rynning-Tonnesen
Director a l’Estat espanyol: Luis Miguel Álvarez

És l’elèctrica pública noruega i, entre projectes eòlics i solars fotovoltaics, s’ha proposat assolir 3.000 megawatts a l’Estat espanyol abans del 2025. El 2019 va firmar un acord amb Audax Renovables, pel qual la noruega li subministraria 525.000 megawatts per hora d’electricitat anualment durant deu anys i mig. Va ser l’acord més gran de compravenda a llarg termini firmat a l’Estat espanyol. El fundador i president d’Audax Renovables és José Elías, nou soci de Joan Laporta a la directiva del Futbol Club Barcelona.

Aquell mateix 2019, Statkraft va obrir una delegació a Madrid, en la que un dels responsables és Ignacio Domecq Carrión, fill del reconegut jugador de polo i aristòcrata andalús Ignacio Domecq Urquijo i nebot de José Manuel Entrecanales Domecq, president d’Acciona, companyia que cotitza a l’Ibex 35. Entrecanales és membre del Fòrum Pont Aeri, el poderós grup d’empresaris catalans i espanyols que ha pressionat en diverses ocasions en contra del procés independentista.

Com a dada anecdòtica, el cosí d’Ignacio Domecq Carrión, José Entrecanales Carrión, s’ha de casar aviat amb la filla de Bertín Osborne. De moment, tots els projectes d’Statkraft a Catalunya es concentren entorn de Maials, on preveu erigir seixanta aerogeneradors.

 

Enel | 17,2% dels aerogeneradors
Michele Christostomo
President: Michele Chrisostomo.
Director de la filial ibèrica: José Bogas Galvez (conseller delegat d’Endesa). Amb 66 anys, va renovar el 2018 com a màxim responsable d’Enel a l’Estat espanyol pels següents quatre anys, amb una remuneració de 30 milions d’euros

Enel és l’empresa més gran d’Itàlia en el sector energètic i l’Estat italià n’és accionista majoritari. La companyia italiana i Acciona van comprar Endesa l’any 2005 i, al final, el 2009, Enel es va apoderar de les accions d’Acciona i des de llavors té el control absolut d’Endesa. És la tercera companyia elèctrica més important d’Europa en capitalització borsària i cotitza a les borses de Milà i Nova York.
Enel Green Power España ostenta a l’Estat espanyol la titularitat de 280 centrals de generació eòlica, hidràulica i solar i una potència instal·lada de 7.900 megawatts. Entre les seves hidràuliques hi ha les de Mequinensa, Riba-roja, Flix, Lleida o Balaguer i, en eòlica, té una quinzena d’aerogeneradors en marxa a Forès, Passanant i Belltall (Conca de Barberà).

 

Naturgy | 24% de les hectàrees de plaques solars
Francisco Reynes
President executiu: Francisco Reynés, en substitució d’Isidro Fainé. Abans havia estat director general de la cimentera Uniland, director general de Criteria CaixaCorp, president de Cellnex Telecom i mà dreta de Salvador Alemany a Abertis

És l’hereva de Gas Natural i una de les empreses de l’Ibex 35. L’octubre del 2017, arran del referèndum d’independència de Catalunya, va traslladar la seva seu social a Madrid, tot i mantenir l’operativa a Barcelona, a la Torre Mare Nostrum. El 2019 va vendre aquestes oficines a Colonial. Aquell mateix any, l’empresa va celebrar el seu 175è aniversari al Teatro Real de Madrid, en companyia del monarca espanyol, Felip VI.

L’any 2019 va posar en marxa mil megawatts d’energia renovable i pel 2022 preveu duplicar la seva capacitat. Té en construcció nous projectes per uns 1.400 megawatts a l’Estat espanyol, Xile i Austràlia i altres 3.700 megawatts en tramitació i desenvolupament. És una de les tres grans empreses que dominen el 90% del sector elèctric espanyol, junt amb Endesa i Iberdrola, i ha estat lloc d’acollida prejubilació d’expolítics, entre els quals Felipe González, els exministres Cristina Garmendia i Narcís Serra o l’expresident del PNB Josu Jon Imaz. El febrer d’enguany va rebre una OPA del grup australià IFM Investors, un dels gestors d’inversions en infraestructures més grans del món, amb l’objectiu d’incorporar-se a la nova onada de projectes d’energies renovables que hi ha a l’Estat espanyol.

 

Repsol | 18,4% dels aerogeneradors
Josu Jon Imaz
President: Antoni Brufau Niubó, des del 2004. Va entrar a la directiva el 1996 i abans havia estat a la Caixa i president de Gas Natural. És membre de la CEOE, del Círculo de Economía, de la Fundació Princesa de Girona, del Fòrum Pont Aeri (junt amb José Manuel Entrecanales, d’Acciona, Borja Prado, d’Endesa i Salvador Alemany, d’Abertis, entre altres).
Conseller delegat: Josu Jon Imaz, expresident del Partit Nacionalista Basc (PNB) i, alhora, vicepresident de Naturgy

L’expresident del Partit Nacionalista Basc (PNB), Josu Jon Imaz, és l’artífex de l’aposta de la companyia petrolera i gasística per les renovables, a través de Repsol Generación Eléctrica. L’entrada de Repsol a les renovables comença el 2018, amb la compra dels actius de l’empresa càntabra Viesgo, amb una potència de generació de 2.350 megawatts. Compta també amb 600 megawatts més en plantes de cogeneració i el 2020 li va comprar 26 parcs eòlics a Forestalia. El 2030 vol aconseguir arribar als 15.000 megawatts.

 

Ignis | 29,8% de les hectàrees de plaques solars
Conseller delegat: Antonio Sieira Mucientes
Administrador: José Sarasola Jaudenes
Seu: Madrid

Grup empresarial nascut el 2015 amb l’adquisició de quatre plantes de cogeneració, una de les quals a Alcarràs (Segrià). L’any següent va comprar la central de cicle combinat Peaker d’Escatrón, a Saragossa, que havia entrat en fallida, un procés que el consistori del municipi aragonès va afavorir amb la rebaixa d’impostos municipals per a l’ocasió. A Escatrón, Ignis també va iniciar els tràmits per fer el que llavors era la central solar més gran d’Europa i que poc després traspassaria a Cobra, filial d’ACS de Florentino Pérez. Aquesta, al seu torn, l’ha venut a la petrolera portuguesa Galp.

El màxim responsable d’Ignis és Antonio Sieira Mucientes i qui figura com a representant és José Sarasola Jaudenes. Aquest últim, per la seva banda, va presidir Blacader Caminos, una sicav (societats empresarials que tributen l’impost de societats molt baix, a l’1%) constituïda el 2002 amb la seva família i que el 2018 va incorporar com a conseller el germà Borja Sarasola, que havia estat president de Nuevas Generaciones del PP, diputat a la Comunitat de Madrid entre 2003 i 2015 i conseller de Medi Ambient i Ordenació del Territori al govern autonòmic, és un dels imputats pel cas Púnica de finançament il·legal del partit. El 2019, la família va extingir la sicav amb un patrimoni de 3,4 milions d’euros. Els germans Sarasola són fills del difunt Fernando Sarasola, president i accionista de Sacyr entre 1990 i 2000.

 

Article publicat en col·laboració amb Som Garrigues

 

 

 

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU