Davant un clima cada vegada més hostil, marcat per la colonització, l’apartheid i la repressió sobre el poble palestí, el 2005 va néixer el moviment BDS, sigles que corresponen al boicot, la desinversió i les sancions contra l’Estat d’Israel. Segons la periodista i poeta palestina Rafeef Ziadah, el BDS és una eina molt potent perquè dona la possibilitat a la ciutadania de tot el món d’exigir responsabilitats als governs i empreses perquè deixin de ser còmplices dels crims d’Israel contra Palestina.
Segons la filòsofa i escriptora Judith Butler, el BDS és la campanya de no-violència més famosa que existeix en l’actualitat, i és un moviment, que segons considera un dels seus fundadors, Omar Barghouti, “es dirigeix contra Israel quant a potència colonial que viola els drets de les persones palestines i el dret internacional, i no és una crida contra les persones jueves ni israelianes”.
Segons la filòsofa i escriptora Judith Butler, el BDS és la campanya de no-violència més famosa que existeix en l’actualitat
Al mateix temps, el moviment té quatre demandes bàsiques: la fi de l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs i desmantellar el Muro; reconèixer Cisjordània (incloent-hi Jerusalem Est), Gaza i els Alts del Golan sirians com a territoris ocupats per Israel; garantir la plena igualtat de drets per a la comunitat àrab-Palestina a Israel; i respectar, protegir i promoure els drets de totes les persones refugiades palestines del 48 a tornar a les seves llars i propietats.
El moviment, doncs, enguany celebra el seu vint aniversari, i ho fa mentre Palestina sofreix un dels episodis més violents de l’última dècada en mans del govern de Netanyahu.
Història del moviment BDS
Un any abans de la creació de la campanya BDS, en 2004 acadèmics i intel·lectuals palestins van dur a terme un boicot conegut com a Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural a Israel (PACBI). En 2005, el Regne Unit va ser un vèrtex important d’aquesta acció, ja que algunes de les formacions acadèmiques més importants del país es van sumar a aquest boicot. Així, a tall d’exemple, l’associació de professors Association of University Teachers va votar a favor d’una proposta que feia una crida al boicot contra les universitats Bar-llan i Haifa a Israel. Aquesta decisió va ser finalment revocada, però va suscitar un debat mediàtic en l’àmbit universitari a escala global.
En 2009, uns mesos després de l’atac a Gaza conegut com a Operació Plom Fos, que en tres setmanes que, amb més de 1.300 morts i 5.000 ferits, va causar la matança més gran de palestins en quaranta anys, van sorgir reputades veus, com la de l’acadèmic israelià Neve Gordon, que es van sumar al boicot.
El 31 de maig de 2010, l’atac israelià a una flotilla humanitària que es dirigia a Gaza amb desenes de personalitats de l’àmbit cultural va provocar una onada mundial d’aprovació al boicot
El 31 de maig de 2010, l’atac israelià a una flotilla humanitària que es dirigia a Gaza amb desenes de personalitats de l’àmbit cultural va provocar una onada mundial d’aprovació al boicot. L’autor suec de novel·la negra Henning Mankell, que viatjava en la flotilla, va fer runa crida a adoptar unes sancions similars a les que s’havien utilitzat contra el règim d’apartheid sud-africà contra l’Estat d’Israel. L’autora Alice Walker va comparar el BDS amb la campanya de boicot contra els busos de Montgomery en la qual va ser atacada Rosa Parks. En 2011, la universitat de Johannesburg va votar a favor de trencar tots els seus vincles amb la universitat de Ben Gurion (Israel), una de les majors victòries del boicot acadèmic, tant per ser la primera universitat a fer-lo com pel seu caràcter simbòlic.
