A principis de febrer es presentava Stop Creuers Catalunya, una confluència d’entitats ecologistes i de defensa del territori contra el trànsit de creuers, “el mitjà de transport més contaminant per persona i per quilòmetre”. Barcelona, amb 3,9 milions de creueristes el 2022, és un dels principals ports de la Mediterrània, però el sector ja té presència en altres indrets de la costa catalana, com Tarragona o Palamós, amb 64.000 i 48.000 visitants respectivament l’any passat. Des de Stop Creuers Catalunya veuen amb preocupació el creixement d’una indústria “que té un alt cost energètic, mediambiental i de pressió a les ciutats” en un context d’emergència climàtica. Per denunciar-ho, en plena campanya preelectoral, han convocat una manifestació unitària el pròxim diumenge a Barcelona. En parlem amb Misael Alerm, que forma part del col·lectiu des de Tarragona.
En quin moment es decideix estendre la lluita contra els creuers al conjunt del territori català?
A ciutats com Barcelona fa anys que existeix un moviment d’oposició als creuers. Aquest moviment ha estat encapçalat per organitzacions com l’ABDT o la plataforma Zeroport, però no hi havia cap col·lectiu amb el focus específic sobre els creuers. Stop Creuers Tarragona va néixer tot just fa un any i va ser arran de la trobada de tots els col·lectius implicats que es va decidir emprendre una campanya específica contra els creuers. La idea era poder aprofitar el moment polític, molt centrat en les eleccions municipals, per crear un pla de treball que miri de reduir la presència de creuers, no només a Barcelona, sinó a la resta del territori.
Barcelona és un dels principals ports de creuers de la Mediterrània, però veiem com el model s’estén cap a altres ciutats com Tarragona, Roses o Palamós. Quin impacte pot tenir el model creuerista en aquests municipis?
Les previsions de creueristes a Barcelona per l’any 2026 menys optimistes parlen de 3,6 milions de persones, mentre que les més optimistes s’enfilen fins als 4,4 milions. Tenint en compte que Tarragona és una desena part de Barcelona i que el negoci ha arribat relativament tard, les previsions són de 250.000 turistes a l’any d’aquí a cinc anys. A priori pot semblar una xifra molt baixa, si es compara amb Barcelona, però l’impacte és molt més gran, ja que la població total és molt menor. També cal tenir en compte l’organització territorial de la ciutat, amb un nucli històric molt petit i la proporció turistes/població tarragonina en algunes àrees serà semblant a la de Barcelona. A tot això, se sumen els efectes mediambientals, pel fet que estem parlant de vaixells altament contaminants que només en les seves operacions d’entrada i sortida als ports ja generen quantitats ingents d’emissions, alliberant a l’aire compostos molt nocius com els òxids de sofre, els de nitrogen i micropartícules. Estem parlant d’autèntiques ciutats flotants que, un cop a port, necessiten consumir molta energia, que produeixen a través del fueloil, un combustible fòssil molt contaminant i prohibit en el transport terrestre. A tots aquests efectes cal sumar-ne d’altres que se’n deriven, com l’elaboració de normativa específica adaptada a les necessitats de les empreses de creuers o els processos de turistificació que viuen les ciutats derivats d’aquest model.
Des d’institucions com els ajuntaments de Barcelona o Tarragona o la mateixa Generalitat s’ha declarat l’emergència climàtica, però al mateix temps continuen les polítiques públiques de suport a la indústria. Com ho valoreu?
“S’impulsen zones de baixes emissions, però a la vegada el port de Barcelona té vuit terminals de creuers i dos més que s’estan construint”
Les contradiccions de les institucions respecte a l’emergència climàtica i les mesures que es prenen, que al final sembla que només repercuteixen en les persones i mai en les empreses, es veuen molt clarament. S’impulsen zones de baixes emissions, però a la vegada el port de Barcelona preveu ampliar terminals per poder acollir vaixells més grans. Les contradiccions hi són i la nostra funció és assenyalar-les. Les declaracions d’emergència climàtica de les institucions queden en paper mullat si no hi ha pressió popular que impliqui canvis reals en les polítiques públiques.
Després d’uns anys de relativa tranquil·litat derivada de la pandèmia, veiem com els processos de turistificació ja han encetat conflictes com el que es viu als búnquers del Carmel de Barcelona. Com preveieu el pròxim estiu?
