Professorat, alumnat i famílies convoquen una jornada de vaga a escoles i instituts contra les polítiques educatives que està aprovant el govern valencià del PP i Vox per “desmantellar l’escola pública i beneficiar la concertada”, denuncia Marc Candela, portaveu del Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament al País Valencià (STEPV). Tindrà lloc el 23 de maig, tal com ha anunciat la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic —formada per una vintena de sindicats i organitzacions de l’ensenyament— en una roda de premsa. Durant la jornada de vaga, hi haurà al voltant d’una quinzena de mobilitzacions arreu del territori, a municipis com Alcoi, Alacant, Dénia, Castelló, Elx, Gandia, Ontinyent, València o Sagunt.
En els darrers mesos, la Conselleria d’Educació ha impulsat noves lleis i decrets i ha aprovat retallades que provoquen canvis notables en l’ensenyament públic i en valencià. Un dels principals motius que ha portat a la vaga és l’anomenada llei de regulació de la “llibertat educativa”, en substitució de la llei de plurilingüisme aprovada pel Botànic. Amb la nova norma, seran els pares, mares o representants legals de l’alumnat qui triaran la llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills i filles. S’hi sumen dues particularitats: d’una banda, l’establiment d’uns percentatges d’ensenyament del valencià, castellà i anglès, diferents entre zones valencianoparlants i castellanoparlants i en cada etapa escolar; i d’altra, que si no s’arriba a un percentatge mínim de famílies que trien una de les dues llengües oficials, no s’obrirà cap línia.
“Volen desmantellar l’escola pública i beneficiar la concertada”, denuncia Marc Candela, portaveu de l’STEPV
A les zones valencianoparlants, en el millor escenari per la normalització lingüística, l’alumnat d’infantil impartirà un 65% de les classes en català, i a partir de tercer de primària, un 52% com a màxim. A les zones castellanoparlants, independentment de la tria de les famílies, l’alumnat d’infantil només estudiarà un 10% del temps lectiu en valencià, un altre 10% en anglès i el 80% en castellà. A primària, secundària i batxillerat, s’instaura el castellà com a llengua vehicular i s’atorga a la llengua estrangera entre un 15% i un 25% del temps lectiu. El català, però, queda reclòs a una única assignatura, de la qual es podrà sol·licitar la no avaluació tant al centre escolar com a la prova d’accés a la universitat.
“És un atac al valencià. El sistema de percentatges no es basa en criteris pedagògics. A les comarques castellanoparlants, directament es prohibeix estudiar en valencià”, denuncia Marc Candela. Comparteix aquesta mirada crítica Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana: “sota el fals i demagògic mantra de la llibertat, neguen la igualtat lingüística i els drets fonamentals”. Salva Castany, docent i militant de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), adverteix que “agreujarà el greu desequilibri lingüístic ja existent”. Els resultats de l’últim baròmetre sobre el coneixement i ús del valencià, publicat en 2023 per la Subdirecció general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, ho constaten. Per exemple, només un 29% dels enquestats parlen valencià a casa, enfront del 56,6% que parlen en castellà. En entorns laborals, el volum de valencianoparlants disminueix fins al 13,1%, mentre que el 48,7% parla en castellà i un 17,8% utilitza ambdues llengües indistintament.
Cal recordar que la llei de plurilingüisme tampoc va estar exempta de polèmica. Fixava que el temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials havia de ser del 25% i en l’anglès un 15%. A partir d’ací, els centres disposaven d’absoluta llibertat per escollir incrementar el valencià o el castellà fins al 60% i l’anglès fins al 25%. “Aquest sistema no blinda les línies en valencià, per això, el nostre model ideal és el d’immersió o el que marca un 50% de valencià com a mínim”, exposa Candela. Castany, en canvi, es mostra més contundent: “defensem directament l’opció de la immersió, perquè garanteix el valencià com a primera llengua”.
“El districte únic només serveix perquè la concertada puga seleccionar l’alumnat i per reforçar els centres gueto”, assevera Rubén Pacheco, portaveu de FAMPA-València
Un altre dels motius de la mobilització és el rebuig al nou decret d’admissió de l’alumnat en els centres públics i privats, aprovat aquest dimarts, 23 d’abril, pel Consell. La principal novetat és la incorporació del districte únic, que atorga llibertat als pares i mares a l’hora de triar el centre on matricular els seus fills, i també a les escoles per triar els seus alumnes. “Només serveix perquè la concertada puga seleccionar l’alumnat i per reforçar els centres gueto”, assevera Rubén Pacheco, portaveu de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (FAMPA) de València. Sobre l’argument de la Conselleria d’Educació que les famílies més vulnerables tindran prioritat a l’hora de triar l’escola, Pacheco opina que serà “totalment irreal”. “En cap moment es podran plantejar portar els seus fills a l’altre extrem de la ciutat i molt menys a un concertat”, matisa. A banda de contribuir a la segregació escolar, posa el focus en els problemes de mobilitat i contaminació: “provoca desplaçaments innecessaris en vehicles privats”. Salva Castany també es posiciona en contra i reflexiona: “donar llibertat és una arma de doble fil quan no hi ha igualtat. Aguditza el classisme i la competència entre centres”.