Amb tot una de les dates claus va ser el 9 de juliol de 2005, quan 170 organitzacions de la societat civil palestina, entre elles partits polítics, sindicats, associacions i coalicions, es van unir per a formar el moviment BDS. Alhora, representant de les tres parts fonamentals del poble palestí —els refugiats palestins, els palestins sota ocupació i els ciutadans palestins d’Israel—, van emetre una declaració fundacional en la qual apel·laven a la comunitat internacional a aplicar el boicot, desinversions i sancions contra Israel fins que aquest complís amb el dret internacional i respectés els drets del poble palestí
En els últims anys, moltíssimes veus d’àmbit internacional han expressat el seu suport al moviment, rebutjant invitacions o cancel·lant concerts programats per Israel, i han manifestat la seva solidaritat amb la causa palestina. Entre ells destaquen els grups de rock Pixies, Massive Attack i Rage Against the Machine, i artistes com Carlos Santana, Cat Power, Lana del Rey, el projecte musical Gorillaz Sound System, i el líder de Pink Floyd, Roger Waters. El 2021, es van unir més de sis-cents músics en una carta oberta que demanava un boicot a les actuacions a Israel fins que finalitzés l’ocupació dels territoris palestins.
En els últims anys, moltíssimes veus d’àmbit internacional han expressat el seu suport al moviment, rebutjant invitacions o cancel·lant concerts programats per Israel. Entre ells destaquen els grups de rock Pixies, Massive Attack i Rage Against the Machine, i artistes com Carlos Santana, Cat Power, Lana del Rey
D’altra banda, Francesca Albanese, relatora especial de l’ONU sobre els Territoris Palestins Ocupats, el passat mes de febrer va dir el següent: “L’ocupació és il·legal. No has d’ajudar ni assistir a l’ocupació, no has de comerciar amb l’ocupació, no has de comprar, no has de vendre, no has d’intercanviar programes de recerca, no has d’establir cap forma d’associació”.
En definitiva, i segons expressa l’autor del llibre Un segle de resistència en Palestina i activista en la plataforma Prou Complicitat amb Israel, Txus Blanco, “el BDS és una eina per donar vies d’acció política fora de Palestina, per a contribuir de manera individual i col·lectiva”.
Un sistema d’apartheid com a Sud-àfrica
“Els joves miren Palestina avui com la meva generació va mirar Sud-àfrica en els vuitanta, quan jo era estudiant. Aquella era la causa a la qual tota persona se sentia obligada moralment a participar. Crec que avui Palestina s’ha convertit en aquest tema”. Així ho manifestava en una entrevista el desembre de 2024 a El Salto, Omar Barghouti.
El 2021 l’organització de drets humans israeliana B’Tselem, declarava que el règim israelià promulgava en tot el territori que controla un règim d’apartheid. Així ho han reconegut també Human Rights Watch o Amnistia Internacional.
El colonialisme d’assentaments d’Israel és un sistema que garanteix la separació entre la població nativa i l’ètnia dels colons. El 1948, quan es va produir l’anomenada guerra d’independència per a Israel, i la Nakba (la catàstrofe) per al poble palestí, va començar un sistema inspirat a Sud-àfrica que es va assemblar en diversos sentits a l’apartheid. El colonialisme d’Israel va constituir un veritable desafiament tant pel fet que no va voler prendre com a definitives les seves fronteres, com per incomplir les resolucions de l’ONU, de la Convenció de Ginebra, i de la Cort Internacional de Justícia. Tant Israel com la comunitat internacional, amb el suport, sobretot, dels Estats Units i la Unió Europea, s’ha encarregat des d’aleshores, de custodiar l’estat de guerra permanent a la regió.
A Israel hi ha un doble sistema jurídic que, segons ha emès la Cort Internacional de Justícia, és perpetrat per un estat responsable d’apartheid
Així mateix, la presència militar israeliana, la colonització i les contínues transgressions dels drets fonamentals dels palestins de Cisjordània i Gaza han deteriorat la vida i institucions palestines. A Israel hi ha un doble sistema jurídic que, segons ha emès la Cort Internacional de Justícia, és perpetrat per un estat responsable d’apartheid. La normativa aplicada no ha estat sotmesa a revisió per cap tribunal, la qual cosa ha permès l’abús sistemàtic de poder per part de l’exèrcit israelià i del seu govern. Israel va infringir, i infringeix, els drets individuals palestins a través de les confiscacions de propietats, de mobles, electrodomèstics i maquinàries.
Els colons israelians a Cisjordània viuen sota la llei civil israeliana, mentre que els palestins es regeixen per les lleis militars israelianes, les quals inclouen la detenció administrativa, una pràctica heretada del mandat britànic que permet empresonar a qualsevol persona palestina sense judici previ ni càrrecs formals, com ha passat recentment i amb més impunitat des del genocidi del 7 d’octubre, on desenes de feministes han estat preses per la seva tasca com a activista, segons apunta l’organització Addameer.