El sector s’està recuperant i demostra intencions de voler recuperar-se en força. Estan en un moment d’ofensiva: davant les crítiques per part de l’opinió pública redoblen els seus esforços de màrqueting i les ofertes per poder consolidar el seu volum de negoci, en comptes de decréixer com s’esperaria pel context econòmic i ambiental actual. Per tant, esperem que la pressió s’intensifiqui, però també és veritat que la percepció sobre els creuers entre l’opinió pública és més negativa ara que fa uns anys, tant a Barcelona com a la resta del territori català.
Un dels problemes mediambientals més greus a Catalunya en l’actualitat és la sequera. Alguns estudis assenyalen l’alt consum d’aigua per part de l’activitat turística. No s’haurien d’aplicar polítiques encaminades a limitar-la?
“La situació reforça la nostra proposta de reducció del trànsit de creuers: el context ja és prou greu per a permetre’ns considerar supèrflua la indústria”
És molt difícil saber quina és la quantitat d’aigua que consumeix un creuer quan es troba amarrat a port, ja que hi ha molta opacitat al respecte. És un tema que tot just comencem a abordar ara des de Stop Creuers Catalunya perquè la informació que donen les empreses sembla més una estratègia de blanqueig verd que altra cosa, perquè no es donen dades precises ni contrastades. En qualsevol cas, la situació reforça la nostra proposta de reducció del trànsit de creuers: el context ja és prou greu per a permetre’ns considerar supèrflua la indústria dels creuers, que té un alt cost energètic, mediambiental i de pressió a les ciutats.
Des del sector es defensa la transició energètica mitjançant el Gas Natural Liquat (GNL) com a solució als problemes mediambientals. Què en penseu?
El suposat canvi a GNL dels vaixells pot tenir efectes positius en aspectes relacionats amb la contaminació, ja que el fueloil que es fa servir actualment és molt nociu. Però el GNL també és un combustible fòssil i continua generant emissions. A més, organitzacions com Transport and Environment assenyalen en els seus informes que els motors dels vaixells no combustionen completament el metà, principal component del GNL, i una part s’acaba alliberant a l’atmosfera, un gas que és molt més perjudicial que el diòxid de carboni per l’escalfament global. Veiem més una campanya per mostrar que la transició està en marxa, però aquesta transició verda no és possible, si més no en l’escala que es proposa ara.
De fet, la tònica és fer vaixells cada cop més grans, amb més capacitat i més despeses de recursos associades…
Sí, les dues terminals noves que s’estan construint al port de Barcelona estan pensades en funció d’aquest increment de la mida dels creuers. L’aposta del sector és ressorgir amb vaixells cada cop més grans en comptes de plantejar una estratègia de decreixement alineada amb el moment que vivim.
Quines passes defenseu per aconseguir aquesta reducció?
Som una organització molt jove i em fa l’efecte que haurem de continuar fent molta pedagogia per anar desemmascarant la indústria. Hi ha una part molt important que és la mobilització al carrer i ho veiem en altres casos, com ha estat l‘ampliació de l’aeroport de Barcelona. Fins al moment de la manifestació, no se sabia ben bé si hi havia un moviment gran de contestació, però l’èxit de la convocatòria va acabar mostrant que sí. Un exemple semblant el trobem en el moviment d’oposició a la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern. Totes les lluites mediambientals tindran cada cop més recorregut.
En aquest sentit, el pròxim diumenge heu convocat una manifestació unitària a Barcelona. Què n’espereu?
“No defensem el decreixement turístic en ciutats en concret, sinó un decreixement global, un canvi de model”
La convocatòria del cap de setmana és la culminació de la campanya, que ha passat per diferents moments. A més de les sessions informatives, també hem fet una trobada amb moviments contra els creuers a la Mediterrània el passat mes d’abril, amb gent de Marsella, Palma i València. La manifestació serveix per posar fi a la primera part de la campanya i fer una demostració de força del moviment que posi el conflicte dels creuers al centre del debat electoral.
Què us aporta estar en contacte amb altres moviments d’oposició als creuers de la Mediterrània?
La trobada, per exemple, ens va servir per fixar punts de pensament i acció comuns perquè les accions que fem d’ara endavant tinguin reivindicacions unitàries. No defensem el decreixement turístic en ciutats en concret, sinó un decreixement global, un canvi de model. Treballar en xarxa ens pot ajudar a assolir aquest objectiu a mitjà termini.