Educació gratuïta dels 0 als 3 anys
El govern de Carlos Mazón (PP), president de la Generalitat, ha anunciat la gratuïtat de l’educació entre els 0 i 3 anys. Des de la Plataforma per un Ensenyament Públic celebren la mesura, però adverteixen que es tracta d’una moneda amb doble cara: “Es fa aquesta inversió just en el tram educatiu on més privada hi ha. Veiem que de nou es confirmen les polítiques per beneficiar la privada i desmantellar la pública”, insisteix Marc Candela. Rubén Pacheco comparteix la mateixa reflexió: “la mesura està molt bé, però s’han de crear aules públiques de 0 a 3 anys”.
A l’oposició a les noves normatives se suma la demanda d’una millora de les condicions laborals, com increments retributius o disminució de les hores lectives per a docents majors de 55 anys; o la baixada de les ràtios. En l’actualitat, la ràtio màxima és de 25 alumnes per classe en infantil i primària, 30 en secundària i Formació Professional, i 35 en batxillerat. “En termes generals, reivindiquem baixar la ràtio a 20”, puntualitza Marc Candela. Per a aconseguir totes les reivindicacions, exigeixen una “negociació seriosa” amb la Conselleria d’Educació, en mans de José Antonio Rovira (PP).
Retallades en educació
L’ensenyament és un dels àmbits que ja ha patit l’efecte de les tisores de la dreta i l’extrema dreta. S’ha executat una retallada de 122 milions d’euros en el pressupost del Pla Edificant, destinat a la construcció de nous col·legis i instituts o la seua rehabilitació. Segons les dades recollides per Compromís en el marc de la campanya “Salvem escoles”, la retallada ha afectat 341 centres de 178 municipis. Un total de 1.400 milions d’euros per a l’edificació i millores d’escoles no s’executaran i 35.000 llocs de treball no es crearan.
Pacheco assegura que l’alumnat ja està patint els efectes de la retallada: “goteres, trencaments i oxidació de tanques exteriors, falta d’instal·lació d’aires condicionats, desperfectes als sòls que han ocasionat accidents…”. En aquesta línia alerta de la possibilitat de “tornar als temps de totes les obres parades”, en referència als governs del PP d’entre 1995 i 2015. Per la seua part, Marc Candela fa èmfasi en el fet que “vindran més retallades”. “Normalment, el districte únic sempre ve acompanyat de menys inversió en la pública, pel fa a recursos i eliminació de cursos”, matisa. En efecte, a principis de maig, la Conselleria d’Educació ha anunciat una retallada de 206 aules a les escoles públiques, una cinquantena de les quals desapareixeran a les zones rurals. Des de la Plataforma per l’Ensenyament Públic adverteixen que la retallada “afavorirà el sistema concertat a les ciutats”, mentre que als pobles podria “posar en perill” el seu futur.
Segons dades de l’STEPV, es reduiran un total de 244 grups a les Escoles Oficials d’Idiomes, cosa que es tradueix en 8.450 alumnes i 61 docents menys
A les Escoles Oficials d’Idiomes també s’han anunciat retallades. Tal com ha denunciat l’STEPV, es reduiran un total de 244 grups, cosa que es tradueix en 8.450 alumnes i 61 docents menys. Les mesures de Conselleria comportarien també altres reduccions generalitzades, com ara les hores de coordinació de departaments, mediateca o suprimir la coordinació d’igualtat i convivència. “Estan promovent l’acadèmia privada, que les persones formades en idiomes siguen les que tenen recursos i, per tant, tindran més oportunitats laborals”, denuncia Izaskun Kortazar, professora d’euskera a l’EOI d’Alacant. Explica que els grups d’idiomes que més reduiran seran l’espanyol per a estrangers, àrab i euskera. Per exemple, a Alacant suprimiran els quatre cursos presencials d’euskera i crearan quatre en línia dirigits des de l’EOI de València.
El darrer “atac” a les EOI l’ha rebut l’escola de València, la qual havia rebut l’ordre de reduir en un grup l’oferta de neerlandès, finès i polonès. Tal com explicava el diari La Veu, quan des dels claustres d’aquestes llengües van intentar pujar el nou horari a l’aplicació de la Conselleria d’Educació, van trobar-se que aquesta bloquejava oferir el curs del nivell més bàsic. La direcció de l’escola no hauria rebut cap informació sobre el “bloqueig”.
Conselleria afirma que dels 2.842 grups al voltant de 1.280 no compleixen la ràtio mínima. Per això, segons les seues dades, només estan aplicant alguns “ajustos”. Kortazar, en canvi, assegura que en cursos com l’espanyol per a estrangers “sempre hi ha persones que es queden sense plaça”.
Serveis mínims “abusius”
La Conselleria d’Educació ha fet arribar al comitè de vaga els serveis mínims previstos per a la vaga del 23 de maig. Segons ha denunciat l’STEPV, la proposta dobla el nombre de professorat en serveis mínims per a infantil i primària, respecte altres convocatòris de vaga recents. També es dobla el nombre de personal d’atenció educativa, en concret, les educadores i educadors haran de fer serveis mínims en els centres d’infantil (0-3 anys) i els centres d’educació especial. És per això que només un terç de la plantilla d’educadores podrà fer vaga. En tots els centres públics de titularitat de la Generalitat Valenciana, haurà d’haver una persona responsable membre de l’equip directiu, amb exclusió d’activitats lectives, a més d’un professor o professora per cada etapa educativa.
El sindicat considera “abusius” els serveis mínims dictats per la Conselleria i està estudiant presentar un recurs per vulnerar el dret de vaga de les treballadores i treballadors de l’ensenyament públic.
