La tensió acumulada entre docents i personal educatiu es fa sentir en una nova jornada de vaga a tot Catalunya. La USTEC qualifica d’“absolutament majoritari” el seguiment, amb un 70% de participació i 80.000 persones a la manifestació a Barcelona, segons dades del sindicat. Les xifres d’Educació rebaixen a menys de la meitat el seguiment de la vaga, amb un 32% als centres educatius públics. La Guàrdia Urbana xifra en 26.000 les manifestants a la capital catalana.
Les reivindicacions de la CGT, la Intersindical, Professors de Secundària (Aspepc) i l’USTEC es mantenen intactes des de les aturades del març i milers de docents sostenen el pols per forçar a reobrir una negociació que, per ara, el departament de Niubó dona per tancada.
En resposta a declaracions de la consellera Niubó, han negat que el rovell del cicle de mobilitzacions sigui només aconseguir una notable millora salarial.
Els sindicats convocants de les vagues consideren insuficient l’acord de millores per l’educació pactat amb UGT i CCOO fa dos mesos. Amb el nou cicle de mobilitzacions fins a final de curs, els sindicats persegueixen recuperar el poder adquisitiu del personal docent i educatiu perdut en els darrers anys i millorar les condicions del personal laboral i d’atenció educativa.
En resposta a declaracions de la consellera, que situa el salari com el principal escull per entendre’s, han negat que el rovell del cicle de mobilitzacions sigui només aconseguir una notable millora salarial.
Després dels talls de carretera a primera hora, a partir de dos quarts d’onze, una riuada de docents i personal educatiu ha dut les demandes del sector fins al peu de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume. Entre les plasmades i cridades, una baixada de les ràtios, més recursos per fer efectiva l’escola inclusiva i rebaixar la sobrecàrrega de feina burocràtica.
Al malestar d’arrossegar les demandes, sense una negociació amb el Govern assegurada a la vista, s’hi ha afegit la indignació per la infiltració de dues agents dels Mossos d’Esquadra en una assemblea preparatòria de les protestes. El càntic de “menys policia i més educació” ha pres, en aquesta ocasió, més força entre el personal educatiu.
“Deriva autoritària”
La USTEC, sindicat majoritari al sector, prepara la denúncia per dur el cas al TSJC, perquè ho considera una vulneració de drets fonamentals. També ha anunciat que sol·licitarà a Interior els informes i comunicacions relacionades amb assemblees, vagues i mobilitzacions educatives. “Volem saber quines dades s’han recollit, amb quina finalitat, qui les ha tractades i si s’ha registrat informació sobre participació sindical, assistència a assemblees o seguiment de vagues”, exposa en un comunicat.
Poc abans, també havia mobilitzat el professorat la proposta d’Educació i Interior d’incorporar agents de policia en centres educatius. Segons un document de presentació del pla pilot que va poder consultar la Directa, es preveu que els participants integrin l’agent en “l’estructura de coordinació del centre i de la zona educativa”. Almenys la meitat dels centres que el departament d’Esther Niubó preveia que formessin part del pla se n’han retirat pel desacord dels claustres.
“L’ofensiva per intentar impedir actes de protesta és brutal”, apunta la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura
Previ a aquests episodis, que CGT i USTEC han coincidit a qualificar de mostres d’una “deriva autoritària”, ja hi havia queixes en la mateixa línia. “L’ofensiva per intentar impedir actes de protesta és brutal”, apunta la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, en referència a inspeccions d’Educació que han indicat a les direccions d’alguns centres que no s’hi poden penjar cartells relacionats amb les demandes de les vagues.
Toni Álvarez, mestre de primària i delegat de CGT al Penedès, explica que a inicis d’any s’hi van trobar en tres centres del Vendrell i en un altre a Roda de Berà. Després de dur els casos a serveis territorials d’Educació i parlar amb les direccions dels centres es va revertir. “Hi ha inspeccions que intenten frenar que els claustres prenguin decisions que tenen a veure amb les vagues alhora que també hi ha claustres que promouen l’autocensura”, assenyala. Així mateix, valora que l’onada de protestes ha fet que el personal “perdi la por de dir què pensa”.
També critica situacions considerades una mostra de “manca de democràcia” als centres educatius Laura Gómez, part del grup impulsor Desobeïm sortides educatives, una iniciativa per deixar d’assumir les activitats fora d’horari estrictament lectiu, com excursions i colònies. S’hi han sumat més d’un miler de centres com a mesura per fer evident la protesta en el dia a dia dels centres i pressionar el Govern. Segons assegura Gómez, hi ha inspeccions del departament que han indicat a diversos equips directius que no poden permetre prendre la decisió en claustre. “El que ens diuen és que això no es pot votar perquè nosaltres ho volem fer per uns motius reivindicatius, i hi ha casos en què s’ha vetat, dient que això s’ha de parlar en una assemblea de treball, malgrat que el claustre té entre les funcions decidir la planificació de sortides i activitats complementàries”, critica.
Jordi Palací, director de l’escola La Noguera, una del miler que han aturat les colònies, remarca que és una decisió temporal, “fins que Educació torni a seure amb la representació sindical i aprovin una proposta”.
Jordi Palací, director de l’escola La Noguera, una del miler d’adherides a l’acció de protesta, lamenta aturar les colònies després d’anys de feina per aconseguir que totes les famílies hi portin els infants, alhora que manté que el moment de conflicte ho justifica. “Estem en vaga i hem de fer-ne un seguiment faci visible que el professorat fem més del que pertoca i aconseguir dignificar la professió. És una decisió temporal, fins que el departament d’Educació torni a seure amb la representació sindical i aprovin una proposta”, planteja.
Un acord que no convenç
El pacte que van signar CCOO i UGT preveu una reducció progressiva de les ràtios i prop de 300 milions d’euros per nodrir l’escola inclusiva. Pel que fa a les retribucions del personal, inclou incrementar el sou de les docents uns 3.000 euros anuals (dos-cents euros al mes) de cara al 2029, i que cobrin 50 euros per nit quan estiguin fora de casa per activitats amb l’alumnat. També preveu millores salarials per al Personal d’Atenció Educativa (PAE).
Fonts d’USTEC afirmen que es presentaran a la mesa sectorial convocada per la consellera Niubó si veuen una “voluntat de reobrir les negociacions”.
“L’acord no afronta els problemes de fons ni respon al malestar acumulat als centres. No resol la pèrdua de poder adquisitiu, no reverteix la precarietat estructural i ajorna massa mesures que el sistema educatiu necessita ara”, explicava Zahira Berenguer, professora i membre d’USTEC, arran de conèixer l’acord. Afegia que s’havia negociat “d’esquena” a la mesa sectorial, que és “l’espai legítim de negociació”, i que preveu desplegar-se en estructures paral·leles que en desplacen el paper.
Fonts d’USTEC afirmen que dijous tenen voluntat de presentar-se a la mesa sectorial convocada per la consellera Niubó, però alerten que només ho faran si veuen una “voluntat del departament de reobrir les negociacions”.