Eines i estratègies a Espanya
Del regional al global i tornant al regional, el moviment BDS ha tingut una presència destacada en diversos punts de la península i s’han format xarxes de suport a tot l’estat.
L’agost de 2015, el grup BDS País Valencià va impulsar una campanya de pressió contra el festival de música Rototom, en el qual havia de participar Matisyahu, un cantant proisraelià que nega l’existència del poble palestí, ha col·laborat en la recaptació de fons per a l’exèrcit israelià i ha justificat els atacs a Gaza. El cantant va sortir a l’escenari, però l’ona de solidaritat que es va generar va ser enorme, segons BDS País Valencià. A més va quedar arxivada la causa contra vuit activistes per cancel·lar a Matisyahu i cinc anys després la justícia va avalar el BDS com a eina de solidaritat amb Palestina i el boicot com a exercici dins de la llibertat d’expressió. Durant la resolució del cas, una de les lletrades de les activistes, Laia Serra, va assegurar que la interlocutòria havia estat una victòria per a Palestina i el BDS.
El 2022, Alys Samson, activista i excoordinadora del BDS a Europa, i membre de la plataforma Coalició Prou Complicitat amb Israel, va veure denegada la seva entrada a Palestina, la qual cosa li va impedir coordinar una visita oficial amb polítics espanyols i catalans a causa de la seva vinculació amb el BDS. Però aquest cas no és aïllat, ja que moltes altres activistes i cooperants han estat objecte de represàlies similars, com Ana Sánchez Mera o Carla Sala, treballadora de SUDS, Organització no governamental a Catalunya.
Durant el final del mandat d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona (2015-2023), l’Ajuntament va suspendre temporalment les seves relacions institucionals amb Israel, incloent-hi l’agermanament amb Tel-Aviv establert en 1998. Un fet que va mirar amb gratitud el poble palestí i que va portar a la ciutat de Ramal·lah penjar un cartell amb el “We salute you Barcelona”.
Durant el final del mandat d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona (2015-2023), l’Ajuntament va suspendre temporalment les seves relacions institucionals amb Israel, incloent-hi l’agermanament amb Tel-Aviv establert en 1998
Una altra fita clau i una de les majors victòries del BDS va ser la reeixida campanya de pressió per cancel·lar el partit amistós entre les seleccions d’Israel i l’Argentina, programat per a 2018 a Jerusalem. Després de les intenses pressions de BDS l’Argentina, i de la pressió de la plataforma Prou Complicitat amb Israel durant els entrenaments de l’equip en la Ciutat Esportiva Joan Gamper, la selecció argentina, amb Messi inclòs, va decidir no disputar el partit. La retirada de l’equip va representar un cop significatiu als esforços de normalització amb Israel. L’endemà, membres de la plataforma es van presentar a l’hotel Joan Carles I de Barcelona, on estaven allotjats els futbolistes per lliurar una carta agraint la seva postura en favor de Palestina titulada “Gràcies per estar en el costat bo de la història”.
“Quan iniciem una campanya de boicot, el nostre objectiu principal és impedir que es dugui a terme l’acció i trencar amb la complicitat d’Israel, però pel camí hi ha més metes. El fet que Israel participi en Eurovisió i que cada any s’impulsi una campanya de boicot contribueix al fet que més persones s’informin sobre el que realment ocorre, provoca que moltes veus de l’àmbit cultural se sumin, i erosiona la imatge que Israel intenta transmetre’ns”, explica l’activista Txus Blanco, que va participar en l’acte de boicot a la Ciutat Esportiva.
Aquestes com altres accions s’han dut a terme tant en l’àmbit regional com internacional amb la finalitat de pressionar a la comunitat internacional perquè compleixi amb el dret internacional i deixi que un estat dictamini amb tanta fredor la voluntat i destí del poble palestí. Amb tot, les palestines no confien que els governs del nord global facin res per ells, i com a mostra d’això, el silenci i impunitat durant els setze mesos de genocidi a Gaza.
